Brussel·les aplega la comunitat espanyola per reivindicar el diàleg en temps d’incertesa europea

El setè sopar de Vinces, amb Demócrata com a soci mediàtic, aplega representants diplomàtics, eurodiputats, institucions comunitàries i empreses en una vetllada marcada per la defensa de l’autonomia estratègica europea, la seguretat i la necessitat de recuperar els consensos

ADW 9461 A. de Wilde

ADW 9461 A. de Wilde

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 21 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP30,9 %
  • PSOE28,0 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

En Brussel·les hi ha nits de pas i nits en què, durant unes hores, sembla que tot passa al voltant d’una mateixa taula. El VII Sopar de Vinces a Brussel·les, celebrat el passat dimecres, 18 de novembre, amb Demócrata com a mitjà col·laborador, va pertànyer a les segones. Una d’aquelles cites en què la comunitat espanyola que treballa cada dia en la construcció del futur polític, econòmic i regulatori d’Europa aparca per un moment l’agenda institucional per trobar-se, reconèixer-se i compartir una mica més que targetes de visita.

La fotografia dels assistents donava bona mostra de la dimensió de la trobada. Hi van assistir l’ambaixador representant permanent adjunt d’Espanya davant la Unió Europea, Marcos Alonso, i l’ambaixador d’Espanya davant l’OTAN, Federico Torres. Però també hi va haver una nodrida representació política, amb noms que acumulen anys d’experiència a les institucions europees i que coneixen bé els entresulls de la política comunitària.

Entre els presents hi figuraven els eurodiputats Nicolás González Casares, Juan Fernando López Aguilar, Borja Giménez, Susana Solís, Jonas Fernández, Pilar del Castillo, Pablo Arias i Nacho Sánchez Amor, a més de Tono López-Istúriz i Nicolás Pascual de la Parte. A ells s’hi van sumar perfils de primer nivell de l’administració comunitària, com Cristina Lobillo i Miguel Gil Tertre, juntament amb altres representants de la Comissió Europea.

Vinces
Vinces -

La representació empresarial també va tenir un pes destacat, amb companyies de diferents sectors i verticals estratègics. Entre elles, CCP i Petronor, en l’àmbit energètic i industrial; Meta i Amazon, en el tecnològic i digital; així com empreses vinculades al sector de la salut, entre altres. Una barreja de generacions, responsabilitats i trajectòries que reflecteix fins a quin punt la comunitat espanyola a Brussel·les ha anat guanyant pes i presència en els diferents centres de decisió europeus. Perquè, més enllà dels càrrecs i les sigles, el sopar va permetre reunir en un mateix espai qui participa des de diferents posicions en la construcció quotidiana de les polítiques europees.

Sota el lema «Europa davant l’espill: mercat, integració i poder global», la trobada va tenir també un rerefons especialment recognoscible. La incertesa geopolítica, la transformació de les relacions transatlàntiques i la creixent competència internacional obliguen el continent a replantejar-se algunes de les certeses sobre les quals ha construït la seva integració. En aquest escenari, la reivindicació del diàleg i la cooperació va travessar tant les intervencions com les converses de la vetllada.

Vinces
Vinces -

La dimensió institucional va tenir un dels seus moments centrals en la intervenció de Marcos Alonso. L’ambaixador representant permanent adjunt d’Espanya davant la Unió Europea va posar en valor la contribució espanyola al projecte comunitari durant els quaranta anys transcorreguts des de l’adhesió del país. Quatre dècades en què Espanya ha passat d’incorporar-se a les institucions europees a participar activament en la definició de les seves prioritats, en la construcció del mercat interior i en la transformació política i econòmica de la Unió. La seva intervenció va permetre situar la trajectòria espanyola en perspectiva, així com recordar el camí recorregut des de l’entrada a les aleshores Comunitats Europees. Una aportació que adquireix una rellevància especial en un moment en què el continent torna a debatre sobre la seva posició al món, les seves dependències estratègiques i la necessitat de reforçar la seva capacitat d’actuació.

Vinces
Vinces -

El primer a prendre la paraula va ser Carlos Romero, director de l’oficina de Vinces a Brussel·les, que va aprofitar la cita per repassar un any especialment exigent per al projecte comunitari i per a la mateixa firma, que enguany, a més, ha inaugurat les seves oficines al País Basc i a Aragó.

La transformació de les relacions transatlàntiques, la competència econòmica i tecnològica internacional i la guerra a Ucraïna dibuixen, segons el seu parer, un escenari en què Europa ja no pot donar per descomptades moltes de les certeses sobre les quals va construir la seva integració durant les últimes dècades. La seguretat, la competitivitat i l’autonomia estratègica han deixat de ser debats complementaris per convertir-se en condicions indispensables de la posició europea al món.

