Preu de la llum avui, 25 de setembre: l'hora més cara serà de 20:00 a 21:00 i la més barata de 14:00 a 15:00

El preu horari de l'electricitat al mercat majorista espanyol (el “pool” gestionat per OMIE) es fixa mitjançant una subhasta marginalista en què es creuen, per a cada hora del dia següent, les ofertes de venda dels generadors i les ordres de compra de les comercialitzadores i grans consumidors. El resultat és un preu únic per megavat hora (MWh) per a cada franja horària, que serveix de referència bàsica per a bona part del sistema elèctric i per a moltes tarifes.

1. Qui participa i què ofereix cadascun

• Generadors (eòlica, solar, hidràulica, nuclear, cicles combinats, cogeneració, etc.): per a cada hora del dia següent comuniquen quanta electricitat poden produir i el preu mínim al qual estan disposats a vendre-la.
• Comercialitzadores i grans consumidors: estimen el consum dels seus clients o de les seves instal·lacions i presenten les seves necessitats de compra per hores.
• Tot això es presenta a l'Operador del Mercat Ibèric de l'Electricitat (OMIE), que organitza la subhasta diària i els mercats intradiaris posteriors.

La subhasta del mercat diari se celebra el dia anterior al subministrament i determina un programa de producció i consum per a les 24 hores (en la pràctica, en productes ja quart‑horaris) del dia següent.

2. La casació marginalista i l'ordre de mèrit

Espanya utilitza un sistema de preu marginal, comú en gran part de la UE. L'algorisme d'OMIE ordena les ofertes de generació de menor a major preu: és el que es coneix com a ordre de mèrit.

• Entren primer les tecnologies amb cost variable més baix (renovables, nuclear, part de la hidràulica).
• Si amb elles no n'hi ha prou per cobrir la demanda prevista, s'hi van afegint centrals més cares, com els cicles combinats de gas.
• L'última unitat necessària per cobrir la demanda fixa el preu marginal d'aquella hora: totes les centrals casades cobren aquest preu, encara que algunes haguessin ofert menys.

Aquest disseny fa que, si el gas és la tecnologia que tanca el forat de demanda, el seu cost (combustible i fins i tot drets de CO₂) pugui arrossegar a l'alça el preu de tot el mercat. A l'inrevés, quan hi ha molta generació renovable i la demanda és baixa, el preu s'enfonsa i fins i tot pot tornar-se proper a zero o negatiu en alguns períodes.

3. Paper d'OMIE i de Red Eléctrica de España

Un cop casades les ofertes al mercat diari:

• OMIE:
  • Publica els preus horaris resultants i els programes de producció i consum.
  • Gestiona també els mercats intradiaris (subhastes i continu), on els agents ajusten les seves posicions davant canvis en previsions de vent, sol o demanda.
• Red Eléctrica de España (REE), com a operador del sistema:
  • Comprova que el programa és tècnicament viable (límits de xarxa, reserves, seguretat).
  • Equilibra en temps real generació i consum, activant serveis d'ajust i reserves quan hi ha desviacions o incidències.
  • Aquests serveis tenen un cost addicional que es liquida a part i acaba repercutint en el sistema i, en última instància, en els consumidors.

4. Restriccions tècniques i mercats intradiaris

El resultat de la subhasta diària és una primera foto del sistema, però no definitiva:

• Si canvien les previsions de renovables (menys vent o núvols inesperats) o de demanda, els agents compren o venen energia als mercats intradiaris, que permeten anar corregint el programa més a prop del temps real.
• REE pot imposar redespachos per restriccions tècniques (per exemple, per evitar sobrecàrregues en determinades línies). Aquestes modificacions es valoren amb regles específiques i generen pagaments o cobraments addicionals.
• Al sistema ibèric s'ha anat passant de productes horaris a productes quart‑horaris, amb fins a 96 rondes de negociació intradiària, per reflectir millor la variabilitat renovable.

5. Del preu majorista al preu que veu el consumidor

El preu OMIE és només la referència d'energia del sistema:

• En la tarifa regulada PVPC, el cost de l'energia combina el mercat diari/intradiari amb referències de mercats a termini, i sobre aquest component s'afegeixen peatges, càrrecs, serveis d'ajust, impostos i marge de comercialització.
• En el mercat lliure, les comercialitzadores poden oferir preus fixes o altres estructures que no reprodueixen directament el pool.

En resum, el preu horari majorista es determina en una subhasta marginalista gestionada per OMIE, on les ofertes de generació s'ordenen per cost i l'última tecnologia necessària marca el preu que cobren totes. Red Eléctrica garanteix que aquesta programació sigui viable i l'ajusta amb serveis de balanç i restriccions tècniques. A partir d'aquí, el sistema regulat i els contractes comercials construeixen el preu final que arriba a la factura del consumidor.

