El Govern vol establir noves condicions perquè els centres de dades puguin accedir a la xarxa elèctrica espanyola, en un moment en què l'expansió de la intel·ligència artificial i dels serveis digitals està multiplicant les necessitats de subministrament d'aquestes instal·lacions.
La principal exigència consisteix a garantir que els nous projectes de major mida assegurin que almenys el 80% de l'electricitat que consumeixin estigui recolzada per nova generació renovable, una obligació que les empreses consideren excessivament restrictiva i que ha obert un enfrontament amb el Ministeri per a la Transició Ecològica.
La controvèrsia ha adquirit ara una dimensió europea. Segons ha publicat El País, l'Executiu ha inclòs l'aprovació del reial decret que regula aquestes instal·lacions en les negociacions amb la Comissió Europea sobre l'últim desemborsament del Pla de Recuperació, per import de 25.861 milions d'euros. La incorporació d'aquesta norma a les converses amb Brussel·les introdueix un nou element de pressió sobre la seva tramitació, tot i que encara no existeix confirmació pública que constitueixi una condició específica per rebre els fons.
El projecte busca resoldre un problema que va més enllà dels centres de dades. Encara que Espanya disposa d'una important capacitat de generació renovable, l'electricitat no sempre pot arribar als llocs on es sol·licita perquè les xarxes de transport i distribució tenen una capacitat limitada. El Govern pretén evitar que les grans instal·lacions digitals ocupin una part considerable d'aquesta capacitat i dificultin la connexió d'indústries, habitatges o altres activitats econòmiques que també necessiten electrificar-se.
Per què preocupa el consum dels centres de dades
Els centres de dades alberguen els servidors que permeten emmagatzemar i processar informació, prestar serveis al núvol i desenvolupar aplicacions d'intel·ligència artificial. Per funcionar necessiten un subministrament elèctric continu, tant per alimentar els equips informàtics com per mantenir els sistemes de refrigeració que eviten el seu sobreescalfament.
El creixement d'aquesta activitat ha disparat les sol·licituds de connexió al sistema elèctric. Segons la documentació del Ministeri per la Transició Ecològica, des de finals de 2023 s'han concedit més de 6 gigavats (GW) de capacitat d'accés a centres de dades a la xarxa de transport, als quals s'hi sumen al voltant d'altres 6 GW atorgats a les xarxes de distribució des de 2020.
Aquestes xifres no signifiquen que els centres de dades estiguin consumint actualment 12 GW, sinó que representen la potència màxima d'accés autoritzada per a instal·lacions existents o projectades. No tots els projectes han de arribar a construir-se ni utilitzar de manera simultània tota la capacitat concedida, però les autoritzacions condicionen la disponibilitat de la xarxa per a noves sol·licituds.
La preocupació del Govern se centra precisament en aquesta diferència entre l'electricitat que pot produir el país i la capacitat física de transportar-la fins als consumidors. La construcció de noves línies i subestacions requereix inversions i terminis d'execució que no sempre coincideixen amb el ritme de desenvolupament dels projectes empresarials.
A això s'afegeix que els centres de dades necessiten electricitat durant les 24 hores del dia, mentre que la generació solar i eòlica depèn de les condicions meteorològiques. Per tant, contractar una quantitat d'energia renovable equivalent al consum anual d'una instal·lació no garanteix que aquesta electricitat estigui disponible en cada moment en què es necessita.
Les noves obligacions que planteja l'Executiu
Per afrontar aquesta situació, el Ministeri per la Transició Ecològica ha elaborat un projecte de reial decret que estableix condicions específiques per al subministrament elèctric dels centres de dades. La proposta, sotmesa a audiència pública entre agost i setembre, afecta principalment les noves instal·lacions amb una potència d'accés a la xarxa igual o superior a un megavat.
La mesura més rellevant consisteix a exigir que almenys el 80% del consum elèctric estigui recolzat per generació renovable addicional, mitjançant instal·lacions d'autoconsum o contractes de subministrament a llarg termini vinculats a nova capacitat de producció.
El concepte d'adicionalitat resulta fonamental per entendre la proposta. El Govern no pretén únicament que els centres de dades comprin electricitat renovable que ja es produeix a Espanya, sinó que contribueixin a incorporar noves instal·lacions de generació al sistema elèctric per atendre l'increment de demanda associat a la seva activitat.
A més, el projecte introdueix una exigència de correspondència horària entre el consum i la producció renovable. Això significa que no n'hi hauria prou amb compensar la despesa elèctrica de tot un any mitjançant la compra d'una quantitat equivalent d'energia neta, sinó que els operadors haurien d'acreditar que compleixen les condicions de cobertura durant les hores en què funcionen les seves instal·lacions.
