Els socialistes volen aprofitar la llei europea de la IA per endurir el control sobre els centres de dades

El grup socialista busca introduir exigències més grans de transparència i sostenibilitat en la futura normativa comunitària, amb una atenció especial al consum energètic real d’aquestes infraestructures, el seu impacte ambiental i la seva compatibilitat amb els objectius climàtics europeus per al 2050

20260901 EP 209579B LD1 0037

20260901 EP 209579B LD1 0037

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

6 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 19 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,7 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Els eurodiputats ja tenen sobre les seves taules de treball el projecte de la futura Llei de Desenvolupament del Núvol i la Intel·ligència Artificial (Cloud and AI Development Act, CADA). Els ponents han presentat la seva proposta d’informe, obrint així la fase en què els diferents grups polítics intentaran incorporar els seus plantejaments a una iniciativa que pretén consolidar la sobirania tecnològica del continent i reduir-ne les dependències de tercers països.

El text estableix quatre nivells de garantia diferents a escala comunitària per regular la seguretat, l’autonomia operativa i la localització de les dades en els serveis de computació. En aquest escenari, el grup socialista pretén que la norma que surti de la seva tramitació al Parlament Europeu, abans d’iniciar les negociacions amb els estats membres, garanteixi un enfocament centrat en les «persones». Es tracta d’una posició que el Govern espanyol ve defensant en els diferents debats legislatius sobre l’àmbit digital que es desenvolupen actualment a Brussel·les.

«Cada llei és una oportunitat», va expressar aquesta setmana el eurodiputat socialista i membre de la comissió d’Indústria, Recerca i Energia (ITRE), Nicolás González Casares, durant una trobada a porta tancada. El parlamentari va defensar que el continent «necessita normes per recuperar també la confiança de la ciutadania» en un desenvolupament tecnològic que funcioni «no només per al món digital, sinó també per a les persones». Un dels aspectes que considera fonamentals en la futura legislació és precisament la regulació dels estàndards mínims de rendiment de les infraestructures.

Quatre nivells de garantia i criteris comuns per als Vint-i-set

El que l’executiu comunitari persegueix amb aquesta iniciativa és harmonitzar els esforços dels estats membres i establir un marc comú que permeti garantir el desenvolupament d’un sector considerat d’importància estratègica per a la Unió. La fragmentació reguladora i les diferències en els criteris nacionals poden dificultar tant l’expansió de les infraestructures com la capacitat europea per competir en un mercat cada vegada més condicionat per la computació i el desenvolupament de models d’intel·ligència artificial.

"Si creues Alemanya, Finlàndia, Dinamarca o Portugal trobaràs plantejaments diferents", va exposar González Casares. D’aquí que el eurodiputat defensi la necessitat d’establir requisits comuns a escala europea, encara que amb marge per adaptar-los a les característiques de cada territori. L’objectiu, segons el seu parer, ha de ser evitar que l’harmonització esdevingui una regulació aliena a les condicions materials en què operen les infraestructures.

"Cal tenir en compte les realitats geogràfiques. No tots els Estats membres tenen el mateix mix energètic o el mateix clima", va afegir. Una consideració especialment rellevant per a una legislació que haurà d’abordar l’impacte dels centres de dades sobre el consum elèctric, la disponibilitat de recursos hídrics i les necessitats de les xarxes nacionals.

La qüestió adquireix una dimensió particular en un moment en què l’expansió de la intel·ligència artificial està multiplicant les necessitats de capacitat de computació. Els centres de dades s’han convertit en una infraestructura essencial per sostenir aquesta transformació, però el seu creixement també planteja interrogants sobre l’accés a l’energia, la sostenibilitat de les instal·lacions i la seva integració en els sistemes elèctrics europeus.

Una etiqueta de sostenibilitat que no reflecteix tot el consum

González Casares es mostra crític amb alguns dels plantejaments que està desenvolupant l’Executiu comunitari, especialment pel que fa a l’esquema d’avaluació d’aquestes infraestructures. El socialista considera que el sistema de classificació proposat no ofereix informació suficient per conèixer l’impacte real dels centres de dades.

"No n’hi ha prou", sosté. Al seu parer, el mecanisme funciona com una etiqueta de sostenibilitat que permet avaluar les instal·lacions en funció de determinats indicadors relacionats amb el consum d’energia, aigua i recursos. Tanmateix, el sistema no permet conèixer de manera completa el volum total de recursos que necessita cada centre de dades per operar.

El parlamentari troba a faltar que l’avaluació reculli dades concretes sobre el consum absolut d’electricitat, expressat en megawatts hora o quilowatts hora, així com el volum total d’aigua utilitzada i la quantitat d’energia renovable consumida al llarg de l’any. Considera que aquests indicadors permetrien disposar d’una fotografia més precisa de l’impacte ambiental de les instal·lacions, més enllà de la classificació que obtinguin en els diferents paràmetres d’eficiència.

"Tenim una etiqueta molt bonica, però no coneixem la realitat", sentencia. Una de les seves principals reivindicacions és que la futura legislació permeti obtenir una imatge "clara" del que està passant amb les emissions totals i el consum d’aquestes infraestructures.

