El Govern de Pedro Sánchez ha reactivat la reforma destinada a endurir els requisits per crear noves universitats a Espanya, després que el Tribunal Suprem anul·lés el passat octubre el reial decret que havia aprovat un any abans. El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, dirigit per Diana Morant, ha obert un nou període d’informació pública que romandrà actiu fins al 2 de desembre de 2026, tres dies després de les eleccions generals del 29N, cosa que impedeix que la normativa pugui estar aprovada abans de la cita amb les urnes.
La iniciativa pretén reforçar els controls sobre la creació de les universitats públiques i privades, especialment pel que fa a el nombre d’estudiants, la qualificació del professorat, l’activitat investigadora i la solvència econòmica de les institucions. L’Executiu vol evitar que s’autoritzi projectes universitaris que no acreditin prou garanties acadèmiques o financeres, així com impedir que les comunitats autònomes puguin donar llum verda a determinats centres tot i comptar amb avaluacions desfavorables sobre la seva qualitat.
Tanmateix, cap d’aquestes noves exigències pot considerar-se actualment aprovada en virtut de la reforma de 2025, atès que el Tribunal Suprem va anul·lar el Reial decret 905/2025, d’7 d’octubre, per irregularitats en el seu procediment d’elaboració. La decisió judicial no va qüestionar el contingut dels requisits, sinó la justificació utilitzada pel Govern per tramitar la norma pel procediment d’urgència i prescindir de la consulta pública prèvia.
El nou projecte recupera bona part de les condicions del text anul·lat i modifica el marc establert en el Reial decret 640/2021, que regula la creació, el reconeixement i l’autorització d’universitats. El Ministeri sosté que la reforma resulta necessària davant el creixement dels centres privats i l’expansió de l’ensenyament universitari per Internet.
Els nous requisits: 4.500 alumnes, recerca i professors doctors
Un dels canvis més rellevants del projecte és l’exigència que les noves universitats presentin un pla que permeti superar els 4.500 estudiants matriculats en titulacions oficials durant els seus primers sis anys d’activitat. L’objectiu del Ministeri és garantir que els centres disposin d’una dimensió suficient per sostenir les seves instal·lacions, contractar professorat i desenvolupar activitats docents i investigadores.
La proposta també estableix una oferta acadèmica mínima de deu graus, sis màsters universitaris i tres programes de doctorat, amb presència d’almenys tres de les cinc grans branques de coneixement. D’aquesta manera, l’Executiu busca reforçar el caràcter multidisciplinari de les institucions i evitar que determinats projectes es concentren exclusivament en una oferta reduïda de titulacions.
Un altre dels pilars de la reforma és la recerca. Les universitats hauran de dedicar almenys el 5% del seu pressupost a programes de recerca i transferència de coneixement, a més de captar recursos procedents de convocatòries, projectes i contractes de recerca equivalents, com a mínim, al 2% del seu pressupost anual.
Aquestes obligacions pretenen assegurar que els centres no es limitin a impartir classes, sinó que desenvolupin també una activitat científica suficient. La proposta contempla mecanismes de seguiment i mesures correctores en cas d’incompliment, que podrien arribar a afectar l’autorització de funcionament de les universitats.
Pel que fa al professorat, el text exigeix que com a mínim el 50% dels docents de graus i màsters siguin doctors. Així mateix, estableix que un mínim del 60% dels professors doctors amb més de sis anys des de l’obtenció del títol hagi aconseguit una avaluació positiva de la seva activitat de recerca.
El Govern també pretén reforçar la transparència de les institucions privades. Els promotors hauran d’acreditar que disposen de recursos econòmics suficients mitjançant avals bancaris o altres garanties admeses legalment, presentar plans de viabilitat i detallar qui són els responsables de la seva gestió, incloent-hi els possibles vincles amb grups empresarials o fons d’inversió.
La reforma contempla, a més, que les universitats aportin mecanismes que permetin als seus estudiants acabar les titulacions iniciades en cas de tancament del centre o desaparició d’algun dels seus ensenyaments.
L’ANECA tindrà un paper decisiu i s’endurirà el control de les universitats online
Una de les principals modificacions afecta el procediment d’autorització. El Govern vol que l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), o les agències autonòmiques competents, emetin un informe preceptiu i vinculant sobre els nous projectes universitaris.
