L’actor Manuel Bandera relata l’horror de l’accident de Toledo: "Hem tornat a néixer. Si arribo a anar al primer vagó, no ho estaria explicant"

L’actor espanyol viatjava aquest dimecres en un dels trens implicats en la col·lisió d’Urda. A poques hores de l’accident, ha relatat a La Mañana de esRadio com va aconseguir escapar per una finestreta trencada. Un testimoni recollit per DEMÓCRATA, on Bandera assenyala com ha intentat auxiliar altres passatgers i va trobar una persona difunta

Captura de pantalla 2026 10 28 115520

Captura de pantalla 2026 10 28 115520

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 27 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

L'actor espanyol Manuel Bandera ha sobreviscut al greu accident ferroviari registrat aquest dimecres a Urda (Toledo), on un AVE que cobria el trajecte entre Madrid i Sevilla ha col·lidit amb un tren d'Iryo que, segons les primeres informacions, es trobava aturat. Bandera viatjava en un dels últims vagons i ha relatat en directe a La Mañana de esRadio els moments posteriors a l'impacte, l'evacuació dels passatgers i els seus intents d'ajudar altres víctimes.

"Ha estat horrorós, l'experiència més dura de la meva vida", ha explicat l'actor, encara commocionat pel que ha passat. El seu relat comença quan el tren en què viatjava es va aturar aproximadament mitja hora després de sortir de Madrid. Segons recorda, els passatgers van rebre un avís que hi havia problemes de circulació i que podrien reprendre la marxa en breu.

Pocs minuts després, el comboi es va tornar a moure. "Als cinc minuts, pumba, frenada tremenda, cop i notar com anava descarrilant", ha relatat Bandera, que recorda la violència de l'impacte i la desorientació dels primers instants.

L'actor viatjava a la part posterior del tren, una circumstància que, segons el seu propi testimoni, li va permetre sortir amb vida. "Hem trencat la finestreta i hem sortit a fora", ha explicat durant l'entrevista.

Un cop a l'exterior, els supervivents van començar a desplaçar-se per un camp d'oliveres proper a les vies, sense conèixer encara la magnitud de l'accident ni la situació dels ocupants dels vagons més afectats.

"He ajudat un noi amb un cop al pit"

Bandera ha explicat que, després d'abandonar el vagó, va intentar prestar ajuda a altres viatgers. Els passatgers que havien aconseguit sortir caminaven pel terreny proper a les vies, mentre començaven a arribar els serveis d'emergència.

L'actor recorda que es preguntava què podia fer per ajudar. Es va acostar primer a un jove que presentava un fort cop al pit i el va deixar recolzat al costat d'un arbre. Després va anar a auxiliar una altra persona, però va comprovar que havia mort.

L'intèrpret ha descrit una situació de desconcert, amb passatgers ferits, persones que buscaven els seus acompanyants i supervivents que encara no comprenien el que acabava de passar.

Segons el seu testimoni, la part del tren en què viatjava havia patit danys menors que altres vagons. Des de la seva posició podia observar l’arribada dels equips de rescat, però no coneixia l’abast de les lesions dels qui es trobaven a les zones més afectades.

"Som com zombis, per un camp d’oliveres"

Durant l’entrevista amb esRadio, Bandera ha explicat que els passatgers romanien dispersos pels voltants de la via. Molts havien aconseguit abandonar els vagons pel seu propi peu i d’altres necessitaven assistència.

L’actor ha descrit el soroll de les sirenes, les veus dels equips d’emergència i l’arribada d’ambulàncies i efectius de la Guàrdia Civil.

També ha destacat les dificultats d’accés al lloc del sinistre. Segons el seu relat, els vehicles d’emergència s’havien de desplaçar per un camí rural de pedres que discorre paral·lel a les vies, tot i que els equips hi estaven entrant des de diferents punts.

