Vaga general de l’11 de novembre: mapa de manifestacions, horaris i recorreguts per províncies

A 10 de novembre de 2026, el proper increment del salari mínim interprofessional (SMI), previst per a 2027, està en audiència pública fins al 16 de novembre, no en tramitació parlamentària. La pujada es prepara mitjançant un reial decret del Govern: no necessita aprovació del Congrés ni del Senat. Mentrestant, segueix vigent el SMI de 2026, de 1.221 euros bruts mensuals en catorze pagues.

En quina fase està la nova pujada

El Ministeri de Treball i Economia Social va obrir el 5 de novembre l'audiència pública del projecte de reial decret pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a 2027. Aquest tràmit permet presentar aportacions a l'esborrany abans de la seva aprovació definitiva; pot consultar-se al portal de participació de Treball.

La proposta planteja elevar-lo un 5,3 %, fins a 1.286 euros mensuals en catorze pagues, equivalents a 18.004 euros bruts anuals. Supondria 65 euros més per paga i 910 euros addicionals a l'any respecte a 2026. La informació publicada per Demócrata el 5 de novembre situa aquestes quantitats en l'esborrany sotmès a audiència, per la qual cosa encara no són una obligació salarial vigent.

El següent esdeveniment decisiu és l'aprovació pel Consell de Ministres i la posterior publicació al BOE. L'anunci recollit per Demócrata el 6 de novembre preveu aprovar l'actualització abans d'acabar 2026 i aplicar-la des de l'1 de gener de 2027. Aquest calendari anunciat no equival a una aprovació ja produïda.

Per què no l'ha de votar el Parlament

La quantia anual del SMI es fixa pel Govern conforme a l'article 27 de l'Estatut dels Treballadors, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i empresarials. L'instrument és un reial decret ordinari, diferent d'un reial decret-llei, que sí requereix que el Congrés voti si el manté o el deroga.

Per tant, per a aquesta actualització no cal esperar una ponència, un dictamen de comissió ni una votació successiva d'ambdues cambres. La negociació social i l'audiència pública pertanyen a la preparació de la decisió governamental, no a un procediment legislatiu parlamentari.

Quins assumptes relacionats sí que han passat per les Corts

Convé separar l'augment salarial del seu tractament en l'IRPF. La modificació de les regles fiscals constitueix un pla diferent: anunciar que el nou SMI no tributarà no significa que aquesta adaptació fiscal estigui ja aprovada.

• La proposició de llei procedent del Senat per ajustar el límit exempt de l'IRPF al SMI va arribar al Congrés, on es va obrir un termini d'esmenes al maig de 2025. Va caducar el 6 d'octubre de 2026; no segueix pendent d'aprovació (publicació del Congrés).
• La proposta de Sumar per actualitzar l'IRPF a l'increment del SMI va ser retirada l'11 d'abril de 2025 (publicació de la retirada).
• Les propostes no legislatives sobre SMI i preus, i sobre increment, descentralització i exempció tributària, també van caducar el 6 d'octubre. No eren normes que elevessin directament el salari (dissolució de les Corts).

Què s'aplica mentrestant

El Reial Decret 126/2026, publicat el 19 de febrer, manté la referència de 17.094 euros bruts anuals, amb efectes des de l'1 de gener de 2026. La conclusió pràctica és clara: la pujada per a 2027 està en preparació governamental i audiència pública; encara no substitueix la quantia vigent.

CCOO i UGT tenen com a funció principal defensar i promoure els interessos econòmics i socials de les persones treballadores. La legislació espanyola no els atribueix competències exclusives pel seu nom: les seves facultats deriven de la llibertat sindical i, quan compleixen els requisits legals, de la seva condició d'organitzacions sindicals més representatives. No són administracions públiques ni poden aprovar lleis o imposar sancions.

1. Fonament i llibertat sindical

El marc bàsic el formen la Constitució espanyola, la Llei Orgànica de Llibertat Sindical i l'Estatut dels Treballadors. L'article 7 de la Constitució reconeix la funció dels sindicats en la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis; l'article 28 protegeix la llibertat sindical i el dret de vaga.

Això permet a CCOO i UGT constituir organitzacions, aprovar els seus estatuts, organitzar la seva activitat, afiliar treballadors i formar federacions i confederacions. L'afiliació és voluntària: ningú no pot ser obligat a incorporar-se a un sindicat ni patir discriminació per pertànyer-hi.

2. Negociació col·lectiva

Una funció central és negociar convenis col·lectius sobre salaris, jornada, descansos, classificació professional, conciliació i altres condicions laborals. També poden negociar acords sobre matèries concretes, dins del marc legal.

La seva participació exigeix complir les regles de legitimació i representativitat corresponents a l'àmbit de negociació. Per tant, no poden negociar qualsevol conveni pel simple fet de ser CCOO o UGT. Quan un conveni estatutari s'aprova conforme als requisits legals, pot aplicar-se a totes les persones incloses en el seu àmbit, estiguin afiliades o no.

3. Representació a les empreses

CCOO i UGT poden presentar candidatures a les eleccions de delegats de personal i comitès d'empresa, promoure eleccions en els supòsits legalment previstos i desenvolupar activitat mitjançant seccions sindicals. Aquestes agrupen els seus afiliats a l'empresa o centre de treball.

