La Fiscalia Europea i la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil mantenen oberta una investigació per presumptes delictes de frau i malversació de fons públics relacionats amb el manteniment de la línia d’alta velocitat Madrid-Sevilla, el corredor ferroviari en el qual s’han registrat els accidents d’Adamuz (Còrdova) i Urda (Toledo), que han deixat un balanç conjunt de 115 víctimes mortals en tot just nou mesos. Les indagacions, iniciades arran del primer sinistre, se centren a determinar com es van adjudicar determinats contractes d’Adif, quines empreses en van resultar beneficiàries i si els fons europeus destinats a les actuacions ferroviàries es van utilitzar correctament.
Segons ha avançat La Vanguardia i han confirmat fonts de la Fiscalia Europea a Europa Press, la investigació es troba en una fase avançada i els responsables del procediment esperen que es puguin produir novetats importants durant les pròximes setmanes. Els agents de la UCO fa mesos que recopilen documentació sobre contractes, concursos públics i adjudicacions vinculades al manteniment de la infraestructura, mentre els fiscals europeus examinen si existeixen indicis suficients per identificar possibles responsables de les irregularitats investigades.
La investigació adquireix una rellevància especial després de l’accident ferroviari d’Urda, ocorregut dimecres 28 d’octubre i que deixa 69 morts, tot just nou mesos després del sinistre d’Adamuz del passat 18 de gener, en què van morir altres 46 persones. Tanmateix, les diligències sobre el presumpte frau en els contractes són independents de les investigacions judicials obertes per aclarir les causes de tots dos accidents, i de moment no hi ha cap conclusió que permeti establir una relació entre les possibles irregularitats econòmiques i les tragèdies ferroviàries.
La Fiscalia Europea investiga des de març els contractes de manteniment de l’AVE Madrid-Sevilla
La Fiscalia Europea va confirmar oficialment el 20 de març de 2026 l’obertura d’una investigació per un possible frau relacionat amb fons comunitaris utilitzats per al manteniment de la línia d’alta velocitat Madrid-Sevilla. En el seu comunicat, l’organisme va precisar que les sospites se centraven inicialment en les actuacions realitzades a les proximitats del punt quilomètric 318,7, situat a prop d’Adamuz, on es va produir l’accident ferroviari de gener.
Les diligències es van posar en marxa d’ofici, sense necessitat d’una denúncia prèvia, després que el Ministeri Públic europeu tingués coneixement que determinades intervencions en la infraestructura podien haver rebut finançament procedent de la Unió Europea. Des d’aleshores, dos fiscals europeus treballen juntament amb agents de la UCO de la Guàrdia Civil per reconstruir el procés de contractació i comprovar la destinació dels diners públics. El mateix grup policial participa també en les diligències relacionades amb l’accident d’Adamuz, la qual cosa facilita la coordinació entre investigacions que, encara que diferents, afecten una mateixa infraestructura ferroviària.
Segons les fonts citades per La Vanguardia, els investigadors han sol·licitat a Adif, com a organisme responsable dels contractes, documentació sobre els procediments de licitació, les empreses adjudicatàries i les condicions en què es van executar els treballs. L’objectiu és determinar si els fons europeus van ser emprats en les actuacions per a les quals havien estat concedits o si s’hi van poder produir irregularitats constitutives de delictes de frau o malversació de cabals públics.
La Fiscalia Europea té competències per investigar delictes que perjudiquen els interessos financers de la Unió Europea, per la qual cosa la seva actuació se centra en les operacions que afecten el pressupost comunitari. En aquest procediment, el magistrat de l’Audiència Nacional José Luis Calama exerceix com a jutge de garanties, encarregat d’autoritzar les mesures judicials que ho requereixin, mentre els fiscals europeus dirigeixen les diligències d’investigació.
La UCO prepara nous passos en la investigació i analitza possibles responsables
Les últimes informacions apunten que la Fiscalia Europea està ultimant una primera fase d’anàlisi de contractes i adjudicacions, després de diversos mesos examinant documentació relacionada amb les obres i el manteniment de la línia Madrid-Sevilla. Els investigadors pretenen determinar quines persones van intervenir en els procediments administratius, quines empreses van rebre els contractes i si hi ha indicis d’irregularitats en la utilització dels fons públics.
Segons les fonts de la investigació consultades per La Vanguardia, el procediment s’ha convertit en una qüestió de "màxima prioritat" per als fiscals europeus, especialment després del segon accident ferroviari registrat en el corredor. La Fiscalia també compta amb la col·laboració de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) per analitzar aspectes econòmics i administratius de les adjudicacions.
