Feijóo i Abascal accepten les entrevistes de Jordi Wild, que espera la resposta de Sánchez

A 9 d'octubre de 2026, l'organització i "tramitació" dels debats electorals en mitjans públics per a les eleccions generals del 29 de novembre està en dos plans diferents:

• d'una banda, una reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) que vol fer obligatori almenys un debat en mitjans públics, però que encara no està aprovada;
• d'altra banda, la proposta concreta de RTVE de celebrar tres debats durant la campanya del 29N, que continua sent només una proposta pendent de tancar-se amb els partits i d'integrar-se en el pla de cobertura que revisarà la Junta Electoral Central (JEC).

1. Reforma legal sobre debats en mitjans públics: encara en tramitació

Al Congrés s'està tramitant el Projecte de Llei Orgànica per la qual es modifica la LOREG (expedient 121/000063), el contingut del qual inclou una reforma de l'article 66 per a:

• imposar l'obligació de celebrar, almenys, un debat electoral durant la campanya als mitjans de comunicació de titularitat pública;
• regular que l'assistència dels candidats sigui obligatòria, excepte causa justificada apreciada per la Junta Electoral competent;
• precisar la participació en els debats de les formacions amb representació i dels anomenats "grups polítics significatius";
• enfortir les exigències a les enquestes electorals i altres elements de la cobertura.

Segons el registre del Congrés, aquest projecte (121/000063) està a la Comissió Constitucional i el termini de presentació d'esmenes ha estat ampliat reiteradament, l'última vegada fins al 7 d'octubre de 2026. És a dir:

• la reforma que pretén fixar per llei orgànica l'obligació de debats en mitjans públics encara no ha culminat la seva tramitació parlamentària;
• per tant, per a les eleccions del 29N continua regint, a dia d'avui, la LOREG vigent, que en el seu article 66 estableix els principis de pluralisme, igualtat, proporcionalitat i neutralitat informativa per als mitjans públics en període electoral, però no una obligació ja en vigor d'un debat concret.

En paral·lel, les Corts sí que han aprovat una altra reforma de la LOREG, la Llei Orgànica 2/2026, però el seu objecte és adaptar la representació al Parlament Europeu, no la regulació dels debats a RTVE, per la qual cosa no altera directament el règim dels debats del 29N.

2. Proposta de RTVE per als debats del 29N: fase de negociació

En el pla pràctic, RTVE ha presentat als partits una proposta de tres debats per a la campanya de les eleccions generals del 29 de novembre. Segons la informació recopilada per Demòcrata i per la pròpia corporació pública:

• es planteja un cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, inicialment previst per al 17 de novembre;
• un debat a vuit amb representants de tots els grups amb presència al Congrés (PSOE, PP, Vox, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu i PNB), al voltant del 23 de novembre;
• i un debat a quatre amb les principals forces d'àmbit estatal, proposat per al 26 de novembre.

RTVE ha indicat que els tres debats s'emetdrien en horari de màxima audiència, amb senyal oferida gratuïtament a altres mitjans i plataformes, i ha subratllat que l'objectiu és garantir el pluralisme i la neutralitat. Però la pròpia corporació aclareix que aquesta proposta "no suposa encara el calendari definitiu de la cobertura electoral" i que el disseny final haurà d'integrar-se en el Pla de Cobertura Informativa que es presentarà més endavant a la JEC.

En paral·lel, la premsa recull que el PP es mostra disposat a tres debats (cara a cara, debat multilateral i debat de portaveus) repartits entre cadenes públiques i privades, però condiciona la seva acceptació a RTVE que l'organització i els mitjans tècnics siguin propis de la corporació i no d'una productora externa. Aquesta negociació forma part de la “tramitació” política dels debats, al marge de la normativa general.

3. Paper de la Junta Electoral Central i què falta per tancar

Fins a la data de referència, a les fonts consultades no consta encara un acord específic de la JEC que aprovi un calendari tancat de debats per al 29N. El que sí que està clar és l'encadellament jurídic general:

• els mitjans públics han de respectar els principis de l'article 66 de la LOREG (pluralisme, igualtat, proporcionalitat i neutralitat informativa);
• RTVE haurà de comunicar a la JEC el seu pla definitiu de debats, entrevistes i programes de campanya per a la seva supervisió i eventual ajust;
• qualsevol conflicte (per exemple, sobre exclusions o temps) pot acabar sent objecte de recurs davant la JEC, com ja ha ocorregut en altres processos autonòmics.

En resum, a 9 d'octubre:

• la reforma legal de la LOREG que pretén blindar els debats en mitjans públics segueix en tramitació parlamentària i no ha entrat en vigor;
• RTVE ha posat sobre la taula una proposta concreta de tres debats per a la campanya del 29N, però el calendari i el format no són encara definitius i depenen de la negociació amb els partits i de la presentació del pla de cobertura a la JEC;
• no hi ha encara una resolució tancada de la JEC que fixi tot el dispositiu de debats en mitjans públics per a aquestes eleccions.

