1. Distàncies enormes: les enquestes dibuixen eleccions diferents
El desacord va molt més enllà d’unes dècimes. El CIS d’octubre situa el PSOE 11,8 punts per davant del PP; NC Report, a la seva enquesta publicada el 9 de novembre, col·loca els populars set punts per sobre dels socialistes. Entre aquestes dues avantatges hi ha un recorregut de 18,8 punts.
SW Demoscopia, que emet al nou canal La Séptima un tracking diari, és l’altre institut d’aquesta comparació que dona la primera posició al PSOE: el seu informe del 7 de novembre li atribueix 2,2 punts d’avantatge. En la resta dels estudis seleccionats guanya el PP, encara que amb distàncies que van de set dècimes a set punts.
Tot i que les dates importen, ja que el CIS va entrevistar a principis d’octubre i les mesures més recents arriben al novembre, el contrast polític roman: alguns resultats permeten parlar d’una cursa oberta i altres mostren un avantatge ampli de Feijóo.
2. Màxims i mínims en muntanya russa: quina distància dona cada enquesta
Per posar un exemple sobre nou estudis aplegats, el PP es mou entre el 22,2% del CIS i el 32,6% de NC Report: 10,4 punts. El PSOE va del 25,2% de Sigma Dos al 34% del CIS: 8,8 punts. Si es retira la referència d’octubre del CIS, la distància entre els extrems continua sent de 4,3 punts per al PP i 5,6 per al PSOE.
La columna decisiva per visualitzar el desacord és l’avantatge entre tots dos. GAD3 i 40dB. donen exactament el mateix percentatge al PP, un 31,9%, però el primer el col·loca sis punts per davant del PSOE i el segon, només dos.
En mòbil, llisca la taula per consultar totes les columnes.
| Institut / mitjà | Publicació / informe | Treball de camp | PP | PSOE | Avantatge en punts |
|---|---|---|---|---|---|
| NC Report / La Razón | 9 nov. | 2–5 nov. | 32,6% | 25,6% | PP +7,0 |
| GAD3 / ABC | 9 nov. | 3–5 nov. | 31,9% | 25,9% | PP +6,0 |
| Sigma Dos / El Mundo | 8 nov. | 30 oct.–6 nov. | 31,0% | 25,2% | PP +5,8 |
| SocioMétrica / El Español | 8 nov. | Acumulat des de l’1 set. | 32,0% | 27,7% | PP +4,3 |
| Ateneo del Dato / elDiario.es | 8 nov. | 2–5 nov. | 31,5% | 28,6% | PP +2,9 |
| 40dB. / EL PAÍS–SER | 9 nov. | 2–4 nov. | 31,9% | 29,9% | PP +2,0 |
| More in Common | 3 nov. | 21–25 oct. | 28,3% | 27,6% | PP +0,7 |
| SW Demoscopia / La Séptima | Informe del 7 nov. | 26 oct.–6 nov. | 28,6%* | 30,8% | PSOE +2,2 |
| CIS · referència d’octubre | 14 oct. | 1–6 oct. | 22,2% | 34,0% | PSOE +11,8 |
Percentatges d’estimació de vot. L’avantatge és la diferència entre PP i PSOE, en punts percentuals. Selecció d’estudis amb dates diferents: no és una sèrie temporal ni un promig.
* SW Demoscopia separa PP–UPN, amb un 0,2% addicional. El CIS, destacat en groc, correspon a octubre. Fonts: estudis
*Diferències en punts percentuals, calculades sobre les dades publicades. No representen moviments de votants entre una enquesta i una altra ni una franja d’un únic estudi. SW presenta PP–UPN per separat, amb un 0,2% addicional; el CIS correspon a octubre.*
3. El rebombori ja té noms: Tezanos, 'TelePedro' i la premsa conservadora
Les acusacions han sortit a la llum. El socialista Rafael Simancas, secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, va qualificar el 3 de novembre de "engany" les projeccions d’escons de "els diaris de dretes" amb mostres de 3.000 entrevistes o menys, segons va recollir laSexta.
