Feijóo s'envolta de Rueda i els candidats gallecs a Vigo per impulsar el PP cap a les eleccions del 29N

El líder del PP protagonitza un acte de precampanya a l'Estació Marítima de Vigo juntament amb el president de la Xunta, Alfonso Rueda, amb les candidatures de les quatre províncies galleques ja ratificades.

EuropaPress 7866033 presidente partido popular alberto nunez feijoo presidente xunta alfonso

EuropaPress 7866033 presidente partido popular alberto nunez feijoo presidente xunta alfonso

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 24 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,9 %
  • Vox18,8 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos3,1 %
  • ERC2,2 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha escollit Vigo com a escenari d'un dels principals actes de precampanya de la seva formació de cara a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. El líder dels populars ha assistit aquest dissabte, 24 d'octubre, a l' Estació Marítima de Vigo, on estava convocat un míting a les 12:00 hores juntament amb el president de la Xunta de Galícia i líder del PP gallec, Alfonso Rueda.

La cita s'emmarca en la intensificació de l'activitat política a poc més d'un mes de les urnes, amb els principals partits desplegant les seves candidatures i multiplicant els actes electorals per tot el territori nacional. En el cas del PP, Galícia ocupa un lloc destacat en l'estratègia de Feijóo, que torna a la seva comunitat d'origen amb l'objectiu de reforçar la mobilització del seu partit i reivindicar la seva candidatura a la Presidència del Govern.

El PP exhibeix els seus candidats al Congrés per Galícia

L'acte de Vigo es produeix amb els quatre caps de llista del PP al Congrés dels Diputats per les províncies galleques ja ratificats. Entre ells figura el secretari general del partit, Miguel Tellado, que liderarà la candidatura per A Coruña, mentre que el diputat Francisco Conde encapçalarà la llista per Lugo.

Per la seva banda, Ana Vázquez serà la número u per Ourense, després d'haver protagonitzat en les últimes setmanes part de l'actualitat parlamentària per l'episodi del gas pebre al Congrés. A Pontevedra, la formació ha apostat per Julio García Comesaña, exconseller de Sanitat i fins ara secretari de la Taula del Parlament gallec.

L'elecció de Vigo com a escenari de la trobada permet, a més, donar protagonisme a la candidatura de Comesaña, que afronta el repte d'encapçalar la llista popular per Pontevedra en les pròximes eleccions generals.

El PP gallec reivindica a Feijóo com a alternativa a Sánchez

En els dies previs al míting, la secretària general del PPdeG, Paula Prado, va defensar l'elecció dels candidats gallecs, a qui va definir com a "quatre noms molt significatius" per a la comunitat.

"Persones amb moltíssima capacitat de treball, un treball molt rigorós, molt enganxat al territori, i que coneixen perfectament les necessitats dels gallecs i galleques", va destacar Prado al valorar els perfils escollits per la formació.

La dirigent popular va assegurar també que les candidatures constitueixen "una declaració d'intencions" del projecte que el PPdeG vol impulsar per a Galícia, amb un objectiu que va situar al centre de la seva estratègia electoral: "el canvi del Govern d'Espanya" per a "fer president a Alberto Núñez Feijóo".

Prado va sostenir que Galícia necessita al capdavant de l'Executiu a "un gallec que sap perfectament quins són els problemes" de la ciutadania de la comunitat i que impulsi les mesures necessàries per donar-los resposta.

Galícia, una de les parades de Feijóo en la cursa cap al 29N

La trobada de Vigo forma part de l'agenda de precampanya que el Partit Popular està desenvolupant abans de l'inici oficial de la campanya electoral, previst per al 13 de novembre.

Amb les candidatures pràcticament perfilades, els populars busquen aprofitar les pròximes setmanes per traslladar els seus missatges a l'electorat i reforçar la presència territorial de Feijóo. La cita gallega coincideix, a més, amb una jornada d'intensa activitat política en la qual Pedro Sánchez protagonitza un míting del PSOE a Granada, mentre Santiago Abascal participa en un acte de Vox a Palma.