La Constitució espanyola configura el president del Govern com la figura central del poder executiu i el principal responsable de la direcció política del país. Les seves competències i funcions apareixen disperses en diversos preceptes, però el nucli està en l'article 97 i en la regulació de la formació, responsabilitat i cessament del Govern.

Direcció de la política interior i exterior (art. 97 CE)

L'article 97 estableix que el Govern dirigeix la política interior i exterior, l' Administració civil i militar i la defensa de l'Estat, i que exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària. Dins d'aquest “Govern”, el president ocupa una posició de prevalença:

• Fixació de les grans orientacions polítiques: marca les prioritats en economia, política social, territorial, europea i internacional.
• Coordinació de l'acció governamental: assegura que els diferents ministeris actuïn de manera coherent amb la línia política general.
• Representació del Govern dins i fora d'Espanya, especialment en les relacions amb altres Estats i amb organitzacions internacionals.

Relació amb els ministres i estructura del Govern (art. 98 CE)

El Govern es compon del president, els vicepresidents (si n'hi ha), els ministres i altres membres que la llei pugui establir. La Constitució no enumera una per una les facultats del president sobre els ministres, però de la seva posició se'n deriven diverses funcions essencials:

• Proposta de nomenament i cessament de ministres: el rei nomena i separa els ministres a proposta del president. A la pràctica, és el president qui decideix la composició del Govern.
• Organització interna de l'Executiu: pot proposar la creació, supressió o reestructuració de ministeris i vicepresidències (en el marc de la llei).
• Direcció del Consell de Ministres: convoca i presideix les seves reunions i fixa l'ordre del dia, canalitzant així la presa de decisions col·legiades.

Relació amb les Corts Generals i responsabilitat política

La Constitució subratlla la responsabilitat política del Govern davant el Congrés dels Diputats (art. 108 CE). El president és el principal interlocutor amb la Cambra:

• Investidura (art. 99 CE): és el candidat que es sotmet a la confiança del Congrés. Exposa el seu programa i sol·licita la majoria necessària per ser nomenat pel rei.
• Qüestió de confiança (art. 112 CE): pot plantejar-la al Congrés per donar suport al seu programa o a una declaració de política general. Si la perd, ha de presentar la dimissió del Govern.
• Moció de censura (arts. 113 i 114 CE): tot i que la inicia el Congrés, s'adreça personalment contra el president. La seva aprovació implica el seu cessament i la investidura automàtica del candidat alternatiu.
• Control parlamentari ordinari: respon de l'acció del Govern, rendeix comptes i informa davant del Congrés i del Senat, directament o a través dels ministres.

Facultat de dissoldre les Càmeres (art. 115 CE)

Una competència d'especial rellevància és la capacitat de proposar la dissolució del Congrés, del Senat o d'ambdues Càmeres. El president:

• Proposa al rei la dissolució i la convocatòria d'eleccions generals, decisió que es formalitza mitjançant decret.
• Ha de respectar certs límits constitucionals (per exemple, no pot dissoldre durant la tramitació d'una moció de censura i hi ha terminis mínims entre dissolucions).

Aquesta facultat atorga al president una eina decisiva per gestionar bloquejos polítics i recompondre majories parlamentàries.

Direcció en situacions de crisi i estats excepcionals

En el marc dels estats d'alarma, excepció i setge (art. 116 CE i llei orgànica de desenvolupament), el president del Govern té un paper central:

• Impulsa la declaració de l'estat corresponent.
• Lidera la resposta política i administrativa a situacions de greu crisi, sempre sota control parlamentari.

Responsabilitat i cessament (arts. 101 i concordants)

El president i el Govern cessen per pèrdua de la confiança parlamentària (moció de censura, qüestió de confiança fallida), per dimissió, defunció o després d'eleccions generals, quedant en funcions fins a la presa de possessió del nou Executiu. Aquesta lògica reforça que el centre de la responsabilitat política és el president.

En síntesi, la Constitució dissenya el president del Govern com el vèrtex del poder executiu: dirigeix la política general, organitza i coordina la resta de membres del Govern, és l'interlocutor privilegiat amb el Parlament, disposa de la iniciativa per dissoldre les Càmeres i assumeix la màxima responsabilitat política davant del Congrés i, de forma mediata, davant la ciutadania.

Alberto Núñez Feijóo (Os Peares, Ourense, 1961) és un polític espanyol del Partit Popular la carrera del qual combina formació jurídica, funció pública d'alt nivell, gestió de grans organismes estatals i una extensa etapa com a president de la Xunta de Galícia, abans d'assumir el lideratge nacional del PP i la capçalera de l'oposició a Espanya.

