El Reial decret que aprovaria l’Estatut de l’Agència Estatal de Salut Pública i que podria anar al Consell de Ministres el proper dimarts té en suspens el sector carni espanyol. La disposició final primera d’aquest document proposa la modificació de l’estructura bàsica del Ministeri de Sanitat i estableix que la Direcció General de Salut Pública i Equitat en Salut, desenvoluparà "en col·laboració amb les comunitats autònomes, les funcions del Departament en matèria de control oficial dels establiments exportadors d’aliments" [...] "emetre la certificació sanitària en matèria de salut pública dels productes d’origen no animal destinats al consum o a l’ús humà".
Aquestes línies han estat suficients per aixecar la sospita que el Ministeri de Sanitat (en mans de Sumar) vol recuperar d’Agricultura (amb ministre del PSOE) el control sanitari a les fronteres, després que s’hi estigui treballant durant més de dos anys per unificar-ho.
Unificació des del 2024
La Ordre PJC/756/2024, del 22 de juliol, va establir la distribució de les controls oficials a la frontera entre les carteres d’Agricultura i Sanitat, i va atribuir la coordinació i la implementació funcional a la primera. D’aquesta manera, es donava resposta a una reivindicació de molts sectors afectats, entre ells el carni, que reclamaven un model més eficient, àgil i coordinat per reduir duplicitats administratives i simplificar les gestions comercials.
La unificació no ha estat gens fàcil i a data d’avui encara s’està implementant. Tot i així, el passat mes de maig Agricultura presumí d’aquest nou sistema de gestió en el control sanitari dels productes d’origen animal i vegetal, assegurant que la unificació havia augmentat la pressió en la inspecció, les freqüències; per tant, també havia crescut l’eficàcia. En concret, segons va afirmar el ministre Luis Planas, en el primer any des de la unificació, les inspeccions físiques s’havien incrementat un 7,5%.
La teoria davant la pràctica
No obstant això, les bondats plantejades per les normatives sembla que han trobat el seu entrebanc en les persones, ja que aquesta unificació va generar certa tensió i malestar entre els veterinaris de Sanitat Exterior, que, suposadament, haurien de passar a formar part del Ministeri d’Agricultura.
Així, la teoria exposada pel Ministeri de Planas que “la creació d’equips multidisciplinaris havia permès millorar l’eficiència dels processos de control”, sembla que no ha estat tan harmònica en la vida real com es diu en el paper.
La indústria càrnia
El sector carni, coneixedor, no només dels beneficis de la integració sinó també de totes aquestes vicissituds entre les administracions de Sanitat i Agricultura, ha posat peus en polvorosa i, després de conèixer el text del Reial decret de l’Estatut de l’Agència Estatal de Salut Pública mostra la seva preocupació pel que considera que seria un retrocés per a les empreses que exporten aliments.
“Estem rotundament en contra de tornar al sistema anterior de control a les fronteres. Seria un error, una involució, perquè encareix i alentiria les gestions per a les empreses exportadores” assenyala el director general de l’Associació Nacional d’Indústries de la Carn d’Espanya (ANICE), Giuseppe Aloisio.
La indústria càrnia és el subsector més important de la indústria alimentària, ja que suposa el 23% de la seva facturació i el 4,5% de la facturació total de la indústria espanyola. Així mateix, l’exportació ocupa un lloc preferent, ja que la carn, els productes carnis i els seus despulles són els segons en el rànquing de les exportacions agroalimentàries més rellevants, i suposen el 13,5% de les mateixes.