Tot i això i malgrat tot, el PSOE conserva un avantatge en la campanya del 29N malgrat la crisi que travessa per la seva credibilitat, capacitat de gestió i greus errors. El que el PSOE de Sánchez no ha perdut és la seva capacitat per introduir el gir següent i obligar els seus adversaris a revisar les seves posicions. La meva lectura de la dimissió d’Óscar Puente i de l’encàrrec de Transports a Carlos Cuerpo és que els socialistes han trobat una oportunitat i tornen a aprofitar circumstàncies adverses per recuperar la iniciativa quan semblaven condemnats a defensar-se. No entro a valorar el marc moral de treure profit d’un context de tragèdia i pèrdues personals. Tampoc estic parlant d’avantatge electoral, sinó d’estratègia narrativa.
Puente ha anunciat la seva sortida del Govern i la seva renúncia a concórrer a les eleccions de manera sorprenent, sense que ningú ho esperés al més pur estil de Sánchez, és a dir, agafant amb el peu canviat tant els propis com els estranys. L’endemà, Sánchez ha encarregat de forma transitòria Transports al vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo. Aquesta seqüència de decisions té conseqüències comunicatives immediates. El Govern torna a disposar d’una decisió pròpia al voltant de la qual ordenar el seu missatge, demostrant un control al mil·límetre de la teoria dels jocs.
El que no ha perdut el PSOE de Sánchez és la seva capacitat per introduir el gir següent i obligar els seus adversaris a revisar les seves posicions
En comunicació política, qui aconsegueix que els altres responguin als seus moviments marca l’agenda de la campanya i també el relat, encara que el tema del qual es parla li resulti perjudicial. El PSOE no ha escollit la crisi ferroviària, però hi ha intervingut en la manera d’encarrilar el desenllaç polític. Una crisi convertida en oportunitat, una de les millors accions estratègiques que cal utilitzar en una carrera política. Amb la renúncia i el relleu introdueix fets nous que competeixen amb l’esgarrapament acumulat i obliguen a actualitzar els arguments.
El Govern torna a disposar d’una decisió pròpia al voltant de la qual ordenar el seu missatge
Amb la dimissió, l’oposició es queda sense l’argument que estava esgriminint com gairebé l’únic tema de desgast contra el PSOE. Mentre Puente romania al càrrec, reclamar la seva sortida permetia condensar en una frase l’acusació que el Govern eludia responsabilitats. Un cop se’n va, aquesta reclamació perd sentit, així que la nova demanda torna a apuntar a Sánchez, que no ha deixat d’estar assenyalat. Però, l’estratègia que hem llegit en la compareixença de Sánchez és que ha començat a incorporar la renúncia a un relat de responsabilitat i de diferenciar la conducta de l’Executiu de la dels seus adversaris. És un moviment que també s’adreça a l’electorat socialista, incòmodes alguns defensant la continuïtat del ministre.
L’elecció de Carlos Cuerpo afegeix un altre recurs, l’aportació de credencials amb què sostenir un missatge de solvència i menys vinculació amb el desgast d’aquesta crisi. En termes de campanya, Sánchez recorre a un jugador que arriba net perquè sigui escoltat. El president ha destacat de manera molt premeditada la seva capacitat de gestió i el seu tarannà, deixant implícit el contrast amb l’estil de Puente, amb un to per la confrontació, útil per mobilitzar els propis i respondre a l’oposició, però difícil de sostenir quan es busquen explicacions i la crisi supera el to crític i irònic de les xarxes socials. Cuerpo permet tornar a un to més contingut, recolzat en el seu perfil tècnic.
La meva opinió és que el PSOE disposa així d’un nou avantatge narratiu, com ho va ser l’acampada en reacció al desnonament de Maricarmen, un episodi de molta sensibilitat social. Si l’oposició dedica tota la seva energia a impugnar Sánchez, redueix l’espai per presentar una proposta pròpia que organitzi la campanya al voltant de les seves prioritats.