Sindicats i col·lectius de set països es citen a París per coordinar noves protestes a Europa

El següent pas anunciat és fer públics els acords en una roda de premsa conjunta i concretar les properes accions de mobilització. Hi ha, però, una precisió temporal important: la informació publicada per Demócrata aquest 2 de novembre presenta la reunió de París com una cita prevista per dimarts, no com una trobada ja conclosa. Per tant, encara no es pot atribuir un calendari definitiu, un manifest aprovat o una estructura permanent de coordinació.

Els passos que sí que estan anunciats

Segons la informació de Demócrata, la seqüència prevista és la següent:

• Celebrar la trobada de coordinació. Sindicats d'habitatge, organitzacions laborals i moviments socials de França, Espanya, Itàlia, Portugal, Grècia, Bèlgica i Anglaterra es reuniran a les 16:00 hores a la seu de Droit au Logement (DAL), a París.
• Compartir experiències de les protestes recents. Les delegacions volen contrastar les mobilitzacions dels últims mesos per preparar una resposta conjunta. Segons els convocants, aquestes protestes han reunit centenars de milers de persones en diferents països.
• Acordar una mobilització internacional. L'objectiu declarat és organitzar accions conjuntes en el major nombre possible de països. Els set territoris representats constitueixen el punt de partida, no un límit anunciat per a les adhesions.
• Comunicar els acords i les properes accions. En finalitzar, les delegacions oferiran una roda de premsa conjunta. Aquest anunci serà el punt clau per conèixer quins compromisos s'han adoptat realment i com es traduiran en convocatòries.

Què falta per concretar per formalitzar-la

La convocatòria consultada no detalla una data europea comuna, les modalitats de protesta, una relació completa d'organitzacions adherides ni un òrgan coordinador. Tampoc anuncia la constitució jurídica d'una plataforma. En aquest context, formalitzar la mobilització significa, sobretot, convertir la voluntat de coordinació en compromisos públics i operatius, sense confondre aquesta tasca amb un tràmit davant les institucions europees.

Per valorar l'abast del que s'anunciï després de París, convé comprovar cinc qüestions. Són elements de seguiment, no acords que es puguin donar ja per aprovats:

• Demandes compartides: quines reivindicacions subscriuen totes les delegacions i quines queden per a cada país.
• Calendari: si hi haurà una jornada simultània, una seqüència de protestes nacionals o ambdues fórmules.
• Responsables: quines organitzacions assumiran la coordinació i la comunicació entre països.
• Adhesions: com podran incorporar-se altres sindicats i col·lectius a la convocatòria.
• Continuïtat: quines reunions o mecanismes permetran comprovar el compliment dels compromisos.

No confondre la campanya social amb l'agenda institucional

La mobilització de París i la política europea d'habitatge són processos diferents. La Comissió va presentar el Pla Europeu d'Habitatge Assequible al desembre de 2025 i va anunciar que el següent objectiu seria la seva aplicació, amb una nova Aliança Europea per l'Habitatge com a espai de col·laboració, segons la seva comunicació oficial. Això aporta un context institucional, però no demostra que els convocants de París hagin acordat participar en aquesta aliança o vincular les seves protestes al seu calendari.

En definitiva, la seqüència verificable és reunió, acord entre delegacions i anunci públic d'accions. El moment decisiu serà la roda de premsa posterior: permetrà distingir una declaració d'intenció d'una convocatòria europea amb dates, participants i responsabilitats. Fins aleshores, qualsevol proposta de secretaria permanent, manifest o calendari plurianual s'ha de presentar com una possibilitat organitzativa, no com una decisió presa.

La Confederació de Sindicats d'Inquilines, que sembla ser l'organització a la qual et refereixes, no té competències públiques per regular l'habitatge a Europa. És una agrupació d'organitzacions d'arrendatàries d'àmbit principalment espanyol: la seva funció és defensar interessos col·lectius, coordinar campanyes i influir en les polítiques d'habitatge. Convé distingir aquesta capacitat d'actuació de les potestats legals que corresponen a administracions, legisladors i tribunals.

Quina organització és i on actua

La Confederació es va constituir el 2025 com a espai de coordinació de sindicats territorials. Reuneix organitzacions de Catalunya, Madrid, València, Saragossa, Sevilla, Màlaga, Eivissa, Astúries i altres ciutats i territoris, segons explica Demócrata. No és una institució de la Unió Europea ni una autoritat supranacional.

A més, la paraula «sindicat» no significa que disposi automàticament de les facultats de representació pròpies del sindicalisme laboral. Les fonts consultades no detallen prou els seus estatuts i inscripció per precisar la seva forma jurídica exacta; per tant, tampoc permeten atribuir-li facultats processals especials per la seva sola denominació.

Què pot fer legalment

La seva actuació es situa en l'organització social i en l'exercici de drets reconeguts per la legislació aplicable. En concret, pot desenvolupar les següents funcions, amb els requisits que corresponguin en cada cas:

• Organitzar i acompanyar: reunir persones inquilines, informar sobre problemes de lloguer i facilitar suport col·lectiu o assessorament jurídic.
• Negociar: promoure acords amb propietaris i immobiliàries. Aquesta negociació no li permet imposar unilateralment condicions contractuals ni vincular persones que no representa.
• Denunciar possibles infraccions: traslladar fets a les autoritats competents. Com a exemple relacionat, el Ministeri de Consum va explicar que les seves investigacions sobre immobiliàries van partir de denúncies del Sindicat d'Inquilines-CECU i associacions de consumidors. La investigació i l'eventual sanció corresponen a l'Administració, no al denunciant (comunicat de Consum).
• Acudir a procediments: presentar escrits o exercir accions judicials quan reuneixi la legitimació exigida, és a dir, l'habilitació legal per intervenir en aquest assumpte. No existeix una representació automàtica de totes les persones arrendatàries.
• Promoure reformes i mobilitzacions: elaborar propostes, impulsar campanyes i participar en espais de diàleg. Participar no equival a decidir ni a aprovar normes.

