Canvi d'hora a octubre de 2026: la data que fixa el BOE i per què no significa que sigui l'últim

La proposta europea per posar fi als canvis d'hora estacionals —la derogació de la Directiva 2000/84/CE presentada per la Comissió el 2018— segueix, a setembre de 2026, sense aprovar-se ni aplicar-se. El marc actual continua en vigor i els Estats membres continuen canviant l'hora dues vegades l'any, mentre l'expedient roman bloquejat políticament al Consell, malgrat que el Parlament Europeu ja es va pronunciar a favor d'eliminar els canvis el 2019.

Què es va aprovar i què no

Segons diverses fonts recopilades, la Comissió Europea va impulsar el 2018 una proposta legislativa per suprimir els canvis estacionals i permetre que cada país triés si quedar-se permanentment amb l'horari d'estiu o amb el d'hivern. Tal com recorden articles divulgatius sobre el canvi horari, aquesta iniciativa va rebre el suport del Parlament Europeu el 2019, que va votar a favor d'acabar amb el sistema de dos canvis anuals.

Tanmateix, el procediment legislatiu europeu exigeix també una posició del Consell (els Estats membres) i, en aquest punt, el dossier s'ha encallat. Un article de 2024 subratlla que el procés “està a l'espera de la decisió del Consell, on es requereix una majoria qualificada dels Estats membres que, fins ara, s'ha resistit, per la qual cosa els europeus seguim canviant l'hora dues vegades l'any” (InfoSalus).

Situació al Consell de la UE

La clau del bloqueig està al Consell. Les informacions consultades coincideixen que no s'ha assolit la majoria qualificada necessària per tancar un acord sobre el text. El motiu principal no és tant la idea de suprimir el canvi d'hora en si, sinó l'absència de consens sobre quin horari mantenir de forma permanent (estiu o hivern) i la por a una fragmentació del mercat interior si cada país adopta opcions diferents.

Diversos articles recents assenyalen que, tot i que el Consell Europeu i el de Energia han reobert el debat, no han passat de la fase política. Per exemple, a l'octubre de 2025, durant una reunió de ministres d'Energia, el comissari Dan Jørgensen admet que el canvi d'hora “no és un dels aspectes més importants de l'agenda política”, però reconeix que és una qüestió que “reclamen milions de ciutadans de la UE” i anuncia que la Comissió iniciarà treballs d'anàlisi addicionals per donar suport a la presa de decisions, a petició dels Estats membres (Demócrata).

Paral·lelament, governs com el d'Espanya han intentat reactivar l'assumpte al Consell Europeu i al Consell d'Energia defensant que la pràctica ja no genera un estalvi energètic apreciable i sí que té efectes negatius sobre la salut i la productivitat, però fins ara això no s'ha traduït en una posició comuna adoptada formalment pels Vint-i-set.

Situació al Parlament Europeu

Des del costat del Parlament Europeu, la posició està força més definida. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, recorda el 2025 que “el Parlament europeu va votar fa sis anys acabar amb el canvi horari”, és a dir, el 2019, i reclama que aquest vot majoritari es faci valer en la negociació amb el Consell (Demócrata).

A més, una nota de premsa de l'Eurocambra d'octubre de 2025 indica que els eurodiputats mantenen viu l'expedient: en el darrer debat d'aquest període de sessions està previst que interroguin el comissari Apostolos Tzitzikostas precisament sobre “possibles formes d'avançar en la proposta legislativa per acabar amb el canvi d'hora cada dos anys que el Parlament va donar suport el 2019” (Parlament Europeu). Això confirma que, per a l'Eurocambra, l'objectiu polític continua sent suprimir els canvis estacionals, i el focus està en com desbloquejar l'expedient davant la resistència al Consell.

Perspectives a partir de 2026

Alguns articles sanitaris i d'actualitat recorden que el calendari oficial de la UE va fixar canvis d'hora garantits fins a 2026 i que, inicialment, es va arribar a plantejar aquesta data com a possible horitzó per eradicar el canvi horari. No obstant això, es subratlla que la pandèmia de COVID-19, la guerra d'Ucraïna i altres prioritats han desplaçat l'assumpte a l'agenda política i que no existeix encara una decisió definitiva que suprimeixi els ajustos estacionals.

En resum, la proposta de 2018 per derogar la Directiva 2000/84/CE no s'ha retirat formalment, però tampoc ha avançat cap a la seva adopció definitiva. El Parlament ja va donar el seu vistiplau polític i continua pressionant per avançar, mentre que el Consell manté l'expedient bloquejat per manca d'acord entre Estats. Mentre no es tanqui aquesta bretxa institucional, el règim actual de canvis d'hora dues vegades l'any continuarà aplicant-se a la Unió Europea.

