Eleccions generals: el PSOE s’acosta a dos punts del PP i Vox baixa al 18%, segons 40dB

L’enquesta de 40dB per a El País i la Cadena SER situa el PP en el 31,9% i 129 escons, el PSOE en el 29,9% i 119 i Vox en el 18% i 61. Els socialistes guanyen 1,8 punts respecte a l’anterior mesurament i estreten la disputa pel primer lloc, mentre que PP, Vox i UPN-PP Navarra sumarien 192 diputats

fotonoticia 20261106211931 1920

fotonoticia 20261106211931 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 9 de noviembre de 2026 · 13 institutos

  • PP31,2 %
  • PSOE27,1 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,5 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

DEMÒCRATA ho va plantejar ahir: la distància entre PP i PSOE podia ser més estreta del que suggerien algunes enquestes si persistia part dels errors del 23J. El nou sondeig de 40dB situa ara tots dos partits a dos punts, sense aplicar cap correcció addicional. L’estimació central manté el PP primer, però dibuixa una competició més ajustada pel lideratge electoral.

La mesura, això sí, no ve exempta de polèmica en dues direccions: almenys altres quatre enquestes de cases de prestigi conegudes avui es mouen en direcció contrària i, de l’altra, del global de les enquestadores, va ser 40dB de les que més va encertar el resultat del 23J.

L’enquesta es va realitzar entre el 2 i el 4 de novembre mitjançant 2.000 entrevistes en línia. El treball de camp va transcórrer després de l’accident d’Urda i va coincidir, en el seu tram final, amb la dimissió d’Óscar Puente.

Què surt a l’enquesta: 129 diputats per al PP, 119 per al PSOE i 61 per a Vox

El PP conservaria la primera posició amb 129 diputats i una forquilla d’entre 124 i 137. El PSOE arribaria a 119, amb un interval d’entre 115 i 123. Deu representants separaran les seves estimacions centrals.

Vox obtindria 61 diputats, dins d’una forquilla de 58 a 64. La suma central de populars i Vox arribaria als 190 escons i pujaria a 192 en incorporar els dos d’UPN-PP Navarra, que el gràfic comptabilitza per separat. Són 16 més que els 176 necessaris per a la majoria absoluta.

El Congrés que dibuixa 40dB

Publicació: 9 de novembre de 2026 · Majoria absoluta: 176

Partit o agrupació Escons Forquilla
PP 129 124–137
PSOE 119 115–123
Vox 61 58–64
Front Ampli i coalicions regionals 10 7–11
Podem 0 0–1
Altres candidatures 31 30–33
Total central 350 —
PP + Vox: 190 diputats.
PP + Vox + UPN-PP Navarra: 192 diputats.

Font: 40dB per a El País i la Cadena SER. UPN-PP Navarra està inclòs a «Altres candidatures». Les forquilles són individuals: els seus extrems no s’han de sumar com si corresponguessin a un mateix escenari.

Les forquilles corresponen a cada formació o agrupació: els seus extrems no s’han de sumar com si representessin un mateix escenari electoral.

Per tant, l’acostament entre PP i PSOE conviu amb una majoria clara del bloc de la dreta en la projecció central. Disputar el primer lloc i aplegar els suports necessaris per a una investidura són dues qüestions diferents.

El Front Ampli obté cinc escons i les seves aliances territorials n’afegeixen cinc més

El gràfic agrupa sota una mateixa categoria deu diputats: cinc del Frente Amplio, tres de Compromís-Front Valencià, un d’Ara Més i un de UPC. Convindria distingir aquest total dels cinc que corresponen a la candidatura del Frente Amplio per separat.

Podem no aconseguir representació en l’estimació central, tot i que la forquilla publicada contempla fins a un diputat.

Com es reparteixen els deu escons

Frente Amplio i coalicions regionals · 40dB

Candidatura Escons Forquilla
Frente Amplio 5 4–7
Compromís-Front Valencià 3 No detallada
Ara Més 1 0–1
UPC 1 0–1
Total agrupat 10 7–11

Font: desglossament del gràfic de 40dB per a El País i la Cadena SER. Aquestes candidatures ja estan incloses en els deu escons de la taula general. La forquilla conjunta és la publicada per l’enquestadora, no la suma dels extrems individuals.

Entre les candidatures restants, ERC obtindria deu diputats i EH Bildu, set. Junts i PNV quedarien amb tres cadascun, la mateixa representació que aconseguiria Adelante Andalucía.

