Front Ampli començarà la seva campanya cap al 29N des del Parc de les Set Tetes de Vallecas

Front Ampli es troba, a 10 de novembre de 2026, en fase electoral: és una coalició registrada per concórrer a les eleccions del 29 de novembre, no un grup parlamentari ja constituït. Si obté escons, els seus diputats hauran d'incorporar-se al nou Congrés i formalitzar la seva organització parlamentària. Per saber si tindrà grup propi caldrà aplicar els requisits reformats al juliol, que entraran en vigor a la pròxima legislatura.

Situació actual: coalició electoral, no grup propi

La inscripció de Front Ampli davant la Junta Electoral Central permet presentar candidatures comunes, però no crea automàticament un grup al Congrés. La coalició reuneix Moviment Sumar, IU, Més Madrid i Comuns, amb acords territorials diferents; la seva inscripció electoral està recollida a Demócrata, 17 d’octubre.

La referència parlamentària anterior era el Grup Parlamentari Plurinacional Sumar. No procedeix traslladar els seus escons a Front Ampli ni considerar la nova denominació un simple canvi de nom del grup. Les Corts van quedar dissoltes el 6 d’octubre: va acabar el mandat ordinari dels diputats, excepte els qui romanen a la Diputació Permanent, l’òrgan que conserva determinades funcions fins a la nova Cambra. Així ho explica el Congrés en la seva comunicació oficial.

Primer pas: incorporació al nou Congrés

Després de les eleccions i la proclamació dels diputats electes, la sessió constitutiva està prevista per al 23 de desembre, a les 10:00. En ella s’escolliran la Presidència del Congrés i els altres integrants de la Mesa, l’òrgan que dirigeix i organitza els treballs parlamentaris. Els electes hauran de complir els requisits per adquirir plenament la seva condició, inclòs l’acatament de la Constitució.

Des de la constitució de la Cambra s’obrirà un termini de cinc dies per constituir els grups parlamentaris. Per tant, aconseguir representació el 29N i obtenir reconeixement com a grup propi són dos moments diferents, segons el calendari anunciat pel Congrés.

Segon pas: sol·licitar grup parlamentari

La reforma aprovada el 23 de juliol de 2026 modifica l’article 23.1 del Reglament per a la pròxima legislatura. El text aprovat permet constituir grup mitjançant aquestes vies:

• Quinze diputats o més.
• Almenys cinc diputats i una mitjana del 10 % dels vots vàlids en el conjunt de les circumscripcions on hagin obtingut representació.
• Almenys cinc diputats i el 3 % dels vots vàlids nacionals.

Aquests són els llindars que recull el text aprovat de la reforma, no els anteriors percentatges del 15 % i del 5 %. La Mesa haurà d’examinar la sol·licitud i comprovar el compliment de les condicions.

Què passarà després

Si constitueix grup, podrà designar una portaveu pròpia i participar directament a la Junta de Portaveus, que intervé en l’organització dels debats i del calendari parlamentari. Si no aconsegueix grup ni s’incorpora vàlidament a un altre, els seus diputats quedaran integrats al Grup Mixt; l’organització de les portaveus s’explica a la web del Congrés.

A més, els acords territorials no garanteixen una única organització parlamentària: Compromís-Front Valencià ha expressat el seu objectiu d’aconseguir grup propi i, si no fos possible, negociar amb els seus socis (Demócrata, 27 d’octubre). Constituïda la Cambra, començarà també el procediment d’investidura. Obtenir escons permetrà participar en aquestes decisions, però no determina per si sol l’entrada al Govern.

Ada Colau Ballano (Barcelona, 1974) ha desenvolupat la seva trajectòria en l’activisme per l’habitatge i el govern municipal. Va ser la primera alcaldessa de Barcelona, entre 2015 i 2023, i les seves principals organitzacions de referència han estat Barcelona en Comú i Catalunya en Comú. Actualment encapçala la candidatura del Front Ampli per a les eleccions generals del 29 de novembre de 2026.

De l’activisme a les institucions

Abans d’ocupar càrrecs públics, va treballar a l’Observatori DESC, entitat dedicada als drets econòmics, socials i culturals. El 2009 va ser una de les impulsores de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), de la qual va ser portaveu fins al 2014. La seva activitat es va centrar en les execucions hipotecàries, els desnonaments i la protecció de les famílies endeutades. La PAH és un moviment social, no un partit polític. L’Ajuntament recull aquests antecedents en la seva semblança institucional.

La seva intervenció davant el Congrés al febrer de 2013 va contribuir a donar-li projecció estatal. El 2014 va deixar la portaveu de la PAH per impulsar Guanyem Barcelona, antecedent de Barcelona en Comú, i preparar una candidatura municipal. Aquest va ser el trànsit del seu paper com a portaveu social a la política electoral (perfil de BBC Mundo).

Quines competències va exercir

Colau va ser alcaldessa des del 13 de juny de 2015 fins al 17 de juny de 2023, durant dos mandats. Com a responsable de l’Alcaldia, dirigia el govern municipal, coordinava les seves àrees i representava institucionalment Barcelona. Convé distingir aquestes funcions de direcció de les competències de l’Ajuntament en el seu conjunt: no totes les decisions municipals corresponien personalment a l’alcaldessa (Ajuntament de Barcelona).

• Habitatge i serveis socials: direcció política d’actuacions municipals d’habitatge públic, atenció a l’emergència habitacional i suport a persones vulnerables.
• Urbanisme, mobilitat i espai públic: coordinació de polítiques locals sobre transformació urbana, circulació, zones per a vianants i qualitat ambiental.
• Turisme i convivència: impuls de la regulació municipal d’allotjaments turístics i coordinació de serveis locals.
• Gestió i representació: orientació del pressupost i de l’administració municipal, a més de relacions amb altres institucions.

