L’enginyer de Montes del Centre d’Investigacions Científiques i Tecnològiques d’Extremadura (Cicytex), Adrián J. Montero-Calvo, i el doctor enginyer agrònom del Servei de Sanitat Vegetal de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Sostenible, Luis M. Torres-Vila, han desenvolupat una recerca sobre els avenços en el coneixement dels sèsids associats a Quercus a Extremadura, els resultats de la qual s’han difós a la revista "Montes".
Segons expliquen els responsables de l’estudi, en els últims anys "s’ha detectat a la nostra regió un increment dels danys en alzines, suros i rebolles causats per larves de polilles de la família dels sèsids".
Les polilles de la família dels sèsids, conegudes popularment com a polilles d’ales transparents, són presents en gairebé totes les regions del planeta, tot i que la seva biologia continua essent poc coneguda fora de l’àmbit especialitzat de l’entomologia. En l’actualitat s’han descrit més de 1.500 espècies, tal com ha indicat la Junta de Extremadura en una nota informativa.
La feina de revisió i prospecció desenvolupada entre 2020 i 2025 analitza com ha anat evolucionant el coneixement d’aquestes espècies al territori extremeny. Comença amb la posada en marxa de sistemes de monitoratge automàtic el 2021 i s’estén fins als estudis detallats de distribució, fenologia i activitat diària que s’han publicat el 2025.
Impacte ecològic i danys en Quercus
L’impacte ecològic provocat pels sèsids es produeix sota l’escorça dels arbres i dels arbustos. Les seves larves s’alimenten de l’interior de tiges, branques o arrels vives, on excaven galeries durant diversos anys.
Determinades espècies ataquen arbres fruiters o forestals i, quan les infestacions assoleixen intensitats altes, poden debilitar seriosament o fins i tot provocar la mort de l’arbre, motiu pel qual alguns sèsids es cataloguen com a plagues forestals i agrícoles.
A Extremadura, la manca d’estudis específics contrastava amb la constatació sobre el terreny de danys importants en plantes joves de Quercus, les causes de les quals no estaven clares. Per aquest motiu, des del 2020 s’han impulsat tasques de prospecció i seguiment que han permès obtenir, per primera vegada, una base de coneixement preliminar sobre aquestes espècies a la comunitat.
Per fer-ho, es va instal·lar una xarxa de trampes cebades amb feromones sexuals en 38 enclavaments representatius de deveses, repoblacions i masses forestals naturals. Aquesta xarxa es va reforçar amb sistemes automàtics de detecció, entre els quals destaca una trampa connectada mitjançant tecnologia LoRaWAN, dissenyada per Adrián Montero, que emet avisos en temps real de cada captura.
Els treballs duts a terme fins 2023 han permès també constatar la presència de 19 espècies de sèsids a Extremadura, de les quals quatre tenen com a hostatgers espècies del gènere Quercus. Es tracta de "Synanthedon conopiformis" —la més abundant— i "Synanthedon vespiformis", seguides de "Paranthrene insolita" i "Synanthedon codeti".
Cada una d’aquestes espècies presenta un període de vol diferent al llarg de l’any i fins i tot horaris específics d’activitat diària. La Junta destaca "S. vespiformis", que mostra dos pics de vol, a la primavera i a la tardor, i gairebé desapareix a l’estiu. Montero i Torres-Vila assenyalen que podria tractar-se d’una resposta adaptativa davant de la calor i la sequera estivals, cada cop més acusades per efecte del canvi climàtic.
Totes aquestes espècies es troben àmpliament distribuïdes en alzinars, suredes i rouredes, i diverses d’elles s’han citat per primera vegada a les províncies de Badajoz i Cáceres.
Els dos enginyers subratllen que disposar d’un coneixement més precís sobre l’ecologia i la distribució regional d’aquestes espècies resulta clau, atès el seu potencial impacte fitosanitari sobre l’arbrat de les deveses extremeñoes.
En aquesta línia, consideren que els danys detectats en repoblacions i densificacions de Quercus fan necessària una investigació més profunda sobre aspectes com el cicle biològic complet de les espècies, les taxes de parasitisme i l’acció d’entomopatógens, la variabilitat genètica de les poblacions, els factors que expliquen les fluctuacions interanuals de densitat i els llindars de dany econòmic sota diferents models de gestió silvícola.
Finalment, destaquen que els resultats obtinguts contribuiran a optimitzar el maneig integrat d’aquestes espècies. Conèixer els seus períodes de major activitat permetrà aplicar les mesures de prevenció i control en el moment més oportú, mentre que identificar on es localitzen i en quina abundància facilitarà delimitar les zones de major risc i prioritzar les intervencions.