Comencen les manifestacions de la vaga general a tot Espanya amb marxes a Madrid, Barcelona, València i Sevilla

Les protestes per l’habitatge, els salaris i els serveis públics prenen els carrers de les principals ciutats espanyoles després d’un matí de piquets i detencions. La borrasca Charles obliga a cancel·lar diverses mobilitzacions a Andalusia

EuropaPress 7909358 manifestacion principal barcelona cataluna espana huelga general espana

EuropaPress 7909358 manifestacion principal barcelona cataluna espana huelga general espana

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 11 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Les manifestacions de la vaga general de l’11 de novembre comencen aquesta tarda en diferents ciutats d’Espanya, amb milers de persones convocades a sortir al carrer per reclamar solucions a la crisi de l’habitatge, millores salarials i el reforç dels serveis públics. Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Màlaga, Granada i Pamplona figuren entre les ciutats que acullen les principals marxes d’una jornada marcada durant el matí pels piquets, els talls de trànsit i les intervencions policials.

A partir de les 17:00 hores comencen a concentrar-se els participants als punts de sortida de les diferents mobilitzacions. La majoria de les manifestacions estan convocades entre les 17:30 i les 18:00 hores, tot i que els horaris varien segons la ciutat. A Andalusia, a més, les fortes pluges i el vent associats a la borrasca Charles han obligat a suspendre o ajornar algunes protestes.

Les marxes arriben després d’un matí en què les forces de seguretat han comunicat 42 detencions i 653 incidències fins a les 14:00 hores. Els sindicats han valorat positivament el seguiment de la convocatòria, mentre que la patronal CEOE ha assenyalat que la participació ha estat baixa en la majoria dels sectors.

Madrid i Barcelona concentren dues de les principals manifestacions

A Madrid, els participants estan convocats a les 18:00 hores a Atocha per recórrer el passeig del Prado, Cibeles, el carrer Alcalá i Gran Vía fins a la plaça d’Espanya. Els col·lectius pel dret a l’habitatge havien cridat a concentrar-se una hora abans a l’entorn del passeig del Prado per incorporar-se a la marxa unitària.

La manifestació arriba després d’un matí de piquets a la capital, on s’han produït moments de tensió i intervencions policials. El centre de Madrid també està afectat per restriccions de trànsit relacionades amb el recorregut previst.

A Barcelona, la mobilització unitària està convocada a les 17:30 hores des dels Jardinets de Gràcia, amb un itinerari que finalitzarà a les immediacions de la Catedral. La ciutat acull, a més, una altra manifestació organitzada pel Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya i Solidaritat Obrera, amb sortida a les 17:00 hores des de la plaça Jacint Verdaguer.

Durant el matí, unes 3.000 persones van participar en els piquets de Barcelona, segons la Guàrdia Urbana. Les protestes van provocar talls de trànsit en diferents punts del centre i en els accessos a la ciutat, a més d’alteracions en el servei de Rodalies.

València, Sevilla, Màlaga i Granada també surten al carrer

La Comunitat Valenciana és un altre dels territoris amb mobilitzacions durant la tarda. A València capital, la manifestació principal està convocada a les 18:00 hores, amb sortida des del carrer Xàtiva i recorregut cap a la plaça de l’Ajuntament. La protesta se celebra després d’un matí de marxes i càrregues policials al centre de la ciutat.

També hi ha convocatòries en altres localitats valencianes, dins d’una jornada en què els sindicats i col·lectius socials reclamen mesures per frenar l’enduriment dels lloguers i millorar les condicions laborals.

A Sevilla, la marxa de les 18:00 hores surt de l’avinguda del Cid, al costat de la rotonda de Don Juan de Austria, i té previst finalitzar a Las Setas. La capital andalusa és una de les ciutats on les organitzacions convocants mantenen les mobilitzacions malgrat el temporal.

Màlaga i Granada també figuren entre les capitals andaluses amb manifestacions convocades per aquesta tarda, després d’un matí de protestes en què s’han produït incidents en diferents punts de la comunitat.

A Granada, els piquets han protagonitzat moments de tensió a les instal·lacions del Metro i a l’entorn de l’Alhambra, amb detinguts i agents ferits lleus, segons les informacions policials difoses durant la jornada.

Pamplona i altres ciutats se sumen a les mobilitzacions

A Pamplona, la manifestació està convocada a les 17:30 hores des de l’avinguda de Saragossa, amb recorregut cap al parc de la Media Luna. Les protestes de la tarda arriben després d’un matí de piquets a Navarra, inclosos els desenvolupats en els accessos a la fàbrica de Volkswagen.

