La visita de Brasil a l'Índia tenia un preu acord amb l'expectació que despertava. La selecció dirigida per Carlo Ancelotti va disputar aquest dissabte a Calcuta el primer partit de la seva història davant del combinat indi i va acabar imposant-se per 4-0, amb gols d'Estêvão, Pedro i un doblet de Samuel Lino. Vinícius Júnior va ser titular i va jugar la primera meitat davant d'un públic que portava setmanes esperant l'arribada d'una de les seleccions més populars del país asiàtic.
Més enllà del marcador, el partit va deixar unes xifres econòmiques poc habituals per a un amistós. Segons Mint, que cita una font de la All India Football Federation (AIFF), la Confederação Brasileira de Futebol (CBF) hauria pactat un caché d'entre 35 i 40 crore de rupies, és a dir, entre 350 i 400 milions de rupies, únicament per la participació de Brasil. Al canvi actual, aquesta quantitat equival aproximadament a entre 3,2 i 3,7 milions d'euros. Ni la federació índia ni la brasilera han fet públic el contracte, per la qual cosa s'ha de considerar una estimació atribuïda a fonts de l'organització i no una xifra oficial auditada.
Fins al 80% del pressupost s'hauria destinat a Brasil
El cost total previst per organitzar l'Índia-Brasil rondava els 500 milions de rupies, uns 4,6 milions d'euros al canvi actual. De confirmar-se les quantitats publicades, el pagament a la CBF hauria absorbit aproximadament entre el 70% i el 80% de tot el pressupost de l'encontre, abans de sumar alguns dels costos logístics associats a una delegació d'aquestes dimensions.
Un d'aquests desemborsos va ser el desplaçament. Les estimacions situen en al voltant de 60 milions de rupies el cost de l'avió xàrter utilitzat per a una expedició brasilera d'unes 90 persones, a més de l'allotjament, la seguretat i altres despeses d'organització. L'amistós formava part d'una finestra internacional molt més costosa per a l'AIFF, que també va programar encontres davant d'Uruguai i Panamà i el desemborsament conjunt es va estimar entre 800 i 900 milions de rupies.
La comparació permet entendre el valor comercial de Brasil. Uruguai hauria acordat uns 125 milions de rupies per participar i Panamà al voltant de 55 milions, mentre que la quantitat destinada a la CBF s'acostaria per si sola al pressupost combinat de bona part de la resta de la finestra. La presència de noms com Vinícius, Endrick, Marquinhos o el mateix Ancelotti era un dels principals arguments utilitzats per justificar la despesa.
Vinícius, el gran reclam en Calcuta
La figura de Vinícius Júnior té un pes especial. Calcuta manté des de fa dècades una relació molt estreta amb el futbol brasiler i l'expectació al voltant de l'atacant del Real Madrid va ser enorme des de l'arribada de l'expedició. La pròpia CBF va destacar que Vini tornava a Índia deu anys després d'haver disputat allí amb Brasil sub-17 la BRICS Cup de 2016, torneig en el qual va ser campió i màxim golejador amb cinc tants.
Durant la preventa, gairebé 13.000 persones van arribar a coincidir a la cua virtual per comprar entrades i les localitats més barates es van esgotar ràpidament. Els preus van començar al voltant de les 1.000 rupies i van augmentar considerablement a les zones premium, tot i que l'expectació no va acabar omplint completament el Salt Lake Stadium. Reuters va comptabilitzar uns 51.000 espectadors en el partit.
El preu de les entrades es va convertir de fet en un dels punts de debat. Algunes localitats premium van assolir quantitats molt elevades per al nivell de renda local, cosa que ajuda a explicar que un esdeveniment històric no completés tot l'aforament disponible. L'interès comercial, tanmateix, va ser més ampli que la taquilla: patrocinadors, hospitalitat corporativa, drets audiovisuals i la repercussió de rebre Brasil formaven part del valor que la federació índia esperava extreure de l'operació.
La taquilla no és el mateix que els diners de la CBF
Aquí convé diferenciar dues xifres. Els diners que va generar el partit no equivalen necessàriament als diners que va ingressar la CBF. La federació brasilera hauria rebut principalment el caché pactat per acudir a l'amistós, mentre que els ingressos per venda d'entrades, patrocinadors i explotació comercial corresponien als organitzadors segons els acords assolits entre les parts.
Per això les informacions que parlen de més de quatre milions de dòlars "generats" per Brasil no s'han d'interpretar automàticament com a beneficis nets per a la CBF. La referència més sòlida disponible sobre el contracte situa el pagament directe a la federació brasilera en el rang de 35-40 crore de rupies, mentre que el pressupost complet de l'Índia-Brasil rondava els 50 crore.
Tampoc es pot confondre facturació amb benefici. Del import que rep la federació poden derivar-se diferents costos associats a la gira, mentre que per a l'AIFF el càlcul econòmic final dependrà de quant hagi recuperat mitjançant entrades, patrocinis, televisió i altres acords comercials. La federació índia ha mantingut la confidencialitat dels detalls econòmics del contracte.
Un 4-0 amb Vinícius sense marcar
En l'esportiu, Brasil va resoldre l'amistós després d'un inici més igualat del que es preveia. Estêvão va obrir el marcador al minut 28 i Pedro va ampliar la diferència abans del descans. Samuel Lino, que va substituir Vinícius, va marcar dues vegades durant la segona part per tancar el 4-0. L'estrella del Real Madrid no va trobar el gol i Ancelotti va aprofitar el xoc per realitzar nombroses rotacions.
El partit va tancar a més la primera concentració de Brasil després del Mundial de 2026. La gira havia començat amb dos amistosos davant Austràlia, amb un empat 1-1 i una victòria 4-2, i va acabar a Calcuta amb el triomf davant Índia. Ancelotti va utilitzar aquests encontres per provar jugadors i rejovenir un grup en el qual faltava bona part de la plantilla mundialista.
Per què Índia va acceptar pagar tant
Per a la federació índia, el valor de l'encontre no estava únicament en competir contra un rival molt superior. Brasil era l'adversari millor situat en el rànquing FIFA al qual Índia s'havia enfrontat des de la creació de la classificació mundial el 1992, i el partit permetia utilitzar la enorme popularitat de la Canarinha al país per generar atenció cap a la selecció local. L'AIFF va presentar l'amistós com un esdeveniment històric i una oportunitat excepcional per als seus futbolistes.
El risc financer era considerable. Documents coneguts abans del partit mostraven que els comptes ordinaris de l'AIFF disposaven de recursos molt inferiors al cost total atribuït a aquesta finestra internacional, cosa que havia obert un debat dins del futbol indi sobre la rendibilitat de destinar tant de diners a amistosos de prestigi.
Per a la CBF, en canvi, l'equació era molt més senzilla. Viatjar a Calcuta per enfrontar-se a la selecció número 138 del món hauria reportat entre 3,2 i 3,7 milions d'euros només en concepte de participació, a més d'obrir un dels mercats amb major nombre de seguidors del futbol brasiler. El resultat va ser un 4-0 sense massa sobresalts i una operació que demostra que, en determinats mercats, portar a Vinícius i la samarreta groga sobre el césped pot valer diversos milions abans fins i tot que comenci a rodar la pilota.