La xarxa elèctrica es tensa i la indústria per a màquines

Per modificar el SRAD o crear una nova eina similar en el sistema elèctric espanyol, no existeix un “procediment especial” ad hoc: s’utilitzen els canals generals de producció normativa (lleis i reglaments), combinats amb el paper tècnic dels reguladors i la coordinació amb les comunitats autònomes. El decisiu és en quin rang normatiu està regulat el SRAD o el seu instrument equivalent.

1. Reforma via llei (modificar la Llei del Sector Elèctric o una altra llei ordinària)

Si els elements essencials del SRAD (definició, objectius, principis de funcionament, grans paràmetres de disseny) estan fixats en una llei, per canviar-los es necessita una altra llei, és a dir, una reforma legislativa:

• Iniciativa:
  • Projecte de llei del Govern: l’aprova el Consell de Ministres i el remet al Congrés. És la via típica quan es redissenyen instruments complexos del mercat elèctric.
  • Proposició de llei: la poden presentar grups parlamentaris, el Senat, assemblees autonòmiques o per iniciativa popular. Políticament és menys freqüent en matèries tan tècniques, però possible.
• Tramitació parlamentària:
  • Qualificació per la Mesa i presa en consideració (en el cas de proposicions de llei).
  • Debat de totalitat, si es planteja esmena a la totalitat.
  • Fase d’esmenes a l’articulat i ponència a la comissió competent (habitualment Energia o Transició Ecològica).
  • Dictamen de la comissió i debat en Ple del Congrés.
• Aprovació:
  • La llei ordinària s’aprova per majoria simple al Congrés (més vots a favor que en contra).
  • Passa al Senat, on pot ser aprovada, esmenada o vetada. El Congrés té l’última paraula (pot aixecar vetos i acceptar o no esmenes).
• Sanció i publicació:
  • Un cop aprovada per ambdues Càmeres, es remet al Rei per a la seva sanció i promulgació.
  • Es publica al BOE i entra en vigor a la data que indiqui, o als 20 dies si no es diu res.

Aquesta ruta permet tant modificar el SRAD vigent (reforma parcial) com derogar-lo i crear un esquema totalment nou a la pròpia llei.

2. Reforma o creació via reial decret-llei

Si el Govern considera que hi ha una extraordinària i urgent necessitat (per exemple, crisi de preus energètics), pot actuar mitjançant reial decret-llei:

• El aprova el Consell de Ministres i entra en vigor després de la seva publicació al BOE.
• Ha de ser convalidat pel Congrés en un termini màxim de 30 dies, per majoria simple.
• En la mateixa sessió de convalidació, el Congrés pot acordar la seva tramitació com a projecte de llei, obrint ja un procés ordinari amb possibilitat d’esmenes.

Amb aquesta via es poden introduir o modificar instruments tipus SRAD, sempre que es respectin els límits constitucionals del decret-llei (no pot afectar institucions bàsiques de l’Estat, drets fonamentals en el seu contingut essencial, etc.). És habitual per ajustos urgents de la regulació energètica.

3. Desenvolupament reglamentari: reial decret o ordre ministerial

Si la llei ja habilita el Govern a concretar aspectes tècnics del SRAD o d’una nova eina, la modificació pot fer-se mitjançant reglament:

• Reial decret del Consell de Ministres: per a elements estructurals del disseny (metodologies de càlcul, esquemes de subhastes, obligacions dels agents, etc.).
• Ordre ministerial (p. ex. del Ministeri competent en energia): per a paràmetres més operatius (calendari, valors concrets, formats d’informació).

Parlamentàriament, aquests actes no es tramiten com a lleis: s’elaboren en l’àmbit del Podere Executiu, normalment amb:

• Consultes públiques prèvies i audiències d’informació pública.
• Informes preceptius (Consell d’Estat, CNMC, altres òrgans).
• Control polític posterior mitjançant preguntes, compareixences o proposicions no de llei, però sense vot legislatiu sobre el text.

