Els senyals eren allà: Óscar Puente abandonava el Govern, però no necessàriament la batalla política. La seva renúncia contra el criteri de Pedro Sánchez, els càrrecs orgànics que conservava i un comiat adreçat a la militància permetien llegir aquella compareixença com una cosa més que el final d’una etapa ministerial.
Va ser una renúncia "pactada" o, com el mateix Puente indica, una decisió pròpia a la qual el president es negava? O va ser, potser, un moviment per avançar-se a una jugada de Sánchez? DEMÓCRATA ja va indicar que el míting de València del passat divendres es va anunciar dilluns, un dia abans de la dimissió que el Govern "no volia" que presentés Puente. Hauria estat possible fer un míting en una València marcada per la DANA i els ecos de Mazón amb Puente encara sent ministre després d’una doble tragèdia ferroviària en la seva gestió? Segurament, no.
Ara, Lucía Méndez a El Mundo i Ketty Garat a ABC afegeixen fonts i detalls a aquesta discussió, descrivint tensions, interpretacions enfrontades sobre la relació entre tots dos i un possible moviment de Puente entre els militants de Valladolid. La sortida de Transportes no ha tancat les preguntes sobre el seu futur.
La filtració de "fonts del Govern" i una dimissió que va desbordar la versió oficial
Dimarts 3 de novembre, tant EFE com diversos mitjans van publicar que fonts del Govern descartaven la dimissió de Puente, el seu cessament i la seva renúncia a encapçalar la candidatura socialista per Valladolid. La continuïtat del ministre es presentava com una decisió ferma.
Al cap d’unes hores, Puente va anunciar davant la Diputació Permanent del Congrés que abandonava Transportes i les llistes del 29N. La posició que l’Executiu havia traslladat va quedar desmentida pel mateix ministre.
L’WhatsApp difós posteriorment per laSexta va aclarir com havia comunicat la seva decisió al president. "Quan llegeixis això, la teva primera reacció serà d’estupor", començava. Puente no demanava permís: avisava d’una renúncia que executaria.
Gest de "deslleialtat" per part de Puente
A El Mundo, Lucía Méndez reconstrueix una sortida que va sorprendre el president i recull testimoniatges governamentals que consideren un gest de deslleialtat tant la manera d’anunciar-la com la difusió posterior dels missatges.
"Ha passat alguna cosa entre ells", sostenen fonts citades per la periodista. Aquestes veus interpreten que s’ha produït un distanciament i assenyalen les expectatives de suport que podia tenir Puente.
Tot i això, la periodista també recull una versió distinta: dirigents que neguen una ruptura i subratllen que la dimissió va donar al PSOE un argument per diferenciar-se del PP en l’assumpció de responsabilitats.
La coincidència entre ambdues lectures està en l’autonomia de l’exministre i la discrepància apareix en valorar-ne les conseqüències: per a uns, va fer malbé la relació amb Sánchez; però per a altres, va prendre una decisió que el president no volia, però que al final va ajudar la seva campanya.
I si bé no hi ha mal que per bé no vingui, es podria dir que Sánchez no és dels perfils als quals els agrada que les seves persones de confiança els trenquin el guió. Sobretot si considerava políticament acabat després de la tragèdia d’Urda a qui se li va trencar el guió i que, a més, mesos abans havia plantejat la successió del mateix Sánchez.
Que l’exministre de Transports encara estigui, com a mínim, operatiu en l’àmbit orgànic i sigui aplaudit a distància als mítings podria ser un efecte col·lateral que l’actual secretari general dels socialistes no estigui veient del tot bé, tot i ser el primer a unir-se a aquest cor. O no?
Notícia destacada
Sacrifici, successió o totes dues coses? La dimissió desobedient d’Óscar Puente
4 minuts
Coordinació “silenciosa” o enemistat “íntima”?
No descartem certa coordinació a distància i que tot sigui un intent de “sortida i successions controlades” per part de Sánchez. Recordem que el dilluns 2 de novembre, el PSOE va anunciar el retorn de Sánchez als mítings a València. Puente encara era ministre i Moncloa defensava la seva continuïtat després de l’accident d’Urda.