Els altres 31 diputats

Estimació central de 40dB · Novembre de 2026

Candidatura Escons
ERC 10
EH Bildu 7
Junts 3
PNV 3
Adelante Andalucía 3
BNG 2
UPN-PP Navarra 2
Coalición Canaria 1
Total 31

Font: 40dB per a El País i la Cadena SER. Desglossament de la categoria «Altres candidatures» del gràfic nacional: aquests diputats no s’han d’afegir de nou al total de 350.

Diferència amb l’enquesta anterior: el PSOE retalla 1,8 punts al PP

El principal moviment respecte a la mesura anterior és l’avanç del PSOE, que passa del 28,1% al 29,9%. El PP es manté en el 31,9%, per la qual cosa el seu avantatge es redueix de 3,8 a dos punts.

Vox perd nou dècimes, del 18,9% al 18%. El Frente Amplio passa del 5,3% al 5% i Podemos retrocedeix del 2,3% a l’1,2%.

El PSOE retalla la distància al PP

Comparació amb l’anterior mesura de 40dB

Partit Anterior Actual Canvi
PP 31,9% 31,9% 0,0 pp
PSOE 28,1% 29,9% +1,8 pp
Vox 18,9% 18,0% −0,9 pp
Frente Amplio 5,3% 5,0% −0,3 pp
Podemos 2,3% 1,2% −1,1 pp
Avantatge del PP sobre el PSOE: de 3,8 a 2,0 punts.

Font: evolució del vot de 40dB per a El País i la Cadena SER. «pp» significa punts percentuals. Aquesta taula compara estimacions de vot, no variacions d’escons.

L’acostament socialista es produeix amb el PP estable en percentatge de vot. Al mateix temps, la suma de populars i Vox baixa del 50,8% al 49,9%, sense incorporar la candidatura navarresa.

Els moviments no demostren per si sols un trasllat directe entre dos partits. Per explicar-ne l’origen cal atendre les dades de transferència i mobilització que recull l’estudi.

Sánchez lidera les preferències per a president i el PSOE té marge de mobilització

Pedro Sánchez és el candidat preferit per presidir el Govern pel 30% dels entrevistats. Feijóo assoleix el 20%, amb prou feines dues dècimes per sobre d’Abascal, mentre que Ada Colau se situa en el 4,4%.

Segons l’enquesta, al voltant del 15% de qui van votar el PP el 2023 ara s’inclinarien per Vox. El PSOE perdria cap als populars el 6,5% dels seus antics electors, però captaria aproximadament un de cada quatre votants de Sumar.

La disposició a participar introdueix una altra diferència. El 68% de l’electorat socialista es declara decidit a votar, gairebé set punts menys que el del PP. És un marge potencial de mobilització per al PSOE, tot i que no garanteix que aquests suports acabin arribant a les urnes.

Diferència amb el 23J: el PSOE perdria dos escons, el PP vuit i Vox guanyaria 28

La millora socialista respecte de l’enquesta anterior no suposa recuperar completament el seu resultat de 2023. El PSOE continua 1,8 punts per sota del 31,7% del 23J i passaria de 121 a 119 diputats.

El PP baixaria del 33,1% al 31,9% i de 137 a 129 escons. Vox, tot i retrocedir respecte de la mesura anterior, mantindria un fort creixement enfront de les darreres eleccions generals: del 12,4% al 18% i de 33 a 61 diputats.

Què canvia respecte al 23J

Resultats de 2023 enfront de l’enquesta de 40dB de novembre de 2026

Partit 23J 40dB Canvi
PP 33,1%
137 escons
31,9%
129 escons
−1,2 pp
−8 escons
PSOE 31,7%
121 escons
29,9%
119 escons
−1,8 pp
−2 escons
Vox 12,4%
33 escons
18,0%
61 escons
+5,6 pp
+28 escons

Fonts: resultats definitius del 23J i 40dB per a El País i la Cadena SER. Percentatges arrodonits a una dècima. PSOE inclou PSC. El PP figura separat de UPN el 2023 i de UPN-PP Navarra en l’enquesta. «pp» significa punts percentuals.

Percentatges històrics arrodonits a una dècima. El PP es presenta separat de UPN el 2023 i de UPN-PP Navarra en l’enquesta.

ERC passaria de set a deu diputats; EH Bildu, de sis a set, i el BNG, d’un a dos. En sentit contrari, Junts baixaria de set a tres i el PNV, de cinc a tres.

El gràfic contraposa els deu diputats del Frente Amplio i les seves coalicions regionals als 31 de Sumar el 2023. Aquesta diferència de 21 escons s’ha de llegir tenint en compte la reorganització de les candidatures, la sortida de Podemos i els canvis en les aliances territorials.

