MotoGP corre a Qatar aquest diumenge: per què la seguretat va obligar a canviar la data

No s'ha localitzat en les fonts consultades cap iniciativa parlamentària específica que estableixi una regulació internacional de grans esdeveniments esportius en zones de conflicte. Sí que consten resolucions sobre la participació d'equips vinculats a Israel i propostes legislatives relacionades amb territoris ocupats, però no equivalen a aquesta regulació. A 7 de novembre de 2026, convé distingir entre les resolucions ja aprovades i les iniciatives estatals que van caducar.

Les actuacions parlamentàries més directament relacionades

Les mesures localitzades que connecten expressament esport i conflicte són dues resolucions del Parlament de Catalunya, ambdues adoptades per la seva Comissió d'Esports el 7 d’abril de 2026 i publicades al butlletí del 7 de maig:

• Resolució 651/XV, sobre la participació d’equips israelians al Tour de França. La seva tramitació va concloure amb l’aprovació. Insta el Govern a rebutjar aquesta participació al Tour de 2026, traslladar el rebuig a l’organització i a la Unió Ciclista Internacional i demanar l’exclusió de l’equip vinculat a Israel. També reclama que els municipis afectats condicionin el seu suport institucional, logístic o econòmic a determinades garanties sobre els participants. El text figura al butlletí del Parlament.
• Resolució 652/XV, sobre l’exclusió de l’Estat d’Israel en esdeveniments esportius. També està aprovada. Insta el Govern a realitzar gestions per excloure persones, equips, seleccions o entitats patrocinades pel Govern israelià o per empreses vinculades a aquest Estat d’esdeveniments esportius i culturals organitzats, coorganitzats o finançats per la Generalitat mentre persisteixin les vulneracions greus de drets humans assenyalades al text. Pot consultar-se al mateix butlletí oficial.

Són peticions parlamentàries dirigides al Govern, no una llei internacional. A més, es refereixen principalment a qui participa en competicions celebrades a Catalunya, no a un règim general per autoritzar o prohibir grans esdeveniments dins de zones de conflicte.

Propostes estatals relacionades: caducades

Al Congrés apareixen dues iniciatives sobre activitats vinculades a territoris ocupats que aporten context, encara que no constitueixen una regulació esportiva específica:

• Proposició de Llei relativa a la regulació d’activitats econòmiques i comercials amb els assentaments establerts als territoris militars ocupats, 122/000120. Va ser publicada el 5 de juliol de 2024, després de la seva admissió a tràmit. Plantejava mesures sobre relacions econòmiques amb assentaments en territoris ocupats; no consta en el material consultat un règim específic per a grans esdeveniments esportius. Va caducar el 6 d’octubre de 2026, sense convertir-se en llei. Vegeu el text de la proposició.
• Proposició de Llei sobre el compliment de les obligacions internacionals de no reconeixement i no assistència a situacions d’ocupació il·legal de territoris, 122/000199. També va caducar el 6 d’octubre de 2026. Les fonts consultades no aporten el seu articulat, per la qual cosa no es pot atribuir prohibicions esportives concretes.

La data correspon a la dissolució del Congrés i del Senat mitjançant el Reial Decret 806/2026. Aquestes propostes, per tant, ja no estan pendents de debat o aprovació.

Conclusió sobre l’estat parlamentari

El balanç és de resolucions autonòmiques aprovades i propostes estatals relacionades que van caducar, no d’una regulació internacional específica identificada en tramitació. Tampoc s’ha de confondre aquest assumpte amb les propostes sobre representació internacional de federacions espanyoles: el seu objecte és diferent. Si la referència correspon a una iniciativa concreta d’un altre parlament o d’una organització internacional, el seu títol permetria precisar l’estat sense barrejar procediments diferents.

No disposo d’informació específica ni prou fiable sobre les competències i funcions del president de la FIM (Fédération Internationale de Motocyclisme) en la presa de decisions sobre seguretat en MotoGP, perquè la meva especialització està centrada en política i institucions espanyoles, no en el detall del govern de l’esport internacional ni en els seus reglaments interns.

En conseqüència, no puc desglossar amb rigor quines atribucions concretes té aquesta figura en els reglaments de la FIM (per exemple, quines decisions adopta directament, quines proposa, quines valida, o quins òrgans col·legiats intervenen juntament amb ell en matèria de seguretat esportiva, tècnica i mèdica en els Grans Premis).

Per a una resposta precisa i jurídicament ajustada, et recomanaria acudir directament a:

• Els Estatuts i Reglaments de la FIM, on solen detallar-se les funcions de cada òrgan (Assemblea General, Consell, President, Comissions, Direcció de Carrera, etc.) i el seu paper en seguretat.
• El Reglament Esportiu i el Reglament Mèdic de MotoGP / Campionats del Món de Velocitat, que normalment concreten qui decideix sobre condicions de pista, banderes vermelles, protocols mèdics, criteris meteorològics, etc.
• Comunicats oficials o documentació institucional de la FIM o de Dorna (promotor comercial de MotoGP) que expliquin la governança de la seguretat al campionat.

