Milers de persones han començat a recórrer aquest dissabte el centre de Madrid per reclamar la convocatòria d'eleccions generals i protestar contra l'actuació del Govern de Pedro Sánchez davant la crisi de Ceuta. La denominada II Marxa per la Dignitat. En defensa d'Espanya, convocada per la plataforma Societat Civil Espanyola, ha partit de la plaça de Cibeles poc després de les 10.00 hores i té previst finalitzar en l'entorn de Moncloa al voltant de les 14.00.
La mobilització compta amb la participació de dirigents del PP i Vox. Entre els assistents es troben el president de Vox, Santiago Abascal, i el secretari general dels populars, Miguel Tellado, a més del president de la Ciutat Autònoma de Ceuta, Juan Jesús Vivas. Els organitzadors asseguren que prop de 200 associacions, fundacions, partits, sindicats i altres col·lectius s'han adherit a la convocatòria.
A mitja matí encara no existeix una xifra oficial definitiva de participació. La informació publicada durant l'inici de la marxa parla de milers d'assistents i apunta a una afluència aparentment inferior a la registrada en la primera protesta organitzada per la mateixa plataforma el passat mes de maig.
De Cibeles a Moncloa per tornar a demanar eleccions
Els manifestants avancen des de Cibeles per la carrer d'Alcalá, Gran Via i Princesa fins a l'Arco de la Victoria, a Moncloa, en un recorregut per algunes de les principals artèries del centre de Madrid. La mobilització recupera una de les principals reivindicacions de la primera Marxa per la Dignitat: exigir a Pedro Sánchez que avancin les eleccions generals.
Societat Civil Espanyola reclama concretament que la convocatòria electoral es produeixi abans del 15 de novembre, una exigència política dels organitzadors que no obliga l'Executiu. La Constitució atribueix al president del Govern la facultat de proposar la dissolució del Congrés, el Senat o ambdues Càmeres dins dels límits establerts per la legislació.
La plataforma està impulsada, entre altres, per l'exdiputat de Ciutadans Marcos de Quinto i l'exdirigent del PP i cofundador de Vox Alejo Vidal-Quadras. Els seus responsables es presenten com una iniciativa de la societat civil independent dels partits, tot i que entre les entitats i personalitats vinculades a l'organització existeixen nombrosos perfils amb trajectòria prèvia en PP, Ciutadans i Vox.
Ceuta entra en el centre de la protesta
A diferència de la marxa celebrada al maig, la situació de Ceuta ocupa aquesta vegada una part central de les consignes. Els organitzadors utilitzen en la seva convocatòria l'expressió “invasió de Ceuta i Melilla” per referir-se a la crisi migratòria, una caracterització política de Societat Civil Espanyola que no constitueix una denominació oficial dels fets.
La ciutat autònoma atravessa des de finals de juliol una situació extraordinària després de l'arribada de milers de migrants des de Marroc, que ha obligat a ampliar els recursos d'acollida i ha obert un enfrontament entre administracions sobre la distribució i atenció dels menors no acompanyats. El Govern central i l'Executiu ceutí han discrepant sobre diferents aspectes de la resposta a la crisi.
El president ceutí, Juan Jesús Vivas, ha acudit aquest dissabte a la marxa i ha defensat el retorn a Marroc de les persones migrants excepte en aquells casos en què existeixi dret a protecció internacional, segons declaracions recollides durant la mobilització.
PP i Vox donen suport a la convocatòria
El Partit Popular va anunciar prèviament la seva adhesió a la protesta. Tellado va justificar la presència del partit assegurant que pretén denunciar el que els populars consideren una situació de deteriorament institucional sota l'actual Executiu. Es tracta de l'avaluació política del PP sobre l'acció del Govern.
Vox també ha cridat els seus simpatitzants a participar i el seu president, Santiago Abascal, encapçala la representació del partit. Les dues formacions coincideixen a reclamar eleccions anticipades i en les seves crítiques a l'Executiu per Ceuta, encara que no necessàriament comparteixen totes les reivindicacions concretes incloses en el manifest dels organitzadors.
Societat Civil Espanyola planteja, a més, altres mesures més controvertides. Entre elles figura sol·licitar l'activació de l' article 102 de la Constitució per intentar exigir responsabilitat penal al president del Govern per allò que la plataforma denomina “traïció”, així com mesures extraordinàries a Ceuta. Aquestes afirmacions són acusacions polítiques dels convocants: no existeix una resolució judicial que hagi declarat a Sánchez culpable d'un delicte de traïció.
La primera marxa va reunir 40.000 persones segons la Delegació
Aquesta és la segona gran protesta organitzada per Societat Civil Espanyola a Madrid. La mobilització anterior va reunir el passat maig a uns 40.000 persones segons la Delegació del Govern i 120.000 segons els convocants, una diferència habitual entre els càlculs institucionals i els oferts per les organitzacions de les manifestacions.
Aquella primera marxa va acabar a més amb tres detinguts i set agents de Policia ferits lleus, segons el balanç recollit per EFE. La convocatòria es va celebrar abans que comencés l'actual crisi migratòria a Ceuta i va estar centrada principalment en exigir la dimissió de Pedro Sánchez i la celebració d'eleccions.
El 2 de setembre van tornar a celebrar-se concentracions en diferents punts d'Espanya en suport a Ceuta, coincidint amb el dia oficial de la ciutat autònoma. En elles van participar, entre altres dirigents, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal.
Una protesta encara en marxa
La mobilització d'aquest dissabte continua desenvolupant-se, per la qual cosa el nombre final d'assistents, possibles incidències i les intervencions previstes al terme de la marxa encara poden canviar. El recorregut ha de concloure a Moncloa després d'atravessar Alcalá, Gran Via i Princesa.
Per el moment, la protesta torna a col·locar en una mateixa marxa dos assumptes que l'oposició i els convocants volen situar al centre del debat polític: la petició d'eleccions anticipades i la gestió de la crisi de Ceuta. PP i Vox participen en la convocatòria, mentre Societat Civil Espanyola intenta consolidar una mobilització iniciada al maig i ampliada ara amb les reivindicacions relacionades amb la ciutat autònoma.