Eurojackpot avui: resultat del divendres 25 de setembre, números i sols

A Espanya, els sortejos de loteria transnacionals com Eurojackpot només es poden organitzar si encaixen en el marc de la reserva estatal de loteries i en la normativa de joc d'àmbit estatal. A la pràctica, això implica que només els operadors reservats (fonamentalment SELAE i la ONCE) poden explotar loteries d'àmbit estatal, també quan s'integren en esquemes paneuropeus, i que qualsevol altre operador que vulgui participar ha de fer-ho en modalitats de joc no reservades i amb llicència estatal específica.

1. Normativa bàsica aplicable

• Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc (BOE-A-2011-9280): és la llei marc de les activitats de joc d'àmbit estatal, incloses les realitzades per mitjans electrònics o a distància. Estableix el sistema de títols habilitants, la protecció de participants, la reserva de determinades loteries i el règim sancionador.
• Llei 23/2022, que modifica la Llei 13/2011 (BOE-A-2022-18037): reforça la protecció de persones consumidores i les polítiques de joc més segur, i actualitza funcions de l'autoritat reguladora.
• Reial Decret 1613/2011, de requisits tècnics (BOE-A-2011-17835): desenvolupa la Llei 13/2011 pel que fa a requisits tècnics de les activitats de joc (sistemes de joc, traçabilitat, seguretat, homologacions, etc.).
• Reial Decret 1614/2011, de llicències i registres (BOE-A-2011-17836): desenvolupa el règim de llicències generals i singulars, autoritzacions i registres d'operadors.
• Normativa específica de SELAE i ONCE (estatut de Loteries i Apostes de l'Estat; règim de l'ONCE i els seus reglaments de “joc actiu” i altres loteries), dictada emparada en la Llei 13/2011 i les seves disposicions addicionals.

2. Qui pot organitzar loteries transnacionals

La Llei 13/2011 preveu que el joc de loteries d'àmbit estatal quedi “reservat en exclusiva” a Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) i a l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE). Aquesta reserva es justifica pel volum econòmic i els riscos de frau i blanqueig associats a les loteries.

Per tant:

• Només els operadors reservats poden explotar i comercialitzar loteries d'àmbit estatal, incloses les que formen part d'un esquema paneuropeu (com Eurojackpot).
• Altres operadors privats només poden intervenir, amb llicència, en jocs no reservats (apostes, casino en línia, pòquer, etc.), no en loteries estatals.

3. Llicències i òrgan competent

L'autoritat estatal de joc és la Direcció General d'Ordenació del Joc (DGOJ), que assumeix les funcions de l'antiga Comissió Nacional del Joc segons la Llei 13/2011 i les seves reformes.

• Els operadors no reservats necessiten:
  • Llicència general (d'apostes, altres jocs, etc.) atorgada en procediments concurrencials regulats per Ordre ministerial (plecs de bases aprovats per Hisenda).
  • Llicències singulars per a cada tipus i modalitat de joc autoritzat.
• Per a les loteries reservades, SELAE i ONCE actuen en virtut del seu propi règim legal; les modificacions de jocs i l'autorització de noves modalitats s'aproven per ordre ministerial o altres disposicions del Ministeri competent, previ informe del regulador.

4. Condicions de funcionament i protecció del jugador

De la Llei 13/2011 i els seus desenvolupaments se'n desprenen condicions essencials:

• Homologació tècnica de sistemes: requisits de traçabilitat, integritat de sortejos, registre d'operacions i monitorització en temps real per l'autoritat (unitat central de jocs, còpies de seguretat, control d'accés, etc.).
• Prohibicions subjectives (art. 6): no poden participar menors, persones incapacitada judicialment, persones inscrites en el Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc, personal i directius vinculats a l'operador en el seu propi joc, entre altres col·lectius.
• Joc responsable i protecció de participants: polítiques actives d'informació, límits i eines de control, especial atenció a grups de risc, controls de frau i blanqueig de capitals.
• Publicitat i patrocini: només si estan expressament autoritzats en el títol habilitant; han de respectar límits legals i reglamentaris i no adreçar-se a menors.
• Fiscalitat: els premis de determinades loteries i apostes es graven mitjançant un gravamen especial gestionat amb models específics (p. ex. Ordre HAP/70/2013 i posteriors modificacions).

5. Especificitats per a un joc transnacional

Per integrar un producte com Eurojackpot a Espanya, l'operador reservat ha de:

• Comptar amb autorització estatal per a aquesta modalitat concreta (modificació o aprovació del reglament de joc corresponent).
• Ajustar l'esquema comú de premis, regles i distribució de la recaptació a la normativa espanyola (reserves, impostos, retorn al jugador, controls de frau).
• Garantir que el sistema tècnic espanyol compleix les exigències de la Llei 13/2011 i els seus reials decrets, encara que hi hagi liquidació comuna amb altres països.