Les mobilitzacions s’estenen també a altres ciutats del país, amb concentracions i marxes organitzades per sindicats i col·lectius per l’habitatge. Els convocants han cridat a participar tant treballadors com estudiants, pensionistes i llogaters, amb l’objectiu de traslladar les seves reivindicacions als carrers.

La jornada té com a principals demandes l’accés a un habitatge assequible, la recuperació del poder adquisitiu i la millora dels serveis públics.

Huelva, Rota i La Línea cancel·len les seves marxes i Cadis les ajorna fins diumenge

La tempesta Charles ha obligat a modificar les convocatòries previstes en part d’Andalusia, especialment a les províncies de Cadis i Huelva, on l’Aemet ha activat avisos per pluges intenses, tempestes i fortes ratxes de vent.

A Huelva capital, CCOO i UGT han suspès la manifestació prevista per a les 17.30 hores. També s’han cancel·lat les marxes de les 18.00 hores a Rota i La Línea de la Concepción.

A Cádiz capital, els organitzadors han optat per ajornar la protesta fins diumenge 15 de novembre, a les 12.00 hores, mantenint el recorregut previst inicialment.

Les suspensions afecten aquestes manifestacions concretes i no suposen la desconvocatòria de la vaga general.

Les manifestacions agafen el relleu dels piquets del matí

Amb l’inici de les marxes de la tarda, l’atenció es desplaça cap a la participació als carrers i les reivindicacions dels convocants.

El balanç policial de les 14.00 hores recollia 42 detinguts i 653 incidències durant la jornada. Els sindicats, per la seva banda, han destacat el seguiment de la vaga i esperen una participació important a les manifestacions de la tarda.

Les primeres xifres d’assistència a les marxes i les declaracions dels seus organitzadors permetran completar el balanç d’una jornada de protestes que es desenvolupa en nombroses ciutats espanyoles.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els tràmits parlamentaris necessaris perquè una vaga general tingui efectes legals a Espanya?

No és necessari cap tràmit parlamentari perquè una vaga general tingui efectes legals a Espanya. No requereix autorització prèvia ni ratificació posterior del Congrés o del Senat, tampoc un permís del Govern. La seva legalitat depèn de la convocatòria i de l'exercici del dret conforme a la normativa laboral i constitucional, no d'una votació parlamentària.

1. El dret existeix sense autorització parlamentària

L'article 28.2 de la Constitució reconeix «el dret a la vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos» i exigeix garantir els serveis essencials de la comunitat. L'exercici del dret es regula pel Reial Decret-llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions de treball, interpretat conforme a la Constitució i a la jurisprudència constitucional, especialment la STC 11/1981.

Que una vaga sigui general no crea un procediment parlamentari especial. Cal distingir tres qüestions: convocar-la, complir els requisits legals i controlar les actuacions administratives relacionades amb ella.

2. Els requisits són laborals, no parlamentaris

  • Convocatòria per subjectes legitimats. Poden intervenir els treballadors, els seus representants i les organitzacions sindicals amb implantació en l'àmbit corresponent. La decisió de participar correspon individualment a cada treballador.
  • Preavís escrit. Cal comunicar la convocatòria a l'autoritat laboral i a la part empresarial corresponent. El termini general és de cinc dies naturals; quan afecta empreses encarregades de serveis públics, és de deu dies naturals.
  • Contingut de la comunicació. Cal expressar els objectius, les gestions realitzades per resoldre el conflicte, la data d'inici i la composició del comitè de vaga.
  • Comitè i exercici del dret. Cal complir les regles sobre representació i negociació, seguretat de persones i béns, llibertat de qui no secundin la vaga i manteniment dels serveis essencials.

El preavís no és una sol·licitud de permís. A més, en les vagues generals les seves exigències s'han d'aplicar atenent l'àmbit de la convocatòria: la STC 36/1993 va rebutjar exigir una comunicació individual a una empresa en les circumstàncies examinades, quan s'havia comunicat la vaga general a l'autoritat laboral i a l'organització empresarial.

3. Què pot fer el Govern

L'autoritat governativa competent pot establir serveis mínims per protegir serveis essencials. Aquesta competència pot correspondre a autoritats estatals o autonòmiques, segons el servei afectat; no constitueix una autorització de la vaga.