"Quan s’afegeixen etiquetes sense conèixer el consum energètic total d’aquests centres de dades, probablement no tenim una imatge completa", va apuntar. La preocupació del socialista se situa, per tant, en la diferència entre mesurar l’eficiència relativa d’una instal·lació i conèixer l’impacte absolut que genera el seu funcionament. Una distinció rellevant en un escenari de creixement accelerat de la capacitat de computació, en el qual una millora dels indicadors d’eficiència no implica necessàriament una reducció del consum agregat si augmenta el nombre o la mida de les instal·lacions.

El creixement dels centres de dades, condicionat pels objectius climàtics

La sostenibilitat energètica ocupa també un lloc destacat en la proposta d’informe presentada pel ponent. El esborrany vincula l’expansió de la capacitat dels centres de dades amb la seva compatibilitat amb els objectius climàtics europeus per al 2050 i planteja que aquestes infraestructures han de contribuir activament a la descarbonització del sistema energètic comunitari.

Entre les mesures plantejades hi figura que, abans de declarar una determinada zona com a àrea d’acceleració per a centres de dades, els Estats membres hagin de realitzar una anàlisi d’impacte. L’exercici hauria de verificar que la demanda elèctrica projectada per a les noves instal·lacions resulta compatible amb els objectius recollits als seus respectius Plans Nacionals Integrats d’Energia i Clima (PNIEC), així com amb les necessitats de subministrament de les llars.

Es tracta d’introduir un criteri de planificació que permeti anticipar les conseqüències de la concentració d’aquestes infraestructures en determinats territoris. L’autorització de noves àrees no dependria únicament de la disponibilitat de sòl o de la capacitat d’atreure inversions, sinó també de la possibilitat de garantir el subministrament elèctric sense comprometre altres usos ni els compromisos climàtics adquirits pels estats membres.

El projecte afegeix que aquestes zones hauran d’procurar cobrir pràcticament el 100% de la seva demanda energètica mitjançant fonts renovables locals i lliures d’emissions. Quan no sigui tècnicament viable assolir aquest subministrament de manera directa i contínua, la resta de necessitats es podrà cobrir mitjançant electricitat de la xarxa, sistemes d’emmagatzematge o mecanismes de gestió flexible de la demanda.

La proposta busca així compatibilitzar l’ desplegament de noves capacitats de computació amb la transició energètica, evitant que l’expansió de la infraestructura digital es tradueixi en una pressió addicional sobre els sistemes elèctrics nacionals. La disponibilitat d’energia neta es converteix, en aquest sentit, en un dels elements que condicionaran la implantació i el creixement dels centres de dades.

Interconnectar instal·lacions per reduir la pressió sobre la xarxa

Un altre dels aspectes que aborda el document és la possibilitat d’aprofitar la capacitat conjunta de centres de dades de mida menor o distribuïts geogràficament. El projecte analitza la viabilitat d’interconnectar aquestes instal·lacions perquè puguin entrenar models d’intel·ligència artificial en paral·lel, en lloc de concentrar tota la capacitat de computació en grans infraestructures.

Aquest plantejament permetria aprofitar recursos ja disponibles i connectar instal·lacions de manera més ràpida, alhora que obre la porta a una gestió més flexible de les càrregues de treball. Entre els seus possibles avantatges hi ha la reducció del consum elèctric durant les hores de màxima demanda de la xarxa, mitjançant la distribució de les tasques de computació entre diferents instal·lacions. La qüestió connecta amb un dels grans reptes que haurà de resoldre la futura legislació: com augmentar la capacitat europea de computació sense traslladar tots els costos energètics i ambientals d’aquest creixement als territoris en què es concentren les infraestructures.

Amb l’esborrany ja sobre la taula, els grups polítics comencen ara a perfilar les seves prioritats i les modificacions que pretenen introduir a l’informe. Els socialistes veuen en aquesta fase una oportunitat per reforçar les exigències de transparència, sostenibilitat i control del consum, en una legislació que no només aspira a impulsar la infraestructura digital europea, sinó també a determinar sota quines condicions s’haurà de desenvolupar.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase parlamentària es troba actualment l'esborrany de la Llei de Desenvolupament del Núvol i la Intel·ligència Artificial al Parlament Europeu i quins són els propers passos per a la seva aprovació?

El 19 de novembre de 2026, la Llei de Desenvolupament del Núvol i la Intel·ligència Artificial, coneguda com a CADA, es troba en la fase de treball en comissions de la primera lectura del Parlament Europeu. Els ponents ja han presentat un esborrany d'informe, però les comissions encara no l'han aprovat i el Ple no ha fixat la seva posició. Per tant, no és una norma aprovada ni està en vigor.

Què s'està tramitant

Tot i que s'anomena habitualment «llei», jurídicament és una proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell per reforçar l'ecosistema europeu de núvol i intel·ligència artificial. La Comissió Europea la va presentar el 3 de juny de 2026, com COM(2026) 502, i es tramita mitjançant el procediment legislatiu ordinari: Parlament i Consell han d'acordar el text. Es pot consultar el seu recorregut a l'historial d'EUR-Lex.