Si es repetís l’error del 23J, el PSOE assoliria el 32,9% i superaria el PP

Si apliquem a les dades actuals de 40dB una compensació equivalent a l’error que va registrar la seva darrera enquesta publicada abans del 23J, el PSOE passaria del 29,9% al 32,9%, el PP del 31,9% al 32,1% i Vox del 18% al 16,9%. Els socialistes quedarien vuit dècimes per davant dels populars. És un exercici hipotètic, no una estimació de 40dB ni una predicció: suposa que s’hi repetissin íntegrament els errors del 2023, cosa que no es pot donar per fet i que l’enquestadora podria haver corregit en revisar la seva metodologia

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els passos parlamentaris que s'han de seguir per convocar eleccions generals a Espanya?

Convocar eleccions generals no exigeix, com a regla general, una votació prèvia del Congrés o del Senat. Cal distingir la convocatòria en acabar el mandat, l'avançament electoral i la repetició d'eleccions per una investidura fallida. El paper de les Corts canvia segons el supòsit.

1. Identificar la via de convocatòria
  • Finalització del mandat: la renovació de les Càmeres respon a l'esgotament del seu mandat constitucional; no requereix que els parlamentaris aprovin convocar eleccions.
  • Disolució anticipada: la iniciativa correspon al president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres i sota la seva exclusiva responsabilitat. La dissolució es formalitza mitjançant decret del Rei, no mitjançant una llei aprovada per les Corts.
  • Investidura fallida: existeix un procediment parlamentari específic que desemboca obligatòriament en noves eleccions si cap candidatura obté la confiança del Congrés dins del termini establert.
2. Si fracassa la investidura, completar el procediment parlamentari

Rebuda la proposta de candidat a la Presidència del Govern, la Presidència del Congrés convoca el Ple. El candidat exposa el seu programa i sol·licita la confiança de la Cambra; després intervenen els grups parlamentaris.

La primera votació exigeix majoria absoluta. Si no s'aconsegueix, se celebra una altra quaranta-vuit hores després, en la qual n'hi ha prou amb la majoria simple: més vots favorables que contraris. Si tampoc prospera, poden tramitar-se successives candidatures.

El termini decisiu és de dos mesos des de la primera votació d'investidura, no des de les eleccions ni des de la constitució del Congrés. Esgotat sense que cap candidat obtingui la confiança, la Presidència del Congrés sotmet a la signatura del Rei el decret de dissolució de les Corts Generals i de convocatòria d'eleccions, i ho comunica a la Presidència del Senat. Així ho estableix l'article 172 del Reglament del Congrés.

3. Formalitzar la dissolució i la convocatòria

L'acte que posa en marxa les eleccions és el decret de convocatòria, amb la seva corresponent publicació oficial. No s'ha de confondre amb un anunci polític: anunciar la intenció de celebrar eleccions no substitueix la formalització jurídica de la convocatòria.

En l'avançament electoral ordinari, el Parlament no ha d'autoritzar aquesta decisió mitjançant una resolució, un debat de totalitat o una votació de confiança. En canvi, la repetició per investidura fallida deriva del resultat i del transcurs del termini del procediment parlamentari descrit.

4. Mantenir la continuïtat parlamentària

La dissolució acaba el mandat dels diputats, però no elimina tota activitat parlamentària. Els membres de la Diputació Permanent continuen en les seves funcions fins a la constitució de la nova Cambra.

Aquest òrgan vetlla pels poders del Congrés i, durant la dissolució, assumeix les seves competències respecte dels decrets llei i dels estats d'alarma, excepció i setge. Després ha de rendir compte al nou Ple dels assumptes tractats i les decisions adoptades.

5. Constituir les noves Corts

Celebrades les eleccions, el Congrés es reuneix en sessió constitutiva el dia i l'hora assenyalats en el decret de convocatòria. Inicialment presideix el diputat electe de més edat, assistit pels dos més joves.

Es llegeix el decret, s'escull la Mesa i els diputats presten jurament o promesa d'acatar la Constitució. La Presidència declara constituït el Congrés i ho comunica al Rei, al Senat i al Govern. Constituir la Cambra no equival a triar president del Govern: la investidura és un procediment posterior i separat.

Quines competències té el president del Govern d'Espanya segons la Constitució?