José Miguel Contreras, impulsor de La Séptima, va afirmar davant verTele que els resultats que manejava, de SW Demoscopia, tenien poc a veure amb els difosos per la "premsa conservadora". En sentit contrari, El Español ha qüestionat la credibilitat de SW citant fonts del sector i subratllant la trajectòria socialista del seu responsable. Recordem que diversos mitjans es refereixen al canal de Contreras com 'TelePedro', per la seva afinitat amb el PSOE.
La discussió ha passat de què diuen les enquestes a qui les fa i per a qui. Tots els partits i les seves militàncies pensen que els estudis dels mitjans menys afins busquen 'deprimir' el seu electorat i que són els dels propis els que són correctes. En resum: la polarització ha arribat a les enquestes.
4. Cuiner, cuiner… i l’efecte de pujar-se al carro del guanyador
La trucada cuina converteix respostes en una estimació: ajusta la mostra, tracta els indecisos i calcula quina participació resulta probable. És una feina necessària, però les seves decisions poden modificar molt el resultat. La qüestió és si aquests ajustos estan justificats i s’expliquen.
La temptació política té nom: efecte *bandwagon* o efecte d’arrossegament. Consisteix que una candidatura guanyi atractiu perquè apareix com a vencedora o en ascens. Diversos experiments i la mateixa ciència política expliquen que les notícies sobre pujades als sondejos podien augmentar el suport declarat als partits beneficiats.
Per això una enquesta es pot utilitzar per intentar crear expectatives de victòria. No cal alterar entrevistes per explotar aquest efecte: també es pot seleccionar la dada favorable, amplificar-la i presentar una evolució incerta com una tendència consolidada.
Això no significa que tota cuina sigui un frau ni que l’arrossegament funcioni sempre. L’acusació de manipulació exigeix comprovar decisions metodològiques i resultats; una diferència amb altres empreses no n’hi ha prou per demostrar-la.
5. Com orientar-se: seguir el promig de DEMÓCRATA, no quedar-se amb un titular
Una enquesta pot canviar la conversa del dia. Per saber si està canviant la tendència interessa observar si el moviment es repeteix en diversos estudis i durant quant de temps. Això és la utilitat de l’agregador de Demócrata:
](https://fren.democrata.es/embed/widgets/a3n-29n/widget/encuestas.html).
La eina aplega sondejos i calcula una mitjana diària, donant més pes als recents i a les mostres més grans, amb una sola aportació per empresa. Permet seguir l’evolució i comprovar si una pujada té continuïtat o queda aïllada.
6. El 23J de fons: ningú vol tornar a confondre expectatives i resultat
El record del 2023 explica part de la tensió. El PP va guanyar les eleccions, però la seva victòria no va produir la majoria que anticipaven diversos sondejos. L’última entrega de GAD3 donava 180 escons al PP i Vox; el seu resultat definitiu va ser de 170. El “shock” del PP per no poder accedir al Govern, com avançaven les enquestes, o la “sorpresa” del PSOE, al qual, diguin el que diguin, el resultat el va agafar desprevingut, floten avui a l’ambient com mai.
Hi va haver advertiments abans de votar: 40 dB. projectava 173, per sota de la majoria absoluta. Per això no és exacte afirmar que totes les enquestes pronosticaven el mateix o que van fallar de la mateixa manera.
El precedent deixa els partits davant riscos diferents. Feijóo combat la confiança excessiva: el 8 d’octubre va demanar als seus que no donessin cap elecció per guanyada i va recordar que els sondejos no substitueixen els vots. Sánchez combat la resignació: a València va cridar els seus seguidors a no donar la batalla per perduda.
