Enquesta eleccions generals: el PP i el PSOE retrocedeixen per igual i Vox puja després d’Urda i de la dimissió de Puente, segons l’enquesta de DYM

L’enquesta per a 20minutos situa el PP en el 33,1%, el PSOE en el 27,3% i Vox en el 18,6%. Populars i Vox sumarien entre 198 i 205 escons, mentre que Front Ampli millora respecte a l’octubre i Podemos perd suport

Retrato editorial frente al Congreso

Retrato editorial frente al Congreso

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 10 de noviembre de 2026 · 14 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,7 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El PP guanyaria les eleccions generals amb el 33,1% dels vots i entre 135 i 139 diputats, segons l’enquesta de DYM per a 20minutos publicada aquest 10 de novembre. El PSOE quedaria segon, amb el 27,3% i entre 104 i 108 escons, mentre Vox assoliria el 18,6% i entre 63 i 66 representants.

La distància entre populars i socialistes se situa en 5,8 punts. PP i Vox reunirien el 51,7% dels sufragis i una suma de forquilles de entre 198 i 205 diputats, per sobre dels 176 necessaris per a la majoria absoluta.

Front Ampli obtindria el 5,6% dels vots i entre vuit i deu escons. Podemos, per la seva part, assoliria l’1,9% i entre un i dos diputats. La suma de PSOE, Front Ampli i Podemos quedaria entre 113 i 120 representants, sense incloure les forces territorials. L’estudi es va realitzar entre el 4 i el 6 de novembre, després de la dimissió de Óscar Puente, tot i que la comparació entre enquestes no permet aïllar l’efecte electoral de la seva sortida ni de l’accident d’Urda.

El resultat de l’enquesta de DYM

Per a 20minutos · 10 de novembre de 2026

Partit Vot Escons
PP 33,1% 135–139
PSOE 27,3% 104–108
Vox 18,6% 63–66
Front Ampli 5,6% 8–10
Podemos 1,9% 1–2
PP + Vox: 51,7% i 198–205 escons.
PSOE + Front Ampli + Podemos: 34,8% i 113–120 escons.
Majoría absoluta: 176 escons.

Font: DYM per a 20minutos. Treball de camp: del 4 al 6 de novembre de 2026. Taula parcial amb les cinc candidatures detallades en el text publicat. Les sumes dels extrems de les forquilles són aritmètiques i no constitueixen intervals conjunts de confiança.

Què canvia respecte a l’anterior sondeig de DYM

PP i PSOE retrocedeixen exactament el mateix respecte a l’octubre: nou dècimes cada un. Els populars passen del 34% al 33,1% i els socialistes, del 28,2% al 27,3%, de manera que la distància entre tots dos es manté intacta. Vox guanya quatre dècimes, del 18,2% fins al 18,6%. La suma dels dos partits de la dreta disminueix mig punt, del 52,2% al 51,7%, tot i la millora d’Abascal.

El major avenç entre les candidatures recollides és el de Front Ampli, que arriba al 5,6%, enfront del 3,6% assignat a Sumar a l’octubre. La seva forquilla passa de tres–cinc diputats a vuit–deu, tot i que el canvi de candidatura i les seves aliances obliga a interpretar la comparació amb cautela. Podemos baixa del 2,6% a l’1,9%.

En conjunt, PSOE, Front Ampli i Podemos sumen el 34,8%, quatre dècimes més que les tres marques corresponents del sondeig anterior.

Què canvia respecte a l’anterior DYM

Estimació de vot · Octubre enfront de novembre de 2026

Partit Octubre Novembre Canvi
PP 34,0% 33,1% −0,9 pp
PSOE 28,2% 27,3% −0,9 pp
Vox 18,2% 18,6% +0,4 pp
Front Ample 3,6%
Sumar
5,6% +2,0 pp
Podem 2,6% 1,9% −0,7 pp
Distància PP–PSOE: es manté en 5,8 punts.
PP + Vox: del 52,2% al 51,7% (−0,5 punts).
PSOE + Sumar/Front Ample + Podem: del 34,4% al 34,8% (+0,4 punts).

Font: DYM per a 20minutos. Els percentatges d’octubre es reconstrueixen a partir de les variacions indicades en la publicació de novembre. Front Ample es compara amb la candidatura de Sumar mesurada a l’octubre; les seves aliances i composició poden diferir. «pp» significa punts percentuals.

La comparació amb el 23J: el PP repeteix percentatge i Vox gairebé duplica els seus escons

Respecte al juliol de 2023, el PP repetiria el 33,1% de vot arrodonit a una dècima i es mouria al voltant dels 137 diputats que va obtenir aleshores: entre dos menys i dos més. El PSOE perdria 4,4 punts i entre 13 i 17 representants respecte als seus 121 escons. Vox guanyaria 6,2 punts i entre 30 i 33 diputats sobre els 33 del 23J.