El Consell de la Unió Europea no té una “competència exclusiva” pròpia en matèria de regulació horària, però sí que exerceix un paper central allà on les qüestions d'horari es vinculen a polítiques de la UE, sobretot el mercat interior, el transport i l'energia. A la pràctica, el Consell actua com a col·legislador juntament amb el Parlament Europeu en les normes que afecten fusos horaris, horari d'estiu, temps de conducció i descans, o durada màxima del temps de treball.

Base competencial general

A la Unió Europea, tota actuació ha d'estar recolzada en una base jurídica dels Tractats. Les qüestions de “regulació horària” es tracten principalment quan:

• És necessari armonitzar regles que afecten el mercat interior (per exemple, que tots els Estats apliquin el mateix calendari d'horari d'estiu per evitar distorsions en el transport o les comunicacions).
• Es regulen condicions mínimes de treball (durada màxima de la jornada, períodes de descans, treball nocturn) en el marc de la política social.
• Es fixen normes sobre temps de conducció i descans per al transport per carretera, ferroviari, marítim o aeri.

En tots aquests àmbits la competència de la UE és, en general, compartida amb els Estats membres: la Unió pot legislar, però no ho fa en tot; estableix marcs mínims o harmonització parcial, i els Estats concreten i desenvolupen.

Paper del Consell com a col·legislador

La funció essencial del Consell en aquesta matèria és legislar, gairebé sempre sota el procediment legislatiu ordinari (codecissió) amb el Parlament Europeu. Això implica que:

• La Comissió Europea presenta una proposta normativa (directiva o reglament) relacionada amb horaris (per exemple, sobre l'horari d'estiu o sobre l'organització del temps de treball).
• El Consell, compost pels ministres competents (transport, ocupació, energia, segons el tema), negocia i adopta la seva pròpia posició sobre la proposta.
• Juntament amb el Parlament Europeu s'assoleix un acord sobre el text final. Sense el vot del Consell no es pot aprovar la norma.

En aquest marc, el Consell té capacitat per:

• Modificar les propostes de la Comissió (a través d'esmenes negociades).
• Aprovar-les o rebutjar-les (per majoria qualificada en la majoria dels casos).
• Establir clàusules de flexibilitat o marges d'adaptació nacional en matèries horàries sensibles per a cada Estat membre.

Àmbits concrets on intervé el Consell

1. Horari d'estiu i fusos horaris

Les decisions sobre l'existència d'un règim harmonitzat d'horari d'estiu, així com sobre la coordinació dels canvis d'hora entre Estats membres, s'adopten mitjançant actes legislatius de la UE en què el Consell és col·legislador. La seva competència consisteix en:

• Determinar, juntament amb el Parlament, si es manté, modifica o suprimeix un règim europeu comú de canvi d'hora.
• Fixar les dates i condicions generals d'aplicació (per exemple, en quins dies es produiria l'eventual canvi).
• Permetre o limitar marges de decisió nacional dins d'un marc harmonitzat.

2. Temps de treball i descans

En matèria de durada màxima del temps de treball, descans diari i setmanal o treball nocturn, el Consell participa en l'adopció de directives que fixen estàndards mínims a escala de la Unió. Les seves competències inclouen:

• Negociar i aprovar límits màxims (per exemple, hores de treball setmanals) i períodes mínims de descans.
• Introduir excepcions, sistemes d'exclusió o mecanismes de flexibilitat negociats a nivell nacional o sectorial.
• Regular, juntament amb el Parlament, aspectes específics de sectors on el temps és crític (sanitat, transport, etc.).

3. Transport i seguretat viària

En l'àmbit del transport per carretera, ferroviari, marítim i aeri, el Consell intervé en normes sobre:

• Temps màxims de conducció i mínims de descans de conductors professionals.
• Organització horària de serveis de transport transfronterer, on la coordinació entre països és clau.
• Requisits de registre i control (taxígrafs, registres electrònics) que permeten verificar el compliment dels horaris fixats.

Coordinació de polítiques i marge nacional

Més enllà de legislar, el Consell pot adoptar conclusions, recomanacions o orientacions polítiques sobre assumptes relacionats amb horaris (per exemple, efectes sobre la salut, l'energia o la productivitat), sense caràcter jurídicament vinculant, però que influeixen en la futura legislació i en les polítiques nacionals.

En tot cas, els Estats membres conserven una àmplia capacitat per decidir el seu règim intern d'horaris (calendari laboral, organització del temps de treball més enllà dels mínims europeus, horaris comercials, etc.), sempre que respectin els marcs mínims fixats per la normativa de la UE en la qual l'adopció el Consell ha participat.

Modificar el sistema de canvi horari a Espanya (suprimir els canvis estacionals o alterar el fus horari de referència) exigeix actuar en dos plans jurídics diferents però connectats: la normativa de la Unió Europea i la normativa interna espanyola. No requereix reforma constitucional, sinó canvis en normes ordinàries, principalment directives europees i reials decrets del Govern, eventualment recolzats per una llei.

