El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, té previst sol·licitar la seva compareixença voluntària davant la Diputació Permanent del Congrés amb l’objectiu d’oferir detalls sobre l’accident ferroviari d’Urda (Toledo), en què han perdut la vida més de 70 persones.
Fonts del Ministeri han confirmat el registre d’aquesta petició després que Sumar, Esquerra Republicana i Podemos reclamessin formalment que el ministre acudís a la Diputació, l’únic òrgan parlamentari operatiu a la Cambra Baixa després de la dissolució de les Corts per l’avançament electoral.
Juntament amb aquesta compareixença, encara sense data fixada, el titular de Transports compareixerà de nou davant els mitjans aquest divendres, 30 d’octubre, en una roda de premsa en què pretén continuar donant informació amb la màxima transparència sobre aquest sinistre, el segon accident d’alta velocitat registrat a Espanya aquest any, després del que va tenir lloc a Adamuz (Còrdova) el passat mes de gener.
Un accident "inexplicable" en l’alta velocitat
El dimecres, jornada en què es va produir el sinistre, el ministre ja va oferir una primera roda de premsa en què va detallar les causes inicials del xoc, originat per l’impacte entre un tren AVE de Renfe i un altre d’Iryo, que romania detingut a la via arran de la caiguda d’un sistema de seguretat.
El president del Govern, Pedro Sánchez, també s’ha pronunciat sobre el que ha passat i ha promès "contundència" si es confirmen possibles negligències, advertint que en un país com Espanya no és assumible que es repeteixin accidents com els d’Adamuz i Urda.
Segons va relatar Puente, el sinistre es va desencadenar després d’una ordre "inexplicable" del centre de control d’Adif, que va autoritzar un AVE de Renfe a reprendre la marxa quan en la mateixa via hi romania aturat un tren d’Iryo per una fallada informàtica.
L’incident va començar a les 8.30 hores, quan un problema informàtic va provocar la caiguda del sistema de seguretat LZB en un tram de 63 quilòmetres. Aquesta fallada va activar l’aturada automàtica de sis trens en aquest recorregut, en línia amb el funcionament previst del LZB.
Minuts després, el maquinista de l’AVE va informar el centre de control d’Adif que el seu comboi estava detingut. A les 8.36 hores, el controlador d’Adif va autoritzar el tren de Renfe a reprendre la marxa a velocitat normal, tot i que el comboi d’Iryo continuava aturat a la via. Disset minuts més tard es va produir la col·lisió.
"El que ha passat en els 17 minuts entre que es dona l'ordre de sortida a aquest tren i la col·lisió, no ho sabem amb precisió. És veritablement... en fi, no vull entrar en qualificatius", va assenyalar Puente davant dels mitjans.
Creixen les crítiques polítiques i sindicals
Les explicacions oferides pel ministre han estat considerades insuficients per la majoria de grups parlamentaris. PP, Vox, Front Ampli, Esquerra Republicana, PNB i Podemos han censurat que Puente atribueixi la responsabilitat de la tragèdia a un treballador del centre de control d'Adif i han mostrat el seu rebuig a la filtració a diversos mitjans dels àudios amb les comunicacions entre el centre de control i els maquinistes.
Vox ha presentat una querella contra el ministre davant del Tribunal Suprem, mentre que Front Ampli, ERC i Podemos han reclamat formalment la seva presència a la Diputació Permanent perquè ampliï les seves explicacions sobre el que ha passat.
En l'àmbit sindical, el Sindicat de Maquinistes Ferroviaris (Semaf) ha carregat contra la gestió del Ministeri i ha exigit mesures immediates perquè el tren "torni a ser segur", recordant que, segons el seu parer, el sistema LZB hauria d'haver estat substituït fa temps per una tecnologia més moderna.
UGT, per la seva banda, ha denunciat la difusió dels àudios de les comunicacions internes, mentre que CCOO ha reclamat directament el cessament de Puente i la posada en marxa d'una investigació "rigorosa i transparent".