Eleccions generals: gairebé 4.000 usuaris de DEMÓCRATA Y ATRESMEDIA pronostiquen un PP guanyador i un PSOE amb 109 escons. Quina és la teva aposta?

L’eina Demòcrata ja aplega gairebé 4.000 prediccions sobre el 29N: el repartiment per mitjanes situa el PP en 136 escons, el PSOE en 109 i Vox en 69, amb els usuaris de Atresmedia i Demòcrata fent les seves apostes sobre les eleccions generals en temps real. Fes el teu pronòstic, comparteix-lo a les xarxes i compara’l amb el dels altres participants

Tablet voting forecast beside Congress ballot box

Tablet voting forecast beside Congress ballot box

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 10 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Qui guanyarà les eleccions generals i amb quants diputats? Els participants a l’eina de Demòcrata des d’Antena 3 i DEMÒCRATA ja estan dibuixant el seu Congrés per al 29 de novembre.

Amb 3.821 participants en el moment d’aquesta consulta, la distribució mostrada situa el PP com a primera força, amb 136 escons, seguit del PSOE, amb 109, i de Vox, amb 69.

PP, PSOE i Vox: el Congrés que pronostiquen els participants

La distribució s’obté mitjançant les mitjanes de les prediccions admeses per l’eina. La mediana és el valor central quan s’ordenen les respostes de cada partit, de manera que no s’ha de confondre amb una estimació de vot elaborada per una empresa demoscòpica. En aquesta fotografia, Front Ample assoleix els deu diputats; ERC, vuit; EH Bildu, sis; Junts, cinc; i PNV, quatre. BNG, Coalición Canaria i Adelante Andalucía figuren amb un cadascun, mentre Podemos queda en zero.

El pronòstic del 29N dels participants de Demòcrata i Antena 3 Noticias

3.821 participants · Escons segons la mediana de les prediccions

Partit Escons pronosticats
PP 136
PSOE 109
Vox 69
Front Ample 10
ERC 8
EH Bildu 6
Junts 5
PNV 4
BNG 1
Coalición Canaria 1
Adelante Andalucía 1
Podemos 0
PP + Vox: 205 escons en sumar les seves medianes.
Majoría absoluta: 176 escons.

Font: eina participativa Demòcrata. Fotografia de l’11 de novembre de 2026, amb 3.821 participants. Participació voluntària, no representativa de l’electorat. Les dades mostren medianes per partit, no intenció de vot ni resultats oficials. Poden canviar amb noves participacions.

El 83% dels participants dibuixa una majoria de PP i Vox

Una de les dades més destacades apareix en observar les possibles majories: el 83% dels participants contempla un Congrés en què PP i Vox assoleixen conjuntament els 176 diputats. El percentatge puja al 84% quan s’hi incorporen SALF i UPN. Només un 4% dibuixa una majoria absoluta del PP en solitari.

En l’altre costat, el 4% contempla una majoria del PSOE i de Front Ample, percentatge que es manté en afegir Podemos. La xifra arriba al 12% quan també s’inclouen els socis de la investidura del 2023.

Així canviaria el Congrés respecte al 23J segons els participants

La comparació amb les eleccions del juliol de 2023 dibuixa un PP pràcticament estable i un fort creixement de Vox: els populars passarien de 137 a 136 diputats, mentre que el partit de Santiago Abascal pujaria de 33 a 69, més del doble.

El PSOE retrocediria de 121 a 109 representants. La suma de les mitjanes de PP i Vox assoliria els 205 escons, enfront dels 170 que van obtenir conjuntament el 23J. Front Ample apareix amb deu diputats, tot i que la seva comparació amb els 31 de Sumar exigeix considerar els canvis de candidatures i que Podemos estava integrat en aquella coalició.

El pronòstic dels participants davant el 23J

Comparació en escons · Demòcrata i Antena 3 Noticias

Partit 23J Pronòstic
29N
Canvi
PP 137 136 −1
PSOE 121 109 −12
Vox 33 69 +36
Front Ample
Referència: Sumar el 2023
31 10 −21
ERC 7 8 +1
EH Bildu 6 6 0
Junts 7 5 −2
PNV 5 4 −1
BNG 1 1 0
Coalición Canaria 1 1 0
Adelante Andalucía 0 1 +1
Podemos Integrat
a Sumar
0 —

Fonts: resultats definitius del 23J i eina participativa de Demòcrata, amb 3.821 participants. Pronòstic calculat mitjançant mitjanes per partit. Front Ample i Sumar no són candidatures idèntiques: la comparació és orientativa. Podemos estava integrat a Sumar el 2023. UPN va obtenir un escó el 2023, però no figura en el desglossament de participants facilitat; no se li atribueix un pronòstic. No és una enquesta representativa.