La lectura política és clara. Al PP li perjudicaria que els seus simpatitzants consideressin innecessari votar perquè la victòria sembla segura. Al PSOE, que els seus es quedessin a casa perquè creuen impossible remuntar. El 23J serveix a tots dos com a advertiment, encara que cadascun en tregui una de diferent.
7. Pot haver-hi una explicació més senzilla: mostres, dates i escons
No tota divergència necessita una operació política al darrere. Una enquesta telefònica, una altra en línia i una mesura acumulada durant setmanes poden captar electorats diferents.
Després ve la conversió a escons. Espanya tria el Congrés en 52 circumscripcions, no en una única bossa nacional. Un punt de vot repartit entre moltes províncies pot tenir un rendiment diferent del mateix suport concentrat allà on es disputa l’últim diputat.
La mida de la mostra importa, però no resol tot. Més entrevistes no corregeixen automàticament un biaix. Tampoc la crítica de Simancas demostra per si sola que una projecció sigui invàlida: cal examinar com combina l’empresa les seves entrevistes, les seves dades territorials i el seu model.
8. La paradoxa que totes SÍ conclouen el mateix: les dretes governaran
L’informe de SW Demoscopia conté una conclusió que pot perdre’s darrere del titular sobre la victòria socialista. El seu repartiment central atribueix 128 diputats al PSOE, 116 al PP i 61 a Vox. Els dos últims sumen 177; amb els dos del PP–UPN, comptabilitzats a part, arriben a 179.
És a dir, el mateix estudi permet afirmar que el PSOE quedaria primer i que PP i Vox podrien reunir una majoria absoluta. Són dues preguntes diferents: qui guanya més vots o escons i qui pot formar Govern.
El marge, això sí, canvia molt: GAD3 publica 199 diputats per a PP i Vox, i SocioMétrica, 202 incloent PP–UPN. Una majoria ajustada i una altra de folgada no ofereixen el mateix poder negociador ni la mateixa capacitat per absorbir sorpreses. Però el consens és amplíssim: PP i Vox trencaran l’absoluta.
9. Les enquestes entren en campanya: cada partit tria la dada que necessita
L’ús electoral ja es fa visible. Després de l’estrena del sondeig de La Séptima, el PSOE va difondre els seus resultats amb el missatge "Hi ha partit aquest 29-N".
Javier Ruiz havia anunciat en la presentació de la cadena: "Pretenem canviar la campanya electoral". La publicació diària d’estimacions converteix cada variació en material per a tertúlies, xarxes i argumentaris. El PP, per la seva banda, esgrimeix de manera més subtil però clara una vegada i una altra el mateix argument: en el promig d’enquestes, Feijóo porta liderant des de fa anys de manera consistent.
També poden conviure dos titulars que semblen oposats. El sondeig de 40dB. publicat aquest dilluns permet parlar de recuperació del PSOE i d’una majoria de PP i Vox. Destacar només el primer transmet remuntada; destacar només el segon, continuïtat de l’avantatge de la dreta.
Aquí es lliura una altra batalla: no sempre es discuteix el nombre, sinó quina part es destaca i quina expectativa es construeix al voltant. El risc per al lector és acabar triant l’enquesta que confirma la seva preferència.
10. I tu què en penses? Fes el teu pronòstic en el simulador de Demócrata
Demócrata permet passar de les enquestes al teu propi escenari. En el simulador electoral pots repartir els 350 escons del Congrés i calcular quins partits assolirien els 176 de la majoria absoluta.
Pots provar una majoria ajustada, un resultat sense suports suficients o un canvi a la primera posició. L’eina permet desar i compartir el pronòstic i modificar-lo fins que tanquin els col·legis electorals.
I a més, el pots compartir a les xarxes socials, com ja fan molts usuaris. Al cap i a la fi, i vista la dispersió de les enquestes, amb una mica de traça, és un bon moment per fer quinieles i batre tots els -caríssims- instituts demoscòpics. Qui encertarà el resultat del 29N?