El sistema públic de pensions espanyol pot presentar una millora en termes de sostenibilitat econòmica, financera i actuarial fins al 2050 i, al mateix temps, registrar un deteriorament del seu equilibri financer. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi elaborat per José Enrique Devesa, Inmaculada Domínguez, Borja Encinas i Robert Meneu per FEDEA a partir de les projeccions del Ageing Report 2024 de la Comissió Europea.
El treball, publicat per FEDEA al setembre de 2026, utilitza les projeccions elaborades per a l'informe europeu de 2024 i construeix sobre elles un indicador que relaciona, per a una cohort teòrica, el valor de les cotitzacions realitzades durant la vida laboral amb el de les pensions percebudes. Els autors adverteixen que es tracta d'un indicador teòric, construït a partir de les variables projectades i no d'historials administratius reals.
L'aparent bona notícia té una lletra petita rellevant. Segons els càlculs de l'estudi, l'indicador de sostenibilitat espanyol passaria de 1,34 en 2022 a 0,90 en 2050, la qual cosa suposa una millora. Però aquest mateix escenari contempla que el saldo financer del sistema empitjori: el dèficit passaria del 0,2% del PIB en 2022 al 2,7% en 2050. La raó és que ambdós indicadors mesuren realitats diferents: mentre el primer compara cotitzacions i prestacions al llarg del cicle vital d'una cohort, el segon enfronta els ingressos i les despeses de cada exercici.
És precisament en aquesta diferència on els economistes troben una de les claus del document. La millora actuarial no significa que desaparegui el problema financer de les pensions. El mateix estudi conclou que el sistema espanyol presentarà dificultats financeres en el futur com a conseqüència de l'envelliment demogràfic, encara que, sota les hipòtesis de l'Ageing Report, avanci cap a una major sostenibilitat estructural.
La pensió passarà del 77,2% al 64,6% de l'últim salari
Un dels elements que més contribueix a aquesta millora és, precisament, la reducció prevista de la pensió inicial en relació amb l'últim salari. L'Ageing Report 2024 projecta que la taxa de reemplaçament espanyola —la relació entre la primera pensió contributiva de jubilació i l'últim salari— passi del 77,2% en 2022 al 64,6% en 2050. Són 12,6 punts percentuals menys.
L'estudi de FEDEA destaca que Espanya és, dins dels cinc països analitzats en profunditat -Espanya, Alemanya, França, Països Baixos i Suècia-, on més cau aquesta taxa.
Els autors consideren especialment cridaner el resultat perquè la reforma espanyola de 2021-2023 no va modificar de forma substancial el càlcul de la pensió inicial. L'Ageing Report atribueix bona part de l'evolució a què cada vegada més pensions quedarien limitades per una pensió màxima que creixerà menys que les bases màximes de cotització.
De acord amb la fitxa espanyola utilitzada pels autors, la base màxima de cotització creixeria de mitjana 1,2 punts percentuals per sobre de l'IPC, mentre que la pensió màxima ho faria en 0,115 punts per sobre de l'IPC.
Aquesta diferència fa que una proporció creixent de les noves pensions quedi topada per la quantia màxima. Els investigadors consideren que la magnitud d'aquesta caiguda de la taxa de reemplaçament podria constituir un dels supòsits excessivament optimistes que afavoreixen el resultat de sostenibilitat.
En declaracions a DEMÒCRATA, posa el focus precisament en la necessitat de no llegir l'indicador de sostenibilitat de forma aïllada i d'analitzar les hipòtesis que permeten assolir aquest resultat. L'investigador forma part de l'equip que ha elaborat l'estudi juntament amb Inmaculada Domínguez, Borja Encinas i Robert Meneu.
FEDEA resumeix la principal cautela del treball assenyalant que la millora prevista per a Espanya depèn de supòsits sobre la taxa de reemplaçament, l'edat efectiva de jubilació, el tipus d'interès i la durada de la carrera laboral que els autors consideren «excessivament optimistes».
Una jubilació més tardana que els autors consideren difícil de projectar
El segon gran element que contribueix a la millora actuarial és l'evolució de l'edat efectiva de jubilació. L'escenari utilitzat per l'Ageing Report projecta un fort augment de l'activitat laboral dels majors de 55 anys.
Entre 2022 i 2050, la taxa d'activitat augmentaria més de 12 punts entre els majors de 55 anys; en el grup de 65 a 74 anys l'increment previst arriba a 12,4 punts, el més gran dels països analitzats.
