Fedea alerta de la manca de sostenibilitat financera de les pensions malgrat el rècord d’ocupació i el fons

Fedea qüestiona la sostenibilitat financera de les pensions quan s’incrementen el dèficit contributiu i el deute, tot i el rècord d’ocupació i el fons de reserva.

fotonoticia 20261116092510 1920

fotonoticia 20261116092510 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 16 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,0 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

ELECCIONES 29N

¿Cuál es tu pronóstico? 29N

Reparte los 350 escaños del Congreso como creas que quedarán el 29 de noviembre. Puedes cambiar tu pronóstico hasta que cierren los colegios.

0 de 350 escaños

PP
PSOE
Vox
Frente Amplio
ERC
Junts
EH Bildu
PNV
Más partidos
Podemos
BNG
SALF
CC
UPN
Adelante
Aliança
Otros

Protegido por reCAPTCHA de Google: privacidad y condiciones

Pronóstico de DemócrataParticipación abierta, no es una encuesta

La Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) ha assenyalat aquest dilluns que el sistema públic de pensions a Espanya pot continuar abonant les seves prestacions mentre l’Estat continuï assumint el seu desequilibri, però rebutja que pugui qualificar-se de "financerament sostenible". El motiu és que el dèficit contributiu ronda ja el 4% del PIB, ha continuat augmentant fins i tot en un context d’ocupació rècord i s’agreujarà amb la jubilació massiva dels nascuts en el 'baby boom'.

Aquestes conclusions es recullen en una nota de Fedea elaborada pel investigador de la Universitat de les Hespérides, Santiago Calvo, en què analitza els comptes del sistema i el seu paper en el debat electoral.

El treball confronta els arguments defensats pel Govern durant la campanya de les eleccions generals del 29 de novembre amb les xifres de la Seguretat Social Ampliada (SSA) calculades per Ángel de la Fuente per a Fedea, els informes de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) i les dades oficials disponibles.

Segons Calvo, les referències utilitzades per l’Executiu per sostenir la fortalesa del sistema —la reforma de 2023, el tancament del Fons de Reserva aquest any al voltant de 20.000 milions d’euros, dos avals de l’AIReF a la regla de despesa i un mercat laboral amb 22,4 milions d’afiliats i 2,51 cotitzants per pensionista— "no són falses, però preses en conjunt ofereixen una imatge incompleta de la situació financera del sistema".

"Les xifres revisades en aquesta nota no permeten parlar d’un sistema a tocar de la fallida, perquè un sistema de repartiment recolzat per l’Estat pot continuar pagant les seves prestacions mentre l’Estat estigui disposat a cobrir-ne el dèficit i els mercats a finançar el deute que això genera", explica l’investigador.

No obstant això, matisa que "tampoc permeten sostenir que el sistema sigui financerament sostenible en el sentit que li donen els defensors de la seva situació actual".

Un "iceberg" de deute sota la guardiola de les pensions

L’informe recorda que el Fons de Reserva, conegut popularment com 'la guardiola de les pensions', va assolir el 2011 els 66.815 milions d’euros corrents (72.700 milions d’euros constants de 2021) i va començar a buidar-se a partir de 2012 per finançar el pagament de pensions, fins quedar reduït a una mica més de 2.000 milions el 2019.

Des del 2023 el Fons torna a incrementar-se gràcies al Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), un recàrrec en les cotitzacions que va començar al 0,6% i s’escalarà fins a l’1,2% el 2029, amb què la 'hucha' acumulava 15.267 milions a 31 de març de 2026.

En paral·lel, el deute de la Seguretat Social amb l’Estat s’ha disparat des dels 18.500 milions d’euros el 2016 fins als 116.000 milions el 2025 (uns 136.000 milions d’euros corrents). "Com que el sistema continua necessitant préstecs per quadrar els comptes, el que s’està fent a la pràctica és emetre deute per finançar una aportació al Fons de Reserva que no respon a cap excedent del sistema", adverteix el document.

D’aquesta manera, els actius nets de la SSA (Fons menys deute) han passat de superar els 54.000 milions d’euros el 2011 a situar-se en terreny negatiu, al voltant de 103.800 milions el 2025. Calvo equipara aquesta situació a un "iceberg", en què la 'hucha' representa només la part visible.