Què no pot decidir

La Confederació no pot aprovar lleis, fixar obligatòriament els lloguers, imposar multes, concedir ajudes o adjudicar habitatge públic. Tampoc pot resoldre litigis amb efectes vinculants, anul·lar contractes per decisió pròpia ni suspendre judicialment un desnonament. Pot reclamar aquestes actuacions o sol·licitar protecció pels canals corresponents, però la decisió pertany a l'òrgan competent.

Així mateix, convocar una «vaga de lloguers» no converteix la suspensió del pagament en un dret equivalent a la vaga laboral. La pròpia organització la descriu com a desobediència civil organitzada; la seva convocatòria no elimina per si sola les obligacions contractuals, segons l'explicació publicada per Demócrata.

Què significa la seva dimensió europea

A Europa pot cooperar amb altres organitzacions i intervenir en el debat públic. Demócrata documenta trobades internacionals i propostes de coordinació del moviment europeu per l'habitatge, però això constitueix incidència social, no una atribució de competències europees (coordinació internacional).

Les competències reguladores sobre habitatge corresponen principalment als Estats i a les seves autoritats territorials; la Unió Europea influeix mitjançant àmbits com finançament, energia o ajudes públiques. En definitiva, la Confederació pot defensar, negociar i promoure canvis, però no substituir aquestes institucions.

Les últimes eleccions parlamentàries nacionals celebrades van ser les de França al juny-juliol de 2024, Espanya al juliol de 2023 i Itàlia al setembre de 2022. El Nou Front Popular va obtenir més escons a França; el PP va guanyar a Espanya; i Fratelli d’Italia va ser la primera força italiana. Per comparar resultats equivalents, les dades següents es refereixen a l'Assemblea Nacional francesa, el Congrés espanyol i la Cambra de Diputats italiana, no a les eleccions europees.

França: legislatives de 2024

És important distingir les dues voltes: els percentatges corresponen a la primera i els escons al resultat final. Segons la classificació electoral recollida per PolitPro, les principals candidatures van obtenir:

• Nou Front Popular (NFP): 28,0 % dels vots i 178 escons.
• Ensemble: 20,0 % i 150 escons.
• Rassemblement National (RN): 29,2 % i 125 escons.
• Les Républicains (LR): 6,6 % i 39 escons.

A més, aquesta classificació atribueix 27 escons a altres candidatures de dreta i 12 a altres candidatures d'esquerra. Aquests noms descriuen categories electorals franceses, no partits únics.

El NFP va quedar primer en diputats, però no va assolir els 289 necessaris per a la majoria absoluta. RN va aconseguir un percentatge de vot superior en la primera volta, sense acabar primer en representació. Convé advertir que els recompte publicats varien segons com agrupin els aliats i candidats independents: una crònica de juliol de 2024 oferia 182 per a NFP, 168 per a Ensemble i 143 per a RN. No s'han de barrejar ambdues classificacions.

Espanya: eleccions del 23 de juliol de 2023

Els quatre partits o coalicions principals van concentrar 322 dels 350 diputats del Congrés. Els seus resultats van ser els següents, amb percentatges arrodonits a una dècima:

• Partit Popular: 33,1 % dels vots i 137 escons.
• PSOE: 31,7 % i 121 escons.
• Vox: 12,4 % i 33 escons.
• Sumar: 12,3 % i 31 escons; Podemos va concórrer dins d'aquesta candidatura.

Entre les formacions restants van destacar ERC i Junts, amb set diputats cadascuna; EH Bildu, amb sis; i el PNB, amb cinc. BNG i Coalició Canària van obtenir un cadascun.

El PP va guanyar en vots i escons, però no va aconseguir majoria absoluta. Els seus 137 diputats i els 33 de Vox sumaven 170, sis menys que els 176 necessaris. Demócrata recull el repartiment definitiu i diferencia aquests resultats de les estimacions posteriors de les enquestes.

Itàlia: eleccions del 25 de setembre de 2022

A la Cambra de Diputats, les principals llistes van obtenir aquests resultats, segons la recopilació de PolitPro sobre Itàlia:

• Fratelli d’Italia: 26,0 % dels vots i 119 escons.
• Partito Democratico: 19,1 % i 69 escons.
• Movimento 5 Stelle: 15,4 % i 52 escons.
• Lega: 8,8 % i 66 escons.
• Forza Italia: 8,1 % i 45 escons.
• Azione–Italia Viva: 7,8 % i 21 escons.
• Alleanza Verdi e Sinistra: 3,6 % i 12 escons.
• +Europa: 2,8 % i dos escons.

Fratelli d’Italia va ser la formació més votada i amb més diputats. La comparació exigeix cautela: França utilitza dues voltes; Espanya reparteix escons per circumscripcions provincials; i Itàlia combina representació proporcional i districtes uninominals. Per això, un percentatge nacional més gran no garanteix sempre més diputats que una altra candidatura.