De aquesta manera, els principals líders nacionals continuen desplegant les seves estratègies de cara al 29 de novembre, una convocatòria electoral en la qual es decidirà la composició del proper Congrés dels Diputats i del Senat.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase parlamentària es troba el procés de convocatòria de les eleccions generals del 29 de novembre?

La convocatòria de les eleccions generals del 29 de novembre de 2026 ja està formalitzada i en vigor: no està pendent d'aprovació parlamentària. A data de 24 d'octubre, la situació és la d'unes Corts dissoltes i un procés electoral en marxa, no la d'una llei que hagi de superar debats, esmenes o votacions.

La convocatòria ja s'ha publicat

L'instrument que estableix la convocatòria és el Reial Decret 806/2026, de 5 d'octubre, de dissolució del Congrés dels Diputats i del Senat i de convocatòria d'eleccions, publicat al BOE el 6 d'octubre. La seva disposició final estableix que entra en vigor el mateix dia de la seva publicació. Per tant, la convocatòria produeix efectes des d'aquesta data, sense esperar una posterior autorització de les Càmeres.

El text es dicta a proposta del president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres del 5 d'octubre, i cita com a fonament l'article 115 de la Constitució i l'article 42.1 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General. Les seves dues primeres decisions són inequívocament:

  • L'article 1 disposa: «Queden dissolts el Congrés dels Diputats i el Senat elegits el dia 23 de juliol de 2023».
  • L'article 2 estableix: «Es convoquen eleccions a ambdues Càmeres, que se celebraran el diumenge 29 de novembre de 2026».

Aquestes disposicions poden consultar-se en el reial decret publicat al BOE.

Quines actuacions parlamentàries consten

La publicació i comunicació del decret a les Càmeres no s'han de confondre amb una tramitació legislativa. En concret, consten aquestes actuacions relacionades amb la convocatòria:

  • Congrés dels Diputats: l'expedient 420/000288, corresponent al Reial Decret 806/2026, té una publicació de 16 d'octubre de 2026. Aquest és l'últim esdeveniment parlamentari localitzat per a aquesta comunicació.
  • Senat: l'expedient 701/000104 de la XV Legislatura, referit al mateix decret i a la seva publicació al BOE del 6 d'octubre, va concloure el 8 d'octubre de 2026.

Aquestes dates descriuen actuacions de les Càmeres sobre un decret ja publicat. No signifiquen que el Congrés o el Senat hagin d'aprovar encara la celebració de les eleccions, ni que l'eficàcia de la convocatòria depengui de tancar ambdós expedients. Tampoc correspon interpretar la publicació del Congrés com l'obertura d'un termini d'esmenes.

Què queda per davant

Els següents esdeveniments que fixa expressament el decret són electorals i, posteriorment, constitutius de les noves Càmeres:

  • 13 de novembre: començament de la campanya electoral a les zero hores.
  • 27 de novembre: finalització de la campanya a les vint-i-quatre hores. El decret estableix una durada de quinze dies.
  • 29 de novembre: votació per triar el Congrés i el Senat.
  • 23 de desembre, a les deu hores: sessions constitutives de les Càmeres resultants de les eleccions, segons l'article 5.

Convé distingir, a més, aquest reial decret d'un reial decret-llei: la convocatòria no està pendent de convalidació. No consta en les fonts consultades una decisió de la Diputació Permanent que hagi d'autoritzar-la, ni una sessió constitutiva d'aquest òrgan vinculada a la seva aprovació.

En síntesi, la descripció correcta de la fase actual és: convocatòria publicada i vigent, Corts dissoltes i calendari electoral en execució. El proper esdeveniment parlamentari expressament previst en el propi decret és la constitució de les noves Càmeres, després de les eleccions.