En determinades condicions també poden comptar amb delegats sindicals i exercir drets d'informació, reunió, difusió i recaptació de quotes. La representació sindical i la representació elegida per la plantilla són diferents: els comitès d'empresa i delegats de personal representen el conjunt de treballadors, encara que els seus integrants hagin concorregut en candidatures sindicals.

4. Conflictes i defensa judicial

Els sindicats poden promoure conflictes col·lectius, participar en procediments de mediació i conciliació i convocar vagues conforme als requisits legals. També poden negociar solucions a controvèrsies laborals.

Als tribunals poden defensar interessos col·lectius quan tinguin legitimació i actuar en defensa de drets individuals en els termes previstos per la legislació processal. Això no significa que representin automàticament qualsevol treballador en qualsevol procediment.

5. Prevenció i igualtat

A través dels seus representants i dels mecanismes legals de participació, intervenen en la vigilància del compliment de les condicions laborals, la prevenció de riscos i la negociació de mesures d'igualtat. Poden denunciar incompliments davant la Inspecció de Treball.

No obstant això, les facultats concretes de consulta, informació o vigilància corresponen en ocasions al comitè d'empresa, als delegats de prevenció o a altres òrgans representatius, i no directament a la confederació sindical.

6. Representativitat i participació institucional

La Llei Orgànica de Llibertat Sindical reconeix facultats addicionals als sindicats més representatius. En l'àmbit estatal, aquesta condició es vincula, amb caràcter general, a obtenir almenys el 10 % dels representants elegits en els àmbits que estableix la llei; no depèn simplement del nombre d'afiliats.

Aquestes facultats comprenen la representació institucional davant administracions i organismes públics, la negociació col·lectiva i la participació en mecanismes de solució de conflictes, segons les normes aplicables. El diàleg social permet a més traslladar propostes sobre ocupació i protecció social, però els acords sindicals no substitueixen les decisions que corresponen al Govern o al Parlament.

CCOO va quedar primera i UGT segona en el balanç estatal tancat a 31 de desembre de 2023: van obtenir el 34,98 % i el 32,03 % dels representants, respectivament. Juntes van sumar el 67,01 %. És l'últim balanç complet i comparable entre organitzacions localitzat a les fonts consultades; existeixen xifres posteriors de cada sindicat, però no s'han de barrejar com si corresponents al mateix recompte.

Resultats del balanç estatal

El còmput publicat per CCOO recull 297.874 representants elegits en empreses privades i administracions públiques. Aquests són els resultats desglossats en el seu informe d'eleccions sindicals:

• CCOO: 104.206 representants, el 34,98 %.
• UGT: 95.400 representants, el 32,03 %.
• USO: 11.904 representants, el 4,00 %.
• CSIF: 11.153 representants, el 3,74 %.
• ELA-STV: 9.131 representants, el 3,07 %.
• FETICO: 6.535 representants, el 2,19 %.
• FSIE: 5.932 representants, el 1,99 %.
• CGT: 5.887 representants, el 1,98 %.
• Candidatures independents: 5.555 representants, el 1,86 %.
• CIG: 5.015 representants, el 1,68 %.
• Resta de candidatures i organitzacions: 37.156 representants, aproximadament el 12,47 %, calculats per diferència respecte al total.

Elavantatge de CCOO sobre UGT va ser de 8.806 representants i 2,95 punts percentuals. CCOO va presentar aquest resultat com la seva vuitena victòria consecutiva en el balanç electoral, segons la seva comunicació d'abril de 2024.

Què signifiquen aquests percentatges

Els percentatges expressen la proporció de representants elegits, no el percentatge de persones afiliades ni una suma estatal de vots. El balanç inclou delegats de personal i representants en els òrgans col·lectius d'empreses i administracions. Per tant, no seria correcte dir que el 34,98 % de tots els treballadors espanyols va votar CCOO.

També importa l'àmbit de comparació. El percentatge estatal d'ELA o CIG no descriu per si sol la seva implantació a Euskadi, Navarra o Galícia. De la mateixa manera, un resultat en una empresa o administració concreta no equival a la representació del sindicat a tota Espanya. LAB no apareix individualitzat en aquest desglossament; no se li pot assignar una xifra separada a partir d'ell.

Hi ha xifres més recents?

Sí, però corresponen a dates i comunicacions diferents. CCOO va anunciar 111.675 representants al gener de 2025, en el seu balanç Un sindicat sòlid. Posteriorment, una informació de Demócrata, de febrer de 2026, va recollir que UGT declarava comptar amb més de 110.000 delegats.

Aquestes actualitzacions mostren que el balanç de 2023 no s'ha de presentar com una fotografia actual de novembre de 2026. Tampoc permeten calcular una nova distància entre CCOO i UGT: falta una data comuna, un total compartit i el desglossament de la resta d'organitzacions.

En definitiva, per comparar totes les forces amb la mateixa referència, el balanç localitzat situa CCOO i UGT clarament per davant, seguides per USO i CSIF. Per descriure la situació més recent, convé citar cada actualització amb la seva data i evitar construir un resultat estatal conjunt amb xifres de moments diferents.