Entre les pròximes actuacions podria trobar-se la identificació de persones la participació de les quals en els contractes hagi de ser investigada amb més profunditat. No obstant això, la Fiscalia Europea encara no ha anunciat públicament noves imputacions ni ha concretat quines adjudicacions podrien presentar irregularitats. L’existència d’aquestes diligències tampoc implica que les empreses adjudicatàries o els responsables administratius hagin comès delictes, ja que serà necessari determinar si existeixen proves d’una actuació fraudulenta.
La investigació es desenvolupa mitjançant un procediment diferent del de les causes penals ordinàries dirigides per un jutge instructor espanyol. En l’àmbit de la Fiscalia Europea, els fiscals delegats assumeixen la direcció de les indagacions i sol·liciten al jutge de garanties l’autorització d’aquelles actuacions que requereixen intervenció judicial, com determinats registres o mesures restrictives de drets.
Contractes d’Adif per més de 136 milions per renovar l’alta velocitat Madrid-Sevilla
Un dels antecedents rellevants de la investigació és el programa de renovació de la línia Madrid-Sevilla impulsat per Adif durant els últims anys. El setembre de 2021, el Consell d’Administració d’Adif Alta Velocitat va autoritzar l’adjudicació de tres contractes per un import conjunt de 136.422.294,81 euros, IVA inclòs, destinats a modernitzar diferents sistemes de seguretat, senyalització i funcionament de la infraestructura ferroviària.
L’actuació de més import, valorada en aproximadament 94 milions d’euros, preveia la renovació d’instal·lacions de senyalització, sistemes de protecció de trens, detectors de caiguda d’objectes i telecomunicacions. Entre els seus principals objectius figurava la implantació del Sistema Europeu de Gestió del Trànsit Ferroviari (ERTMS), una tecnologia destinada a millorar la supervisió de la circulació i la interoperabilitat de les xarxes d’alta velocitat.
Els altres contractes comprenien la renovació dels circuits de via i la substitució de 63 desviaments ferroviaris, elements essencials per detectar l’ocupació dels trams i permetre que els trens canviïn d’una via a una altra. Segons va explicar Adif en anunciar les adjudicacions, l’objectiu d’aquestes intervencions era augmentar la capacitat de la línia i millorar-ne la disponibilitat, fiabilitat i regularitat.
Les actuacions formaven part d’un programa més ampli de modernització de la primera línia d’alta velocitat inaugurada a Espanya, que va entrar en servei el 1992. Les autoritats havien previst la possibilitat d’utilitzar finançament europeu en diferents projectes de renovació, inclosos treballs de millora estructural, condicionament de la infraestructura i modernització d’instal·lacions ferroviàries.
L’existència d’aquests contractes i el seu finançament no demostra que s’hagi produït un frau. Tampoc no s’ha confirmat públicament que els tres contractes adjudicats el 2021 constitueixin, en la seva totalitat, l’objecte de les esbrinaments de la Fiscalia Europea. Es tracta d’antecedents rellevants per conèixer les inversions realitzades en el corredor, mentre els investigadors continuen delimitant les adjudicacions concretes sota sospita.
Les adjudicacions abasten etapes d’Ábalos, Raquel Sánchez i Óscar Puente
La revisió documental podria abastar contractes adjudicats durant les etapes de José Luis Ábalos, Raquel Sánchez i Óscar Puente al capdavant del Ministeri de Transports, a causa del període temporal que abracen les actuacions de manteniment i renovació de la línia Madrid-Sevilla.
Ábalos va dirigir el departament fins al juliol de 2021, quan va ser substituït per Raquel Sánchez, que va romandre en el càrrec fins al novembre de 2023. Des d’aleshores, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible està encapçalat per Óscar Puente. Els investigadors examinen les adjudicacions i els processos administratius desenvolupats en aquest període per determinar quines decisions es van adoptar i com es van gestionar els recursos destinats a la infraestructura.
El fet que els contractes corresponguin a diferents etapes ministerials no significa que els tres responsables polítics tinguin la condició d’investigats en aquest procediment. De moment, les diligències conegudes se centren en la revisió de la contractació pública i en la possible utilització irregular de fons europeus, sense que s’hagin anunciat responsabilitats penals contra els titulars del departament per aquests fets.
La investigació també es desenvolupa en un context en què Adif ha aparegut en altres causes judicials relacionades amb adjudicacions públiques, com les diligències vinculades al denominat cas Koldo. En aquest últim procediment, instruït a l’Audiència Nacional, han estat investigats antics responsables de l’administrador ferroviari, inclosa la seva expresidenta Isabel Pardo de Vera.
No obstant això, la investigació europea sobre el manteniment de l’AVE Madrid-Sevilla constitueix un procediment diferent, per la qual cosa no es poden traslladar automàticament les sospites o responsabilitats d’una causa a una altra. Serà el resultat de les diligències el que permeti determinar si van existir irregularitats concretes en els contractes ferroviaris examinats.
