L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) considera que la forta aposta d’Espanya per les renovables i la ràpida transformació del seu sistema energètic han reforçat la seguretat de subministrament i la competitivitat del país, en reduir la dependència dels combustibles fòssils i abaratar els preus majoristes de l’electricitat. En el seu nou informe, l’organisme reclama accelerar l’electrificació i planteja un decàleg de mesures que inclou revisar el calendari de tancament de les centrals nuclears, potenciar el vehicle elèctric, millorar les interconnexions i reequilibrar els senyals de preus entre les diferents fonts d’energia.
"Espanya afronta els propers anys des d’una posició de fortalesa estratègica", subratlla l’AIE en la seva última "Revisió de la Política Energètica", on ressalta que el país disposa de l’un dels majors parcs renovables entre els seus socis i d’un marc de polítiques públiques robust. A criteri de l’agència, "la prioritat ara hauria de ser convertir aquests fonaments en un sistema energètic plenament integrat, flexible i resilient".
L’organisme internacional sosté que, si Espanya aconsegueix accelerar l’electrificació, modernitzar les xarxes, reforçar la flexibilitat, gestionar amb prudència el tancament esglaonat de les plantes nuclears i preservar la confiança social i empresarial, "podrà passar d’estar a la capdavantera en la descarbonització del sector elèctric a convertir-se en un model per a la transició energètica de tota l’economia".
L’anàlisi de l’AIE destaca que l’expansió de les energies renovables ja està contribuint a abaratar el mercat majorista de la llum i a retallar la dependència de combustibles importats. Precisa que, sense el fort desplegament de nova capacitat verda, les compres de gas natural per a la generació elèctrica haurien suposat el 2024 una factura addicional de 26.000 milions de dòlars (23.131 milions d’euros).
Pesi a aquests avenços, l’informe recorda que l’electricitat va suposar el 2024 només el 25% del consum d’energia final, encara lluny de l’objectiu nacional del 35% fixat per al 2030, per la qual cosa "accelerar l’electrificació dels usos finals ha de ser una prioritat".
En aquesta línia, l’AIE defensa electrificar la demanda energètica de llars i indústria en paral·lel al creixement de la generació renovable, mitjançant rebaixes de la fiscalitat sobre l’electricitat que en millorin la competitivitat i l’assequibilitat. També demana trepitjar l’accelerador en la transformació del transport, enderrocant les barreres de cost i desplegant més infraestructures, ja que la penetració del vehicle elèctric continua sent limitada, especialment en les flotes d’empresa.
"L’elevada capacitat de generació renovable a Espanya dóna lloc a uns preus majoristes en el mercat 'spot' relativament baixos en comparació amb altres països similars, però els impostos, els gravàmens i els peatges de xarxa mantenen alts els preus per al consumidor final", critica l’AIE. Afegeix que aquests components del cost són sensiblement inferiors en els combustibles fòssils, cosa que redueix l’atractiu de les solucions elèctriques per a llars, empreses i indústria, fins i tot quan són més netes i eficients.
L’organisme proposa igualment intensificar la rehabilitació d’edificis per complir els objectius d’eficiència energètica i electrificació, combinada amb ajuts específics als consumidors vulnerables. Recorda que la calefacció basada en combustibles fòssils continua molt estesa i que la indústria s’enfronta a elevats costos inicials d’inversió per donar el pas a tecnologies més eficients.
"Modificar acuradament la càrrega fiscal i altres gravàmens sobre l’electricitat, protegint al mateix temps els consumidors més vulnerables, faria més atractiva l’electrificació de la demanda, milloraria la competitivitat de l’economia i permetria aprofitar plenament els beneficis de la generació elèctrica renovable de baix cost", apunta l’agència.
Seguretat del sistema i reforç de la xarxa
En el capítol de seguretat de subministrament, l’AIE reconeix les reformes dutes a terme per Espanya per impulsar l’emmagatzematge, la flexibilitat de la demanda i l’adaptació de les normes de la xarxa a un mix de generació en ràpida transformació. No obstant això, alerta que "l’estabilitat de la xarxa elèctrica s’està convertint en un repte clau per a la política energètica" i que episodis com l’apagada de l’abril de 2025 evidencien la necessitat de reforçar la resiliència del sistema.
El document sosté que seguir millorant la infraestructura i la gestió del sistema elèctric, juntament amb un mix més equilibrat de tecnologies eòlica, solar i híbrida, permetria integrar un volum encara més gran de renovables i, alhora, augmentar la seguretat i la robustesa del subministrament.
La AIE proposa incrementar la flexibilitat del sistema mitjançant un desplegament accelerat de solucions d’emmagatzematge, una resposta a la demanda més activa i més interconnexions amb els països veïns. A més, defensa reforçar la seguretat i la resiliència de la xarxa mitjançant una governança més sòlida entre els agents del sistema, la implantació de procediments d’operació millorats i l’adaptació dels marcs reguladors a les noves necessitats del sector elèctric.
Calendari nuclear i vida útil dels reactors
Entre les recomanacions prioritàries, l’agència subratlla la necessitat de reforçar la seguretat energètica i diversificar el subministrament. En aquest context, planteja valorar "la possibilitat d’aprovar l’extensió de la vida útil dels reactors nuclears existents" després de les corresponents revisions de seguretat, atenent el seu paper en la seguretat de subministrament i l’avaluació de costos i beneficis de la seva operació a llarg termini.
La AIE defensa que l’energia nuclear és una font de generació elèctrica de baixes emissions que aporta capacitat ferma i estable, i que contribueix a reduir la dependència del gas natural importat. També assenyala que, tot i que no sol ser la tecnologia idònia per al control dinàmic de la tensió, sí que dóna suport a l’estabilitat del sistema com a generació sìncrona, facilitant un funcionament segur i fiable de la xarxa.
L’informe recorda que, el 2025, el Congrés dels Diputats va aprovar una moció instando el Govern a reconsiderar el calendari de tancament de les centrals nuclears i que l’operador de la central d’Almaraz va sol·licitar formalment una pròrroga de tres anys, fins al 2030, que va ser autoritzada per l’Executiu. La petició es va justificar per la incertesa en els mercats energètics internacionals i la necessitat de reduir l’exposició dels consumidors a la volatilitat dels preus.
"Espanya hauria de partir d’aquest precedent i continuar desenvolupant un marc transparent d’avaluació que serveixi de base per adoptar decisions d’aprovació cas per cas", recomana l’AIE, que insisteix que aquestes decisions han d’estar recolzades en criteris de seguretat, adequació des del punt de vista de la seguretat energètica i anàlisis de costos i beneficis tant per als consumidors com per al conjunt del sistema elèctric.
L’agència afegeix que l’estructura d’impostos i gravàmens que recauen sobre l’energia nuclear s’ha de configurar de manera que el marc econòmic reconegui, simultàniament, la contribució d’aquesta tecnologia al sistema energètic i els costos associats a les seves externalitats, com la gestió de residus i les tasques de desmantellament de les instal·lacions.