En el sistema elèctric espanyol la fixació del preu final de la llum es reparteix entre mercat i regulació. El preu de l'energia es determina al mercat majorista i en la contractació lliure, mentre que una part important de la factura respon a conceptes regulats (peatges, càrrecs i altres costos). En aquest àmbit regulat es reparteixen competències entre la CNMC, com a regulador independent, i el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), com a autoritat política i normativa.

1. Marc legal bàsic del repartiment de competències

El repartiment es recolza principalment en:

• Llei 24/2013, del Sector Elèctric, que defineix el règim econòmic del sistema elèctric i les funcions del Govern i de la CNMC en retribució d'activitats regulades (transport, distribució, etc.), peatges i càrrecs.
• Llei 3/2013, de creació de la CNMC, que atribueix a la Comissió funcions de supervisió dels mercats energètics, potestat sancionadora i la capacitat d'aprovar metodologies mitjançant circulars.
• Reial Decret-llei 1/2019 i desenvolupament posterior (per exemple, el Reial Decret 148/2021, sobre metodologia de càrrecs), que ajusten les competències de la CNMC a les exigències europees i delimiten amb més precisió què fa el regulador i què fa el Govern/MITECO.

2. Qui fixa què a la factura elèctrica?

De forma esquemàtica, a la part regulada de la factura es distingeixen dos grans blocs:

• Peatges d'accés a les xarxes (transport i distribució): cobreixen la retribució de les xarxes.
• Càrrecs del sistema: cobreixen altres costos regulats (polítiques energètiques, extracosts, etc.).

Segons la Llei 24/2013 i el seu desenvolupament:

• La CNMC estableix, mitjançant circulars, la metodologia de retribució de transport i distribució i la metodologia de càlcul dels peatges, i cada any aprova, per resolució, els valors concrets dels peatges i la retribució anual de les xarxes. Un exemple és la Circular 5/2019, sobre metodologia de retribució del transport, o la Circular 3/2020 sobre peatges, així com resolucions anuals de peatges que fixen pujades o baixades mitjanes i detallen l'impacte per tarifa.
• El Govern/MITECO dissenya l'estructura dels càrrecs i, a través de reials decrets i ordres ministerials (per exemple, el Reial Decret 148/2021 i successives ordres TED de càrrecs), aprova cada any els preus dels càrrecs del sistema i altres costos regulats.

En una notícia d'anàlisi de peatges recollida per Demócrata es recorda expressament que:

• Els peatges són regulats per la CNMC per cobrir els costos de les xarxes i la remuneració a les empreses de transport i distribució.
• Els càrrecs els determina cada any el Ministeri per a la Transició Ecològica.

3. Paper de la CNMC en la formació i supervisió de preus

Més enllà dels peatges, la CNMC exerceix un paper central en la supervisió del mercat majorista i minorista:

• Supervisa la integritat i transparència dels mercats majoristes d'electricitat, també en aplicació del Reglament europeu REMIT, i coopera amb els operadors de mercat (OMIE) i de sistema (REE).
• Vigila les pràctiques de comercialitzadores i productors, podent obrir expedients sancionadors i corregir conductes que distorsionin preus o condicions de subministrament, conforme a la Llei 24/2013 i la Llei 15/2007 de Defensa de la Competència.
• Elabora informes, propostes i circulars sobre metodologies tarifàries, retribució de xarxes i altres variables que incideixen indirectament en la factura.
• Publica i actualitza informació sobre preus minoristes i ofertes, i reforça la transparència dels mercats, com es recull a la nota de Moncloa de 11/03/2026 sobre coordinació Govern–CNMC en mercats energètics (nota de premsa de Moncloa).

4. Paper del MITECO: política energètica i disseny regulatori

El MITECO no fixa el preu horari del mercat, però sí dissenya el marc regulatori en què es formen els preus:

• Defineix i proposa al Govern la política energètica i les grans regles del mercat (per exemple, propostes de regulació del mercat de capacitat o reforma del PVPC), que després es concreten en lleis, reials decrets i ordres.
• Proposa la normativa que estableix l'estructura i metodologia dels càrrecs i aprova, cada exercici, els valors dels càrrecs mitjançant ordres ministerials.
• Impulsa reglaments de subministrament i contractació i altres normes que determinen com s'ofereixen i contracten els productes elèctrics en el tram minorista.
• Conserva competències sancionadores en determinats àmbits (per exemple, sobre l'operador del sistema), normalment a partir de les investigacions i informes previs de la CNMC.

5. Síntesi

En la pràctica, el preu de l'electricitat resulta de la combinació de:

• Mercat: energia negociada lliurement (pool i contractes bilaterals).
• Regulació: peatges (metodologia i nivells fixats per CNMC) i càrrecs (metodologia i nivells fixats per MITECO/Govern), més altres components regulats.

La CNMC actua com a regulador tècnic independent, que dissenya metodologies, fixa peatges i vigila els mercats, mentre que el MITECO exerceix com a autoritat política i normativa, que defineix la política energètica, estructura els càrrecs i aprova la regulació bàsica en què s'inscriu tot el sistema de preus elèctrics.