4. Paper de la CNMC i comunitats autònomes

Encara que no són “passos parlamentaris” en sentit estricte, sí formen part del circuit:

• CNMC: emet informes (sovint preceptius, a vegades vinculants en part) sobre normes que afecten el mercat i els peatges/retribucions. La seva anàlisi tècnica sol condicionar la redacció final de lleis i reglaments sobre SRAD o instruments anàlegs.
• Comunitats autònomes:
  • Participen en consultes i conferències sectorials quan la mesura incideix en les seves competències (per exemple, renovables, autoritzacions, planificació).
  • Poden impulsar proposicions de llei remeten-les a les Corts Generals.
  • Aplican i desenvolupen, en el seu àmbit, part de la regulació aprovada a nivell estatal.

En resum, per tocar el SRAD o crear una eina equivalent, la clau és decidir què ha d’anar a nivell de llei (requereix tramitació completa al Congrés i Senat) i què pot deixar-se al desenvolupament reglamentari, que el Govern pot ajustar amb més agilitat, sempre dins del marc legal fixat per les Corts.

La legislació espanyola configura Red Eléctrica de España (REE), com a operador del sistema i gestor de la xarxa de transport, com l’actor responsable de garantir l’equilibri instantani entre generació i demanda i d’articular els serveis d’ajust i balanç. Aquestes funcions es basen, principalment, en la Llei 24/2013 del Sector Elèctric (especialment el seu títol V sobre gestió econòmica i tècnica del sistema) i en la Circular 3/2019 de la CNMC i el seu desenvolupament mitjançant resolucions que aproven i modifiquen els procediments d’operació (PO 3.x, 7.x, 9.x, 14.x, etc.).

(i) Planificació i operació en temps real del sistema

La Llei 24/2013 situa la gestió econòmica i tècnica del sistema al títol V, on es regulen les funcions de l’operador del sistema i de l’operador del mercat. Sobre aquesta base:

• REE actua com a gestor de la xarxa de transport, participant en la planificació de la xarxa i podent proposar modificacions puntuals dels plans de desenvolupament quan detecta riscos rellevants per a la garantia i seguretat de subministrament o necessitats de noves posicions en nusos crítics. La llei preveu que l’operador del sistema elevi propostes motivades al Ministeri competent, que decideix després d’informe de la CNMC.
• A curt termini, REE és responsable de la programació del sistema a través dels procediments d’operació de la sèrie 3 (per exemple, el PO 3.1 sobre procés de programació) i de l’intercanvi d’informació en temps real (PO 9.1). Aquests procediments fixen com s’integren la casació del mercat diari i intradiari amb la seguretat de xarxa.
• La Circular 3/2019 encarrega a l’operador del sistema el càlcul de capacitats d’intercanvi en interconnexions i la coordinació amb els operadors francès i portuguès per a subhastes explícites i acoblaments de mercat, d’acord amb els reglaments europeus, integrant aquesta planificació operativa amb l’operació en temps real.

(ii) Gestió de serveis d’ajust i serveis de balanç

Els serveis d’ajust i balanç es defineixen en la normativa de la CNMC, en particular:

• La Circular 3/2019 estableix les metodologies que regulen el funcionament del mercat majorista i la gestió de l’operació del sistema, “incloent els serveis de balanç”. REE, com a operador del sistema, ha d’elaborar propostes de desenvolupament de la regulació europea, així com de regles i procediments per al bon funcionament del mercat majorista.
• La Resolució de 11 de desembre de 2019 aprova les condicions relatives al balanç per a proveïdors i responsables de balanç. A partir d’aquí i de successives resolucions, els PO 3.x, 7.x i 14.x regulen:
  • L’activació i assignació de reserves i energies de balanç (RR, regulació secundària –aFRR–, regulació terciària –mFRR– i altres productes específics com el servei de resposta activa de la demanda, SRAD).
  • L’ús de plataformes europees de balanç (Mari, Picasso, etc.), on l’operador del sistema espanyol participa assignant i rebent energies de balanç per al sistema peninsular.
  • La liquidació econòmica d’aquests serveis, recollida de forma sistemàtica en el PO 14.4 “Drets de cobrament i obligacions de pagament pels serveis d’ajust del sistema”, adaptat en múltiples resolucions des de 2015 i especialment després de 2019.
• En serveis específics, com el SRAD (PO 7.5), REE:
  • Determina les necessitats de reserva addicionals quan no disposa de recursos suficients.
  • Activa reduccions de demanda dels proveïdors adjudicataris quan és necessari reforçar el balanç, conforme a la regulació aprovada per la CNMC.