Les mesures han d'estar motivades i ser proporcionades, sense buidar el dret. La STC 43/1990 exigeix ponderar la durada, extensió i circumstàncies de la vaga i les necessitats concretes del servei. Les decisions administratives poden impugnar-se judicialment.

4. Quan pot intervenir el Parlament

Les Corts poden legislar sobre el dret de vaga i controlar políticament el Govern. Cap d'aquestes funcions converteix una convocatòria concreta en legal o il·legal. El Reglament del Congrés contempla, entre altres, aquests instruments:

  • Preguntes i interpel·lacions —articles 180 a 192— per exigir explicacions sobre l'actuació governamental.
  • Compareixences —articles 44, 202 i 203— per informar sobre serveis mínims o altres decisions.
  • Proposicions no de llei —articles 193 a 195— que expressen propostes polítiques, però no autoritzen la vaga ni substitueixen els seus requisits.
  • Comissions d'investigació —article 52— sobre assumptes d'interès públic; les seves conclusions no vinculen els tribunals.

En definitiva: no cal tramitar la vaga davant les Corts. El Parlament controla i legisla; els tribunals resolen les controvèrsies jurídiques sobre el seu exercici.

Quines competències tenen els ajuntaments respecte a l'autorització i regulació de manifestacions?

Els ajuntaments no autoritzen les manifestacions ni poden establir un permís municipal per celebrar-les. El seu paper consisteix principalment a informar sobre les circumstàncies locals i adoptar mesures de trànsit, seguretat i funcionament dels serveis municipals. Les decisions que restringeixen l'exercici del dret de manifestació corresponen a l'autoritat governativa competent, no al consistori per la seva condició d'administrador dels carrers.

1. No existeix una autorització prèvia

L'article 21 de la Constitució reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes i estableix que el seu exercici no necessita autorització prèvia. Per a les manifestacions i reunions en llocs de trànsit públic exigeix comunicació prèvia a l'autoritat. Comunicar no equival a sol·licitar permís: permet preparar les mesures necessàries per compatibilitzar la protesta amb la seguretat i els drets d'altres persones.

La Llei Orgànica 9/1983, reguladora del dret de reunió, desenvolupa aquest règim. Com a regla general, els organitzadors han de comunicar la convocatòria amb una antelació d'entre deu i trenta dies naturals; quan hi hagi causes extraordinàries i greus que justifiquin l'urgència, pot fer-se amb vint-i-quatre hores.

2. Qui pot prohibir-la o modificar-la?

La comunicació es dirigeix a la autoritat governativa competent: habitualment, la Delegació o Subdelegació del Govern, o l'òrgan autonòmic que exerceixi les competències corresponents. No es presenta a l'ajuntament com una sol·licitud de llicència d'ocupació de la via pública.

Aquesta autoritat pot prohibir la manifestació o proposar modificacions de data, lloc, durada o itinerari quan hi hagi raons fonamentades d'alteració de l'ordre públic amb perill per a persones o béns. La decisió ha d'estar motivada i pot impugnar-se judicialment mitjançant un procediment urgent. Les molèsties, la discrepància amb el missatge o la mera afectació del trànsit no justifiquen per si soles una prohibició.

3. L'informe de l'ajuntament

L'article 9.2 de la Llei Orgànica 9/1983 preveu que l'autoritat governativa comuniqui a l'ajuntament les dades de la convocatòria perquè informi sobre les circumstàncies del recorregut proposat. Excepte en les convocatòries urgents, l'informe ha d'emetre's en vint-i-quatre hores.

El consistori pot assenyalar obres, coincidències amb altres actes, dificultats d'accés, necessitats de serveis d'emergència o incidències rellevants per a la seguretat. L'informe ha de referir-se a causes objectives. No és vinculant i, per tant, no concedeix a l'ajuntament un dret de veto. Tampoc pot utilitzar-se per valorar l'oportunitat política de la protesta.

4. Trànsit, policia local i serveis municipals

Dins de les seves competències, l'ajuntament pot organitzar desviaments, senyalitzar talls, gestionar accessos i coordinar la policia local amb altres cossos. També pot preparar actuacions de neteja, protecció civil i continuïtat dels serveis municipals.

Aquestes mesures han de facilitar l'exercici del dret i ser necessàries i proporcionades. Les competències municipals sobre mobilitat o espai públic no permeten prohibir indirectament una manifestació, imposar-li condicions incompatibles amb la decisió de l'autoritat competent o exigir una taxa pel mer exercici del dret.

