Espanya va haver de limitar durant tres hores les seves exportacions d’electricitat a França, Portugal i el Marroc per preservar l’estabilitat del sistema elèctric nacional. La decisió va ser adoptada per Red Eléctrica (REE) el passat 5 de novembre, entre les 19.00 i les 22.00 hores, en un context de poca producció d’energies renovables i disponibilitat limitada de centrals convencionals. La mesura, avançada aquest dissabte per Cinco Días, ha despertat preocupació en el sector energètic per les dificultats per garantir reserves de generació suficients durant determinats moments del dia.
El succés es va produir quan Espanya encara no havia entrat als mesos de més consum elèctric de l’hivern. Segons les dades analitzades per la consultora Nera, la demanda rondava els 34.000 megavats (MW), una xifra inferior als pics que es poden registrar durant les onades de fred. Tanmateix, la combinació d’una caiguda en la producció eòlica, l’absència de generació solar en aquestes hores i les indisponibilitats d’algunes instal·lacions convencionals van reduir el marge de maniobra de l’operador.
Red Eléctrica ha confirmat a Cinco Días que va restringir la capacitat d’intercanvi disponible per als mercats amb l’objectiu de conservar la generació necessària per atendre possibles desequilibris. L’operador sosté, a més, que aquestes limitacions formen part de les eines habituals de gestió del sistema en situacions de baixa producció renovable i elevada indisponibilitat de centrals tèrmiques.
Què va passar el 5 de novembre perquè Espanya limités les seves exportacions
L’explicació del succés és en la combinació de diversos factors que van coincidir durant les primeres hores de la nit. A les 20.00 hores del 5 de novembre, la generació solar era pràcticament nul·la, com sol passar habitualment després de la posta de sol. A aquesta circumstància s’hi va sumar una aportació especialment reduïda de l’energia eòlica.
Segons l’anàlisi elaborada per la consultora Nera a partir de les dades de Red Eléctrica, els parcs eòlics espanyols produïen gairebé 1.400 MW, tot i que la potència instal·lada d’aquesta tecnologia ronda els 33.000 MW. La diferència no significa que les instal·lacions estiguessin avariades, sinó que l’absència de vent suficient en limitava la producció en aquell moment.
L’energia nuclear tampoc no funcionava a plena capacitat. Dos centrals es trobaven indisponibles, cosa que reduïa la generació nuclear fins a aproximadament 5.000 MW.
Davant d’aquesta situació, les centrals de cicle combinat de gas natural van haver d’assumir una part considerable de la demanda. La seva producció va arribar als 16.800 MW, amb totes les instal·lacions disponibles ja en funcionament. La capacitat operativa d’aquests cicles se situava al voltant dels 18.500 MW, de manera que gairebé no quedava marge per augmentar ràpidament la seva aportació.
El resultat va ser un sistema amb prou electricitat per atendre el consum ordinari, però amb una reserva més ajustada per respondre a possibles imprevistos.
Per què Red Eléctrica va decidir frenar les vendes a França, Portugal i el Marroc
Per entendre la decisió cal distingir entre l’electricitat que s’està consumint i la capacitat addicional que cal mantenir disponible per seguretat.
Red Eléctrica té l’obligació d’equilibrar en tot moment la generació i la demanda. A més, necessita disposar de reserves per actuar quan una central deixa de produir inesperadament, augmenta el consum o es registra una desviació respecte a les previsions.
En aquest cas, l’operador va optar per limitar la capacitat comercial d’exportació per conservar recursos de generació dins del sistema espanyol. Així podia disposar d’un marge més gran per respondre a possibles desequilibris sense comprometre el subministrament interior.
La mesura va afectar els intercanvis amb França, Portugal i el Marroc, tot i que és important precisar que no va significar una desconnexió física d’Espanya de les xarxes elèctriques dels seus veïns.
De fet, les importacions van continuar. Segons la informació publicada per Cinco Días, Espanya va arribar a rebre al voltant de 1.400 MW des de França, una aportació que va ajudar a cobrir les necessitats del sistema.
La diferència és rellevant: limitar les exportacions no equival a quedar-se sense electricitat ni demostra que existís un apagó imminent. Es tracta d’una mesura d’operació destinada a preservar les reserves disponibles.
Hi va haver risc d’un nou apagó a Espanya?
L’episodi ha generat inquietud pel precedent de l’apagó del 28 d’abril de 2025, que va deixar sense subministrament una bona part de la península Ibèrica. Tanmateix, no hi ha informació que permeti afirmar que Espanya estigués a punt de patir un altre apagó el passat 5 de novembre.
La restricció de les exportacions va ser una actuació preventiva per garantir la seguretat de l’operació. La seva aplicació evidencia que el marge de reserva era limitat, però no demostra per si sola que s’hagués produït una situació de pèrdua de control del sistema.
