Mentre la majoria dels partits afronten la confecció de les candidatures del 29N entre moviments interns per fer-se un lloc a les llistes, ERC ha començat el procés amb diverses baixes entre els seus actuals representants a Madrid. Els exdiputats Pilar Vallugera i Jordi Salvador han anunciat que no repetiran al Congrés i aquest dijous s'ha sumat l'exportaveu republicana al Senat, Sara Bailac, que tampoc concorrerà a la reelecció.
Les renúncies s'emmarquen dins de les tensions dins del grup parlamentari al llarg de la legislatura, on alguns dels seus integrants no han amagat les seves diferències amb el portaveu, Gabriel Rufián. El mateix Rufián, a més, encara no ha confirmat si tornarà a encapçalar la candidatura per Barcelona i porta tres dies esperant una resposta d'ERC a les condicions mínimes de treball que ha plantejat per continuar representant la formació, segons ha pogut saber DEMÓCRATA. Oriol Junqueras i la secretària general, Elisenda Alamany, han apostat públicament per la seva continuïtat, però aquest suport no ha aclarit encara les condicions plantejades pel portaveu.
Mentre la militància d'ERC es prepara per escollir qui ocuparà les llistes del 29N, diversos dels parlamentaris independentistes durant aquesta legislatura ja han decidit fer un pas al costat
Notícia destacada
Junqueras despeja dubtes: Rufián serà el candidat d'ERC el 29 de novembre
2 minuts
Un adéu amb missatge
Jordi Salvador, que ha destacat els últims anys pel seu paper com a portaveu de Treball, va anunciar fa tres dies el tancament de la seva etapa parlamentària amb un missatge a les xarxes en el qual reivindicava la seva trajectòria i el seu compromís polític.
Avui es tanca una etapa molt important de la meva vida. Ha estat un honor immens representar el meu país i la meva classe al Congrés sota les sigles d'Esquerra Republicana.
— jordi salvador duch (@jsalvadorduch) October 6, 2026
Gràcies, militància, votants, amistats i camarades.
Els càrrecs s'acaben. Les conviccions, no. pic.twitter.com/KTbQl6nXI4
Vallugera, per la seva banda, ha posat fi a set anys d'activitat parlamentària amb un fil a X en què ha agraït la confiança dels electors i la militància i ha fet autocrítica per alguns dels objectius que no ha aconseguit materialitzar durant el seu pas per la Carrera de Sant Jeroni.
Concretament, la republicana va lamentar no haver aconseguit resoldre la situació d'interins, advocats i procuradors, ni la reintegració dels jutges de pau en les seves funcions, a més de reconèixer que tampoc havia pogut avançar com pretenia en qüestions relacionades amb la llengua, l'habitatge o els treballadors de l'Administració General de l'Estat a Catalunya.
D'altra banda, el missatge de comiat de Vallugera ha adquirit especial rellevància, no tant pels noms que apareixen en els seus agraïments, sinó pels que falten. La diputada va mencionar expressament a Salvador, Bailac, Teresa Jordà, Francesc-Marc Álvaro i Joan Queralt, però no ha inclòs a Rufián, amb qui ha mantingut discrepàncies polítiques durant els últims mesos. Tampoc ha mencionat a les diputades Inés Granollers i Etna Estrems, més properes al portaveu republicà.
Finalment, gràcies a l'equip de treballadors de Madrid. Són increïbles i el millor de la nostra gent. Gràcies també a @TeresaJorda, @fmarcalvaro, @jsalvadorduch, @sarabailac @joanqueralt0000 per les hores plegats i a la premsa catalana de l'hemicicle perquè s'hi deixen la pell.
— Pilar Vallugera#Donec Perficiam 🎗 (@PilarVallugera) October 7, 2026
Però Vallugera no és l'única que ha evidenciat per acció o omissió la ruptura dins del grup parlamentari. El passat mes de juliol, Salvador va arribar a advertir que ERC no havia de convertir-se en una plataforma personal ni en un espai d'ultimàtums, en referència a les discrepàncies sobre el paper del portaveu a Madrid i el seu coqueteig amb una hipotètica candidatura d'unitat a l'esquerra del PSOE.
Joc d'escons
No obstant això, no tot són comiats a aquestes alçades i diversos dels membres de la bancada republicana a la XV Legislatura ja estan prenent posició per estar en condicions de revalidar l'acta. A Girona, la confecció de la candidatura enfrontarà en primàries precisament a dues companyes del grup parlamentari.
Teresa Jordà, que va formar part de la candidatura que va disputar a Oriol Junqueras el lideratge d'ERC, ha anunciat que aspira a encapçalar la llista per aquesta circumscripció. "La meva terra, la terra que estimo", ha afirmat en un missatge a les xarxes socials, en què assegura afrontar el procés "amb il·lusió, compromís i moltes ganes de seguir treballant".
Avui m'ha tocat ser a la capital del país per feina, però no volia esperar més per explicar-vos-ho.
— Teresa Jordà (@TeresaJorda) October 6, 2026
Em presento com a candidata d'Esquerra per les comarques gironines. La meva terra, la terra que estimo.
Amb il·lusió, compromís i moltes ganes de continuar treballant. Som-hi! ✊🏼 pic.twitter.com/vsjplRfjfl
També ha donat el pas Etna Estrems, diputada per Girona durant la darrera legislatura, que ha confirmat en una entrevista televisiva la seva intenció de concórrer a les primàries per continuar al Congrés.
Mentre, Francesc-Marc Álvaro, periodista que va concórrer com a independent a les anteriors eleccions, encara no ha aclarit si intentarà prolongar la seva etapa a la Cambra Baixa. Tampoc han desvetllat el seu futur els fins fa una setmana senadors, Joan Queralt i Jordi Gaseni.
El procés
Davant la convocatòria de les eleccions generals del 29 de novembre, ERC ha activat el procediment previst en el seu reglament per escollir els caps de llista i confeccionar les seves candidatures.
El sistema estableix que només hi haurà primàries si més d'un aspirant reuneix els suports necessaris per encapçalar una llista al Congrés. Per concórrer, els candidats disposen de sis dies per aconseguir el suport d'almenys el 5% de la militància, equivalent en aquest procés a 385 avals, tot i que també poden fer-ho amb el suport d'un terç de l'Executiva Nacional o d'una quarta part del Consell Nacional.
Si únicament un aspirant compleix algun d'aquests requisits, serà proclamat directament. El reglament reserva a més a la Presidència del partit la possibilitat de proposar fins a un 25% dels candidats, mentre que la resta procedirà de les federacions territorials i sectorials, i atribueix a la Comissió Electoral, integrada principalment per membres de la direcció, la potestat d'ordenar les llistes.
El procés culminarà amb la seva ratificació per l'Executiva Nacional i el Consell Nacional.