Segons la reconstrucció de laSexta recollida per DEMÓCRATA, aquell mateix dilluns Puente havia preparat el missatge amb què comunicaria la seva renúncia. El dimarts va dimitir. El divendres, Sánchez va poder presentar la seva sortida com un exemple de responsabilitat política en una comunitat on la gestió de la dana i l’actuació de Carlos Mazón ocupaven el centre del debat.
Ja es va plantejar si aquella convocatòria podia interpretar-se com un “xiulet de gos”: un senyal que en reconeguessin el significat polític alguns destinataris abans que no pas el conjunt del públic. La hipòtesi es referia al calendari del míting i al seu escenari: muntar-lo podria haver estat un senyal per a Puente que, per molt que verbalment li digués “no”, Sánchez li estava indicant la porta de sortida.
Sigui com sigui, el més increïble és el gir de guió: el Govern el dimarts defensava que Puente s’havia de quedar per gestionar la crisi i, després de la seva sortida, el mateix divendres va convertir la seva marxa en una demostració de dignitat.
Comença el postsanchisme?
Ketty Garat aporta a ABC una informació que desplaça el focus cap al partit. Segons fonts del PSOE de Castella i Lleó citades per la periodista, Puente prepara un acte a porta tancada amb militants de la seva agrupació a Valladolid.
Garat relaciona aquest moviment amb un distanciament previ respecte a Sánchez i amb el protagonisme adquirit per altres integrants del Govern. Aquesta lectura assenyala una hipòtesi diferent sobre la coordinació: que la sortida de Puente alterés un guió que Sánchez tenia escrit. També interpreta que podria estar posant la primera pedra per a una etapa posterior al 29N. Tot això, llevat que estiguem davant un moviment 'controlat' per part de Sánchez, que vol poder 'triar' el seu successor.
La preparació de la trobada és una informació atribuïda a fonts d’ABC. Però Valladolid té rellevància pròpia. L’exministre conserva la secretaria general provincial i el seu lloc a l’Executiva Federal. Ha deixat el Consell de Ministres sense desprendre’s de la seva posició dins del PSOE.
Salvar-se pel PSOE i conservar aspiracions
Fonts de l’entorn de Puente contemplaven unes possibles primàries si s’obria la successió, però també consideraven que les tragèdies ferroviàries havien tancat les seves opcions de lideratge. Ara, però, no està clar res després de la seva dimissió.
Els seus defensors poden presentar la renúncia com una acreditació de responsabilitat. Els seus crítics poden entendre-la com el reconeixement del cost polític de la seva gestió. L’acomiadament adreçat als militants n’afegeix una altra dimensió. Puente els va demanar unitat i orgull pel que s’ha aconseguit i pel que resta pendent. Garat destaca aquest passatge com una senyal de continuïtat política.
El mateix Carlos Martínez, secretari general del PSOE de Castella i Lleó, ha defensat que el partit continuï comptant amb Puente.
Sánchez rebutja sentir-se traït
Tot i que les fonts descriuen tensions, Sánchez manté públicament el reconeixement al seu antic ministre. En la seva entrevista amb La Vanguardia d’avui, el president va rebutjar sentir-se traït per la dimissió i va sostenir que Puente havia dignificat la política. Per tant, no hi ha una declaració pública d’enfrontament entre tots dos.
Carlos Cuerpo s’encarrega de Transportes. Puente conserva els seus càrrecs al PSOE. La trobada amb militants de la qual informa ABC i el resultat electoral de l’29 de novembre seran els pròxims elements per avaluar el seu marge d’actuació dins del partit. Per tant, o bé les espases comencen a estar en alt per a Sánchez i Puente... o bé Sánchez ha començat, públicament, a escriure el seu epitafi polític al capdavant del PSOE assegurant que la persona que desitgi que el substitueixi entengui com i quan havia de moure fitxa, sortir... i esperar.