L'actor espanyol Manuel Bandera ha sobreviscut al greu accident ferroviari registrat aquest dimecres a Urda (Toledo), on un AVE que cobria el trajecte entre Madrid i Sevilla ha col·lidit amb un tren d'Iryo que, segons les primeres informacions, es trobava aturat. Bandera viatjava en un dels últims vagons i ha relatat en directe a La Mañana de esRadio els moments posteriors a l'impacte, l'evacuació dels passatgers i els seus intents d'ajudar altres víctimes.
"Ha estat horrorós, l'experiència més dura de la meva vida", ha explicat l'actor, encara commocionat pel que ha passat. El seu relat comença quan el tren en què viatjava es va aturar aproximadament mitja hora després de sortir de Madrid. Segons recorda, els passatgers van rebre un avís que hi havia problemes de circulació i que podrien reprendre la marxa en breu.
Pocs minuts després, el comboi es va tornar a moure. "Als cinc minuts, pumba, frenada tremenda, cop i notar com anava descarrilant", ha relatat Bandera, que recorda la violència de l'impacte i la desorientació dels primers instants.
L'actor viatjava a la part posterior del tren, una circumstància que, segons el seu propi testimoni, li va permetre sortir amb vida. "Hem trencat la finestreta i hem sortit a fora", ha explicat durant l'entrevista.
Un cop a l'exterior, els supervivents van començar a desplaçar-se per un camp d'oliveres proper a les vies, sense conèixer encara la magnitud de l'accident ni la situació dels ocupants dels vagons més afectats.
"He ajudat un noi amb un cop al pit"
Bandera ha explicat que, després d'abandonar el vagó, va intentar prestar ajuda a altres viatgers. Els passatgers que havien aconseguit sortir caminaven pel terreny proper a les vies, mentre començaven a arribar els serveis d'emergència.
L'actor recorda que es preguntava què podia fer per ajudar. Es va acostar primer a un jove que presentava un fort cop al pit i el va deixar recolzat al costat d'un arbre. Després va anar a auxiliar una altra persona, però va comprovar que havia mort.
L'intèrpret ha descrit una situació de desconcert, amb passatgers ferits, persones que buscaven els seus acompanyants i supervivents que encara no comprenien el que acabava de passar.
Segons el seu testimoni, la part del tren en què viatjava havia patit danys menors que altres vagons. Des de la seva posició podia observar l’arribada dels equips de rescat, però no coneixia l’abast de les lesions dels qui es trobaven a les zones més afectades.
"Som com zombis, per un camp d’oliveres"
Durant l’entrevista amb esRadio, Bandera ha explicat que els passatgers romanien dispersos pels voltants de la via. Molts havien aconseguit abandonar els vagons pel seu propi peu i d’altres necessitaven assistència.
L’actor ha descrit el soroll de les sirenes, les veus dels equips d’emergència i l’arribada d’ambulàncies i efectius de la Guàrdia Civil.
També ha destacat les dificultats d’accés al lloc del sinistre. Segons el seu relat, els vehicles d’emergència s’havien de desplaçar per un camí rural de pedres que discorre paral·lel a les vies, tot i que els equips hi estaven entrant des de diferents punts.
Bandera ha reconegut l’atenció rebuda per part de la Guàrdia Civil i dels serveis sanitaris, que treballaven per localitzar i atendre els ferits.
Els equips d’emergència tenien previst traslladar els supervivents que no necessitaven assistència hospitalària a un poliesportiu habilitat a Urda, on podrien ser atesos i identificats.
La recerca de familiars entre els passatgers
Un dels moments de la conversa s’ha produït quan una periodista ha preguntat a Bandera per Eduardo Quero, un passatger que podria trobar-se als vagons set o vuit de l’Iryo.
L’actor, que romania als voltants de l’accident, s’ha ofert a intentar localitzar-lo entre les persones que estaven sent ateses.
La recerca de familiars i acompanyants s’havia convertit en una de les principals preocupacions dels supervivents.
Bandera ha explicat que, durant els primers moments, va prestar el seu telèfon mòbil a altres persones perquè poguessin comunicar-se amb les seves famílies. Després el va aconseguir recuperar i avisar la seva dona i els seus allegats que era viu.
L’actor ha reconegut que conserva records confusos d’aquests minuts i que encara li costa reconstruir el que va passar.
"Moltes vegades vaig al vagó u"
Durant la seva intervenció, Bandera ha insistit que la posició que ocupava dins del tren va ser determinant per sortir amb vida.
L’intèrpret ha explicat que habitualment viatja als primers vagons, però que aquesta vegada es trobava en una zona menys afectada per l’impacte.
"Si arribés a anar-hi, no ho estaria explicant", ha assenyalat en referir-se als cotxes que, segons va poder observar, van patir els danys més grans.
Bandera ha reconegut que els passatgers que van aconseguir sortir es miraven els uns als altres encara commocionats. Molts no presentaven lesions greus, però havien presenciat escenes difícils d'assimilar.
El seu relat també reflecteix la incertesa d'aquells que van sobreviure a l'accident i desconeixien què havia passat amb les persones que viatjaven als vagons més afectats.