On sí que puc ajudar-te amb detall és en qüestions relacionades amb:

• Institucions polítiques espanyoles: Govern, Corts Generals, parlaments autonòmics, organitzacions i actors polítics.
• Lleis, decrets i normes aprovades a Espanya (o debatudes al Congrés, Senat i parlaments autonòmics): contingut, tramitació, estat actual, modificacions, etc.
• Polítiques públiques i regulació sectorial a Espanya: esport, sanitat, transport, energia, digital, habitatge, consum i altres àmbits quan estan connectats amb decisions de governs, parlaments o reguladors.
• Debat polític i parlamentari a Espanya: qui ha dit què sobre un tema, quines iniciatives s’han presentat, què s’ha votat i amb quin resultat.

Si vols, puc ajudar-te, per exemple, a:

• Analitzar com es regula la seguretat en l’esport des del punt de vista de la normativa espanyola (llei de l’esport, competències del Consell Superior d’Esports, etc.).
• Revisar què s’ha discutit o legislat a Espanya sobre seguretat en competicions esportives, responsabilitat d’organitzadors, federacions o administracions públiques.
• Veure quina posició han tingut partits, governs o parlaments sobre grans esdeveniments esportius, la seva seguretat o la seva regulació.

Si reformules la teva pregunta cap a algun d’aquests aspectes connectats amb la política o amb la regulació pública (per exemple, “quines competències té el CSD o una federació espanyola en seguretat de competicions” o “què diu la normativa espanyola sobre seguretat en grans premis de motociclisme celebrats a Espanya”), podré donar-te una resposta molt més completa i fonamentada.

Els països amfitrions han d’establir mesures de prevenció, coordinació policial i seguretat de les instal·lacions, a més de protegir els drets d’espectadors i participants. Però no existeix una obligació idèntica per a qualsevol país i esdeveniment: la normativa espanyola regeix a Espanya, les obligacions de la Unió Europea afecten els seus Estats membres i els convenis europeus vinculen els seus Estats part.

1. Marc europeu: distingir els seus instruments

El Conveni de Saint-Denis de 2016, ratificat per Espanya, pertany al Consell d’Europa, no a la Unió Europea. Exigeix un enfocament integrat de seguretat, protecció davant la violència i atenció al públic. La seva aplicació obligatòria comprèn partits i tornejos de clubs de futbol professional i seleccions nacionals; els Estats poden estendre’l a altres esports, especialment quan hi hagi riscos.

A Espanya, aquest instrument substitueix el Conveni de 1985 sobre violència d’espectadors, la denúncia del qual es va publicar el 2019. No s’han de presentar ambdós com a obligacions espanyoles acumulatives sense distingir aquesta substitució.

2. Obligacions de l’Estat amfitrió

Els articles 4 i 5 del Conveni de Saint-Denis obliguen a garantir:

• Coordinació nacional i local: mecanismes que integrin autoritats, policia, organitzadors i altres entitats competents, amb funcions clarament assignades.
• Avaluació de riscos: identificar i analitzar amenaces, compartir informació actualitzada i revisar periòdicament les estratègies.
• Recintes segurs: procediments efectius d’aprovació i certificació, normes sobre infraestructura i control de multituds, i supervisió del seu compliment.
• Comunicació operativa: reglaments d’ús que permetin una comunicació fluida amb policia, serveis d’urgències i organismes associats.

El Conveni també exigeix promoure un entorn inclusiu i cordial, considerant menors, persones grans i persones amb discapacitat, així com instal·lacions sanitàries adequades. La protecció no es limita a l’interior de l’estadi: l’enfocament integrat contempla també els seus voltants i els desplaçaments relacionats amb l’esdeveniment.

3. Cooperació policial internacional

La Decisió del Consell de 2002, relativa al futbol de dimensió internacional, obliga cada Estat membre a crear o designar un punt nacional d’informació futbolística policial. Aquest centralitza l’intercanvi d’informació i facilita la cooperació entre països.

L’amfitrió ha de mantenir aquesta comunicació abans, durant i després de l’encontre o competició. S’intercanvien anàlisis de riscos i informació estratègica, operativa i tàctica; les dades personals només es poden comunicar conforme a les normes aplicables i preservant la seva confidencialitat. L’article 11 del Conveni estableix també aquesta cooperació per als seus Estats part.

4. Requisits específics quan es celebra a Espanya

El nucli espanyol és la Llei 19/2007, desenvolupada pel Reial Decret 203/2010. El seu àmbit comprèn competicions oficials estatals i les organitzades o autoritzades per federacions espanyoles. Dins d’aquest àmbit, correspon exigir:

• Planificació documentada: protocol de seguretat, prevenció i control; reglament intern del recinte i pla individual de riscos aprovat anualment per l’autoritat competent.
• Aforament i entrades: no superar l’aforament segur i reduir-lo quan les condicions ho requereixin. El control informatitzat és obligatori en competicions estatals professionals.
• Accés i permanència: impedir armes, bengales i objectes perillosos, aplicar les prohibicions d’accés i actuar davant conductes violentes, racistes o discriminatòries.
• Mesures reforçades: els encontres declarats d’alt risc requereixen controls addicionals i separació d’aficions. La videovigilància i altres exigències específiques depenen dels supòsits legalment previstos.

En definitiva, l’amfitrió ha d’assegurar un sistema verificable de prevenció i resposta, no simplement desplegar policies. Les obligacions es reparteixen entre autoritats i organitzadors i s’han d’aplicar respectant la dignitat, els drets fonamentals i la protecció de dades.