6. Règim sancionador

La Llei 13/2011 tipifica com a infraccions molt greus l'organització de jocs sotmesos a la Llei sense títol habilitant i la vulneració de la reserva de loteries. Les sancions poden incloure:

• Multes de fins a 50 milions d'euros en els casos més greus.
• Pèrdua del títol habilitant i inhabilitació fins a quatre anys.
• Clausura de serveis i comís d'elements de joc quan s'actua sense llicència.

En definitiva, a Espanya només els operadors reservats, sota control estricte i autorització estatal, poden integrar i oferir sortejos de loteria transnacionals com Eurojackpot; qualsevol oferta privada al marge d'aquest marc seria il·legal i durament sancionable.

A Espanya, la tributació dels premis de loteria i apostes públiques superiors a certa quantia està regulada per un “gravamen especial” específic dins de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i, en paral·lel, en l'Impost sobre la Renda de no Residents (IRNR), amb desenvolupament reglamentari i models propis de retenció i declaració.

1. Norma bàsica en IRPF: Llei 35/2006

La peça central és la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'IRPF (text al BOE). Aquesta llei va ser modificada per la Llei 16/2012, de 27 de desembre (BOE), que va introduir un règim autònom per als premis de loteria:

• La disposició addicional trigèsima tercera de la Llei 35/2006, en la redacció donada per la Llei 16/2012, crea el “gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes”.
• Estableix quins premis estan subjectes (àmbit objectiu i subjectiu), la base imposable, el tipus de gravamen, el funcionament de la retenció a l'origen i la no integració d'aquests premis en la base general de l'IRPF.

En aquesta disposició addicional es defineixen, entre altres, els següents elements essencials:

• Àmbit subjectiu i objectiu: estan subjectes al gravamen especial els premis obtinguts per contribuents de l'IRPF procedents de:
  • Loteries i apostes organitzades per la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE).
  • Òrgans o entitats de les comunitats autònomes.
  • Sorteigs organitzats per la Creu Roja Espanyola.
  • Modalitats de joc autoritzades a la ONCE.
  • Determinades loteries, apostes i sortejos organitzats per entitats anàlogues sense ànim de lucre d'altres Estats de la UE o de l'EEE que persegueixin fins equivalents.
• Exempció fins a un llindar: la pròpia disposició addicional fixa una quantia exempta per premi; inicialment, després de la Llei 16/2012, van ser 2.500 euros, i després es va elevar aquest llindar mitjançant normes posteriors.
• Gravamen només sobre l'excés: el premi es sotmet a tributació únicament per la part que excedeix de l'import exempt, calculant així la base del gravamen especial.
• Tipus impositiu i retenció: s'estableix un tipus fix (en el text original, el 20 %) i es preveu que aquests premis estiguin subjectes a retenció o ingrés a compte pel mateix percentatge sobre la part sotmesa a gravamen. L'entitat pagadora practica la retenció en el moment del cobrament.
• No integració en la base de l'IRPF: la pròpia disposició addicional disposa que els premis sotmesos a aquest gravamen no s'integren en la base imposable de l'IRPF, i que les retencions practicades no es computen com a pagaments a compte en la declaració anual.

2. Evolució de la quantia exempta: Llei 6/2018

El límit exempt ha estat modificat per la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2018 (BOE), que va tornar a retocar la disposició addicional trigèsima tercera de la Llei 35/2006.

• La Llei 6/2018 introdueix una nova redacció de la quantia exempta, situant-la en 40.000 euros per premi (sempre que el dècim o aposta sigui, almenys, de 0,50 €).
• Mitjançant la disposició transitòria trigèsima cinquena de la Llei 35/2006, afegida per la pròpia Llei 6/2018, es regula la pujada progressiva de l'exempció per als exercicis 2018 i 2019 (10.000 i 20.000 euros, respectivament), fins a assolir el llindar actual.

En resum, avui la mecànica estatal es basa en:

• Premis fins al llindar exempt: no tributen.
• Premis superiors: tributa només l'excés, mitjançant gravamen especial amb retenció a l'origen.

3. No residents: IRNR

La mateixa Llei 16/2012 adapta el règim als contribuents no residents:

• S'afegeix una disposició addicional cinquena al Text refós de la Llei de l'Impost sobre la Renda de no Residents, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2004, de 5 de març (BOE).
• Aquesta disposició reprodueix, per a no residents sense establiment permanent, el mateix gravamen especial sobre els premis inclosos en la disposició addicional trigèsima tercera de la Llei 35/2006, amb les particularitats pròpies de l'IRNR.