Ho veus diferent? Fes la teva predicció del 29N i comparteix-la a les xarxes

L’eina permet repartir els 350 escons del Congrés entre les candidatures i observar com canvia el hemicicle amb cada ajust. Pots construir un resultat diferent del que mostren les enquestes, plantejar una recuperació socialista, una pujada de Vox o un repartiment més fragmentat. L’objectiu és anticipar el resultat que consideres més probable i contrastar-lo amb el pronòstic col·lectiu.

Per participar, assigna els diputats mitjançant els controls de cada partit i prem «Guardar el meu pronòstic». Després pots utilitzar l’opció «Compartir» i portar la teva predicció a les xarxes socials.

Uneix-te i participa: reparteix els 350 escons, guarda el teu pronòstic i comparteix-lo amb els teus contactes. Encertaran els qui ja han dibuixat el seu Congrés o veus un desenllaç diferent per a PP, PSOE i Vox?

Quin és el teu pronòstic per al 29N?

Reparteix els 350 escons, guarda la teva predicció i comparteix-la a les xarxes.

Obrir el simulador a pantalla completa ↗

Eina de participació oberta. Les prediccions dels usuaris no constitueixen una enquesta representativa ni resultats electorals oficials.

Gairebé 4.000 participants: una fotografia oberta que pot canviar

Els resultats s’han de llegir com un termòmetre d’expectatives entre qui utilitza l’eina, juntament amb la referència demoscòpica que ofereix el mateix simulador. Els xifres poden canviar amb l’arribada de noves prediccions i amb les revisions de qui ja hi ha participat.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és l'estat de tramitació parlamentària de la llei electoral actual i quines reformes s'han plantejat recentment?

La llei electoral estatal vigent és la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (LOREG): està aprovada i en vigor, no pendent d'aprovació. A 11 de novembre de 2026, l'important és distingir-la de les seves reformes: algunes es van aprovar, altres van ser rebutjades i el projecte governamental sobre debats i enquestes va caducar el 6 d'octubre.

Estat de la principal reforma parlamentària

El projecte 121/000063, registrat pel Govern al Congrés el 9 de juliol de 2025 i publicat el 24 de juliol, pretenia modificar dos aspectes concrets, sense substituir el sistema de repartiment d'escons:

  • Debats electorals: obligar els mitjans públics a celebrar-ne almenys un durant la campanya, amb assistència obligatòria excepte causa justificada. També contemplava la participació de formacions considerades significatives pels seus resultats electorals posteriors.
  • Enquestes: exigir la publicació de les microdades anonimitzades, és a dir, les respostes individuals sense informació que permeti identificar els enquestats, per facilitar la comprovació dels resultats.

Va ser remès a la Comissió Constitucional i va acumular 39 ampliacions del termini d'esmenes, fins al 30 de setembre de 2026. Finalment, va caducar amb la dissolució de les Corts: aquestes obligacions no van quedar aprovades mitjançant aquest projecte i la seva recuperació requerirà una nova iniciativa parlamentària. (Text del projecte; Dissolució de les Corts).

Reformes aprovades
  • Representació pròpia de Formentera. La iniciativa socialista 122/000280, presentada el 8 de maig de 2026, va culminar en la Llei Orgànica 2/2026, de 30 de juny, publicada el 2 de juliol. Va modificar els articles 161.2 i 165.2 perquè Eivissa i Formentera siguin circumscripcions separades i triïn un senador cadascuna, adaptant la LOREG a la reforma constitucional. Va entrar en vigor l'endemà de la seva publicació. (Llei Orgànica 2/2026).
  • Vot exterior. Com a antecedent rellevant, la Llei Orgànica 12/2022, de 30 de setembre, va eliminar el vot sol·licitat: els residents a l'estranger ja no han de sol·licitar prèviament la documentació. Va incorporar l'enviament d'ofici, paperetes descarregables i ampliacions de terminis. És una reforma aprovada, no una proposta pendent. (Documentació parlamentària).
Altres propostes recents
  • Recompte separat del vot per correu. Vox va presentar la iniciativa 122/000074 el 15 de març de 2024 per utilitzar urnes separades i diferenciar els resultats postals i presencials. Va ser rebutjada el 23 de juny de 2026. (Publicació del rebuig).
  • Identificació del votant postal. Una altra proposta de Vox, 122/000200, presentada el 4 de juny de 2025, afegia la identificació presencial mitjançant DNI en emetre el vot, a més del recompte separat. També va ser rebutjada, el 23 de setembre de 2025. (Text de la proposta).
  • Vot des dels 16 anys. La proposició 122/000183, del Grup Republicà, plantejada el 2025, va ser retirada i no va arribar a aprovar-se. (Informació del Congrés).
  • Llindar per a les europees. El Parlament Europeu va reclamar el 20 de gener de 2026 introduir una barrera d'entre el 2 % i el 5 %. La resolució és no vinculant i no modifica per si mateixa la legislació espanyola. (Demòcrata).