També va presidir l’Àrea Metropolitana de Barcelona i va exercir responsabilitats en xarxes internacionals de ciutats, com C40 i Ciutats i Governs Locals Units. La seva capacitat municipal no equivalia a poder modificar per si sola la legislació hipotecària o la regulació general dels lloguers, matèries dependents també d’altres administracions (trajectòria institucional).

Partits i plataformes: quina relació va tenir amb cadascun

• Guanyem Barcelona: promotora el 2014 de la plataforma ciutadana que va precedir Barcelona en Comú.
• Barcelona en Comú: principal referent i candidata municipal el 2015, 2019 i 2023; va ser l’organització amb la qual va arribar a l’Alcaldia.
• Catalunya en Comú: integrant de la seva direcció i lideratge entre 2017 i 2024, dins de l’espai català dels comuns.
• En Comú Podem: referent i suport polític d’aquesta coalició electoral; no s’ha de confondre amb un partit propi dirigit exclusivament per ella.
• Podem, ICV i EUiA: forces amb les quals va compartir confluències. Aquesta col·laboració no demostra, per si mateixa, militància personal en cada organització.

Etapa posterior

Després de perdre l’Alcaldia el 2023, va romandre com a regidora fins a la seva sortida de l’Ajuntament el 2024. Posteriorment va presidir la Fundació Sentit Comú i va mantenir activitat pública. L’octubre de 2026 va assumir el lideratge electoral del Front Ampli, integrat per Comuns, Izquierda Unida, Moviment Sumar i Més Madrid, com a candidata a la Presidència i cap de llista per Barcelona. És una candidatura, no un càrrec executiu estatal (Demócrata, 17 d’octubre).

Una coalició com Front Ampli pot rebre un avançament públic per a despeses electorals, però constituir-se com a coalició no n’hi ha prou: ha d’acreditar el dret vinculat a les subvencions de les anteriors eleccions equivalents i sol·licitar-ho en termini. La norma central és l’article 127 bis de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Convé distingir aquest diner previ a la votació de l’avançament posterior a les eleccions.

1. Haver obtingut subvencions electorals anteriorment

L’article 127 bis reconeix avançaments als partits, federacions i coalicions que haguessin obtingut subvencions a les últimes eleccions corresponents i no haguessin estat privats posteriorment d’elles. Per a unes eleccions generals, la referència són les últimes eleccions a Corts Generals, no uns comicis autonòmics o europeus.

El requisit no consisteix simplement a tenir diputats o superar un percentatge d’intenció de vot. La llei exigeix haver obtingut la subvenció anterior. Per a una coalició nova, resulta essencial acreditar a qui correspon aquest dret: no s’ha de donar per suposat que una nova denominació hereta automàticament les subvencions d’una altra candidatura. Els preceptes consultats no resolen per si sols com atribuir-les quan canvia la composició d’una coalició.

2. Respectar la quantia màxima i els terminis

L’avançament no pot superar el 30 % de la subvenció percebuda a les últimes eleccions equivalents. L’article 127 bis també contempla aquest percentatge respecte de la subvenció per enviaments electorals regulada, per a les generals, a l’article 175.3. No és una quantitat lliurement determinada segons el pressupost de campanya.

• Sol·licitud: entre els dies vint-i-uè i vint-i-tresè posteriors a la convocatòria.
• Presentació: si la coalició concorre en més d’una província, el seu administrador general ha d’adreçar-se a la Junta Electoral Central. En els altres casos, correspon a l’administrador de candidatura davant la junta provincial, que la remet a la Central.
• Disponibilitat: l’Administració de l’Estat posa els avançaments a disposició dels administradors electorals a partir del dia vint-i-novè posterior a la convocatòria.

La Junta Electoral Central remet les sol·licituds a l’òrgan estatal competent i rebutja les de formacions sense dret a l’avançament.

3. Complir les condicions de subvenció i rendir comptes

La coalició no pot trobar-se en les causes d’exclusió de l’article 127. Entre elles figuren determinades conductes relacionades amb els supòsits d’il·legalització i la inclusió o manteniment de persones condemnades pels delictes expressament assenyalats, amb les excepcions legals corresponents.

A més, ha de presentar davant el Tribunal de Comptes una comptabilitat electoral detallada i documentada. La subvenció definitiva mai no pot superar les despeses electorals declarades i justificades. Les irregularitats poden motivar sancions i una proposta de reducció o denegació de l’ajuda.

4. Diferenciar l’avançament previ del posterior

L’article 133.4 regula un altre avançament: després de presentar la comptabilitat, l’Estat lliura, en trenta dies, el 90 % de la subvenció corresponent als resultats oficials, descomptant l’avançament previ. Per a aquest pagament exigeix un aval bancari del 10 % de la subvenció percebuda. No s’ha de traslladar automàticament aquesta garantia a l’avançament preelectoral de l’article 127 bis.

Finalment, s’ha de retornar el que s’hagi avançat que excedeixi la subvenció definitiva. Procedeix la devolució íntegra si no s’acredita, en els termes legals, que els electes van adquirir plenament la seva condició i van exercir efectivament el càrrec. Per a Front Ampli, la clau seria acreditar el dret procedent dels comicis anteriors, a més de complir els tràmits i controls: aquesta explicació no pressuposa que ja tingui reconegut aquest dret.