Asaja Castilla-La Mancha ha tornat a reclamar a l’Executiu autonòmic que habiliti recursos propis per reforçar les ajudes destinades a compensar l’encariment dels fertilitzants, després que diverses comunitats hagin posat en marxa o hagin anunciat mesures addicionals per alleujar els costos de producció dels seus agricultors.
L’organització agrària ha destacat que Aragó ha publicat avui una convocatòria d’ajudes que incorpora una finançament autonòmica de 9 milions d’euros per pal·liar l’augment dels costos dels fertilitzants i de l’energia derivat de la crisi a l’Orient Pròxim, sumant-se a les iniciatives aprovades per altres governs regionals, ha assenyalat en un comunicat.
Per a Asaja, aquestes decisions posen de manifest que les comunitats autònomes disposen de marge per implicar-se econòmicament i reforçar les ajudes dirigides al camp. Per això, considera «injustificable» que Castilla-La Mancha, territori on l’agricultura té un pes econòmic i social clau, no hagi comunicat encara una dotació extra de fons propis per fer front a l’increment del preu dels fertilitzants.
L’organització ha subratllat que els 8,9 milions d’euros assignats a Castilla-La Mancha a càrrec de la reserva agrícola europea resulten clarament insuficients per compensar els augments que suporten les explotacions.
Tanmateix, ha recalcat que la normativa permet a les comunitats autònomes complementar aquestes ajudes amb finançament propi de fins al 200% de l’assignació europea, cosa que faria possible mobilitzar a prop de 18 milions d’euros addicionals a Castilla-La Mancha.
En aquesta línia, Asaja ha demanat a la Junta que aprofiti la tramitació dels Pressupostos Generals de Castilla-La Mancha per al 2027 per incorporar una partida específica destinada a aquestes ajudes, tal com ve reclamant l’organització agrària davant l’absència de mesures concretes per contenir l’increment dels costos de producció.
L’entitat ha alertat que l’encariment dels fertilitzants, especialment els nitrogenats, continua pressionant els marges de rendibilitat de les explotacions agràries, que també han de suportar l’increment d’altres inputs i la incertesa en els mercats.
També ha assenyalat que es tracta d una despesa que repercuteix de forma generalitzada en els diferents cultius i condiciona directament la viabilitat econòmica de les properes campanyes. Igualment, ha recordat que les ajudes de la Política Agrària Comú (PAC) no estan concebudes per compensar les pujades dels costos de producció, sinó per atendre les exigències i els compromisos derivats de la normativa comunitària.
Per això, l organització considera imprescindible posar en marxa mecanismes extraordinaris i específics que permetin afrontar una conjuntura que està reduint la renda agrària.