Els grans incendis forestals, les inundacions, els terratrèmols i altres catàstrofes poden obligar un país a demanar reforços internacionals. En el cas d'Espanya, aquesta assistència es pot canalitzar a través del Mecanisme Europeu de Protecció Civil, el sistema de cooperació de la Unió Europea que permet mobilitzar ràpidament avions, helicòpters, equips especialitzats i material d'emergència.
La activació del mecanisme no suposa que la Unió Europea assumeixi el control de l'emergència ni exigeix necessàriament que s'hagi declarat una emergència d'interès nacional. Espanya pot sol·licitar ajuda quan considera que els recursos disponibles són insuficients o poden arribar a ser-ho davant l'evolució prevista de la catàstrofe.
Què és el Mecanisme Europeu de Protecció Civil
El Mecanisme Europeu de Protecció Civil és un sistema de cooperació creat el 2001 per reforçar la prevenció, la preparació i la resposta conjunta davant de grans emergències.
El seu objectiu és permetre que els països afectats per una catàstrofe accedeixin de manera ràpida i coordinada als recursos disponibles en altres Estats. Des de la seva creació, el mecanisme s'ha activat més de 830 vegades per respondre a emergències dins i fora de la Unió Europea.
En ell participen els 27 Estats membres de la UE i altres països associats. La xarxa permet mobilitzar mitjans davant d'incendis forestals, inundacions, terratrèmols, temporals, epidèmies, accidents industrials, emergències químiques o evacuacions humanitàries.
Quan pot Espanya demanar ajuda europea
Espanya pot sol·licitar l'activació del Mecanisme Europeu de Protecció Civil quan una emergència supera o amenaça amb superar la seva capacitat nacional de resposta.
No existeix una xifra concreta de hectàrees cremades, víctimes o municipis afectats que obligui automàticament a demanar ajuda. La decisió depèn de l'avaluació tècnica de les necessitats i dels mitjans disponibles en cada moment.
En un incendi forestal, per exemple, Espanya podria recórrer al mecanisme si necessita més avions anfibis, helicòpters, brigades terrestres o equips especialitzats dels que pot mobilitzar amb els seus propis recursos.
La sol·licitud tampoc està condicionada de manera automàtica a la declaració d'un nivell 3 o d'una emergència d'interès nacional. Són procediments diferents: un organitza la direcció de l'emergència dins d'Espanya i l'altre permet aconseguir capacitats addicionals procedents d'Europa.
La sol·licitud es tramita a través de Protecció Civil
La petició l'ha de realitzar l'Estat espanyol, no directament una comunitat autònoma, un ajuntament o un servei regional de bombers.
Les comunitats autònomes comuniquen les seves necessitats al Govern i poden sol·licitar reforços estatals. Si, després d'avaluar la situació, es considera necessària l'ajuda internacional, la sol·licitud es canalitza a través de la Direcció General de Protecció Civil i Emergències, que actua com a punt de contacte nacional amb el sistema europeu.
El Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d'Emergències participa en l'intercanvi d'informació i en la coordinació de les capacitats espanyoles dins del Mecanisme Europeu de Protecció Civil.
El ERCC coordina la resposta des de Brussel·les
El centre operatiu del mecanisme és el Centre de Coordinació de la Resposta a Emergències, conegut per les seves sigles en anglès com a ERCC.
Aquest organisme, dependent de la Comissió Europea, funciona les 24 hores del dia i manté contacte directe amb les autoritats nacionals de Protecció Civil.
Quan Espanya presenta una petició, ha de precisar quins recursos necessita, en quina quantitat, durant quant temps i per a quin tipus de missió. L'ERCC transmet aquesta sol·licitud als països participants i coordina les ofertes rebudes.
Els Estats poden oferir avions, helicòpters, vehicles, equips mèdics, unitats de cerca i rescat, experts o material d'emergència. Espanya decideix quines ofertes accepta en funció de les seves necessitats operatives.
Quins mitjans pot rebre Espanya davant d'un incendi forestal
En el cas dels incendis forestals, l'ajuda europea pot incloure avions anfibis, helicòpters d'extinció, equips terrestres de bombers forestals, vehicles, personal tècnic i experts en coordinació.
