Alemanya, Itàlia i Polònia es rebel·len contra el pla de Brussel·les per equiparar els impostos de la llum i el gas

Diversos països de la UE, amb Alemanya, Itàlia i Polònia al capdavant, rebutgen el pla de Brussel·les per vincular els impostos de la llum als del gas.

fotonoticia 20261029163025 1920

fotonoticia 20261029163025 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 27 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Alemanya, Itàlia i Polònia, juntament amb altres socis de la Unió Europea, han reclamat aquest dijous suprimir del pla de Brussel·les per abaratar la llum l'obligació de fixar per a l'electricitat impostos especials iguals o inferiors als del gas natural, en defensar que les decisions tributàries s'han de discutir a part i aprovar-se per unanimitat dels Vint-i-set.

La petició s'ha plantejat durant la reunió de ministres d'Energia de la UE celebrada a Luxemburg, en què els governs han analitzat la reforma presentada per la Comissió Europea el passat mes de juliol per retallar les factures de llars i empreses. El paquet inclou també canvis en els costos vinculats a l'ús de les infraestructures elèctriques.

El text comunitari pretén crear una relació entre els gravàmens que suporten totes dues fonts d'energia, cosa que ara no exigeix la normativa vigent, que deixa a cada Estat membre marge per fixar els seus tipus dins d'uns mínims comuns. A més, preveu possibles alleujaments fiscals per a indústries electrointensives i regles comunes per calcular els peatges que abonen els consumidors per utilitzar les xarxes de transport i distribució.

En aquest marc, Alemanya ha avisat que no aprecia una "base legal suficient" per introduir aquestes disposicions fiscals en una norma sobre el mercat elèctric, per la qual cosa ha sol·licitat suprimir aquest bloc de la proposta, postura que comparteix Itàlia, que igualment ha posat en dubte el procediment elegit per Brussel·les.

En concret, l'Executiu italià ha avisat que tocar els impostos podria tenir un "impacte significatiu en els ingressos nacionals" si s'alleugereix la càrrega sobre l'electricitat, mentre que encarir el gas podria resultar "econòmicament insostenible per a les llars i per a les empreses", per la qual cosa ha exigit eliminar l'article que incorpora aquestes mesures.

Polònia també ha considerat que introduir disposicions fiscals en aquest reglament "no és acceptable", en recalcar que s'han d'abordar mitjançant una legislació específica que requereix unanimitat entre els Estats membre, mentre que Finlàndia ha alertat que la iniciativa podria retallar el marge dels governs per decidir sobre la seva política tributària.

"La Directiva sobre Fiscalitat de l’Energia ja permet als Estats membres gravar l’electricitat de manera més favorable que el gas natural", ha indicat la delegació finlandesa, que ha posat en qüestió la necessitat de noves obligacions i ha reclamat retirar aquestes clàusules.

A les crítiques s’hi han sumat Malta, Bulgària, Eslovàquia, Romania, Croàcia i Luxemburg, que igualment han demanat esborrar del text les mesures fiscals, tot i que diversos d’aquests països han subratllat que comparteixen l’objectiu d’impulsar el consum elèctric davant dels combustibles fòssils.

Davant les objeccions, el comissari europeu d’Energia, Dan Jorgensen, ha defensat que els serveis jurídics de la Comissió i del Consell avalen que la proposta s’ajusta als tractats i ha remarcat que les mesures permetrien una reducció estable dels costos de la llum.

"No hem de fer que consumidors i empreses no puguin beneficiar-se d’aquesta proposta", ha afirmat Jorgensen, que ha recalcat que Brussel·les no pretén "posar pegats per als consumidors", sinó oferir "estalvis estructurals per a tothom" mitjançant una reforma dels costos de xarxa i de la fiscalitat.

ESPANYA REBUTJA IMPOSAR TARIFES COMUNES

Al marge del pols sobre els impostos, diversos governs han posat en dubte que la Comissió pugui fixar una metodologia comuna per calcular els peatges elèctrics, és a dir, els imports que paguen llars i empreses per l’ús de les xarxes de transport i distribució.

Espanya ha donat suport als objectius generals de la reforma, però ha rebutjat que Brussel·les imposi una estructura de tarifes homogènia per a tota la UE, en considerar que les necessitats de les xarxes i les característiques dels sistemes elèctrics difereixen a cada país.

"Si les fem obligatòries, pot tenir conseqüències territorials no desitjades en zones despoblades o rurals, pot fer que usuaris idèntics paguin peatges diferents i distorsionar les decisions dels consumidors", ha avisat la delegació espanyola, en referència a la possibilitat de fixar preus diferenciats segons la ubicació geogràfica.

En aquesta línia, ha defensat que els Estats membre mantinguin marge per decidir com es calculen aquests càrrecs, preservant la independència dels reguladors nacionals, una visió compartida per Alemanya, Itàlia i França, que també han recelat d’una harmonització excessiva.

No obstant això, en l’àmbit fiscal, la delegació espanyola ha avalat la meta d’afavorir l’electricitat davant els combustibles fòssils i ha mostrat la seva disposició a treballar per aconseguir un acord "ambiciós", sense posicionar-se de manera explícita sobre la demanda d’altres governs de suprimir les disposicions tributàries del reglament.