Front Ample i Podem sumarien el 7,5%, davant del 12,3% que va assolir Sumar el 2023, quan Podem formava part d’aquella coalició; la comparació ha de tenir en compte també els canvis en les aliances territorials.

Feijóo lidera la valoració i Sánchez conserva la preferència per presidir

Feijóo obté la millor nota entre els dirigents avaluats, amb un 3,6 sobre deu, per davant de Sánchez, que manté el 3,5. Abascal rep un 2,8; Colau, un 2,6; i Montero, un 2,3. Tanmateix, en la pregunta sobre la preferència per presidir el Govern, Sánchez reuneix gairebé el 41%, davant del 37,8% de Feijóo.

La fidelitat declarada també ofereix diferències: repetiria vot el 79,6% dels electors de Vox del 2023, el 77,2% dels del PP i el 71,1% dels del PSOE.

Mira aquí la fitxa tècnica i l’enquesta íntegra a 20 Minutos

DYM: resultat i evolució del vot

Enquesta per a 20minutos · 10 de novembre de 2026

Partit Octubre Actual Canvi
PP 34,0% 33,1%
135–139 esc.
−0,9 pp
PSOE 28,2% 27,3%
104–108 esc.
−0,9 pp
Vox 18,2% 18,6%
63–66 esc.
+0,4 pp
Frente Amplio 3,6%
Sumar
5,6%
8–10 esc.
+2,0 pp
Podemos 2,6% 1,9%
1–2 esc.
−0,7 pp
PP + Vox: 51,7% i 198–205 escons.
Distància PP–PSOE: 5,8 punts, igual que a l’octubre.

Comparació amb el 23J

Partit 23J 2023 Canvi
en vot
Canvi
en escons
PP 33,1%
137 esc.
0,0 pp −2 a +2
PSOE 31,7%
121 esc.
−4,4 pp −17 a −13
Vox 12,4%
33 esc.
+6,2 pp +30 a +33

Font: DYM per a 20minutos i resultats del 23J. Treball de camp: de l’4 al 6 de novembre de 2026. Els percentatges d’octubre s’obtenen de les variacions publicades. Frente Amplio es compara amb Sumar a l’octubre, amb canvis de candidatura i aliances. «pp» significa punts percentuals. Les diferències amb el 2023 utilitzen percentatges arrodonits a una dècima. Les sumes de franges són aritmètiques, no intervals conjunts de confiança. Només es mostren les candidatures detallades en aquesta taula.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase es troba la tramitació de la Llei Electoral General i quines reformes s'han proposat recentment?

La Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General (LOREG), ja està vigent: el que s'ha tramitat són reformes parcials, no pas una nova llei electoral completa. A 10 de novembre de 2026, el projecte del Govern sobre debats i enquestes ha caducat, mentre que les modificacions sobre paritat i representació de Formentera sí que van ser aprovades.

Situació del projecte sobre debats i enquestes

El Govern va impulsar aquesta reforma a l’abril de 2025, va obrir audiència pública del 13 al 26 de juny i va aprovar el seu enviament al Congrés al juliol. El text es va publicar el 24 de juliol de 2025, però no va culminar el seu recorregut: va caducar el 6 d’octubre de 2026. Per tant, no s’ha de descriure actualment com a pendent d’esmenes o d’aprovació; les seves mesures no van entrar en vigor mitjançant aquest projecte (situació parlamentària).

Els seus dos canvis principals eren:

  • Debats electorals: obligar els mitjans públics a celebrar-ne almenys un durant la campanya, tenint en compte els resultats anteriors i la presència de formacions amb suport electoral significatiu.
  • Enquestes: exigir la publicació de microdades anonimitzades —les respostes individuals sense identificar els participants— per facilitar la comprovació dels sondejos (text del projecte).
Reformes que sí que van ser aprovades
  • Formentera i Senat. La Llei Orgànica 2/2026, de 30 de juny, publicada el 2 de juliol, adapta els articles 161.2 i 165.2 a la reforma constitucional: Formentera passa a ser circumscripció pròpia i tria un senador, separadament d’Eivissa. La seva aplicació electoral es vincula a les primeres eleccions senatorials posteriors; no modifica les circumscripcions del Congrés (llei publicada).
  • Llistes paritàries. La Llei Orgànica 2/2024 va introduir l’alternança de dones i homes, les anomenades llistes cremallera. És una reforma aprovada, aplicable per primera vegada en unes generals a les del 29 de novembre; no equival a implantar llistes obertes (paritat en les candidatures).
Altres propostes recents i el seu desenllaç
  • Vot des dels 16 anys. ERC va presentar una reforma per ampliar el sufragi actiu, però la va retirar el 30 de maig de 2025; no es va convertir en llei (retirada parlamentària).
  • Urnes separades per al vot postal. Vox va proposar separar també el seu recompte del presencial. El Congrés va rebutjar iniciar la seva tramitació el 23 de juny de 2026 (rebuig de la proposta).
  • Causes d’inelegibilitat. Una proposta del PP sobre impediments per ser candidat va ser rebutjada el 15 d’octubre de 2024; una altra procedent del Senat va caducar el 6 d’octubre de 2026 (rebuig de 2024; iniciativa del Senat).
  • Eleccions europees. La proposta del PP per derogar l’article 222, relatiu a la presentació territorial de determinades paperetes, va ser rebutjada el 10 de setembre de 2024 (desenllaç parlamentari).

En definitiva, hi ha canvis puntuals aprovats, però no consta una reforma general aprovada que substitueixi D’Hondt, obri les llistes del Congrés o canviï les seves circumscripcions. Tampoc s’ha de confondre aquest debat amb el vot rogat, eliminat el 2022.

Quines són les funcions principals del president del Partit Popular i quina trajectòria política té Alberto Núñez Feijóo?

El president del Partit Popular dirigeix i representa el partit, coordina la seva estratègia i encapçala la seva acció política nacional. Alberto Núñez Feijóo ocupa aquest càrrec des del 2 d’abril de 2022, després d’una trajectòria que inclou responsabilitats sanitàries, la presidència de Correus i tretze anys al capdavant de la Xunta de Galícia (biografia oficial del PP).

Funcions principals del president del PP

Convé distingir la presidència d’una organització política de la presidència del Govern: dirigir el PP no atorga competències executives sobre Espanya. Les seves responsabilitats es desenvolupen juntament amb els òrgans nacionals i territorials del partit, conforme a les seves normes internes.

  • Representar el partit. És el seu principal interlocutor públic davant d’altres organitzacions polítiques, les institucions i la societat. Encapçala la comunicació nacional i participa en negociacions, debats i actes polítics.
  • Dirigir l’estratègia. Orienta les prioritats polítiques, programàtiques i electorals, juntament amb els òrgans del partit. Això inclou definir els assumptes que la formació vol impulsar i coordinar la seva resposta a l’actuació del Govern.
  • Presidir els òrgans nacionals. Encapçala la Junta Directiva Nacional i el Comitè Executiu Nacional, dirigeix les seves reunions i vetlla per l’execució dels acords adoptats.
  • Coordinar l’organització. Articula la feina de la direcció nacional, els grups parlamentaris i les estructures territorials. També intervé en la configuració dels equips dirigents i en els nomenaments previstos pels procediments interns.
  • Liderar la preparació electoral. Impulsa les campanyes i l’elaboració de candidatures amb els òrgans competents. No s’ha de confondre aquest lideratge amb una facultat individual i il·limitada per decidir tots els candidats o acords.

La renovació de l’equip nacional realitzada per Feijóo al juliol de 2025 il·lustra aquestes responsabilitats de direcció i coordinació (Demòcrata, juliol de 2025).

Trajectòria política d’Alberto Núñez Feijóo

Va néixer a Os Peares, Ourense, el 10 de setembre de 1961. És llicenciat en Dret i funcionari del Cos Superior de l’Administració General de la Xunta, al qual va ingressar el 1985. La seva carrera va passar de la gestió administrativa al lideratge polític autonòmic i, posteriorment, nacional (perfil biogràfic).

  • 1991-1996: Administració gallega. Va ocupar responsabilitats a Agricultura i, després, a Sanitat i Serveis Socials i al Servei Galleg de Salut. Aquesta va ser la seva primera etapa com a alt càrrec.
  • 1996-2003: gestió estatal. Va ser secretari general d’Assistència Sanitària i president de l’Insalut entre 1996 i 2000. Posteriorment va presidir Correus, fins al 2003.
  • 2003-2005: retorn a la Xunta. Va ser conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Habitatge amb Manuel Fraga i, des del 2004, vicepresident primer.
  • 2006-2022: lideratge del PP gallec. Va assumir la presidència del PP de Galícia el 2006. Va presidir la Xunta entre l’abril de 2009 i el maig de 2022, després d’obtenir quatre majories absolutes consecutives: 2009, 2012, 2016 i 2020 (trajectòria oficial).
  • Des del 2022: direcció nacional. Va substituir Pablo Casado al capdavant del PP al congrés de Sevilla. Va ser reelegit al juliol de 2025 amb el 99,24 % dels suports (Demòcrata, març de 2026).
  • Etapa parlamentària nacional. Va ser senador per designació del Parlament gallec entre 2022 i 2023 i va obtenir un escó per Madrid a les generals de 2023. És vocal de la Diputació Permanent del Congrés des de novembre d’aquell any (Congrés dels Diputats).