Els mitjans enviats per altres països no actuen de manera independent. Un cop desplegats, s'integren en el dispositiu espanyol i treballen conforme a les instruccions del comandament de l'emergència.
L'ERCC facilita a més el transport i la logística dels equips i pot cofinançar part dels gastos operatius derivats del desplegament.
Què és la Reserva Europea de Protecció Civil
La primera font d'ajuda són les capacitats que els països ofereixen voluntàriament o que han compromès prèviament dins de la Reserva Europea de Protecció Civil.
Aquesta reserva està formada per equips i mitjans nacionals certificats per intervenir en altres països. Entre ells pot haver-hi unitats de rescat, hospitals de campanya, equips de bombeig d'alta capacitat o recursos contra incendis forestals.
Quan es produeix una catàstrofe, el ERCC consulta quines capacitats estan disponibles i coordina el seu desplegament cap al país sol·licitant.
L'ajuda, tanmateix, no és automàtica. Els Estats han de valorar si poden desprendre's temporalment d'aquests mitjans sense comprometre la seva pròpia seguretat. Això resulta especialment important durant les onades de calor, quan diversos països europeus poden patir incendis al mateix temps.
rescEU entra en joc quan els mitjans nacionals no són suficients
Si les ofertes dels països no permeten cobrir les necessitats de l'emergència, la Unió Europea pot recórrer a rescEU.
RescEU és una reserva estratègica finançada per la UE que actua com una capa addicional de protecció. Inclou avions i helicòpters contra incendis, equips mèdics, generadors elèctrics, refugis, material sanitari i capacitats per afrontar emergències químiques, biològiques, radiològiques o nuclears.
En matèria d'incendis forestals, la Comissió Europea finança una flota de mitjans aeris en situació de disponibilitat. El seu desplegament es decideix de forma coordinada entre la Comissió i els Estats que acullen els recursos.
RescEU no substitueix els dispositius nacionals. La seva finalitat és cobrir les mancances que poden aparèixer quan una catàstrofe és massa greu o quan diversos països necessiten simultàniament els mateixos recursos.
Demanar ajuda europea no significa perdre el control de l'emergència
L'activació del Mecanisme Europeu de Protecció Civil no transfereix la direcció de l'operatiu a Brussel·les.
Les autoritats espanyoles mantenen el comandament sobre el terreny, estableixen les prioritats i decideixen on es destinen els mitjans internacionals. La Comissió Europea s'ocupa principalment de coordinar les ofertes, facilitar la logística i evitar duplicitats.
Per tant, Espanya pot demanar suport europeu i continuar gestionant l'emergència mitjançant les seves estructures nacionals o autonòmiques de Protecció Civil.
La diferència és que el dispositiu comptarà amb recursos addicionals procedents d'altres països o de la reserva rescEU.
Espanya també aporta mitjans a altres països
El mecanisme funciona de manera solidària i recíproca. Espanya no només pot sol·licitar ajuda, sinó que també ofereix recursos quan altres Estats sofreixen una emergència.
Els avions anfibis, les unitats de la UME, els equips mèdics i els especialistes espanyols han participat en operacions internacionals coordinades per la Unió Europea.
Abans d'autoritzar un desplegament, el Govern ha de valorar el risc existent dins d'Espanya. En plena campanya d'incendis, un mitjà només pot sortir del país si la seva absència no compromet la capacitat nacional de resposta.
L'ajuda europea es pot demanar abans que la situació sigui incontrolable
Una sol·licitud al Mecanisme Europeu de Protecció Civil no ha de realitzar-se únicament quan l'emergència ja ha desbordat completament les autoritats.
Espanya pot demanar assistència de manera preventiva si les previsions indiquen que els recursos nacionals podrien resultar insuficients durant les següents hores o dies.
La simultaneïtat de diversos incendis, la falta de mitjans aeris disponibles, unes condicions meteorològiques extremes o el risc per nombrosos nuclis de població poden justificar la petició.
La clau no és únicament la magnitud present de l'emergència, sinó la capacitat real de mantenir una resposta suficient davant la seva possible evolució.