5. Instal·lacions i activitats complementàries

Convé distingir la manifestació dels seus elements accessoris. Un escenari, una instal·lació elèctrica, estructures temporals o una activitat comercial poden quedar subjectes a regles tècniques i, quan procedeixi, a títols municipals específics. Això no converteix la manifestació en una activitat sotmesa a autorització municipal.

En definitiva, l'ajuntament informa, coordina i gestiona els seus serveis; no decideix lliurement si permet la protesta. Qualsevol exigència sobre instal·lacions, soroll o utilització de l'espai ha de respectar el dret fonamental i no convertir-se en una autorització encoberta.

Quina ha estat la trajectòria política de l'actual secretari general de la UGT?

L'actual secretari general de la UGT és José María «Pepe» Álvarez Suárez, que dirigeix el sindicat des de març de 2016. La seva trajectòria és principalment sindical, no una carrera de càrrecs polítics: la seva influència procedeix de la representació dels treballadors i de la negociació amb governs i empresaris. En les fonts consultades no consta que hagi estat diputat, senador, membre d'un govern o dirigent orgànic del PSOE.

De la indústria al sindicalisme

Nascut a Belmonte de Miranda, Astúries, el 1956, Álvarez es va formar com a calderer. El 1975 es va traslladar a Barcelona per treballar a La Maquinista Terrestre i Marítima, posteriorment integrada a Alstom, i es va incorporar a la UGT. Els seus primers passos van estar lligats a la representació dels treballadors industrials, segons la seva biografia oficial.

El 1978 va ser elegit secretari d'Acció Sindical de la secció sindical de la seva empresa i membre del comitè d'empresa. Aquest mateix any va assumir la Secretaria d'Organització de la Federació del Metall de la UGT a Catalunya. El seu ascens, per tant, va començar en l'àmbit de la fàbrica i va continuar en l'estructura sectorial del sindicat, com recull el currículum publicat per la UGT.

Vint-i-sis anys al capdavant de la UGT de Catalunya

El 1989 va presidir la comissió gestora de la UGT de Catalunya i, al maig de 1990, va ser elegit secretari general de l'organització catalana. Va romandre al capdavant fins al 2016, renovant el seu mandat en sis congressos posteriors. Aquesta etapa d'aproximadament vint-i-sis anys va ser la base de la seva projecció estatal.

Durant aquest període va defensar un sindicat plural i políticament autònom i va impulsar la seva modernització comunicativa, amb presència a internet i formats audiovisuals com Canal-UGT. La seva posició el va convertir en interlocutor de les institucions i organitzacions empresarials catalanes, sense que això equivalgués a l'exercici d'una responsabilitat dins d'un partit.

La direcció estatal i europea

El març de 2016 va succeir Cándido Méndez com a secretari general confederal de la UGT. Va guanyar l'elecció davant Miguel Ángel Cilleros per una diferència de 17 vots, segons la semblança de COPE. Va ser reelegit el 2021 i novament al novembre de 2024.

El seu tercer mandat està previst fins al 2028 i és l'últim conforme al límit estatutari assenyalat en les fonts. La comunicació de la seva reelecció confirma la seva continuïtat. A més, al maig de 2019 va ser elegit vicepresident de la Confederació Europea de Sindicats, amb el 91,5 % dels vots, ampliant la seva activitat a l'àmbit europeu.

La seva relació amb la política

La distinció important és entre afinidad política i pertinença orgànica. Álvarez manté una relació estreta amb el PSOE i amb governs socialistes, dins de la tradició històrica de la UGT, però les fonts consultades no acrediten càrrecs de direcció partidista ni permeten afirmar una militància personal concreta.

La seva proximitat política s'ha expressat públicament. Al novembre de 2024 va manifestar el seu suport a treballar amb el Govern, segons la crònica de l'acte socialista. Al mateix temps, reivindica autonomia sindical i capacitat de pressió. Els seus principals àmbits d'intervenció han estat la reforma laboral, els salaris, les pensions i els drets socials.

En definitiva, la seva trajectòria no és la d'un polític que va passar al sindicalisme, sinó la d'un dirigent sindical amb influència política, construït des de la representació a l'empresa fins a la direcció estatal i europea.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quines reivindicacions principals destaquen a les manifestacions de la vaga general de l'11 de novembre?

Pregunta" 1 de 3

Quin fenomen meteorològic ha obligat a cancel·lar o ajornar algunes manifestacions a Andalusia?

Pregunta" 2 de 3

Quines organitzacions sindicals participen a la manifestació del Passeig de Gràcia a Barcelona?

Pregunta" 3 de 3