El president del Govern d'Espanya és la màxima autoritat del poder executiu i el centre de direcció política del país. Les seves competències bàsiques estan definides principalment en els articles 97, 98, 99, 100 i 112 a 115 de la Constitució Espanyola de 1978, així com en altres normes que desenvolupen l'organització del Govern. A continuació es resumeixen les més rellevants.

1. Direcció de l'acció del Govern

La Constitució estableix que el Govern dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat, i que exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària. Dins d'aquest esquema, el president del Govern és qui:

  • Fixar les línies generals de l'acció política del Govern i coordina la feina de tots els ministres.
  • Impulsar i orientar l'actuació del Consell de Ministres, marcant prioritats i objectius generals.
  • Resoldre els conflictes de competències que puguin sorgir entre ministeris, decidint quin departament assumeix cada matèria.

En la pràctica, això converteix el president en el principal responsable de definir l'agenda política i estratègica de l'Executiu.

2. Nomenament i cessament de ministres

Una altra competència clau és la relativa a la composició del propi Govern. La Constitució estableix que:

  • El president proposa al Rei el nomenament i el cessament dels ministres.
  • Pot reorganitzar l'estructura del Govern (crear, suprimir o modificar ministeris i vicepresidències) dins dels marges que permeten les lleis.

D'aquesta manera, el president configura l'equip polític amb què durà a terme el seu programa i pot remodelar-lo quan ho consideri necessari per raons polítiques, de gestió o d'estabilitat parlamentària.

3. Relació de confiança amb les Corts Generals

El president del Govern existeix constitucionalment en tant manté la confiança del Congrés dels Diputats. Les seves competències en aquesta esfera inclouen:

  • Obtenció de la investidura: és proposat pel Rei, però només esdevé president si obté la confiança del Congrés mitjançant votació d'investidura.
  • Plantejar la qüestió de confiança davant el Congrés perquè aquest ratifiqui el seu suport a una orientació política o a un programa determinat.
  • Enfrontar una moció de censura: tot i que la iniciativa és parlamentària, la Constitució articula la continuïtat o cessament del president a través d'aquest mecanisme.

Aquestes competències reflecteixen que el president és, essencialment, la figura que encarna la connexió entre el Govern i la majoria parlamentària que el sosté.

4. Dissolució de les Corts i convocatòria d'eleccions

Una de les facultats més destacades del president del Govern, amb la signatura del Rei, és la de:

  • Proposar la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals (ambdues Càmeres) i la corresponent convocatòria d'eleccions generals.

Aquesta decisió no és lliure en qualsevol circumstància: la Constitució fixa certs límits temporals (per exemple, no pot proposar-se mentre estigui en tramitació una moció de censura ni abans que transcorri un any des de l'anterior dissolució acordada per aquesta via). No obstant això, dins d'aquests marges és una eina política de gran rellevància, ja que permet al president sotmetre de nou el seu projecte al cos electoral.

5. Direcció de la política exterior i de defensa

Tot i que el conjunt del Govern és competent en política exterior i defensa, el president assumeix un paper especialment central:

  • Coordina la posició de l'Executiu a la Unió Europea i en les relacions internacionals en general.
  • Lidera l'acció del Govern en matèria de seguretat i defensa, en col·laboració amb els ministeris competents (Defensa, Interior, Afers Exteriors, etc.).

Moltes de les funcions formals (per exemple, l'acreditació d'ambaixadors o la signatura de tractats internacionals) s'exerceixen pel Rei, però sempre a proposta o refrendació del Govern, el centre de decisió política del qual és el president.

6. Representació del Govern i coordinació institucional

El president del Govern:

  • Representa el Govern davant les Corts Generals i davant la resta d'institucions de l'Estat.
  • Actua com a interlocutor principal amb els presidents de les comunitats autònomes i amb altres poders de l'Estat, especialment el Cap de l'Estat.
  • Compareix davant les Càmeres per informar de l'acció del Govern, a iniciativa pròpia o a requeriment parlamentari.
7. Altres facultats rellevants

A més del que s'ha dit, entre les competències presidencials s'inclouen:

  • Convocar i presidir el Consell de Ministres, fixant l'ordre del dia.
  • Signar, juntament amb els ministres corresponents, els reials decrets i reials decrets-llei que aprova el Govern.
  • Coordinar la relació del Govern amb el Rei, proposant-li nomenaments (inclòs el dels propis ministres) i decisions com la dissolució de les Corts.

En conjunt, la Constitució dissenya un model en què el president del Govern es situa en el nucli de la direcció política de l'Estat, subjecte sempre a la doble exigència de la confiança parlamentària i del respecte a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic.