Tanmateix, Romero també va voler deixar espai a l’optimisme. El programa de treball de la Comissió Europea per al 2027, sota el lideratge d’Ursula von der Leyen, torna a situar entre les seves prioritats la simplificació regulatòria, l’enfortiment de la base industrial i la reducció de les dependències estratègiques.

ADW 9597 A. de Wilde
Vinces

En aquest procés, va defensar que la fortalesa del continent passa necessàriament per comptar amb empreses capaces de competir, innovar i participar en la construcció de les polítiques públiques. «Europa necessita empreses fortes per ser una Europa forta», va resumir. Una participació que, segons el seu plantejament, no s’ha d’entendre com una defensa d’interessos particulars davant de l’interès general, sinó com una contribució legítima a la seva definició. Romero va reivindicar així la legitimitat social de les empreses, tant per la seva capacitat de generar riquesa, ocupació i innovació com pel coneixement i l’experiència que poden aportar a les decisions de les institucions. Una filosofia que, segons va explicar, constitueix un dels pilars del treball de Vinces: facilitar el diàleg entre el sector privat i els poders públics amb rigor, transparència i responsabilitat.

Seguretat, indústria i sobirania europea

El president de Vinces, David Córdova, va recollir el relleu per elevar el debat cap a una reflexió més àmplia sobre el moment que travessa el continent. La seva intervenció va estar marcada per una idea que va travessar bona part de la vetllada: Europa conserva capacitats suficients per afrontar els reptes que té per endavant, però necessita convertir-les en decisions polítiques i estratègiques. «Europa té més fortaleses de les que reconeix; el que ens falta no és capacitat, és decisió», va defensar Córdova. Una reflexió que va acompanyar una revisió de les prioritats que, segons el seu parer, han de marcar el rumb europeu.

La primera és la seguretat. «Ha deixat de ser una cosa que es donava per garantida. Avui és un bé públic europeu i una condició per a tot el que és més», va assenyalar. La segona, la sobirania industrial i energètica, en un moment en què la dependència exterior pot condicionar la capacitat d’actuació del continent. «Una Europa que no produeix el que necessita ni controla l’energia que consumeix és una Europa que negocia de genolls», va advertir.

Vinces
Vinces -

A aquestes dues dimensions va afegir-hi les infraestructures de telecomunicacions i les capacitats tecnològiques, amb una atenció especial a la intel·ligència artificial, les dades i les xarxes digitals. També va situar la salut dels ciutadans entre els àmbits estratègics, tot recordant les lliçons que va deixar la pandèmia sobre la importància de disposar de sistemes sanitaris sòlids i autònoms. La seguretat, la sobirania industrial i energètica, les telecomunicacions, les capacitats tecnològiques i la salut van ser, per tant, alguns dels àmbits que van centrar la seva reflexió sobre les necessitats estratègiques d’Europa i la capacitat del continent per afrontar un escenari internacional cada vegada més exigent.

Una taula davant la polarització

Hi va haver, més enllà dels diagnòstics sobre la posició europea al món, una idea que va acabar funcionant com a fil conductor de la vetllada: la necessitat de recuperar el diàleg en un moment de creixent polarització. Tant Córdova com Romero van defensar una cultura política basada en el respecte institucional, la capacitat d’escoltar i la construcció d’acords entre posicions diferents."Amb massa freqüència sembla que l’enfrontament substitueix el diàleg i que la recerca de consensos s’interpreta com una feblesa", va lamentar Romero. Davant d’aquesta dinàmica, va reivindicar l’entesa com una de les aportacions més grans que es poden fer des de l’àmbit dels afers públics.

La reivindicació no era menor en una sala on coincidien representants de diferents famílies polítiques, institucions, generacions i sectors econòmics. Precisament, aquesta diversitat donava sentit al missatge de la nit: Europa necessita espais on les diferències no impedeixin conversar i on l’interès comú pugui obrir-se pas entre les diferents posicions.

Vinces
Vinces -

El setè sopar de Vinces va tornar així a convertir una nit de novembre en alguna cosa més que una cita en el calendari de la comunitat espanyola a Brussel·les. Va ser una fotografia de qui, des de la política, la diplomàcia, les institucions i l’empresa, participen en la construcció del projecte europeu. Una pausa en l’agenda comunitària per reconèixer-se, intercanviar diagnòstics i estrets relacions en una ciutat on bona part de les decisions importants es negocien, precisament, a través d’aquests contactes.

Perquè Europa es construeix als despatxos, en les negociacions i en els grans acords. Però també necessita llocs on les persones que la fan possible puguin seure a la mateixa taula. I, almenys durant una nit, Brussel·les en va tenir una.