Fonts del sector citades per Cinco Días interpreten el que ha passat com un senyal de tensió a la xarxa elèctrica. La consultora Nera també considera significatiu que les limitacions s’apliquessin amb una demanda d’uns 34.000 MW, inferior als nivells que es poden assolir durant l’hivern.
La preocupació se centra en el que podria passar si coincidissin temperatures més baixes, un consum més alt, una escassa producció renovable i diverses centrals fora de servei.
No obstant això, Red Eléctrica subratlla que la limitació d’intercanvis és un mecanisme conegut i que pot resultar necessari en diferents circumstàncies. Per tant, no s’ha de confondre una restricció preventiva amb una emergència elèctrica declarada.
Havia passat abans una suspensió d’exportacions elèctriques?
Tot i que no és una actuació habitual que es restringeixin simultàniament les exportacions cap als tres països, hi ha antecedents.
Segons les dades públiques de Red Eléctrica citades per Cinco Días, entre gener de 2017 i desembre de 2024 no es van registrar limitacions simultànies d’aquest tipus. Al contrari, al desembre de 2024 es van produir restriccions durant 14 hores repartides entre els dies 11, 12 i 13.
El 2025 també es van comptabilitzar 18 hores amb limitacions, de les quals 14 van correspondre a la jornada del gran apagó peninsular d’abril.
La principal diferència respecte a l’episodi de novembre de 2026 és el context de consum. Les restriccions de desembre de 2024 van coincidir amb l’hivern, mentre que l’actuació del passat dia 5 es va produir quan la demanda encara estava lluny dels nivells més elevats de la temporada.
A més, el 6 d’octubre d’aquest any ja s’havia registrat un altre episodi de tensió, durant el qual Red Eléctrica va reduir de manera important les exportacions i va recórrer a la disminució temporal del consum industrial per equilibrar la xarxa.
El paper de les indústries i les centrals de gas per evitar problemes de subministrament
La limitació de les exportacions no és l’única eina que pot utilitzar Red Eléctrica quan necessita reforçar les reserves.
L’operador també disposa del Servei de Resposta Activa de la Demanda (SRAD), un mecanisme mitjançant el qual determinades indústries i altres consumidors participants es comprometen a reduir temporalment el seu consum elèctric quan el sistema ho necessita.
Aquestes empreses reben una compensació econòmica per mantenir-se disponibles i, si escau, per disminuir efectivament la seva demanda. No es tracta de talls generalitzats als habitatges, sinó d’un servei específic d’equilibri amb participants adjudicats prèviament.
Durant el 2026, Red Eléctrica ha utilitzat aquest mecanisme en diverses ocasions. Segons les dades publicades per Cinco Días, des del setembre no s’havien registrat noves activacions, tot i que el sistema continua disponible per respondre a situacions puntuals.
La importància d’aquesta eina augmentarà durant el proper hivern. La subhasta de l’SRAD prevista per al 26 de novembre, corresponent al primer semestre de 2027, preveu fins a 25 ordres d’activació, davant les 21 del període vigent. És un increment d’aproximadament el 19% en el nombre màxim d’ordres.
L’operador també ha demanat a les principals companyies elèctriques que revisin els seus calendaris de manteniment per intentar disposar de més instal·lacions de generació durant els mesos de major demanda.
Tanmateix, les aturades de les centrals no sempre es poden ajornar, especialment quan responen a revisions tècniques obligatòries o a avaries.
Pot afectar aquesta situació el preu de la llum?
La restricció de les exportacions no suposa necessàriament un encariment immediat de la factura elèctrica. No hi ha dades que permetin atribuir a les tres hores del 5 de novembre un increment concret en la factura dels consumidors domèstics.
El preu de l’electricitat depèn de nombrosos factors, entre ells l’oferta disponible, la demanda, el cost del gas, els intercanvis internacionals i els serveis necessaris per mantenir estable el sistema.
Quan disminueix la generació renovable i augmenta la dependència dels cicles combinats, el gas pot adquirir més pes en la formació del preu majorista. Tot i això, això no significa que cada restricció d’exportacions provoqui automàticament un encariment de l’electricitat.
També hi ha costos associats als mecanismes d’ajust que s’utilitzen per mantenir l’equilibri entre generació i consum. Red Eléctrica recorda que aquests serveis estan regulats i formen part del funcionament ordinari del sistema elèctric.
La qüestió de fons és com garantir prou recursos de generació i flexibilitat mentre continua augmentant el pes de les energies renovables. L’episodi del 5 de novembre demostra la importància de comptar amb reserves disponibles quan la producció solar i eòlica disminueix, especialment durant les hores nocturnes.
De moment, l’actuació de Red Eléctrica va permetre mantenir la gestió del sistema sense que s’hagi comunicat una interrupció generalitzada del subministrament associada a aquestes restriccions. Tot i això, la limitació simultània de les exportacions a França, Portugal i Marroc ha reobert el debat sobre la disponibilitat de centrals convencionals, la capacitat d’emmagatzematge i la preparació del sistema elèctric espanyol per als pròxims mesos d’hivern.