La victòria de Lula sacseja la Borsa de Brasil: suspèn la negociació després de desplomar-se més d'un 10%

La reforma tributària brasilera ja té aprovats els seus pilars principals i es troba en fase d'aplicació gradual, no pendent d'una primera aprovació parlamentària. A 26 d'octubre de 2026, convé distingir tres components: la reforma constitucional del consum, les seves lleis de desenvolupament i els canvis en l'impost sobre la renda. La victòria electoral de Lula no s'ha de confondre amb l'inici d'una nova tramitació de mesures que ja havien recorregut el Congrés.

1. La reforma constitucional està aprovada

El principal canvi estructural s'articulà mitjançant la proposta d'esmena constitucional PEC 45/2019. La Cambra de Diputats la va aprovar inicialment al juliol de 2023; el Senat hi va introduir modificacions i la va aprovar al novembre; després, la Cambra va tornar a examinar el text.

Aquest procediment va culminar amb la promulgació de la Esmena Constitucional 132, el 20 de desembre de 2023. Per tant, aquesta part no continua pendent davant cap de les dues cambres. La Cambra de Diputats recull la culminació d'aquest recorregut.

2. El desenvolupament legal també ha avançat

La reforma constitucional necessitava lleis complementàries per concretar els nous impostos i el seu funcionament. Els dos expedients principals han seguit aquest recorregut:

• PLP 68/2024: després de passar per ambdues cambres i rebre l'aprovació de la Cambra de Diputats al desembre de 2024, va ser sancionat parcialment per Lula el 16 de gener de 2025, convertint-se en la Llei Complementària 214/2025. Regula els nous tributs, les reduccions i exempcions, i la devolució d'impostos a llars de baixos ingressos. Vegeu l'explicació oficial de la llei.
• PLP 108/2024: desenvolupa l'administració i governança de l'impost compartit per estats i municipis. El Senat va aprovar el seu text el 30 de setembre de 2025 i la Cambra el va aprovar al desembre, remetent-lo a sanció presidencial, segons el Senat Federal. Aquesta aprovació parlamentària s'ha de distingir de la seva posterior sanció.

La Llei Complementària 214 va rebre vets presidencials parcials. No correspon presentar tots aquests vets com a pendents actualment sense precisar la seva resolució posterior.

3. El 2026 predomina la implementació

El nou model combina la CBS federal, que substituirà principalment el PIS i la Cofins, amb l'IBS estatal i municipal, que reemplaçarà l'ICMS i l'ISS. Afegeix un impost selectiu per a determinats béns i serveis perjudicials per a la salut o el medi ambient.

Segons la Receita Federal, 2026 és un any de prova i adaptació, amb tipus experimentals del 0,9 % per a la CBS i del 0,1 % per a l'IBS. La substitució federal comença el 2027; la dels impostos estatals i municipals serà progressiva entre 2029 i 2032, amb plena aplicació prevista el 2033.

4. La reforma de la renda segueix un recorregut separat

L'ampliació de l'exempció de l'impost sobre la renda a ingressos de fins a 5.000 reals mensuals també va superar la seva tramitació i va ser ratificada per Lula al novembre de 2025, amb aplicació des de gener de 2026. Inclou tributació addicional sobre rendes altes, segons Demócrata.

En conclusió: el nucli de la reforma ha superat la fase parlamentària d'aprovació. El focus està ara en executar la transició i resoldre ajustos concrets, no en aprovar de nou tot el sistema fiscal.

El president del Brasil dirigeix el Poder Executiu federal, assistit pels ministres d'Estat, conforme a l'article 76 de la Constitució de 1988. Les seves principals atribucions es concentren a l'article 84: dirigir l'Administració, intervenir en l'elaboració de lleis, conduir les relacions exteriors i exercir el comandament militar. Aquestes facultats estan sotmeses a límits constitucionals i a controls del Congrés i dels tribunals.

1. Direcció del Govern i de l'Administració

El president nomena i destitueix els ministres i exerceix, amb la seva assistència, la direcció superior de l'Administració federal. També cobreix i extingeix càrrecs públics federals en les condicions constitucionals i legals.

Pot organitzar el funcionament administratiu mitjançant decret, però aquesta facultat té límits: no pot augmentar la despesa ni crear o extingir òrgans per aquesta via. Sí pot extingir funcions o càrrecs quan estiguin vacants. A més, dicta decrets i reglaments per executar fidelment les lleis, no per substituir-les o modificar-les lliurement.

2. Participació en la funció legislativa

• Iniciativa legislativa: presenta projectes en els supòsits previstos constitucionalment i pot sol·licitar urgència per als de la seva iniciativa.
• Sanció i promulgació: sanciona, promulga i disposa la publicació de les lleis.
• Veto: pot rebutjar total o parcialment un projecte per inconstitucionalitat o per considerar-lo contrari a l'interès públic, conforme a l'article 66.
• Mesures provisionals: adopta disposicions amb força de llei quan concurren rellevància i urgència; ha de sotmetre-les immediatament al Congrés, segons l'article 62.

També pot promoure la convocatòria extraordinària del Congrés en els supòsits constitucionals i presenta, en iniciar-se la sessió legislativa, un missatge sobre la situació del país i les mesures que considera necessàries.

3. Relacions exteriors i defensa

Representa el Brasil en les seves relacions amb altres Estats, acredita representants diplomàtics i celebra tractats, convencions i altres actes internacionals subjectes al control del Congrés.

Com a comandant suprem de les Forces Armades, nomena els seus comandants i promou els seus oficials generals. La declaració de guerra i la celebració de la pau requereixen la participació del Congrés en els termes constitucionals. Així mateix, pot permetre el trànsit o la permanència temporal de forces estrangeres conforme a la legislació aplicable.