Formació acadèmica i accés a la funció pública

Feijóo es va llicenciar en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la, estudis que va completar a mitjans dels anys vuitanta. La seva orientació professional va ser aviat cap al Dret públic i la gestió administrativa més que cap a l'exercici clàssic de l'advocacia o la judicatura.

El 1985 va superar les oposicions al Cos Superior de l'Administració General de la Xunta de Galícia, convertint-se en funcionari de carrera de l'administració autonòmica. Diverses biografies oficials destaquen, a més, formació específica per a directius de la Xunta, que reforça el seu perfil tècnic en gestió pública.

Primers passos a l'administració gallec

La seva trajectòria professional comença en llocs tècnics dins de la Xunta, on treballa com a alt funcionari en diferents unitats a partir de la segona meitat dels anys vuitanta. El salt a responsabilitats de caràcter polític-administratiu arriba a principis dels noranta:

• 1991‑1996: secretari general tècnic de la Consellería d'Agricultura, Ramaderia i Muntanyes de la Xunta de Galícia.
• 1991‑1996: secretari general de la Consellería de Sanitat i Serveis Socials.
• 1992‑1996: vicepresident i secretari general del Servei Gallec de Salut (Sergas), adquirint una experiència intensa en gestió sanitària.

Aquestes responsabilitats el situen ja a la intersecció entre administració i política, amb un perfil de gestor lligat a la sanitat i a l'estructura autonòmica gallec.

Etapa a l'Administració General de l'Estat

El 1996 fa el salt a l'Administració de l'Estat, en el context del primer Govern de José María Aznar. En l'àmbit sanitari ocupa càrrecs directius de rellevància:

• Secretari general d'Assistència Sanitària del Ministeri de Sanitat i Consum.
• President de l'Insalut, organisme que aleshores gestionava la sanitat en diverses comunitats abans de completar-se les transferències autonòmiques.

Posteriorment amplia el seu perfil com a gestor públic més enllà del sector sanitari:

• 2000‑2001: conseller-director general de l'entitat pública empresarial Correus i Telègrafs.
• 2001‑2003: president de la Societat Estatal Correus i Telègrafs, dirigint una de les majors empreses públiques del país.

Aquesta etapa a Madrid li atorga experiència en direcció de grans organitzacions i en polítiques de modernització de serveis públics.

Retorn a Galícia i lideratge autonòmic

Feijóo torna a Galícia el 2003 per integrar-se en el Govern autonòmic presidit per Manuel Fraga:

• 2003‑2005: conselleiro de Política Territorial, Obres Públiques i Habitatge de la Xunta de Galícia.
• Des de 2004: vicepresident primer de la Xunta, assumint funcions de coordinació política i de govern.

Al gener de 2006 és elegit president del Partit Popular de Galícia (PPdeG), heretant el lideratge de Fraga i convertint-se en cap de l'oposició autonòmica davant del Govern de coalició PSdeG-BNG.

President de la Xunta de Galícia (2009‑2022)

A les eleccions de 2009 el PPdeG aconsegueix la majoria absoluta i Feijóo és investit president de la Xunta de Galícia. Revalidarà aquesta majoria en tres ocasions consecutives (2012, 2016 i 2020), encadenant quatre majories absolutes i més de tretze anys al capdavant del Govern gallec.

Durant aquest període consolida un perfil de gestor prudent i continuista, amb èmfasi en l'estabilitat pressupostària, la sanitat pública, els serveis socials i la política econòmica, i projecta el PPdeG com a força hegemònica de la política gallec.

Salt a la política nacional i presidència del PP

Després de la crisi interna que força la sortida de Pablo Casado, el congrés extraordinari de Sevilla d'abril de 2022 tria Feijóo president nacional del Partit Popular, amb un suport molt ampli de l'organització. Per assumir el càrrec abandona la presidència de la Xunta el 2022.

A continuació és designat senador pel Parlament de Galícia, pas habitual per facilitar la seva presència a les Corts Generals. A les eleccions generals de juliol de 2023 passa a ser diputat al Congrés i exerceix el lideratge parlamentari del PP, que esdevé la força més votada però sense suports suficients per a la investidura.

Des de llavors, Feijóo manté la presidència del PP i la condició de cap de l'oposició, amb un paper central en la política estatal i una trajectòria que es pot resumir en quatre fases: jurista i alt funcionari, gestor sanitari i d'empreses públiques, president autonòmic de llarga durada i líder nacional del principal partit de la dreta espanyola.

Per a més informació biogràfica oficial poden consultar-se, entre altres, la fitxa del PP sobre el seu líder a la web del Partit Popular o els perfils institucionals sobre els presidents gallecs a la pàgina de la Xunta de Galícia.