En la pràctica, això significa que una avaluació negativa de l’agència competent impediria autoritzar la universitat pel procediment ordinari, enfront del model anterior, en el qual les comunitats autònomes podien continuar amb la tramitació tot i rebre determinats informes tècnics desfavorables.
El projecte també introdueix un tractament específic per a les universitats que imparteixin més del 80% de la seva activitat docent en modalitat virtual o híbrida. Amb caràcter general, la seva creació s’ha d’aprovar mitjançant una llei de les Corts Generals, amb determinades excepcions vinculades a les característiques lingüístiques o al finançament autonòmic.
A més, aquests centres hauran de garantir que com a mínim el 75% del seu professorat resideixi a Espanya o en un altre Estat de la Unió Europea, llevat de les excepcions previstes. La mesura pretén reforçar les garanties de coordinació docent i seguiment acadèmic en universitats que ofereixen formació a distància.
El nou text també incorpora exigències relacionades amb les instal·lacions i l’allotjament estudiantil. Entre elles hi figura el compromís de disposar d’una capacitat mínima d’allotjament equivalent al 10% de les places previstes per a determinats cursos de funcionament, tot i que aquesta obligació contempla excepcions i no s’aplicaria de manera general a les universitats ja existents.
Per què el Suprem va anul·lar la reforma i què passarà després del 29N
L’origen del bloqueig es troba en la sentència del Tribunal Suprem del 8 d’octubre de 2026, que va estimar un recurs presentat pel Govern de les Illes Balears contra el reial decret aprovat el 2025.
El màxim tribunal va concloure que l’Executiu no havia justificat prou l’urgència utilitzada per aprovar la regulació, especialment perquè aquesta decisió va permetre ometre el tràmit de consulta pública prèvia. Els magistrats van considerar que la intenció política d’aconseguir una entrada en vigor ràpida no constituïa, per si sola, una causa extraordinària que justifiqués prescindir d’aquest procediment.
Després de conèixer la resolució, el Govern va anunciar que tornaria a impulsar la norma. El president, Pedro Sánchez, va defensar la necessitat de reforçar la regulació universitària i va assegurar que "la proliferació descontrolada de universitats privades danya la qualitat del nostre sistema i perjudica la igualtat d’oportunitats".
El Ministeri ha obert una primera consulta pública entre el 15 i el 30 d’octubre i ara ha iniciat una segona fase d’audiència i informació pública, des del 12 de novembre fins al 2 de desembre.
Aquesta circumstància condiciona el calendari polític. El Govern executiu ha confirmat que no aprovarà el reial decret abans de les eleccions generals del 29 de novembre i ha assenyalat que, un cop finalitzada la participació pública, avaluarà la possibilitat de continuar-ne la tramitació.
La reforma coincideix amb un moment d’expansió del sistema universitari espanyol. Segons les dades recollides pel Ministeri a l’octubre, Espanya compta amb 50 universitats públiques i 49 privades, a més d’una desena de nous projectes privats que ja havien presentat les seves respectives memòries. El Govern utilitza aquesta evolució com a argument per reforçar els mecanismes de supervisió i exigir garanties homogènies amb independència de la titularitat dels centres.
En qualsevol cas, el projecte no suposaria el tancament automàtic de les universitats que ja funcionen. El esborrany preveu períodes d’adaptació de tres anys per als centres existents i de cinc per a aquells de recent creació, juntament amb altres terminis específics per a determinats requisits.
A aquesta reforma s’hi suma una altra iniciativa anunciada per Sánchez al setembre, adreçada a endureir les condicions de qualitat dels títols universitaris, amb propostes sobre la qualificació i la dedicació del professorat i la presencialitat necessària en determinades ensenyances sanitàries. Es tracta d’un projecte diferenciat que tampoc no s’ha de confondre amb obligacions ja aprovades.
Per ara, la reforma sobre la creació d’universitats continua pendent de completar la seva tramitació. El 2 de desembre serà la següent data clau, quan finalitzi el període d’informació pública i el Ministeri pugui valorar la continuïtat d’un projecte que ja va ser anul·lat pel Tribunal Suprem i el futur del qual també dependrà de l’escenari polític posterior a les eleccions generals.