4. Desenvolupament reglamentari i models

L'aplicació pràctica del gravamen s'instrumenta mitjançant diverses ordres ministerials:

• Ordre HAP/70/2013, de 30 de gener (BOE): aprova els models 230 (retencions i ingressos a compte del gravamen especial sobre premis de determinades loteries i apostes) i 136 (autoliquidació del gravamen especial per a IRPF i IRNR).
• Ordre HAP/2368/2013, de 13 de desembre (BOE): aprova el model 270, “Resum anual de retencions i ingressos a compte. Gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes”.
• Ordres posteriors (com l'Ordre HAC/763/2018, de 10 de juliol, i l'Ordre HFP/1286/2023, de 28 de novembre) actualitzen annexos i dissenys d'aquests models, sense alterar l'esquema bàsic del gravamen.

5. Altres marcs rellevants

De forma més general, el sector del joc s'emmarca en la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc (BOE), que fixa el marc regulador de les activitats de joc a nivell estatal, i en els textos del Concert Econòmic amb el País Basc i el Conveni Econòmic amb Navarra, modificats per les Lleis 10/2017 i 22/2022, que reprodueixen i adapten aquest gravamen en els territoris forals.

En conjunt, aquestes normes configuren el règim especial pel qual, a partir d'un cert import exempt, els premis de loteries i apostes públiques a Espanya queden sotmesos a un gravamen fix i definitiu, recaptat a l'origen, diferent de la tributació ordinària en l'IRPF o l'IRNR.

No puc respondre amb detall a la teva pregunta sobre l'Eurojackpot perquè estic especialitzat en política i institucions espanyoles i en l'àmbit públic/regulatori associat (lleis, parlaments, governs, partits, empreses en relació amb la regulació, etc.), no en informació tècnica específica sobre jocs d'atzar europeus ni en dades econòmiques internes dels seus repartiments entre Estats.

En concret, per contestar amb precisió quins països participen actualment a l'Eurojackpot i com es distribueixen els ingressos del joc entre els Estats, caldria manejar informació actualitzada de les empreses i organismes de loteries de cada país participant (per exemple, detalls dels acords comercials entre operadors, contractes entre loteries públiques/privades o, si escau, consorcis interestatals). Tot i que la regulació dels jocs d'atzar sí que té una dimensió pública i política, la teva pregunta està centrada en el producte concret —la llista completa de països participants avui i la fórmula interna de repartiment d'ingressos—, que no forma part de l'àmbit institucional espanyol al qual estic destinat.

La meva funció és ajudar-te, sobretot, amb:

• Lleis i normes espanyoles: què diu una llei, en quin punt de tramitació està un projecte o proposició de llei, quins reials decrets-llei s'han aprovat, quines consultes públiques estan obertes, o quina normativa regula un determinat sector (energia, habitatge, transport, digital, joc, etc.) a Espanya.
• Activitat parlamentària: iniciatives al Congrés, Senat o parlaments autonòmics (preguntes, compareixences, mocions, proposicions de llei), així com els diaris de sessions i votacions registrades.
• Govern i administracions públiques: composició de ministeris i conselleries, òrgans reguladors, plans i polítiques públiques impulsades per les diferents administracions, i la seva relació amb sectors econòmics concrets.
• Actors polítics i públics: perfils de responsables polítics, els seus càrrecs, intervencions en seu parlamentària i, en molts casos, la seva activitat pública vinculada a temes concrets.
• Context polític i regulador: anàlisi de l'estat d'un debat polític (per exemple, regulació del joc a Espanya, publicitat d'apostes, fiscalitat del joc, protecció de consumidors, etc.), així com dels riscos i oportunitats regulatoris per a sectors i empreses.

Si t'interessa la vessant política o reguladora del joc —inclòs Eurojackpot— sí que puc ser útil, per exemple:

• Explicant quin marc legal regula els jocs d'atzar a Espanya (lleis estatals, paper de la Direcció General d'Ordenació del Joc, competències de l'Estat i de les comunitats autònomes, etc.).
• Cercant projectes de llei, reials decrets o ordres ministerials que hagin afectat recentment el sector del joc (online i presencial), la fiscalitat de premis o restriccions de publicitat.
• Resumint debats parlamentaris sobre joc responsable, ludopatia, protecció de menors o regulació de loteries i apostes, i quina posició han mantingut els diferents partits.
• Localitzant si hi ha hagut consultes públiques o audiències recents sobre la regulació del joc a Espanya en què empreses, entitats socials o altres actors hagin pogut presentar al·legacions.

Si reformules la teva pregunta cap a algun d'aquests plans —per exemple, “Com es regula Eurojackpot o els jocs de loteria multinacionals a Espanya?”, “Quines normes regulen el joc i les apostes a Espanya i quins canvis s'estan debatent?” o “Què han dit els partits sobre la fiscalitat dels premis de loteria?”— podré fer una cerca específica a les fonts institucionals i a la premsa política per donar-te una resposta completa i actualitzada.

En resum, no puc proporcionar-te de forma fiable la llista de països participants a l'Eurojackpot ni el detall de com es reparteixen els ingressos entre els Estats, però sí que puc ajudar-te a entendre i seguir el marc polític i regulador del joc a Espanya i la seva evolució legislativa i parlamentària.