Quins requisits estableix la legislació vigent perquè una candidatura assoleixi grup parlamentari propi al Congrés?

Per constituir un grup parlamentari propi al Congrés, la regla general exigeix reunir 15 diputats. També és possible fer-ho amb un mínim de 5 diputats, sempre que es compleixi un dels dos llindars de vots previstos. Aquests requisits els estableix el Reglament del Congrés: el resultat electoral no crea automàticament el grup, sinó que els seus integrants han de sol·licitar la seva constitució davant la Mesa.

1. Nombre de diputats i percentatge de vots

L’article 23.1 del Reglament del Congrés estableix dues vies alternatives:

  • Quinze diputats o més: poden constituir grup sense que aquest article exigeixi un percentatge addicional de vots.
  • Entre cinc i catorze diputats: han de procedir d’una o diverses formacions polítiques que hagin obtingut, a més, almenys el 15 % dels vots corresponents a les circumscripcions on van presentar candidatura, o el 5 % dels vots emesos a tota Espanya.

Per tant, amb cinc diputats n’hi ha prou amb complir un d’aquests dos percentatges: no cal assolir ambdós. Però obtenir un percentatge elevat de vots no substitueix el mínim de cinc escons.

El llindar estatal per a aquesta segona via és el 5 %, no el 3 %. Així mateix, el Reglament es refereix a les circumscripcions on es va presentar candidatura, no només a aquelles on es van aconseguir diputats. Convé separar aquests requisits parlamentaris de les regles electorals d’atribució d’escons.

2. Límits per formar grups separats

L’article 23.2 conté dues prohibicions que s’apliquen fins i tot quan s’assoleixen els mínims numèrics:

  • No poden constituir grups separats els qui pertanyin a un mateix partit.
  • Tampoc no poden constituir grups separats els qui, quan es van celebrar les eleccions, pertanyien a formacions polítiques que no s’haguessin enfrontat davant l’electorat.

La segona regla no prohibeix que s’agrupin partits que van competir electoralment entre si. El seu sentit és impedir la creació de grups separats per formacions que no es van enfrontar davant els votants. Per això, no n’hi ha prou amb comptar escons: també importa com van concórrer electoralment els seus integrants.

3. Termini, sol·licitud i diputats associats

Segons l’article 24, la constitució s’ha de formalitzar dins dels cinc dies següents a la sessió constitutiva del Congrés. Són dies hàbils, conforme a la regla general de l’article 90.1.

La sol·licitud es presenta mitjançant un escrit adreçat a la Mesa de la Cambra, signat per qui vulgui integrar el grup. Ha d’incloure la seva denominació, els noms de tots els seus membres, la persona que exercirà la portaveu i qui la pugui substituir.

El mateix article permet que diputats que no pertanyin a cap grup constituït s’associïn a un d’ells. Han de sol·licitar-ho dins del termini indicat i comptar amb l’acceptació del seu portaveu. Els associats es computen per determinar els mínims de l’article 23 i la representació del grup a les comissions. Aquesta possibilitat no elimina la resta de requisits i prohibicions.

4. Grup Mixt i manteniment del grup

Els qui no quedin integrats en un altre grup dins dels terminis establerts passen al Grup Mixt, conforme a l’article 25. Cap diputat no pot pertànyer simultàniament a més d’un grup.

Els requisits de constitució tampoc no s’han de confondre amb els de continuïtat. Segons l’article 27.2, si durant la legislatura un grup diferent del Mixt queda per sota de la meitat del mínim exigit per constituir-se, es dissol i els seus membres passen automàticament al Mixt.

En definitiva, una candidatura necessita combinar escons suficients, vots quan calgui i compliment de les condicions reglamentàries, a més de formalitzar la sol·licitud en termini.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina és la distància en percentatge de vots entre PP i PSOE segons l'enquesta de DYM publicada el 10 de novembre de 2026?

Pregunta" 1 de 3

Quin partit registra el major avanç en percentatge de vots respecte a la enquesta anterior de DYM?

Pregunta" 2 de 3

Quin percentatge de vot obtindria el PP segons l'enquesta de DYM de novembre de 2026?

Pregunta" 3 de 3