A Espanya pràcticament totes les llars poden triar entre la tarifa regulada d'electricitat, el Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), o una oferta del mercat lliure. La diferència no és tant “poder o no contractar llum”, sinó quins requisits té cada modalitat i qui queda exclòs de la tarifa regulada.

1. Requisits per acollir-se a la tarifa regulada PVPC

El PVPC és la tarifa regulada pel Govern i només l'ofereixen les Comercialitzadores de Referència (COR), un nombre limitat de companyies autoritzades. Segons la informació oficial del Ministeri per a la Transició Ecològica i la Moncloa, i l'explicació de Demócrata, els requisits bàsics són:

• Titular del contracte: ha de ser una persona física (particular) o una microempresa. Grans empreses i, en general, persones jurídiques que no siguin microempreses queden fora.
• Potència contractada: igual o inferior a 10 kW. Aquesta és la condició clau: si la potència supera 10 kW, el punt de subministrament ja no pot estar en PVPC.
• Nivell de tensió: el subministrament ha de ser en baixa tensió, amb una tensió no superior a 1 kV (típic subministrament domèstic).
• Comercialitzadora: el contracte ha d'estar signat amb una Comercialitzadora de Referència (no amb qualsevol empresa del mercat lliure). A la factura ha de constar el nom d'una COR i, sovint, apareix expressament que la tarifa és PVPC.
• Contractació exclusiva: un cop en PVPC, segons el nou Reglament general de subministrament, el consumidor no pot combinar simultàniament altres formes de contractació per a aquest mateix punt de subministrament. És a dir, no es pot tenir PVPC i, alhora, un altre contracte diferent sobre el mateix subministrament.
• Comptador i mesura: el PVPC es factura per hores amb els preus publicats diàriament. Si la llar disposa de comptador intel·ligent integrat en telegestió, s'utilitzen les seves lectures horàries; si no, s'apliquen perfils estàndard de consum definits pel sistema. L'existència de comptador intel·ligent no és tant un “requisit d'accés” com una condició perquè la facturació reflecteixi exactament el consum horari.
• Boni social: per sol·licitar el boni social elèctric és obligatori que el subministrament estigui en PVPC, sigui la vivenda habitual, la potència contractada sigui ≤10 kW i el titular figuri al contracte; després s'exigeixen requisits de renda i situació familiar addicionals.

En la pràctica, el PVPC està pensat per a llars i petits negocis amb potències típiques de vivenda (3,45–5,75 kW, per exemple) i subministraments en baixa tensió.

2. Requisits per contractar al mercat lliure

El mercat lliure és el règim en què la comercialitzadora fixa lliurement el preu i les condicions del contracte (preu fix, tarifes amb discriminació horària, serveis de manteniment, permanències, etc.).

• Subjecte: poden contractar persones físiques o jurídiques de qualsevol mida. No està limitat, com el PVPC, a persones físiques i microempreses.
• Potència i tensió: per a llars i pimes habituals es tracta de subministraments en baixa tensió, normalment amb potència fins a 15 kW, que és el llindar que utilitza el MITECO quan parla de petits consumidors als quals s'apliquen certes proteccions (possibilitat de rescindir el contracte sense penalització, etc.). No obstant això, el mercat lliure també abasta potències superiors i subministraments en altres tensions, que ja entrarien en tipologies empresarials.
• Comercialitzadora: el contracte es signa amb qualsevol comercialitzadora autoritzada diferent de les Comercialitzadores de Referència en la seva funció regulada. Són les que publiciten “Pla Estable”, “Tarifa Fixa”, “Pla Nit”, etc.
• Comptador: les grans comercialitzadores amb més de 200.000 clients estan obligades a oferir contractes a preus dinàmics si el consumidor disposa de comptador intel·ligent. Per a tarifes fixes senzilles n'hi ha prou amb disposar de l'equip de mesura que marca la normativa tècnica, sense requisits addicionals especials.
• Rescissió i canvis: per a llars i pimes amb potència <15 kW, el nou reglament permet rescindir el contracte en qualsevol moment sense penalització, excepte que es trenqui abans de la primera pròrroga anual d'un contracte a preu fix; en aquest cas, la penalització màxima és del 5% de l'energia pendent de facturar en l'any.

3. Qui no pot acollir-se al PVPC?

Resumint, no poden estar en PVPC:

• Subministraments amb potència contractada >10 kW.
• Subministraments en tensions superiors a 1 kV.
• Persones jurídiques que no siguin microempreses (empreses mitjanes i grans, administracions, etc.).
• Qualsevol punt de subministrament que no estigui contractat amb una Comercialitzadora de Referència.

En tots aquests casos, el subministrament s'ha de contractar al mercat lliure, on les condicions (preus, serveis addicionals i possibles permanències) depenen del contracte pactat amb la comercialitzadora.