(iii) Seguretat, fiabilitat i qualitat del subministrament associades al balanç

La Llei 24/2013 exigeix que la planificació de la xarxa i l’operació s’orientin a garantir la seguretat i qualitat del subministrament. Aquesta funció es concreta en:

• El PO 1.1 “Criteris de funcionament i seguretat per a l’operació del sistema elèctric”, que fixa, sota responsabilitat de REE, els nivells admissibles de tensió, freqüència i sobrecàrrega d’elements de la xarxa i els principis d’actuació davant contingències.
• Els procediments sobre control de tensió i serveis de no freqüència (per exemple, PO 7.4), on REE determina necessitats zonals, coordina recursos de generació, emmagatzematge i demanda i envia consignes per mantenir la tensió dins de rangs segurs.
• L’obligació de disposar de reserves suficients (secundària, terciària, RR i serveis específics com SRAD) i d’activar aquestes reserves per corregir desviacions i mantenir l’equilibri producció–consum, tal com descriuen les condicions de balanç i els PO 3.x i 14.x.

(iv) Transparència, neutralitat i accés dels agents

Tant la Llei 24/2013 com la Circular 3/2019 subratllen obligacions de neutralitat i transparència:

• La Circular 3/2019 preveu que l’operador del sistema publiqui al seu web les metodologies, condicions, regles i procediments aplicables al mercat majorista i a l’operació del sistema, i que informi els participants de l’estat de les propostes des del seu inici.
• REE ha d’establir procediments efectius per detectar comportaments anòmals o incompliments del Reglament (UE) 1227/2011 (REMIT) i remetre a la CNMC informes sobre conductes sospitoses.
• En matèria de serveis de balanç, les resolucions sobre PO 14.4 i condicions de balanç obliguen l’operador del sistema a publicar informació detallada sobre energies de balanç assignades, preus marginals, necessitats sol·licitades i satisfetes i altres dades rellevants per assegurar un accés no discriminatori i una liquidació transparent dels serveis d’ajust.

En conjunt, la normativa vigent configura Red Eléctrica com un operador del sistema neutral, encarregat de programar i operar el sistema en temps real, definir i activar serveis d’ajust i balanç, vetllar per la seguretat i qualitat del subministrament i garantir que l’accés dels agents a aquests serveis es faci amb criteris de transparència, objectivitat i no discriminació, sota la supervisió reguladora de la CNMC i amb plena integració en el marc europeu.

En el sistema elèctric espanyol, la participació d’empreses en serveis d’ajust de demanda i en les subhastes associades es recolza en un bloc de normativa tècnic‑econòmica dictada principalment per la CNMC i la Secretaria d’Estat d’Energia. Aquesta normativa defineix qui pot oferir serveis de resposta activa de la demanda o de balanç, com s’organitzen les subhastes i quins requisits tècnics, jurídics i econòmics han de complir els participants.

Normativa clau que regula els serveis i les subhastes

Entre les disposicions més rellevants destaquen:

• Circular 3/2019, de 20 de novembre, de la CNMC, que estableix les metodologies que regulen el funcionament del mercat majorista d’electricitat i la gestió de l’operació del sistema (BOE-A-2019-17287). És el “marc de capçalera” al qual remeten molts procediments d’operació i regles de mercat.
• Resolucions de regles de funcionament dels mercats diari i intradiari (mercat d’OMIE), entre elles la de 23 de desembre de 2015 (BOE-A-2015-14278), la de 9 de maig de 2018 (BOE-A-2018-6295), la de 6 de maig de 2021 (límits d’oferta; BOE-A-2021-8362), la de 23 de febrer de 2023 (BOE-A-2023-5582) i, per a l’adaptació a les subhastes intradiàries europees, la de 23 de maig de 2024 (BOE-A-2024-11958).
• Resolució de 19 d’octubre de 2023, de la CNMC, que aprova el procediment d’operació elèctric 7.5 sobre el servei de resposta activa de la demanda i modifica el 14.4 sobre drets de cobrament i obligacions de pagament pels serveis d’ajust (BOE-A-2023-22497), posteriorment actualitzada per la Resolució de 6 de novembre de 2025 (BOE-A-2025-22853).
• Bloc de procediments d’operació P.O.3.x, 7.x, 9.2 i 14.x, modificats per diverses resolucions entre 2020 i 2025 (per exemple, Resolucions de 13 de gener de 2022 –P.O.3.11–, 10 de març de 2022 –P.O.7.2–, 16 de desembre de 2021 i 30 de novembre de 2021 –P.O.14.1, 14.3 i 14.4–, 6 de març de 2024, 25 d’abril de 2024 i 12 de juny de 2025). Aquests textos fixen l’operativa concreta dels serveis d’ajust, proves, mesures i liquidació.
• Resolució de 11 de desembre de 2019, de la CNMC, sobre condicions relatives al balanç per als proveïdors de serveis de balanç i subjectes responsables del balanç en el sistema elèctric peninsular (BOE-A-2019-18423).
• Resolució de 8 de setembre de 2022, de la CNMC, sobre condicions aplicables als serveis de no freqüència i altres serveis per a l’operació del sistema (BOE-A-2022-15755).
• Per al antic servei de gestió de la demanda d’interruptibilitat, l’Ordre IET/2013/2013 (no llistada aquí) i les seves modificacions, com l’Ordre ETU/362/2018 (BOE-A-2018-4751) i l’Ordre TEC/897/2019 (BOE-A-2019-12361), regulaven les subhastes específiques d’interruptibilitat.