Quines són les principals competències del president de la Xunta de Galícia segons l'Estatut d'Autonomia?

El president de la Xunta de Galícia té com a principals funcions dirigir i coordinar el Govern gallec, representar la comunitat autònoma i exercir la representació ordinària de l'Estat a Galícia. També nomena i cessa els membres del seu Govern i promulga les lleis gallegues en nom del Rei. Aquestes atribucions estan recollides fonamentalment als articles 15, 16 i 13 de l'Estatut d'Autonomia per a Galícia, aprovat per la Llei Orgànica 1/1981, de 6 d'abril.

1. Dirigir i coordinar l'acció de la Xunta

L'article 15.1 estableix expressament que «el President dirigeix i coordina l'acció de la Junta». És l'atribució central de la seva posició al capdavant de l'Executiu autonòmic: li correspon conduir l'actuació del Govern i coordinar els seus integrants perquè actuïn de manera conjunta.

Aquesta funció s'ha d'entendre juntament amb l'article 16.1, que defineix la Xunta com l'òrgan col·legiat de Govern de Galícia. Per tant, la direcció presidencial no elimina el caràcter col·legiat de l'Executiu ni converteix totes les competències de la Xunta en atribucions personals del president.

2. Representar Galícia i l'Estat en el seu territori

El mateix article 15.1 atribueix al president dues funcions representatives diferents:

  • Representació de la comunitat autònoma: ostenta la representació institucional de Galícia.
  • Representació ordinària de l'Estat a Galícia: exerceix aquesta funció dins del territori autonòmic, conforme a la seva posició estatutària.

Convé distingir ambdues dimensions: una correspon a la seva condició de representant de la comunitat autònoma i una altra a la representació ordinària estatal. L'Estatut reuneix les dues en la Presidència, però no les identifica amb una facultat general per exercir qualsevol competència de l'Estat.

3. Nomenar i cessar els integrants del Govern

Segons l'article 16.3, els vicepresidents i els consellers són nomenats i cessats pel president. Pot, per tant, decidir qui integra el seu equip de Govern i substituir-los.

L'article 16.2 precisa que la Xunta està composta pel president, el vicepresident o vicepresidents, quan n'hi hagi, i els consellers. L'existència de vicepresidències no és obligatòria en la formulació estatutària. Per la seva banda, l'article 16.4 remet a una llei gallega la regulació de l'organització de la Xunta i de les atribucions i l'estatut personal dels seus components.

4. Promulgar les lleis de Galícia

L'article 13.2 disposa que les lleis gallegues seran promulgades en nom del Rei pel president de la Xunta. Afegeix que es publicaran al Diari Oficial de Galícia i al Butlletí Oficial de l'Estat, i que, a efectes de la seva entrada en vigor, regirà la data de publicació en el diari gallec.

Aquesta intervenció presidencial no s'ha de confondre amb l'aprovació de les lleis: l'article 10.1.a atribueix la potestat legislativa al Parlament de Galícia.

5. Exercir les seves funcions sota responsabilitat parlamentària

Com a marc d'aquestes competències, l'article 15.4 estableix que el president és políticament responsable davant el Parlament i remet a una llei gallega la determinació de les seves atribucions, estatut personal i abast d'aquesta responsabilitat. A més, l'article 15.2 disposa que l'escull el Parlament entre els seus membres i el nomena el Rei.

En definitiva, l'Estatut configura una Presidència amb funcions de direcció governamental, representació institucional, formació del Govern i promulgació legislativa, sotmesa al control parlamentari. Per identificar facultats més detallades cal distingir aquest nucli estatutari del seu posterior desenvolupament mitjançant les lleis gallegues.

Quina trajectòria política i càrrecs previs ha ocupat Miguel Tellado abans de liderar la candidatura del PP per A Coruña?