El text també contempla un tractament diferenciat quan la penetració de renovables en el sistema superi el 90%, així com requisits relacionats amb l'eficiència energètica, el consum d'aigua i la protecció de la informació allotjada en aquestes infraestructures.
Entre les disposicions proposades figuren igualment condicions vinculades a la sobirania digital, destinades a reforçar el control europeu sobre determinades operacions i dades. Aquestes exigències amplien l'abast d'una regulació que, encara que neix del problema d'accés a l'electricitat, també afecta a l'activitat empresarial i tecnològica dels operadors.
Per què les empreses rebutgen la proposta
La patronal Spain DC, que agrupa empreses vinculades al desenvolupament i funcionament de centres de dades a Espanya, considera que les condicions plantejades pel Ministeri poden dificultar l'execució de projectes i reduir la competitivitat del país davant d'altres destinacions europees.
El principal desacord gira entorn de l'obligació de recolzar el consum amb nova generació renovable i demostrar la seva correspondència horària. Per als operadors, complir aquestes condicions pot exigir inversions i compromisos de subministrament addicionals que encareixin els projectes i dificultin la seva financiació, especialment quan les instal·lacions es troben en fases avançades de planificació.
L'associació també qüestiona la incertesa que suposaria introduir noves obligacions per a inversions la viabilitat de les quals es va calcular amb unes condicions regulatòries diferents. SpainDC estima que al voltant de 9.000 milions d'euros en inversions podrien veure's compromesos per la proposta, una xifra que representa una valoració del sector sobre els projectes potencialment afectats i no cancel·lacions confirmades.
L'oposició empresarial no significa necessàriament un rebuig a que els centres de dades utilitzin energies renovables. La controvèrsia es concentra en com han de acreditar-ho, quins costos implica l'obligació d'incorporar nova generació i fins a quin punt aquestes exigències poden convertir-se en un obstacle per obtenir els permisos elèctrics.
També s'han pronunciat sobre la regulació empreses vinculades al subministrament energètic i les telecomunicacions. Iberdrola ha defensat la importància d'atraure aquest tipus d'instal·lacions per la seva capacitat per generar activitat econòmica, mentre Telefónica ha advertit dels efectes que determinades exigències podrien tenir sobre el desenvolupament del sector.
La negociació amb Brussel·les i els fons europeus
La disputa ha arribat a les institucions europees en la fase final del Pla de Recuperació, el programa finançat amb fons de la Unió Europea per impulsar reformes i inversions després de la pandèmia.
Espanya va presentar el passat 30 de setembre la seva setena i última sol·licitud de pagament, per un import de 25.861 milions d'euros, vinculada al compliment de 148 fites i objectius. D'aquesta quantitat, 21.463 milions corresponen a transferències i 4.398 milions a préstecs, segons la informació difosa pel Govern.
El funcionament del mecanisme europeu exigeix que els Estats acreditin el compliment dels compromisos acordats amb la Comissió per rebre els desemborsaments. No es tracta, per tant, d'una transferència automàtica de diners, sinó de pagaments subjectes a l'avaluació de reformes i actuacions prèviament compromeses.
En aquest context, el Govern ha ofert l'aprovació del decret de centres de dades dins de les negociacions amb Brussel·les, després que algunes de les reformes inicialment previstes en el Pla de Recuperació no arribessin a materialitzar-se, entre elles l'augment de la fiscalitat del dièsel.
La vinculació entre ambdós assumptes resulta rellevant perquè l'Executiu disposa d'un marge temporal limitat per tancar la regulació. La Comissió Europea ha de completar els desemborsaments del mecanisme abans que acabi 2026 i Espanya es troba, a més, davant unes eleccions generals convocades per al proper 29 de novembre.
Tanmateix, la documentació pública de l'última sol·licitud de pagament no identifica de manera individualitzada el decret de centres de dades com un dels 148 fites sotmeses a avaluació, per la qual cosa el seu eventual paper en el desemborsament s'ha d'atribuir a la informació publicada per El País i no presentar-se com una condició ja confirmada per la Comissió Europea.
Una regulació pendent d'aprovació
El Govern s'enfronta ara a la decisió de mantenir les principals exigències del projecte o introduir modificacions que permetin apropar posicions amb les empreses abans de la seva aprovació.
Per al Ministeri, l'objectiu és que el desenvolupament dels centres de dades no comprometi la capacitat de connexió d'altres activitats ni incrementi les necessitats de generació elèctrica sense una aportació equivalent de noves renovables. Els operadors, per la seva banda, reclamen que les obligacions s'adaptin a les possibilitats tècniques i econòmiques dels projectes per evitar que Espanya perdi inversions davant d'altres països.