Des de que el BOE va publicar la dissolució de les Corts, en molts comitès de direcció es repeteix la mateixa frase: “ja ho reprendrem després del 29N”. És comprensible. El soroll convida a pensar que les polítiques públiques i la regulació deixen pas durant unes setmanes a la pura confrontació electoral.
És, tanmateix, una visió molt simplista de l'ecosistema polític i regulatori. La dissolució paralitza gran part de l'activitat parlamentària, però no el funcionament de l'Estat. Molts centres de poder normatiu, la majoria de fet, continuen funcionant.
La dissolució paralitza gran part de l'activitat parlamentària, però no el funcionament de l'Estat
La maquinària de l'Estat i de la Unió Europea no s'apaga
Convé començar pel bàsic. Fins al 29 de novembre el Govern no està en funcions: conserva la plenitud de les seves competències. Pot aprovar reals decrets, ordres ministerials i, si ho considera urgent, reals decrets-llei. Els ministeris continuen tramitan normes, obrint consultes públiques i resolent expedients que impacten directament en la vida econòmica i social.
El Parlament tampoc desapareix del tot. La Diputació Permanent, aquesta gran protagonista aquests dies, assumeix les funcions de les Càmeres i és qui ha de convalidar, o no, els reals decrets-llei que es puguin aprovar. Amb els de vivenda encara frescos, ningú hauria de descartar que el Govern torni a legislar per aquesta via.
Les comunitats autònomes continuen funcionant a ple rendiment, tant en els seus governs com en les seves assemblees legislatives, i en aquest àmbit es continuen aprovant normes que incideixen en el teixit empresarial. I a això s'hi sumen els ajuntaments i altres organismes, que adopten decisions que impacten en el compte de resultats de les companyies.
Per últim, però potser el més important, està Brussel·les, que no vota el 29N. Els ministres espanyols continuen asseguts als consells, els trílogos avancen, el Parlament continua legislant i la Comissió prepara la seva agenda per al 2027. Res d'això s'atura pel calendari electoral d'un Estat membre.
Una bona part de la regulació que afectarà a l'energia, la indústria, el sector agroalimentari, la salut, les relacions comercials amb tercers Estats o la tecnologia en els pròxims anys es continua escrivint allí.
Les polítiques públiques que estan per venir
Però l'argument més potent no és el que segueix funcionant, sinó el que comença a gestar-se. Els partits estan tancant ara els seus programes i en poques setmanes hauran de traduir eslògans en propostes concretes sobre habitatge, fiscalitat, energia, sanitat, economia circular o indústria. Aquestes propostes no neixen només dels aparells dels partits: s'alimenten de dades, de diagnòstics i d'idees que, més enllà de les internes, algú els fa arribar. I fer-ho arribar amb el màxim rigor. No em cansaré de dir-ho: no hi ha major legitimitat tècnica que la de qui dedica el seu dia a dia a fer prosperar el seu negoci amb responsabilitat; ni major legitimitat social que la de qui manté un diàleg actiu i una capacitat de comprensió, que no de necessària anuència, amb la societat civil. És responsabilitat de les organitzacions buscar espais perquè existeixi aquest diàleg; també ara.
Els partits estan tancant ara els seus programes i en poques setmanes hauran de traduir eslògans en propostes concretes
Un programa electoral és molt més que un document de campanya. És el primer esborrany de les polítiques públiques que un futur Govern voldrà posar sobre la taula en els seus primers cent dies. Per això, qui renuncia a participar en aquest debat deixa que altres defineixin el marc en què després haurà de moure's.
Hi ha un altre element que se sol passar per alt: en un sistema parlamentari marcat ja fa anys per l'absència de majories absolutes, cap programa s'aplica tal qual. El que acabi al BOE ve condicionat per la capacitat de negociació amb els potencials socis. I és aquí on cal fer una lectura intel·ligent, transcendent per tant al pur eslògan, de les línies vermelles que aquells van deslligant precisament durant aquest període en què ens trobem immersos.
El debat i la intel·ligència, també a les xarxes socials.
Circumscriure la tasca d'intel·ligència a la lectura d'uns programes electorals o al seguiment dels mítings electorals és massa simplista. El debat de les polítiques públiques, que no és el mateix que el debat polític, transcendeix a la dinàmica de l'actualitat dels partits polítics durant el període electoral.
I aquí les xarxes socials, més enllà de la relació que cadascú tingui amb elles, fa ja temps que s'ha demostrat com un focus d'atenció absolutament necessari. I sí, cal eliminar el soroll, saber llegir-les, transcendir al comentari efímer, fugir de la immediatesa. Això es fa amb professionalitat, sent coneixedor del veritable poder digital, de la capacitat d'influència, que va molt més enllà del nombre de seguidors, o de la interacció que algú pugui tenir. És molt més complex i seria irresponsable no dedicar esforços a saber llegir-ho i, fins i tot, a participar activament en ell.
Circumscriure la labor d'intel·ligència a la lectura d'uns programes electorals o al seguiment dels mítings electorals és massa simplista
Moment també per reivindicar la professionalitat de la influència
No he de deixar passar l'oportunitat de reivindicar l'activitat institucional o d'assumptes públics com una activitat estratègica. Sé que el qualificatiu està massa buit de contingut en moltes ocasions. Donem-li contingut: avui dia és inconcebible i irresponsable que la direcció d'un negoci es dugui a terme sense dedicar esforços a estructurar aquesta activitat internament, dotar-la d'estabilitat, exercir-la professionalment i rendir comptes al respecte.
I això es fa també ara, perquè com hem reflectit la maquinària no s'atura i en el pla nacional, el 29 de novembre es votarà qui conformarà les Càmeres, però bona part del que farà aquest futur Govern s'està decidint ja. Les empreses que entenguin el període electoral com una pausa descobriran al gener que les polítiques públiques i l'agenda reguladora es van escriure sense elles.