Dos accidents en nou mesos: les investigacions d’Adamuz i Urda segueixen obertes
Les indagacions sobre el manteniment de la infraestructura han adquirit una nova dimensió després que la línia d’alta velocitat Madrid-Sevilla hagi registrat dos greus accidents ferroviaris en només nou mesos. El primer va ocórrer el 18 de gener de 2026 a Adamuz, Còrdova, i va provocar la mort de 46 persones, a més de nombrosos ferits. El segon es va produir el passat dimecres 28 d’octubre a Urda, Toledo, on la col·lisió entre dos trens d’alta velocitat de Renfe i Iryo ha deixat un balanç provisional de 69 víctimes mortals.
Tots dos sinistres estan sent investigats en procediments judicials independents. L’accident d’Adamuz es troba sota la instrucció d’un jutjat de Montoro (Còrdova), mentre que les diligències relacionades amb la tragèdia d’Urda corresponen a un jutjat d’ Orgaz (Toledo). Aquestes investigacions han d’esclarir les circumstàncies tècniques i operatives que van provocar cada sinistre i determinar si hi ha responsabilitats penals derivades del que ha passat.
La investigació de la Fiscalia Europea té un objecte diferent: comprovar si es va produir un ús fraudulent dels fons comunitaris destinats al manteniment de la infraestructura ferroviària. Encara que els treballs investigats afecten el mateix corredor en què van ocórrer els accidents, no s’ha demostrat que les possibles irregularitats en les adjudicacions hagin provocat fallades de seguretat ni que existeixi una relació causal amb les col·lisions.
Aquesta distinció resulta fonamental per interpretar l’abast de les diligències. Una eventual irregularitat econòmica en un contracte no implica necessàriament que l’actuació tècnica s’hagi executat de manera defectuosa, de la mateixa manera que un accident ferroviari no constitueix per si sol una prova de malversació. Ambdues qüestions requereixen investigacions i proves diferents, encara que la informació obtinguda en una causa pugui resultar rellevant per a altres actuacions judicials.
Transportes defensa la justificació dels fons europeus i promet col·laborar
El Ministerio de Transportes ja va respondre a l’obertura de les investigacions europees durant el passat mes de març, quan va assegurar que la justificació dels fons comunitaris concedits per a les actuacions ferroviàries s’estava realitzant amb normalitat a mesura que avançaven les obres.
Segons van traslladar llavors fonts del departament a RTVE, la documentació corresponent a les ajudes europees s’havia presentat conforme als procediments establerts i tant el Ministerio com Adif mantindrien una actitud de col·laboració amb els fiscals encarregats de les diligències.
El mateix Óscar Puente ha assenyalat que la investigació de la Fiscalia Europea no és una novetat derivada de l’accident d’Urda, sinó un procediment obert mesos enrere, després del sinistre d’Adamuz. El ministre ha insistit que la intervenció del Ministeri Públic europeu està relacionada amb l’existència de finançament comunitari en les actuacions ferroviàries i amb la necessitat de comprovar-ne la correcta utilització.
La posició del departament contrasta amb les sospites que examinen els investigadors, encara que cap de les dues circumstàncies permet anticipar el resultat de les diligències. La Fiscalia haurà de comprovar la documentació aportada, verificar la destinació dels fons i determinar si existeixen indicis suficients per avançar cap a una eventual actuació penal contra persones concretes.
Què pot passar ara amb la investigació sobre els fons de l'AVE
La Fiscalia Europea i la UCO afronten ara una nova fase de la investigació, després de diversos mesos analitzant les adjudicacions i les actuacions fetes sobre la infraestructura. Les fonts consultades per La Vanguardia apunten a la possibilitat que es produeixin avenços rellevants en les properes setmanes, encara que no s'han concretat dates ni s'han anunciat formalment noves mesures judicials.
Entre les qüestions pendents es troben la identificació de les empreses i responsables administratius relacionats amb les adjudicacions examinades, la comprovació dels treballs efectivament realitzats i la verificació que els diners europeus es va destinar als fins previstos. Si els fiscals troben indicis de possibles delictes, podrien ampliar les diligències i sol·licitar al jutge de garanties les actuacions que considerin necessàries.
Tot això passa mentre continuen les investigacions tècniques i judicials dels accidents d'Adamuz i Urda, que han reobert el debat sobre l'estat de conservació de la xarxa ferroviària, les inversions en manteniment i la seguretat de l'alta velocitat espanyola.
La investigació europea afegeix així una nova dimensió a l'examen de la infraestructura: no només determinar si els sistemes ferroviaris funcionaven correctament, sinó comprovar també si els recursos públics destinats al seu manteniment i modernització van ser adjudicats i utilitzats conforme a la llei. De moment, les sospites de frau i malversació continuen pendents d'acreditar-se i no existeix una conclusió judicial que les vinculi amb els dos accidents.