Els ministres d'Ocupació i Afers Socials de la Unió Europea han donat llum verda aquest dilluns a una recomanació per reforçar la protecció dels llars que corren el risc de perdre el seu habitatge. El text planteja posar en marxa sistemes d'alerta temprana, agilitzar les ajudes d'emergència per afrontar el pagament del lloguer i reforçar les garanties davant dels desnonaments forçosos, dins d'una estratègia més àmplia contra el sinhogarisme i l'exclusió residencial que inclou incrementar l'oferta d'habitatge social i assequible.
El document, aprovat pel Consell de la UE en un context de creixent inquietud per l'accés a l'habitatge al continent, anima els Estats membres a detectar amb antelació els llars en situació de vulnerabilitat i a prestar-los suport abans que perdin la seva residència. Per això, proposa combinar l'assessorament sobre deutes, els serveis de mediació i l'assistència econòmica, alhora que reclama solucions estables per a qui ja es troba sense llar, tot i que es tracta d'orientacions sense caràcter jurídicament vinculant.
En particular, els Vint-i-set plantegen localitzar de manera temprana els llars més exposats i actuar de manera preventiva per evitar situacions de desemparament, amb especial focus en qui atravessa dificultats econòmiques per cobrir les seves despeses essencials. Entre les mesures suggerides, es troben l'assessorament en matèria d'endeutament, les ajudes urgents al lloguer, els mecanismes de mediació i el reforç de les garanties davant dels desnonaments forçosos.
La recomanació amplia a més el concepte d'exclusió residencial més enllà de qui viu directament al carrer, incorporant a les persones que, tot i tenir un sostre, es troben en condicions inadequades o insegures. Inclou, per exemple, a qui manca de serveis bàsics, afronta un desnonament imminent o pateix violència a la llar.
En aquesta línia, els ministres han assumit el compromís de treballar perquè "cap nen es vegi privat d'un habitatge adequat" i reclamen una atenció específica als menors i joves que abandonen centres de protecció o famílies d'acollida, garantint-los allotjament i acompanyament per evitar que quedin en situació d'abandonament.
Més enllà de les mesures de xoc, el Consell admet que la manca d'habitatge social i a preus assequibles és un dels principals frens per combatre l'exclusió residencial a la UE. Per això, aconsella incrementar la inversió pública i privada tant en la construcció de nous habitatges com en la rehabilitació del parc existent.
El text també convida a aprofitar millor els habitatges ja disponibles i a recolzar models alternatius d'allotjament, incloent els gestionats per entitats sense ànim de lucre, amb l'objectiu d'ampliar les possibilitats d'accés a una residència estable per als col·lectius amb més dificultats.
Els Vint-i-set defensen, així mateix, que les polítiques davant el sinhogarisme vagin més enllà d'oferir recursos d'allotjament temporal i prioritzin l'accés a un habitatge segur i durador, acompanyat de serveis socials adaptats a la situació de cada persona.
En aquesta direcció, el document suggereix simplificar l'accés a les prestacions socials i sanitàries mitjançant un sistema de finestreta única que permeti a les persones sense llar rebre orientació i ser derivades als serveis que necessiten, evitant així múltiples gestions davant de diferents administracions.
A més, es recomana dissenyar plans individuals de suport, amb la participació de treballadors socials, professionals sanitaris i organitzacions comunitàries, per abordar de manera coordinada les necessitats de les persones afectades i afavorir la seva recuperació i inclusió social.
MÉS D'UN MILIÓ DE PERSONES SENSE LLAR A LA UE
Davant l'encariment continuat de l'habitatge a Europa, on els preus de compra s'han incrementat més d'un 60% entre 2013 i 2024 i més d'un milió de persones manquen de llar, segons les estimacions recollides pel Consell, els Vint-i-set insten els Estats a adoptar o reforçar les seves estratègies nacionals i regionals contra l'exclusió residencial, amb metes concretes i mesurables que permetin seguir l'evolució dels resultats.
Encara que correspon a cada país decidir com aplicar aquestes recomanacions, els ministres d'Ocupació i Afers Socials del bloc els animen a informar a la Comissió Europea cada cinc anys sobre els avenços aconseguits. Amb aquesta informació, l'Executiu comunitari podrà avaluar la situació en el conjunt de la UE i presentar un informe al Consell cinc anys després de l'aprovació de la iniciativa.