El Tribunal Suprem ha decidit arxivar la denúncia presentada per l’associació Hazte Oír per una presumpta prevaricació judicial contra els set magistrats del Tribunal Constitucional (TC) que van donar suport a l’amnistia de la malversació vinculada al 'procés' en el recurs de l’exconsellera de la Generalitat Dolors Bassa.
En un auto al qual ha tingut accés Europa Press, la Sala de lo Penal rebutja l’acció dirigida contra els integrants del denominat sector progressista del TC: Cándido Conde-Pumpido, Inmaculada Montalbán, María Luisa Balaguer, Juan Ramón Sáez, María Luisa Segoviano, Juan Carlos Campo i Laura Díez.
La resolució recorda que el propi Suprem va deixar fora la malversació de l’abast de la llei d’amnistia i que, en l’octubre passat, el tribunal de garanties va estimar el recurs d’empara de Bassa i va ordenar aplicar el perdó a aquest delicte.
"Conducta que, segons la denuncant, és constitutiva d’un delicte de prevaricació judicial, subsidiàriament de prevaricació judicial imprudent, i alternativament, d’un delicte d’usurpació d’atribucions judicials", indica.
Malgrat això, el Suprem conclou que la denúncia "no pot ser admesa" perquè, segons la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, les decisions de l’òrgan de garanties "no podran ser jutjades per cap òrgan jurisdiccional de l’Estat".
"Els criteris i raonaments que es contenen en les sentències del Tribunal Constitucional, com en les d’aquest Tribunal Suprem, poden ser o no compartits pels diversos operadors jurídics i, en definitiva, pel conjunt de la ciutadania. Tanmateix, no converteix les resolucions davant les quals, cadascú, pugui discrepar, en objecte del delicte de prevaricació", apunta.
En aquest sentit, el tribunal detalla que "s’entendrà per resolució injusta aquella que s’aparta de totes les opcions jurídicament defensables, segons els mètodes usualment admesos en dret, mancant de tota interpretació raonable, i sent per això, exponent d’una clara irracionalitat".
"De manera que una resolució basada en una interpretació que pot reputar-se errònia no és injusta als efectes del delicte de prevaricació, sempre que, assolida pels mètodes d’interpretació usualment admesos, sigui defensable en dret", afegeix.
Asimismo, la Sala subratlla que la distribució de funcions entre el Suprem i el Constitucional «obeeix a criteris de competència i no de jerarquia, en la mesura que el Tribunal Constitucional no resulta, en rigor i en aquest context, un òrgan jurisdiccional (no forma part del Poder Judicial)».
«Ni correspon tampoc a aquest Tribunal Suprem, tal com la Constitució s’encarrega de assenyalar, pronunciar la darrera paraula en matèria de garanties constitucionals», conclou la resolució en inadmetre la denúncia de Hazte Oír.