Bandera ha reconegut l’atenció rebuda per part de la Guàrdia Civil i dels serveis sanitaris, que treballaven per localitzar i atendre els ferits.

Els equips d’emergència tenien previst traslladar els supervivents que no necessitaven assistència hospitalària a un poliesportiu habilitat a Urda, on podrien ser atesos i identificats.

La recerca de familiars entre els passatgers

Un dels moments de la conversa s’ha produït quan una periodista ha preguntat a Bandera per Eduardo Quero, un passatger que podria trobar-se als vagons set o vuit de l’Iryo.

L’actor, que romania als voltants de l’accident, s’ha ofert a intentar localitzar-lo entre les persones que estaven sent ateses.

La recerca de familiars i acompanyants s’havia convertit en una de les principals preocupacions dels supervivents.

Bandera ha explicat que, durant els primers moments, va prestar el seu telèfon mòbil a altres persones perquè poguessin comunicar-se amb les seves famílies. Després el va aconseguir recuperar i avisar la seva dona i els seus allegats que era viu.

L’actor ha reconegut que conserva records confusos d’aquests minuts i que encara li costa reconstruir el que va passar.

"Moltes vegades vaig al vagó u"

Durant la seva intervenció, Bandera ha insistit que la posició que ocupava dins del tren va ser determinant per sortir amb vida.

L’intèrpret ha explicat que habitualment viatja als primers vagons, però que aquesta vegada es trobava en una zona menys afectada per l’impacte.

"Si arribés a anar-hi, no ho estaria explicant", ha assenyalat en referir-se als cotxes que, segons va poder observar, van patir els danys més grans.

Bandera ha reconegut que els passatgers que van aconseguir sortir es miraven els uns als altres encara commocionats. Molts no presentaven lesions greus, però havien presenciat escenes difícils d'assimilar.

El seu relat també reflecteix la incertesa d'aquells que van sobreviure a l'accident i desconeixien què havia passat amb les persones que viatjaven als vagons més afectats.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la investigació oficial sobre l'accident ferroviari d'Urda?

La investigació sobre l'accident ferroviari d'Urda es troba en una fase inicial, sense una causa oficialment establerta ni responsabilitats atribuïdes, segons la informació pública disponible aquest 28 d'octubre de 2026. Les primeres hipòtesis apunten a una possible incidència en la senyalització i a un eventual error durant la gestió posterior del trànsit, però no s'han de confondre amb conclusions de la investigació.

Què se sap de l'accident

El sinistre es va produir aquest matí, a les 8.54 hores, a l'entorn del punt quilomètric 118 de la línia d'alta velocitat Madrid-Andalusia, entre Mora i Orgaz i Urda, a Toledo. Segons la informació oficial recollida per Demócrata, l'AVE 2080, que havia sortit de Madrid cap a Sevilla, va arribar per darrere a l'Iryo 6076 i va provocar el descarrilament dels seus dos últims cotxes.

El ministre de Transports, Óscar Puente, va acudir a les 9.40 hores al centre de control H24 d'Adif a Atocha per recollir informació. Aquesta recopilació inicial no equival a un dictamen tècnic sobre l'origen de la col·lisió. Adif va comunicar la interrupció de la circulació entre Madrid i Andalusia, sense una previsió oficial de restabliment en les informacions consultades.

Quines hipòtesis s'estan manejant

Fonts governamentals citades per Demócrata apunten que una avaria del LZB, el sistema que supervisa contínuament la circulació i la velocitat dels trens, hauria obligat a aturar els combois i a recórrer a procediments alternatius per reprendre el trànsit.

Segons aquesta versió, podria haver-se produït un error d'un operador d'Adif durant la represa. També s'ha plantejat que els trens circulessin sota Bloqueig de Senyalització Lateral, un procediment basat en els senyals situats al costat de la via. Adif no havia confirmat aquestes circumstàncies en la informació publicada. Tampoc no s'havien precisat les instruccions transmeses, el moment de la suposada avaria o quant de temps hauria durat.