4. Protecció de l'ordre constitucional

Pot decretar la intervenció federal en els supòsits taxats per la Constitució. També pot decretar l'estat de defensa i sol·licitar autorització parlamentària per establir l'estat de setge.

No són poders il·limitats: els articles 136 a 139 estableixen condicions i controls. L'estat de defensa serveix per afrontar amenaces greus a l'ordre públic o la pau social en zones determinades; l'estat de setge exigeix autorització del Congrés.

5. Pressupost i nomenaments

Remet al Congrés el pla plurianual, el projecte de directrius pressupostàries i el pressupost anual. Ha de rendir comptes de l'exercici anterior, conforme a l'article 84.

Realitza nomenaments institucionals, inclosos magistrats del Suprem Tribunal Federal i altres tribunals superiors, el procurador general de la República i autoritats del Banc Central. Quan la Constitució ho exigeix, necessita aprovació del Senat. També nomena l'advocat general de la Unió.

6. Indult i responsabilitat

Pot concedir indults i commutar penes, amb les condicions constitucionals i legals. Tanmateix, respon per delictes comuns i per actes contra la Constitució, denominats crims de responsabilitat. Els articles 85 i 86 regulen aquesta responsabilitat i la intervenció de la Cambra de Diputats, el Senat i el Suprem Tribunal Federal.

La referència principal és el text constitucional consolidat, especialment els articles 76 i 84 a 86. Pot consultar-se també l'article 84 comentat pel Suprem Tribunal Federal.

No disposo d'accés especialitzat ni validat a la normativa concreta de la Borsa de Valors del Brasil (B3) i, per tant, no puc donar-te amb rigor jurídic els percentatges exactes ni els llindars oficials vigents que activen avui el seu mecanisme de circuit breaker. Sí que puc explicar-te amb detall com funcionen en general aquests mecanismes d'interrupció de cotització en els mercats de valors, quin tipus de requisits solen establir-se i com podries localitzar la informació precisa per al cas brasiler.

Què és un «circuit breaker» a borsa

En els mercats de valors, un circuit breaker és un mecanisme automàtic que interromp temporalment la negociació quan es produeixen caigudes molt brusques dels preus de les accions o d'un índex representatiu del mercat. El seu objectiu principal és:

• Contenir moviments de preus desordenats i potencialment irracionals.
• Donar un temps de «pausa» perquè els inversors processin la informació disponible.
• Evitar vendes en pànic que puguin comprometre l'estabilitat del sistema financer.

Aquests mecanismes estan regulats en les normes internes de cada borsa i, de vegades, en la normativa del supervisor financer nacional. Tot i que els detalls canvien d'un mercat a un altre, solen compartir una mateixa lògica de disseny.

Tipus de requisits que solen exigir-se

Tot i que no pugui citar-te la regla exacta de B3, els requisits per activar un circuit breaker en una borsa solen estructurar-se al voltant de diversos elements clau:

• Referència a un índex principal
  L'habitual és que el mecanisme s'ancori a l'evolució d'un índex borsari de referència (l'equivalent a l'índex nacional principal), de manera que l'activació es basi en la caiguda percentual d'aquest índex respecte al tancament del dia anterior.
• Llindars de caiguda percentual
  Es fixen un o diversos nivells de caiguda (per exemple, una primera barrera de X % de descens, una segona de Y %, etc.). Cada nivell dóna lloc a una reacció diferent: una primera interrupció curta, una suspensió més llarga o fins i tot el tancament anticipat de la sessió.
• Intervals temporals de suspensió
  A cada llindar s'associa un temps de parada. Per exemple, el primer nivell pot comportar una pausa de diversos minuts; el segon, una suspensió de més llarga durada; i un nivell extrem pot portar que no es reprengui la cotització fins al següent dia hàbil.
• Moment del dia en què ocorre la caiguda
  Algunes borses diferencien l'efecte si el llindar s'assoleix a les primeres hores de negociació o molt a prop del tancament. Això pot modificar el temps restant de sessió després de la reanudació o fins i tot portar al tancament immediat.
• Aplicació a tot el mercat o a segments concrets
  El més freqüent és que el circuit breaker afecti la negociació de tot el mercat a comptat en aquell parquet. En altres casos poden existir regles complementàries per a determinats segments (derivats, ETF, etc.), que s'ajusten de manera coordinada.
• Condicions de reanudació
  Les normes solen detallar com es relança la negociació: advertències al mercat, possibles subhastes de volatilitat, límits de variació de preus a la reobertura, etc.

Com trobar els requisits concrets de B3

Per conèixer amb exactitud els percentatges i condicions avui vigents a la Borsa de Valors del Brasil, el més apropiat és acudir directament als seus reglaments oficials i a la supervisió brasilera. En concret, et serà útil:

• Cercar a la web de B3 la secció de Reglaments i manuals de negociació, on solen figurar les regles sobre interrupcions per volatilitat i circuit breakers.
• Revisar les circulars operatives o normatives emeses per la pròpia borsa, que sovint detallen els llindars i els temps de suspensió, així com eventuals canvis al llarg del temps.
• Consultar la documentació o comunicats del regulador de valors brasiler (l'autoritat supervisora de mercats) sobre mecanismes de control de volatilitat, per si existeix una regulació de rang superior que s'apliqui a totes les plataformes de negociació.

En què sí que et puc ajudar

Jo estic especialitzat en política i institucions, especialment en el context espanyol: lleis, decrets, funcionament dels parlaments, regulació dels mercats financers a Espanya, o comparacions institucionals entre països. Si t'interessa, per exemple, com es regulen mecanismes similars en la normativa espanyola o europea, o quin paper juguen els supervisors públics en aquest tipus d'instruments, sí que podria donar-te una explicació més detallada i connectada amb l'àmbit institucional.