Podries explicar-me amb més detall com funciona el procés d'investidura del president del Govern segons la Constitució? Quines diferències hi ha entre les competències del president del Govern i les del Rei en el sistema constitucional espanyol? Com es regula a la Constitució la moció de censura contra el president del Govern i quins efectes té si prospera?

Quina va ser la composició del Congrés dels Diputats després de les eleccions generals de 2023?

Després de les eleccions generals del 23 de juliol de 2023, el Congrés dels Diputats va quedar integrat per 350 diputats, repartits entre onze partits o candidatures. El Partit Popular va obtenir la major representació, amb 137 escons, seguit del PSOE, amb 121. Cap candidatura va assolir per si sola els 176 diputats que constitueixen la majoria absoluta.

Repartiment definitiu d'escons

La distribució resultant de les eleccions va ser la següent, conforme als resultats definitius publicats per la Junta Electoral Central en el Butlletí Oficial de l'Estat:

  • Partit Popular (PP): 137 diputats. Va ser la candidatura amb més escons i va reunir aproximadament el 39,1 % dels membres de la Cambra.
  • Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): 121 diputats. Va quedar en segona posició, amb al voltant del 34,6 % de la representació parlamentària.
  • Vox: 33 diputats. Va ocupar el tercer lloc per nombre d'escons i va representar aproximadament el 9,4 % del Congrés.
  • Sumar: 31 diputats. Va ser la quarta candidatura per representació, amb al voltant del 8,9 % dels seients de la Cambra.
  • Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 7 diputats. Els seus escons equivalien al 2 % del total del Congrés.
  • Junts per Catalunya (Junts): 7 diputats. Va obtenir la mateixa representació que ERC: el 2 % de la Cambra.
  • EH Bildu: 6 diputats. Va assolir aproximadament l'1,7 % dels escons.
  • Partit Nacionalista Basc (PNB): 5 diputats. La seva representació equivalia aproximadament a l'1,4 % del total.
  • Bloc Nacionalista Gallec (BNG): 1 diputat. Va comptar amb un representant, aproximadament el 0,3 % de la Cambra.
  • Coalició Canària (CC): 1 diputat. Va obtenir igualment un escó, aproximadament el 0,3 % del Congrés.
  • Unió del Poble Navarro (UPN): 1 diputat. Va completar la distribució amb un representant, aproximadament el 0,3 % del total.

Aquests percentatges expressen la proporció d'escons sobre els 350 diputats, no el percentatge de vots rebut per cada candidatura. Estan arrodonits a una decimal, per la qual cosa la seva suma pot presentar una petita diferència respecte del 100 %.

Què significava aquest repartiment

La dada central era la absència d'una majoria absoluta d'un sol partit. Al PP li faltaven 39 escons per assolir els 176; al PSOE, 55. Per tant, la posició de primera o segona força no era suficient, per si sola, per reunir aquesta majoria parlamentària.

La suma de PP i Vox assolien 170 diputats, sis menys que la majoria absoluta. Afegint el diputat d'UPN, el resultat era de 171. Per la seva banda, PSOE i Sumar reunien 152 escons, per la qual cosa necessitaven altres 24 per arribar a 176. Són sumes aritmètiques del resultat electoral, no una atribució automàtica de suports entre partits.

Les altres set candidatures —ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG, Coalició Canària i UPN— sumaven 28 diputats. Tot i que cap superava individualment els set escons, la seva representació tenia rellevància per construir majories en una Cambra en què les quatre candidatures més nombroses concentraven els altres 322 seients.

Resultat electoral i canvis posteriors

Convé distingir aquesta fotografia electoral dels canvis produïts durant la legislatura. Els 31 escons de Sumar corresponen al resultat de juliol de 2023. Posteriorment, cinc diputats de Podem van abandonar el seu grup parlamentari; aquest canvi no altera el repartiment obtingut a les urnes que es recull aquí, com explica aquest anàlisi de Demócrata.

En síntesi, el Congrés sorgit d'aquelles eleccions tenia 350 membres, amb el PP com a primera força i el PSOE com a segona, però sense una majoria absoluta individual. La referència documental és la publicació oficial en PDF dels resultats.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin partit obtindria 129 escons segons l'estimació central de l'enquesta de 40dB de novembre de 2026?

Pregunta" 1 de 3

Quina és la diferència en punts percentuals entre el PP i el PSOE segons l'enquesta de 40dB publicada al novembre de 2026?

Pregunta" 2 de 3

Qui és el candidat preferit per presidir el Govern segons l'enquesta de 40dB?

Pregunta" 3 de 3