El Grup Socialista ha registrat al Parlament d’Andalusia una proposició no de llei (PNL) amb la qual pretén que la Junta "assumeixi de manera immediata una posició activa en la defensa dels drets polítics dels andalusos i andaluses residents a l’exterior i dels descendents de l’exili que hagin adquirit la nacionalitat espanyola a l’empara de la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica", en el marc de l’anomenada 'llei de nets'.
Segons detalla el text de la iniciativa, consultada per Europa Press després de la seva aparició aquesta setmana al Butlletí Oficial del Parlament, es tracta d’una proposta "relativa a la defensa del dret al vot dels andalusos i andaluses a l’exterior i dels descendents de l’exili".
En la seva proposta, el Grup Socialista planteja que la cambra autonòmica insti l’Executiu andalús a adoptar aquesta "posició activa" assumint "les responsabilitats d’assistència i defensa dels seus drets i interessos reconegudes a l’Estatut d’Autonomia per a Andalusia".
Per fer-ho, el PSOE-A proposa que la Junta impulsi, "a través dels seus Serveis Jurídics, totes les actuacions judicials que resultin legalment procedents, inclosa la sol·licitud de personació de l’Administració autonòmica en els recursos contenciós-administratius presentats davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem".
Igualment, la PNL reclama que el Govern andalús posi en marxa "habilitar amb caràcter urgent un programa extraordinari i gratuït d’assistència i defensa jurídica, que contempli l’assessorament especialitzat, el suport documental i el finançament, mitjançant els instruments legalment adequats, de la defensa processal individual o coordinada de les persones afectades, així com l’assistència en els procediments d’inscripció i reclamació censal i la cooperació amb les autoritats electorals i consulars competents, amb l’objectiu de remoure els obstacles administratius que dificultin l’exercici efectiu del dret al vot".
En l’exposició de motius es destaca que la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, "va obrir noves vies d’adquisició de la nacionalitat espanyola per a determinats descendents de l’exili i altres persones afectades per les discriminacions històriques de la legislació espanyola", i es sosté que "aquest reconeixement representa un avenç en la reparació democràtica i en la recuperació dels vincles de ciutadania que la persecució i l’exili van contribuir a trencar".
En coherència amb això, el PSOE-A reivindica que "qui ha adquirit legalment la nacionalitat espanyola té dret que es respectin i es garanteixin els drets polítics que li corresponguin d’acord amb la Constitució i la legislació electoral".
Recursos de Vox i Iustitia Europa per la 'llei de nets'
En aquest context, el Grup Socialista fa referència als recursos contenciós-administratius que Iustitia Europa i Vox van presentar davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem contra l’Acord 204/2026, de 16 de juliol, de la Junta Electoral Central, relatiu a la interpretació i l’aplicació de la disposició addicional vuitena de la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica.
La iniciativa recorda que l’Alt Tribunal "va estimar les mesures cautelars sol·licitades per ambdues formacions, acordant la suspensió de determinades inscripcions en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) i dels efectes electorals d’altres ja practicades, respecte de persones que van adquirir la nacionalitat espanyola mitjançant el dret d’opció previst en el primer incís de l’apartat 1 de l’esmentada disposició addicional".
El Grup Socialista adverteix que "aquestes mesures afecten l’exercici del sufragi a les eleccions generals" del pròxim 29 de novembre, "amb les excepcions expressament previstes per a qui acrediti mitjançant certificació consular les circumstàncies exigides per les resolucions judicials, i sense que s’hagi resolt encara l’afer de fons de la controvèrsia".
A més, es recorda que el Defensor del Poble va presentar "un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, al·legant possibles vulneracions dels drets fonamentals a la igualtat, a la participació política i a la tutela judicial efectiva", i s’incideix en què "la controvèrsia judicial roman oberta i requereix que les persones afectades disposin de possibilitats reals de defensa davant els òrgans jurisdiccionals competents, especialment quan els terminis electorals poden fer irreparable la impossibilitat de votar en una convocatòria concreta".
La PNL subratlla que "la defensa d’aquests drets presenta una dimensió especialment significativa per a Andalusia", la "història de la qual està profundament marcada per l’emigració i l’exili", perquè "milers d’andalusos van haver d’abandonar la seva terra per la persecució política i la repressió franquista, trobant refugi a França, el nord d’Àfrica i nombrosos països d’Amèrica Llatina".
En aquest punt, el text apel·la a l’Estatut d’Autonomia per a Andalusia, que "reconeix expressament responsabilitats institucionals en aquesta matèria", i recorda que "el seu article 5.2 contempla els drets polítics dels ciutadans espanyols residents a l’estranger la darrera veïnatge administratiu dels quals va estar a Andalusia i dels seus descendents inscrits com a espanyols, en els termes establerts per la legislació estatal".
Així mateix, la proposició no de llei indica que l’article 6.2 "habilita" la comunitat autònoma per "prestar assistència" als andalusos que viuen fora i "contribuir a garantir l’exercici i la defensa dels seus drets i interessos".
Per al PSOE-A, "la defensa d’aquests drets no pot quedar-se en una declaració institucional", sinó que "ha de traduir-se en actuacions jurídiques, assistència efectiva i recursos públics que permetin a les persones afectades exercir les accions i reclamacions que legalment els corresponguin".
El Grup Socialista recalca que "el Govern de la Junta d’Andalusia disposa de competències i instruments per prestar assessorament jurídic, facilitar documentació, promoure la cooperació amb les autoritats estatals i consulars i examinar les possibilitats processals d’intervenció en els procediments judicials quan existeixi legitimació suficient".
Com a conclusió, la PNL sosté que "Andalusia té una responsabilitat històrica amb qui van ser obligats a abandonar la seva terra i amb les generacions que han mantingut viva la seva memòria", i que "aquesta responsabilitat s’ha d’expressar també mitjançant actuacions concretes de protecció jurídica, cooperació institucional i garantia de drets".