1. Marc jurídic europeu del canvi d'hora

El règim actual de l'horari d'estiu a la UE està fixat per la Directiva 2000/84/CE, que defineix el “període d'hora d'estiu” i estableix, amb caràcter indefinit, que:

• L'horari d'estiu comença l'.
• Acaba l'.
• El canvi es fixa respecte de l'hora universal coordinada (UTC) per harmonitzar els ajustos entre Estats membres.

Qualsevol decisió d'eliminar els canvis d'hora a tota la UE exigiria:

• Una nova directiva o reforma de la Directiva 2000/84/CE, proposada per la Comissió Europea.
• Aprovació conjunta per Parlament Europeu i Consell (procediment legislatiu ordinari), amb majoria qualificada d'Estats al Consell.
• Fixar si els Estats poden escollir horari d'estiu o d'hivern com a estàndard, i amb quins límits per evitar fragmentació del mercat interior.

El Parlament Europeu ja va donar suport el 2019 al final del canvi estacional i en l'última dècada s'han succeït iniciatives per suprimir-lo, però la decisió està bloquejada al Consell, per manca de majoria qualificada i d'acord sobre el fus permanent de cada país.

2. Normativa espanyola vigent

Espanya aplica el marc europeu mitjançant:

• El Reial Decret 236/2002, de 1 de març, pel qual s'estableix l'hora d'estiu. Transposa la Directiva 2000/84/CE i fixa que:
  • L'horari d'estiu comença l'últim diumenge de març a les 2:00 (1:00 a Canàries), avançant 60 minuts.
  • Acaba l'últim diumenge d'octubre a les 3:00 (2:00 a Canàries), retardant 60 minuts.
• Ordres quinquennals que publiquen el calendari concret de canvis (per exemple, l'Ordre PCM/186/2022, amb les dates 2022‑2026), dictades “de conformitat” amb l'article 5 del Reial Decret 236/2002.

A més, l'hora legal espanyola es basa en l'escala de temps universal coordinat conforme a un reial decret sobre patrons de mesura del temps (Reial Decret 1308/1992 citat en el propi RD 236/2002), i existeix una norma específica que fixa que l'hora oficial peninsular i balear és la d'Europa Central, amb una hora menys a Canàries. Aquesta norma, també de rang reglamentari, és la que determina de facto el fus horari (UTC+1 a l'hivern, UTC+2 a l'estiu a la Península).

3. Requisits per suprimir el canvi d'hora estacional

Si Espanya volgués deixar de canviar l'hora dues vegades l'any, cal distingir dos escenaris:

• Mentre segueixi vigent la Directiva 2000/84/CE: Espanya no pot unilateralment incomplir-la sense vulnerar el Dret de la Unió. Seria necessari:
  • Que la UE derogui o reformi la directiva.
  • Després, que Espanya adapti el seu Dret intern derogant o modificant el Reial Decret 236/2002 i les ordres que publiquen els calendaris.
• Si la UE aprova el final del canvi estacional: Espanya haurà d'aprovar una norma estatal de rang, com a mínim, de reial decret (proposta pel Govern i aprovada en Consell de Ministres) que:
  • Derogui o reescrigui el RD 236/2002.
  • Fixi quin horari es manté tot l'any (l'equivalent a l'actual d'hivern o al d'estiu).
  • Adapti referències sectorials (transports, energia, procediments administratius, etc.) al nou règim estable.

Podria fer-se també mitjançant llei ordinària tramitada a les Corts Generals, però no és imprescindible que sigui llei orgànica i no afecta el text constitucional.

4. Requisits per canviar el fus horari d'Espanya

Alterar el fus base (per exemple, passar de l'actual hora d'Europa Central a la d'Europa Occidental o a un altre offset d'UTC) és una decisió de major calat polític, però jurídicament exigeix:

• A nivell de la UE, coordinar el canvi amb les regles comunes sobre horaris d'estiu i, si aquestes es reformen, amb qualsevol futura regulació sobre fusos per evitar fracturar el mercat interior (transports, telecomunicacions, energia).
• A nivell intern, modificar la norma estatal que fixa l'hora oficial del territori nacional. N'hi hauria prou, en termes de rang, amb:
  • Un reial decret del Govern que canviï la referència al fus (per exemple, de UTC+1 a UTC+0 a la Península) i mantingui l'hora canària amb una hora de diferència.
  • Si escau, una llei ordinària si es volgués “blindar” políticament la decisió o acomodar referències disperses en l'ordenament.

Atès que la Constitució no fixa el fus horari, sinó que només reserva a l'Estat les competències sobre bases de l'ordenació econòmica i condicions bàsiques d'igualtat (art. 149.1 CE), una reforma d'aquest tipus no exigeix canviar la Constitució.

En síntesi: per modificar el sistema de canvi horari espanyol cal actuar primer en el nivell europeu (directiva sobre hora d'estiu) i, després, en el nivell intern, mitjançant reial decret o llei ordinària que ajusti tant el règim de canvis estacionals com, si escau, el fus horari oficial. No són necessaris instruments reforçats com una llei orgànica ni una reforma constitucional.