Els autors qüestionen la magnitud d'aquesta evolució. Segons l'estudi, els supòsits utilitzats per estimar com els canvis en els incentius a la jubilació afecten a les sortides del mercat laboral entre els 51 i els 74 anys poden qualificar-se de «molt optimistes». A parer seu, aquest escenari podria estar sobreestimant l'edat efectiva de jubilació espanyola respecte a altres països europeus.
La qüestió és rellevant perquè una jubilació més tardana implica més anys de cotització i menys anys de percepció de la pensió, dos elements que milloren automàticament l'indicador actuarial. L'estudi projecta que la carrera laboral mitjana dels nous treballadors augmenti 2,6 anys entre 2022 i 2050, o 2,1 anys un cop aplicat l'ajust actuarial i el creixement salarial.
El calendari legal espanyol introdueix, a més, un límit que els autors tenen en compte en les seves projeccions. Des de 2027, l'edat ordinària serà de 65 anys per a qui acrediti 38 anys i sis mesos o més de cotització, i de 67 anys per a qui no assoleixi aquest període. La Seguretat Social manté aquest esquema com a culminació del calendari d'increment gradual de l'edat de jubilació.
Esforç contributiu augmenta, però també el dèficit
El tercer element és el reforç dels ingressos. Les reformes aprovades des de 2021 incorporen el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional, la cotització de solidaritat, l'increment de les bases màximes, majors aportacions de l'Estat i la reforma de la cotització dels treballadors autònoms.
L'estudi calcula que el tipus de cotització efectiu implícit augmentarà 5,9 punts a Espanya entre 2022 i 2050, per sobre dels increments projectats per als Països Baixos, Alemanya, Suècia i França.
En termes de PIB, les cotitzacions destinades al sistema augmentarien 1,7 punts entre 2022 i 2050. És un dels elements que expliquen la millora de l'indicador actuarial. Però aquest increment d'ingressos no impedeix que el saldo anual empitjori, degut principalment a l'impacte de la jubilació de les generacions més nombroses i a l'envelliment de la població.
El resultat és, per tant, una de les paradoxes que travessen l'estudi: el sistema pot ser més equilibrat en termes actuarials per a una cohort i, tanmateix, necessitar més recursos per fer front a les seves obligacions any rere any.
De fet, l'Ageing Report projecta per a Espanya un augment de 4,19 punts de PIB de despesa en pensions entre 2022 i 2050, el major increment de la UE. L'efecte exclusivament demogràfic seria encara més gran: 10,36 punts de PIB, davant dels 5,2 punts de mitjana europea. La diferència s'explica pels factors que compensen parcialment l'envelliment, entre ells la menor taxa de reemplaçament, l'evolució de la cobertura i la major participació laboral dels treballadors de més edat.
FEDEA ja havia reclamat més transparència sobre les previsions
Les cauteles sobre les hipòtesis utilitzades en l'Ageing Report no són noves dins de FEDEA. El 2024, Ángel de la Fuente, director executiu de FEDEA, va analitzar les projeccions espanyoles de l'Ageing Report 2024 i va reclamar al Ministeri d'Economia que publiqués un annex tècnic amb una descripció completa dels models utilitzats, la forma en què s'havien incorporat les diferents mesures de la reforma de pensions i les dades i resultats detallats emprats per elaborar les previsions.
De la Fuente assenyalava aleshores que el document europeu no oferia una metodologia suficientment detallada per poder replicar o valorar les seves projeccions i considerava especialment important disposar d'aquesta informació per les conseqüències que podien tenir els seus resultats sobre l'avaluació de la sostenibilitat del sistema.
Dos anys després, el nou treball de FEDEA torna a posar el focus en les hipòtesis que sostenen l'evolució projectada. Els propis autors adverteixen que la millora de l'indicador depèn en bona mesura de la caiguda de la taxa de reemplaçament, de l'augment de l'edat efectiva de jubilació, de l'increment de les cotitzacions i d'una carrera laboral més llarga. En les seves conclusions, qualifiquen d'«excessivament optimistes» alguns dels supòsits utilitzats per mesurar els efectes de les reformes sobre la jubilació anticipada i demorada i sobre l'evolució de la pensió màxima respecte a la base màxima de cotització.
Per això, la lectura completa del document no permet quedar-se únicament amb el dada que l'indicador actuarial millora. El propi estudi contraposa aquesta millora amb un deteriorament de l'equilibri financer i adverteix que el resultat està condicionat per les hipòtesis utilitzades. Sota les projeccions de l'Ageing Report 2024, Espanya avançaria cap a una major sostenibilitat estructural; si aquestes hipòtesis sobre jubilació, carrera laboral, cotitzacions i taxa de reemplaçament no es compleixen en la magnitud prevista, la conclusió podria variar.