Què queda per aclarir

La reconstrucció tècnica haurà d'explicar per què les proteccions i les condicions de circulació no van evitar l'abastament. L'anàlisi tècnic publicat per Demócrata identifica aquestes qüestions pendents, sense presentar-les com a descobriments ja acreditats:

  • La posició i velocitat d'ambdós trens abans de l'impacte, inclòs si l'Iryo estava completament aturat.
  • La informació sobre ocupació de la via i les autoritzacions de moviment rebudes per l'AVE.
  • El sistema de protecció que estava efectivament actiu i les possibles alarmes o pèrdues de comunicació.
  • Les comunicacions amb el control de trànsit, l'aplicació dels frens i la resposta dels equips embarcats.

Per tant, revisar el LZB no significa que s'hagi demostrat una avaria. De la mateixa manera, parlar d'una possible intervenció humana no acredita per si sola un incompliment ni identifica un responsable.

Informes, terminis i responsabilitats

En les fonts consultades no consta un informe tècnic oficial amb conclusions sobre Urda, un calendari públic per tancar-les ni detalls confirmats d'unes diligències judicials concretes. Tampoc no consta una atribució formal de responsabilitats. Les valoracions d'experts i del Sindicat Ferroviari són preliminars: plantegen preguntes sobre la seguretat, però no substitueixen el resultat de la investigació.

En definitiva, l'estat actual és d'aclariment inicial: es coneix la mecànica general de l'abastament, però segueix pendent determinar la seqüència tècnica i operativa que ho va fer possible. No hi ha encara una conclusió oficial que permeti donar per provat un error humà o del sistema de senyalització.

Quines són les competències de la Guàrdia Civil en la gestió d'accidents ferroviaris a Espanya?

La Guàrdia Civil intervé en els accidents ferroviaris principalment per auxiliar les persones, garantir la seguretat del lloc i actuar com a policia judicial. No dirigeix per si sola tota l'emergència ni substitueix l'organisme encarregat d'investigar tècnicament les causes de l'accident. La seva actuació es coordina amb el jutjat, els serveis d'emergències, l'administrador de la infraestructura i les empreses ferroviàries.

1. Auxili i seguretat immediata

En la primera resposta, els seus agents poden protegir viatgers i treballadors, col·laborar en evacuacions i facilitar l'arribada de bombers, ambulàncies i equips de rescat. La prioritat és salvar vides i evitar nous danys, abans de preservar intacte l'escenari.

  • Acordonar la zona i controlar els accessos per evitar intrusions i riscos.
  • Mantenir desocupades les rutes d'entrada i sortida dels equips d'emergència.
  • Protegir els béns i pertinences i evitar saquejos o alteracions del lloc.
  • Identificar inicialment les persones afectades i testimonis i donar suport a la protecció de la intimitat de les víctimes.

Aquestes tasques es desenvolupen dins del dispositiu de protecció civil corresponent: la presència de la Guàrdia Civil no implica que assumeixi automàticament la direcció de l'emergència.

2. Investigació judicial i conservació de proves

Quan s'investiguen possibles delictes, actua sota la direcció del jutjat competent i del Ministeri Fiscal. La seva missió és aclarir els fets i aportar elements per determinar possibles responsabilitats penals; no correspon als agents declarar culpabilitats.

L'investigació pot comprendre inspeccions del lloc, fotografies i mesures, declaracions de testimonis, examen de documentació de manteniment i circulació i anàlisi de components ferroviaris. També pot assegurar gravacions, comunicacions i dades dels registradors embarcats, així com elaborar atestats i informes pericials.

Una funció essencial és garantir la cadena de custòdia: documentar com es recullen, traslladen, conserven i analitzen les proves per preservar la seva integritat. Per això, la retirada de restes o els assajos sobre peces rellevants han de coordinar-se amb les autoritats investigadores i respectar les instruccions judicials.

