El president de la Federació de Confraries de Pescadors del Principat d’Astúries, Adolfo García Méndez, ha sol·licitat aquest dilluns a la Junta General que s’incorporin durant la fase d’esmenes les vuit al·legacions presentades per l’entitat al Projecte de llei del Principat d’Astúries de Ports, amb la finalitat que la pesca professional no vegi reduït el seu espai ni la seva seguretat jurídica.
En la seva intervenció davant la Comissió de Mobilitat, Medi Ambient i Gestió d’Emergències, García Méndez ha subratllat que les confraries mantenen activitat en 19 dels 24 ports inclosos a la xarxa regulada per la futura norma. Ha insistit que el sector no és «un usuari més» d’aquestes instal·lacions, sinó «històricament i funcionalment el seu agent originari», generador d’ocupació directa a la flota i a la primera venda, així com de treball indirecte en la reparació naval i els subministraments.
Tot i que ha reconegut que el text en tramitació identifica els usos pesquers com a propis, reserva una secció específica per a les llotges, obre una via directa per a les concessions a les confraries i respecta els títols vigents, ha alertat que diverses de les seves reclamacions segueixen sense una protecció explícita.
Entre les al·legacions plantejades hi figura la petició que la llei contempli de forma expressa que les confraries puguin assumir la gestió directa de les llotges, fixant requisits mínims d’equipament, pesatge, traçabilitat digital, conservació en fred i comercialització electrònica, juntament amb un cànon ajustat a l’interès públic i a la capacitat econòmica del sector.
Pel que fa als amarres pesquers, García Méndez ha defensat que se’ls atorgui un règim similar al dels amarres esportius, que compten amb diversos articles davant els escassos paràgrafs dedicats als pesquers. Reclama que s’estableixin criteris lligats a l’activitat real, llistes d’espera, caducitat per manca d’ús injustificada, informe preceptiu per als canvis de port base i una reserva específica per a la flota artesanal de menor eslora als seus ports històrics.
En l’àmbit econòmic, la Federació proposa modificar la disposició addicional primera perquè les taxes portuàries valorin la rendibilitat social de la pesca, la capacitat econòmica del sector i l’interès general de la primera venda. Defensa bonificacions per a les instal·lacions gestionades per confraries i un tractament diferenciat per a la flota artesanal, prenent com a referència precedents com l’exempció contemplada en la normativa basca.
Usos pesquers, llicències i marisqueig
Les dues darreres al·legacions busquen introduir una definició àmplia d’usos pesquers que inclogui tota la cadena d’activitat—amarratge, descàrrega, pesatge, classificació, primera venda a la llotja, avituallament, manteniment i serveis auxiliars com gel, combustible o arts de pesca—, així com incorporar a l’article 27 l’exempció expressa de llicència municipal per a obres vinculades a l’ús pesquer, entre elles molls, pantalans de descàrrega, llotges o fàbriques de gel.
García Méndez ha mostrat, a més, la seva inquietud per l’article 86 del projecte, que veta el marisqueig a tota la xarxa portuària, i ha reclamat una redacció alternativa que diferencïi el furtivisme de l’activitat professional subjecta a llicència i control administratiu. “Demanem que es revisi aquesta redacció per no castigar els mariscadors que exerceixen amb llicència i sota control”, ha assenyalat.
Reivindicacions de la pesca esportiva i recreativa
En la mateixa comissió hi ha intervingut el president de la Federació de Pesca i Casting del Principat d’Astúries, Pedro García, que ha criticat que el projecte normatiu amb prou feines dediqui “mitja línia” a la pesca esportiva i ha demanat que s’assenyalin els ports per permetre aquesta pràctica en les zones que no estiguin reservades a usos industrials, professionals, nàutico-esportius o municipals.
Pedro García ha recordat que els pescadors recreatius continuen sense un marc específic de regulació portuària, tot i que existeixen estudis oficials del 2017 que quantificaven en 105.000 les llicències marítimes a Astúries, en 71.246 els pescadors recreatius des de costa i en 1.240 els llocs de treball associats.
Com a representant del promotor de la iniciativa sobre la pesca recreativa, també ha comparegut en seu parlamentària Emilia García, que ha posat en valor l’arrelament de la pesca recreativa des de port. Ha remarcat que es tracta d’una activitat social i d’oci transmesa «de generació en generació» i que forma part de la vida quotidiana i de la identitat de les viles marineres asturianes.
Per aquest motiu, sosté que qualsevol regulació que incideixi en aquesta pràctica ha de partir de la realitat de qui la practica, i ha reclamat que la norma busqui un punt d’equilibri, tenint en compte que els ports han deixat de ser espais reservats en exclusiva a l’activitat professional.
«La regulació ha de permetre aquesta convivència, garantint sempre la seguretat, el respecte al trànsit de les persones i la prioritat de l’activitat professional», ha defensat, rebutjant que la prohibició esdevingui «regla general» i la possibilitat de pescar, en l’excepció. Al seu parer, la llei hauria d’adoptar el enfocament invers i fixar de manera concreta en quines zones és imprescindible vetar la pesca esportiva des de port, en lloc d’enumerar únicament on s’autoritza.