Miguel Tellado arriba a la candidatura del PP per A Coruña amb una trajectòria que combina comunicació institucional, activitat parlamentària i direcció del partit. Abans de la seva ratificació per a les eleccions del 29 de novembre de 2026, havia estat secretari general del PP gallec, responsable d'Organització del PP nacional, senador i portaveu al Congrés. Des de juliol de 2025 ocupa la Secretaria General del Partit Popular.

Hi ha una precisió important: no encapçala aquesta candidatura per primera vegada. Ja va ser número u per A Coruña a les generals de 2023; l'anunci del 19 d'octubre de 2026 confirma la seva continuïtat, segons Demócrata.

De la comunicació als gabinets institucionals

Nascut a Ferrol el 1974 i llicenciat en Ciències Polítiques per la Universidade de Santiago de Compostela, va començar treballant com a periodista en mitjans de la seva comarca. La seva incorporació a les institucions es va produir inicialment en llocs de comunicació i assessorament, abans d'obtenir un escó.

  • 2003-2007: cap de premsa de l'alcalde de Ferrol, Juan Juncal.
  • 2007-2009: cap de premsa del Grup Popular a la Diputació de A Coruña.
  • 2009-2011: cap de gabinet de Beatriz Mato a la Conselleria de Treball i Benestar, durant el primer Govern autonòmic d'Alberto Núñez Feijóo.
  • 2011-2012: cap de gabinet de l'alcalde de Ferrol, José Manuel Rey Varela.

Aquests primers destins, recollits en els perfils de Cadena SER i El País, expliquen la seva experiència prèvia en les administracions municipal, provincial i autonòmica.

Diputat i dirigent del PP gallec

El 2012 va ser escollit diputat del Parlament de Galícia per A Coruña, després d'ocupar el quart lloc de la candidatura popular. Durant la seva primera legislatura va exercir com a portaveu en matèria d'Ocupació. El 2014 va assumir la portaveu del PP de Galícia, una responsabilitat de comunicació política del partit que convé distingir de la direcció del grup parlamentari.

El 2016, Feijóo li va confiar la Secretaria General del PPdeG, substituint Alfonso Rueda. Hi va romandre fins al 2022 i va compaginar aquesta responsabilitat amb la seva activitat parlamentària, inclosa la vicepresidència del Grup Popular. Va participar en l'organització de les campanyes autonòmiques de 2016 i 2020. A més, el 2017 va entrar al Comitè Executiu Nacional del PP sota la presidència de Mariano Rajoy, segons reconstrueix Demócrata.

El salt a Madrid

Quan Feijóo va assumir la presidència nacional del PP el 2022, Tellado va passar a ser vicesecretari d'Organització Territorial. Va deixar el Parlament gallec i va accedir al Senat per designació autonòmica; va prendre possessió al maig d'aquell any. A les generals de 2023 va obtenir l'escó de diputat per A Coruña.

Després de la investidura de Pedro Sánchez, va substituir Cuca Gamarra com a portaveu del Grup Popular al Congrés. Va exercir aquesta funció entre desembre de 2023 i juliol de 2025. També va ser vocal de les comissions Constitucional, Consultiva de Nomenaments i de control de les despeses reservades, a més d'integrar-se a la Diputació Permanent.

Secretari general i director de campanya

El juliol de 2025 va passar a la Secretaria General del PP i Ester Muñoz el va rellevar com a portaveu parlamentària, com va informar Demócrata. A l'octubre de 2026, Feijóo li va encarregar també dirigir la campanya del 29N. Per tant, la seva nova candidatura reuneix experiència de gabinet, representació parlamentària i organització territorial i nacional.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

On ha celebrat el Partit Popular un dels seus principals actes de precampanya per a les eleccions generals del 29 de novembre?

Pregunta" 1 de 3

Qui liderarà la candidatura del Partit Popular per la província de Pontevedra a les properes eleccions generals?

Pregunta" 2 de 3

Quin és l'objectiu principal declarat pel PPdeG per a les eleccions generals del 29 de novembre?

Pregunta" 3 de 3