Balanç: no s'ha aprovat una reforma integral del Congrés: hi romanen les circumscripcions provincials, les llistes tancades, la fórmula D’Hondt i la barrera del 3 % per circumscripció. (LOREG consolidada).

Quines són les principals competències i funcions del president del Govern d'Espanya segons la Constitució?

La Constitució Espanyola de 1978 configura el president del Govern com la peça central del poder executiu. Les seves competències i funcions apareixen disperses en diversos preceptes (sobretot en els articles 97, 98, 99, 100, 112, 113, 115 i 116), però poden agrupar-se en grans blocs per entendre millor el seu paper.

1. Direcció de l'acció del Govern

La funció nuclear es recull a l'article 97: el Govern dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat, i exerceix la funció executiva. Dins d'aquest òrgan col·legiat, el president del Govern és qui:

  • Fixar la línia política general del Govern, tant en l'àmbit intern com en l'internacional.
  • Coordina la tasca dels ministres, assegurant la coherència entre els diferents departaments i resolent els conflictes de competències que puguin sorgir entre ells.
  • Impulsa l'activitat normativa del Govern (projectes de llei, reials decrets-llei, reials decrets legislatius, reglaments), encara que l'aprovació formal correspon al Consell de Ministres.

En la pràctica, això fa que la figura del president concentri el lideratge polític de l'Executiu i marqui l'agenda governamental.

2. Nomenament, cessament i organització del Govern

El president del Govern té competències clau sobre la composició i estructura del propi Govern:

  • Proposa el nomenament i el cessament dels ministres al Rei. D'acord amb l'article 100, els altres membres del Govern són nomenats i separats pel Rei a proposta del president. En la pràctica, això atorga al president el poder de configurar el seu equip i remodelar-lo quan ho consideri oportú.
  • Determina l'estructura interna del Govern, proposant la creació, fusió o supressió de ministeris i secretaries d'Estat, que després es concreta mitjançant normes organitzatives del propi Executiu.
  • Pot presentar la seva dimissió, fet que comporta el cessament de tot el Govern i l'obertura d'un nou procés d'investidura.
3. Relació amb les Corts Generals

La posició del president es fonamenta en la confiança del Congrés dels Diputats, que li atorga la investidura (articles 99 i següents). A partir d'aquí, la Constitució li atribueix diverses funcions en la relació Govern–Corts:

  • Plantejar la qüestió de confiança davant el Congrés (article 112), perquè aquest es pronunciï sobre el programa o una declaració de política general del Govern. Si la confiança no s'obté, el president ha de dimitir.
  • Ser destinatari de la moció de censura (article 113), que necessàriament ha de ser “constructiva”: el Congrés només pot retirar la seva confiança al president si proposa un altre candidat alternatiu.
  • Responsabilitat política: tot el Govern, i per tant el president, respon solidàriament davant el Congrés. Interpel·la, contesta preguntes i rendeix comptes en seu parlamentària.

Aquestes funcions sostenen el caràcter parlamentari del sistema: el president es manté en el càrrec mentre conservi el suport (o almenys la tolerància) de la majoria del Congrés.

4. Dissolució de les Càmeres i convocatòria d'eleccions

L'article 115 atribueix al president una competència decisiva:

  • Proposar al Rei la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals i la conseqüent convocatòria d'eleccions generals. El Rei actua sempre a proposta del president, que és qui assumeix la iniciativa política.

Existeixen límits: no es pot proposar la dissolució mentre estigui plantejada una moció de censura ni abans que transcorri un temps mínim des de l'anterior dissolució. Tot i així, aquesta facultat atorga al president una capacitat rellevant per gestionar els temps polítics.

5. Relació amb el Rei i refrend

En el marc de la monarquia parlamentària, el president del Govern és el principal responsable del refrend de molts actes del Rei, que és requisit per a la seva validesa. Entre altres:

  • El nomenament i cessament dels ministres.
  • La dissolució de les Càmeres i la convocatòria d'eleccions.
  • Determinats nomenaments a l'Administració i altres actes de rellevància política.

