El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha defensat aquest dissabte la decisió del Govern de retirar temporalment del mercat un 12% de la producció d’oli d’oliva de la campanya actual per contenir l’excés d’oferta, estabilitzar les cotitzacions i protegir la rendibilitat dels productors. El titular d’Agricultura ha qualificat la intervenció d’“absolutament necessària, oportuna i basada en el dret europeu” i ha assegurat que la seva finalitat és evitar que una campanya especialment abundant acabi perjudicant els agricultors.
La mesura arriba en un exercici en què les previsions de producció apunten a una collita d’al voltant de 1,6 milions de tones, a les quals se sumen unes existències de la campanya anterior de 357.000 tones. En conjunt, el volum disponible s’apropa als dos milions de tones, una acumulació que, segons el diagnòstic del Ministeri, fa necessari actuar per evitar desequilibris entre l’oferta i la demanda.
Planas ha explicat que l’objectiu de la intervenció és “assegurar que el conjunt del sector sigui rendible”, amb una atenció especial als productors primaris, els marges dels quals poden veure’s compromesos quan l’abundància de producte empeny a la baixa els preus a origen. El ministre ha defensat que la retirada permetrà ajustar la comercialització a l’evolució del mercat i oferir més estabilitat a una activitat especialment rellevant per a nombroses zones rurals.
L’olivera tradicional, al centre de la intervenció
El responsable d’Agricultura ha situat l’olivera tradicional com un dels principals beneficiaris de la mesura, pel fet de ser un model productiu que suporta costos més elevats que les explotacions intensives i superintensives. La diferència d’estructura productiva i de costos fa que les baixades de preus tinguin un impacte especialment acusat sobre les explotacions tradicionals, moltes de les quals estan vinculades a municipis l’activitat econòmica dels quals depèn en bona mesura del conreu.
“La mesura està pensada per donar estabilitat al mercat i donar suport a qui més ho necessita”, ha assenyalat Planas, que ha subratllat la importància de l’olivera per al manteniment de l’activitat econòmica i l’ocupació al medi rural.
El ministre també ha recordat que la intervenció respon a una petició traslladada per les organitzacions professionals agràries i les cooperatives agroalimentàries. La decisió pretén, per tant, donar resposta a una preocupació compartida per diferents baules del sector davant el risc que una oferta elevada acabi deteriorant la rendibilitat dels agricultors.
Planas ha fet aquestes declaracions durant la seva participació a la Festa del Primer Oli, celebrada a Úbeda (Jaén), una cita dedicada a la promoció dels olis primerencs i al reconeixement de l’activitat oleícola. L’elecció d’aquest escenari ha permès al ministre defensar la mesura davant de representants d’un territori especialment vinculat a la producció d’oli d’oliva.
El Govern invoca el marc europeu per justificar la retirada
La decisió s’articula a través d’una resolució de la Direcció General de Produccions i Mercats Agraris, publicada divendres al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Planas ha defensat que el mecanisme compta amb suport normatiu tant en l’ordenament nacional com en el comunitari i ha assegurat que el seu disseny ha estat precedit d’una anàlisi de l’evolució del sector.
"És el resultat d’un treball rigorós, fet durant mesos, en el qual s’han analitzat les campanyes d’oli d’oliva dels darrers 20 anys", ha explicat el ministre, que ha insistit que l’actuació s’ajusta al dret europeu i nacional.
El fonament comunitari es troba en el reglament de funcionament de la Organització Comuna de Mercats (OCM) de la Unió Europea, que preveu instruments per intervenir en situacions de desequilibri del mercat i gestionar escenaris d’abundància de producció. Aquest marc permet activar mecanismes d’immobilització de producte quan concorren les condicions previstes a la normativa.
La referència al dret comunitari resulta rellevant perquè la retirada no constitueix una decisió aïllada del mercat espanyol, sinó que es basa en els instruments de regulació previstos per al funcionament dels mercats agraris europeus. L’Executiu sosté que l’actuació respon a una situació concreta d’oferta i busca evitar que l’excés de producte comprometi la viabilitat econòmica de les explotacions.
Planas adverteix contra l’especulació i descarta traslladar la mesura al consumidor
Un dels missatges centrals del ministre ha estat que la immobilització de part de la producció no s’ha de convertir en un argument per encarir l’oli d’oliva als lineals. Planas ha demanat als operadors que no utilitzin la intervenció per justificar pujades injustificades de preus i ha advertit que l’Executiu estarà amatent davant possibles comportaments especulatius.
La retirada té com a finalitat actuar sobre l’equilibri entre oferta i demanda i protegir els marges dels productors, no pas provocar un increment artificial del cost per als consumidors. "Que ningú aprofiti aquesta ocasió per especular", ha reclamat el titular d’Agricultura, que ha assegurat que el Govern "hi serà darrere per evitar-ho".
El missatge introdueix una segona dimensió en l’aplicació de la mesura. Al costat de l’objectiu d’estabilitzar el mercat a l’origen, l’Executiu pretén evitar que els efectes de la intervenció es traslladin a la cadena de comercialització i acabin repercutint en el preu final.
L’evolució de les cotitzacions i el comportament dels operadors seran, per tant, elements rellevants per avaluar l’abast de la retirada. El Ministeri defensa que el mecanisme ha de contribuir a sostenir la rendibilitat del sector sense generar distorsions addicionals al mercat.
Xina, Mercosur i l’Índia: el sector busca ampliar els seus mercats
Més enllà de la regulació de l’oferta nacional, Planas ha destacat les possibilitats de creixement de l’oli d’oliva espanyol als mercats internacionals. El ministre ha recordat que durant el passat any es va comercialitzar a l’exterior una mica més d’un milió de tones, un volum que reflecteix el pes d’Espanya en el comerç mundial d’aquest producte.
Entre les oportunitats que ha assenyalat hi ha la propera reducció dels aranzels aplicats per Xina a l’oli d’oliva, que passaran del 10% al 5%. La rebaixa pot facilitar l’accés del producte espanyol a un dels grans mercats internacionals i millorar les condicions de competitivitat de les exportacions.
Planas també ha mencionat els acords comercials assolits per la Unió Europea amb Mercosur i l’Índia, que obren noves perspectives per als productors comunitaris. L’ampliació de les destinacions comercials apareix així com una via complementària per absorbir la producció espanyola i reduir la dependència dels mercats tradicionals.
L’estratègia del Govern combina, per tant, una intervenció conjuntural sobre l’oferta amb la recerca de noves oportunitats comercials a l’exterior. Mentre la retirada del 12% pretén evitar que l’abundància de collita pressioni els preus i perjudiqui especialment l’oli verge tradicional, l’obertura de mercats busca reforçar la capacitat exportadora d’un sector estratègic per a l’agricultura espanyola.