El Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs de cassació interposat per l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (Aedaf) contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid relativa a l’ordenança que regulava la taxa de residus de l’Ajuntament de Madrid. Aquest pas suposa, segons els experts tributaris, que l’alt tribunal haurà de pronunciar-se sobre si els contribuents que van pagar la taxa i no van presentar recurs en el seu moment també tenen dret a sol·licitar la devolució del que s’havia abonat.
Al març, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va estimar el recurs de Aedaf i va declarar la nul·litat de ple dret de l’Ordenança Fiscal 8/2024, que regulava la taxa de residus del Consistori madrileny. Tot i això, va rebutjar la petició de l’associació que es prohibís «el manteniment dels actes ferms», a l’empara de l’article 19.2 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. És a dir, el tribunal madrileny va entendre que no procedia reclamar la devolució quan no s’havia impugnat prèviament la liquidació.
Davant aquesta limitació, Aedaf va decidir recórrer aquest extrem de la resolució, que restringia els efectes de la nul·litat de l’ordenança únicament als contribuents que haguessin recorregut els seus rebuts. Ara, el Tribunal Suprem ha acceptat examinar el recurs de l’associació d’assessors fiscals, atès que, segons s’indica, no existeix jurisprudència específica sobre la motivació necessària quan un òrgan judicial opta per no estendre la nul·litat als actes ferms.
Entre altres arguments, el Tribunal Suprem assenyala, d’acord amb Aedaf, que la interpretació d’aquest precepte se situa «en el debat actual entre la idea clàssica de seguretat jurídica, que se centra en l’estabilitat de les relacions jurídiques proposant que les liquidacions fermes no són revisables malgrat la declaració d’inconstitucionalitat de la norma de cobertura o que sigui declarada contrària al dret de la Unió Europea o anul·lada l’ordenança fiscal en què se sustenta, i, una concepció més moderna que defensa que en un Estat de dret no es pot exigir que el ciutadà pagui tributs contraris a la Constitució, al dret de la Unió Europea o sustentats en ordenances declarades nules».
A més, el Tribunal Suprem ha decidit, segons ha comunicat Aedaf, atorgar tramitació i resolució preferent a aquest assumpte. Els assessors fiscals consideren que la doctrina que s’estableixi es podrà aplicar «a qualsevol ordenança fiscal que resulti anul·lada», en un context en què s’han estès les taxes de residus després de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
El Suprem també resoldrà el recurs de l’Ajuntament de Madrid
En paral·lel, al març la Sala Contenciosa Administrativa del TSJM va deixar sense efecte la taxa de brossa de l’Ajuntament de Madrid per «defectes substancials» en la seva tramitació, en no haver-se incorporat els annexos amb l’estudi de generació de residus per activitats econòmiques.
Després d’aquesta resolució, l’Ajuntament de Madrid va presentar al setembre el seu propi recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, sol·licitant que es mantingués la taxa. L’alt tribunal va admetre també aquest recurs i va advertir que la sentència que dicti podria tenir impacte sobre les taxes de residus aprovades per corporacions locals de tot Espanya.