El refrend implica que la responsabilitat política d'aquests actes recau sobre el Govern, i en particular sobre el seu president, no sobre el Rei.

6. Estats de crisi i altres funcions

La Constitució també atribueix al president un paper central en situacions excepcionals:

  • Proposar la declaració dels estats d'alarma, excepció i setge (article 116), que s'acorden pel Govern o per les Corts, segons el cas, però sempre impulsats políticament des de la presidència.
  • Dirigir la política de defensa i seguretat a través del lideratge del Govern, que ostenta la capitania de l'Administració militar i de la política de defensa de l'Estat.

En conjunt, la Constitució configura el president del Govern com el màxim responsable polític del poder executiu, eix de la relació entre Govern, Parlament i Corona, i figura clau per a l'estabilitat i orientació de la política general de l'Estat.

Quins resultats va obtenir el Partit Popular en les últimes eleccions generals oficials del 23 de juliol de 2023?

El Partit Popular va ser la força més votada en les eleccions generals del 23 de juliol de 2023. Al Congrés va obtenir 8.160.837 vots, el 33,06 % i 137 diputats dels 350. Va guanyar, per tant, en vots i escons, però va quedar a 39 diputats de la majoria absoluta, situada en 176.

Resultat nacional al Congrés

Les xifres definitives permeten resumir el resultat del PP en quatre dades:

  • Vots: 8.160.837 paperetes.
  • Percentatge nacional: 33,06 %.
  • Representació: 137 diputats.
  • Distància fins a la majoria absoluta: 39 escons.

Aquests dades corresponen al resultat definitiu, no únicament al recompte difós durant la nit electoral. La referència oficial és el resultat publicat al BOE; també pot consultar-se la presentació dels resultats del 23 de juliol.

Comparació amb novembre de 2019

El PP va millorar els seus resultats respecte a les eleccions generals del 10 de novembre de 2019. Llavors havia aconseguit 5.047.040 vots, el 20,81 % i 89 diputats. La comparació entre ambdues convocatòries mostra:

  • 3.113.797 vots més: va passar d'uns cinc milions a superar els vuit milions.
  • 12,25 punts percentuals més: el seu percentatge nacional va passar del 20,81 % al 33,06 %.
  • 48 diputats addicionals: va augmentar la seva representació de 89 a 137 escons.

La millora es va produir, per tant, en els tres indicadors principals: nombre de vots, percentatge i representació parlamentària. Els 48 escons addicionals expliquen la diferència entre ambdues convocatòries, encara que aquest creixement no va ser suficient per assolir per si sol els 176 diputats.

Alguns resultats territorials destacats

L'avanç també es va reflectir en diferents comunitats autònomes i circumscripcions. Entre els resultats recollits en el desglossament territorial d'Europa Press destaquen els següents:

  • Andalusia: va aconseguir 25 diputats i va ser la primera força, amb aproximadament el 36 % dels vots.
  • Comunitat de Madrid: va obtenir 16 diputats, sis més que el 2019, amb 1.463.183 vots i el 40,55 %.
  • Galícia: va assolir 13 diputats, tres més que el 2019, i va ser la força més votada a les quatre províncies.
  • Castella-la Manxa: va aconseguir 10 diputats, també tres més que en la convocatòria anterior.
  • Aragó: va passar de quatre a set diputats.
  • Regió de Múrcia: va obtenir quatre diputats, un més, i el 41,18 % dels vots.
  • Cantàbria: va ser la primera força amb el 42,09 % i va mantenir els seus dos diputats.
  • Ceuta: va aconseguir l'únic escó de la circumscripció, que anteriorment corresponia a Vox.

Com interpretar el resultat

La conclusió electoral és clara: el PP va guanyar les eleccions al Congrés, però no va obtenir majoria absoluta. Convé separar ambdós conceptes: ser la candidatura amb més vots i diputats no equival a disposar de més de la meitat dels escons.

També importa distingir l'escrutini definitiu del provisional. Algunes informacions de la nit electoral van reflectir 8.091.840 vots i el 33,05 %. Per respondre pel resultat oficial, les xifres que s'han d'utilitzar són les definitives: 8.160.837 vots, 33,06 % i 137 diputats.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quants escons pronostiquen els participants per al PP segons la mediana de les prediccions?

Pregunta" 1 de 3

Quin percentatge de participants preveu una majoria absoluta conjunta de PP i Vox?

Pregunta" 2 de 3

Quin partit experimentaria un major creixement en escons respecte a les eleccions del 23J, segons el pronòstic?

Pregunta" 3 de 3