A sota, subratlla, es concentren el deute amb l’Estat i les transferències corrents canalitzades des del 2005 per sufragar Classes Passives, complements a mínims i altres partides contributives, que sumen uns 320.000 milions d’euros. En conjunt, els recursos externs rebuts fins al 2025 se situen al voltant dels 436.000 milions, enfront d’una 'hucha' de 12.200 milions prevista al tancament d’aquell exercici.

A la base de l'"iceberg" se situen els drets de pensió ja generats pels treballadors en actiu i els jubilats, que Eurostat xifra en 5,58 bilions d’euros el 2021, l’equivalent al 452% del PIB.

dèficit contributiu del 3,8% del PIB en un context d’ocupació rècord

Pel que fa als comptes anuals, l’anàlisi indica que el saldo pressupostari no financer de la SSA va registrar el 2025 un dèficit de 7.200 milions d’euros de 2021 (el 0,5% del PIB), resultat que només és possible perquè les transferències corrents de l’Estat s’han escalat del 0,5% del PIB el 2005 al 3,6% el 2025.

Si es descompten aquestes transferències, el dèficit bàsic ascendeix a 59.400 milions d’euros de 2021 (el 4,1% del PIB) i el dèficit contributiu es queda en 54.300 milions (el 3,8% del PIB). Entre el 2007 i el 2025, les cotitzacions contributives han augmentat un 29% en termes reals, mentre que la despesa en pensions contributives ho ha fet un 82%.

Fedea recalca que cobrir aquest desfase mitjançant transferències "deixa intacte el cost del sistema per al conjunt de les administracions i es limita a canviar el lloc dels comptes públics en què es registra".

Demografia, despesa en pensions i advertiments de l'AIReF

En l’àmbit demogràfic, el text recorda que el 1975 hi havia 5,95 persones de 16 a 64 anys per cada persona gran de 64, una ràtio que avui se situa en 3,15 i que, segons les projeccions de l’INE, caurà un 39% en els propers 25 anys, fins a 1,93 el 2050.

Espanya afronta aquest envelliment amb una despesa en pensions del 13,2% del PIB el 2024, per sobre de la mitjana de la Unió Europea (12,6%), tot i comptar amb una taxa de dependència de persones grans tres punts inferior a la mitjana comunitària (30,8% enfront del 33,9%). Si s’apliqués la relació mitjana europea entre ambdues variables, a Espanya li correspondria una despesa propera al 10,1% del PIB.

El document cita estudis actuarials que conclouen que el sistema es compromet a pagar, de mitjana, un 25% més del que es finança amb les cotitzacions, mentre que l’AIReF preveu que la despesa bruta en pensions augmenti del 13% del PIB el 2025 al 16,4% el 2050.

Pel que fa a la regla de despesa introduïda en l’última reforma, Calvo confirma que l’AIReF va avalar el seu compliment en situar la despesa neta de mesures d’ingressos en el 13% del PIB, per sota del llindar del 13,3%. Tanmateix, subratlla que el mateix organisme fiscalitzador adverteix en el seu informe del 2026 que les referències d’aquesta regla "no guarden relació amb la sostenibilitat dels comptes públics, com mostra el fet que el compliment d’aquesta regla sigui compatible amb un increment del deute públic en els propers anys", que arribaria al 123% del PIB el 2050 mantenint les polítiques actuals, amb transferències implícites al sistema de pensions del 3% del PIB.

A més, Fedea incideix que la regla de pensions permet que la despesa creixi un 4% anual entre el 2025 i el 2031, enfront del sostre del 3% pactat amb Brussel·les en el Pla Fiscal i Estructural per al conjunt de la despesa primària neta. Això obligarà, segons l’informe, a contenir amb més intensitat l’avanç d’altres partides públiques —com educació, infraestructures, habitatge o defensa— o bé a recórrer a més endeutament.

Propostes per reforçar la viabilitat del sistema

Per encarar aquest escenari, l’investigador de la Universidad de las Hespérides sosté que protegir les pensions implica garantir que es puguin abonar sense deteriorar el benestar de qui les finança. En aquesta línia, planteja diverses mesures, entre elles la implantació de comptes nocionals; la creació d’un pilar de capitalització complementari, de caràcter col·lectiu i amb adhesió automàtica, que permeti diversificar les fonts d’ingrés dels futurs jubilats, i l’enviament periòdic a cada treballador d’una estimació de la seva pensió futura.

"Cap d’aquestes propostes implica privatitzar el sistema públic de pensions, i totes elles busquen assegurar que aquest sistema continuï existint en condicions raonables per a qui avui cotitza", conclou l’autor.