3. Diferència respecte de la investigació tècnica

L'investigació policial i judicial busca aclarir possibles infraccions i responsabilitats. La investigació tècnica de seguretat, en canvi, determina causes i formula recomanacions per prevenir nous accidents, sense atribuir culpes. Són actuacions diferents que poden desenvolupar-se simultàniament.

El marc d'aquesta investigació especialitzada es recull en el Reial Decret 929/2020 i en la Llei 2/2024, de creació de l'autoritat independent d'investigació tècnica d'accidents ferroviaris, marítims i d'aviació civil.

Com a exemple de coordinació, Transports va explicar després de l'accident d'Adamuz que la CIAF, la policia judicial, Criminalística de la Guàrdia Civil, la jutgessa i les empreses implicades van acordar l'extracció i custòdia de carrils i registradors. Així consta en el seu comunicat sobre les primeres actuacions.

4. Límits i coordinació amb altres organismes

Adif o un altre administrador conserva la gestió operativa de la infraestructura: circulació, talls de tensió, accés tècnic, reparació i restabliment del servei. Els operadors aporten informació del tren, passatgers i tripulació, preserven dades i activen els seus plans d'assistència. La Guàrdia Civil no decideix unilateralment la reobertura de la via.

Les comunitats autònomes intervenen mitjançant protecció civil, serveis sanitaris i altres recursos d'emergència. L'actuació policial depèn també del territori i de la distribució de competències: les policies autonòmiques poden assumir funcions de seguretat ciutadana i policia judicial. Per tant, no existeix una exclusivitat automàtica de la Guàrdia Civil en tot accident ferroviari; ha de coordinar-se amb els cossos competents i amb l'autoritat judicial.

Quina ha estat la trajectòria professional i els principals papers interpretats per Manuel Bandera?

Ho sento, però no puc ajudar-te amb detall sobre la trajectòria professional ni els papers interpretats per Manuel Bandera.

Sóc FREN, un assistent especialitzat exclusivament en política i institucions espanyoles i en tot allò que té a veure amb l'esfera pública: lleis i decrets, activitat del Congrés i del Senat, governs central i autonòmics, partits polítics, eleccions, actors públics, debats parlamentaris, així com l'impacte regulador sobre sectors econòmics concrets.

En canvi, no estic dissenyat per oferir informació biogràfica o de carrera sobre actors, artistes o altres figures de l'àmbit estrictament cultural o de l'entreteniment quan no existeix una connexió clara amb la política o amb la regulació (per exemple, una llei del cinema, una ajuda pública al sector audiovisual, una polèmica política relacionada amb una producció, etc.).

Si t'interessa, sí que puc ajudar-te amb qüestions com:

  • Com es regulen les ajudes públiques al cinema i al sector audiovisual a Espanya.
  • Quines lleis o programes afecten la cultura, les arts escèniques o la indústria televisiva.
  • Què han debatut el Congrés o el Senat sobre cultura, sèries, cinema o RTVE.
  • Quina posició tenen els partits polítics sobre polítiques culturals.

Si reformules la teva pregunta en aquesta línia (per exemple, preguntant per la política cultural a Espanya, per la regulació del sector audiovisual o per debats parlamentaris relacionats), estaré encantat d'ajudar-te amb tot el detall possible.

Quines polítiques culturals i de suport al cinema i al sector audiovisual existeixen actualment a Espanya? Què han debatut recentment el Congrés i el Senat sobre la indústria audiovisual i les sèries de televisió? Quines diferències hi ha entre els principals partits espanyols en matèria de política cultural?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin actor espanyol va sobreviure a l'accident ferroviari ocorregut a Urda (Toledo)?

Pregunta" 1 de 3

Quin factor va ser clau, segons Manuel Bandera, per sobreviure a l'accident?

Pregunta" 2 de 3

On tenien previst traslladar els supervivents que no necessitaven assistència hospitalària?

Pregunta" 3 de 3