Requisits principals perquè les empreses puguin participar

D’aquest entramat normatiu se’n deriven, de forma sintètica, els següents requisits legals i tècnics:

• Ser un subjecte habilitat: l’empresa ha de poder actuar com a agent de mercat (davant OMIE) i/o com a subjecte responsable de balanç o proveïdor de serveis de balanç davant l’operador del sistema (REE), conforme a la Circular 3/2019 i la Resolució de 11 de desembre de 2019. En molts casos la participació es canalitza a través d’un comercialitzador o d’un agregador de demanda que assumeix aquesta responsabilitat.
• Inscripció i contractes previs: és necessari disposar de contracte d’accés a xarxa i, si escau, de contracte de representació, així com complir amb els procediments d’alta com a subjecte de liquidació en els termes previstos en els procediments d’operació 14.x i en les regles de mercat.
• Requisits tècnics de mesura i comunicacions: els procediments P.O.7.2, P.O.7.5 i P.O.9.2 exigeixen que les instal·lacions participants disposin d’equips de mesura adequats (sovint en quart d’hora o intervals més curts), telemesura i telecontrol en temps gairebé real perquè l’operador del sistema pugui verificar la reducció de demanda i gestionar l’activació del servei.
• Proves d’aptitud i compliment operatiu: el P.O.3.8 i altres normes de proves obliguen a superar assajos previs per demostrar que les càrregues poden modular-se segons les instruccions de l’operador. A més, hi ha obligacions de disponibilitat, temps màxims de resposta i compliment dels programes de reducció compromesos a la subhasta o al mercat de balanç.
• Solvència econòmica i garanties: les resolucions sobre els procediments 14.1, 14.3 i 14.4 (incloses les de 30 de novembre de 2021, 16 de desembre de 2021 i 3 d’octubre de 2024) introdueixen esquemes de garanties mínimes dinàmiques i regles de liquidació de desviacions. Les empreses han d’aportar avals o garanties financeres suficients per cobrir la seva exposició per desviacions i possibles penalitzacions si no compleixen les ordres d’ajust.
• Cumpliment de les regles de subhasta i de casació: en els mecanismes organitzats en forma de subhasta (serveis de reserva, serveis de no freqüència, restriccions tècniques o, en el seu moment, interruptibilitat), l’empresa ha de presentar ofertes que respectin els formats, límits de preu, potències mínimes i altres condicions que fixen les regles de mercat (resolucions sobre mercats diari/intradiari i sobre serveis de no freqüència).
• Relació amb el comercialitzador o agregador: quan el consumidor participa a través d’un agregador de demanda o del seu comercialitzador, els contractes privats han de ser coherents amb les responsabilitats que la regulació atribueix al subjecte responsable de balanç, especialment en matèria de drets de cobrament, penalitzacions i repartiment dels ingressos procedents dels serveis d’ajust.

A la pràctica, qualsevol projecte empresarial de participació en resposta activa de la demanda o en serveis d’ajust ha de partir d’una anàlisi detallada del procediment d’operació 7.5, de les condicions relatives al balanç i de les regles de mercat vigents, i coordinar-se estretament amb l’operador del sistema, l’operador del mercat i, si escau, la CNMC.