L'expedient és el 2026/0138(COD). La seva remissió a les comissions parlamentàries es va anunciar el 17 de setembre de 2026. L'examen correspon conjuntament a Indústria, Recerca i Energia —ITRE— i Mercat Interior i Protecció del Consumidor —IMCO—, amb Diego Solier i Reinier Van Lanschot com a ponents. Les referències oficials són l'Observatori Legislatiu i el seguiment del Parlament.

Què significa la fase actual

La presentació de l'esborrany d'informe obre la negociació interna sobre quins canvis vol introduir l'Eurocambra en la proposta de la Comissió. Demócrata va informar el 19 de novembre que els grups estan perfilant les seves prioritats i les modificacions que intentaran incorporar. Aquest esborrany és una proposta dels ponents, no la posició definitiva del Parlament.

Entre els assumptes que s'estan discutint hi ha els quatre nivells de garanties per als serveis de núvol, els requisits de sobirania tecnològica, la contractació pública i les condicions energètiques i ambientals dels centres de dades. Són continguts subjectes a canvis durant la tramitació, com explica l'anàlisi de l'esborrany.

Propers passos i calendari
  • Debat de l'informe i negociació d'esmenes. ITRE i IMCO han d'examinar l'esborrany i les propostes de modificació dels grups. El proper debat conjunt està previst pel 1 de desembre de 2026.
  • Votació en comissions. El calendari provisional apunta a a mitjans de març de 2027. Aquesta votació determinarà el text recolzat per les comissions responsables.
  • Intervenció del Ple. La votació plenària es situa, de forma indicativa, a l'abril de 2027. Aquestes previsions, recollides a la informació audiovisual institucional, poden modificar-se.
  • Negociació amb el Consell. Parlament i Estats membres hauran d'apropar les seves posicions per acordar un text comú. Els diàlegs tripartits, o trílegs, són negociacions entre Parlament, Consell i Comissió per facilitar aquest acord.
  • Aprovació definitiva i publicació. El text acordat haurà de rebre l'aprovació formal del Parlament i del Consell. Després es publicarà al Diari Oficial de la Unió Europea; la seva entrada en vigor i aplicació dependran del que estableixi la versió definitiva.

La conclusió pràctica és que el següent repte és el debat en comissions, no l'aprovació final. L'abril de 2027 és una referència per a la votació parlamentària, no una data garantida d'aprovació definitiva ni d'aplicació del reglament.

Quines són les competències i atribucions d'un eurodiputat a la Comissió d'Indústria, Recerca i Energia (ITRE) segons el reglament del Parlament Europeu?

La condició d'eurodiputat membre de la Comissió d'Indústria, Recerca i Energia (ITRE) no atorga “poders especials” diferents dels de qualsevol altre membre de comissió, però el Reglament del Parlament Europeu sí que defineix de forma clara, d'una banda, les competències materials de la comissió ITRE i, d'altra banda, les facultats que té cada eurodiputat dins d'una comissió parlamentària. La combinació d'ambdues coses determina en la pràctica les seves atribucions.

1. Àmbit material de la Comissió ITRE segons el Reglament

El Reglament del Parlament Europeu, a través del seu annex sobre competències de les comissions permanents, atribueix a ITRE les matèries relatives a:

  • Política industrial de la Unió, incloent:
    • La competitivitat industrial, especialment de les pimes.
    • Política d'innovació, reindustrialització i resiliència de les cadenes de valor.
    • Aspectes industrials de la política de mercat únic en els sectors de la seva competència.
  • Recerca i innovació:
    • Programes marc de recerca i desenvolupament tecnològic (com Horizon Europe i successors).
    • Espai Europeu de Recerca, infraestructures científiques i cooperació científica internacional.
    • Polítiques de transferència de tecnologia i suport a la I+D empresarial.
  • Política energètica de la UE:
    • Seguretat del subministrament i diversificació de fonts.
    • Mercat interior de l'electricitat i del gas.
    • Regulació de xarxes transeuropees d'energia.
    • Aspectes energètics de la descarbonització (eficiència energètica, renovables, etc.).
  • Societat de la informació i economia digital:
    • Telecomunicacions i xarxes de comunicacions electròniques.
    • Agenda digital, serveis digitals i noves tecnologies de la informació.
    • Aspectes industrials i d'innovació vinculats a la digitalització.
  • Política espacial europea, en la mesura que afecta la indústria, la tecnologia i els serveis espacials (per exemple, programes com Galileo o Copernicus).

En totes aquestes matèries, ITRE és la comissió competent per legislar i controlar políticament la Comissió Europea, llevat que el Reglament atribueixi un aspecte concret a una altra comissió (per exemple, qüestions purament mediambientals a ENVI o de mercat interior general a IMCO).

2. Atribucions d'un eurodiputat dins d'ITRE

Les competències anteriors s'exerceixen a través de les funcions que el Reglament reconeix a tot membre d'una comissió parlamentària. Un eurodiputat que forma part d'ITRE pot, en particular:

  • Participar en l'elaboració legislativa:
    • Ser designat ponent d'un expedient legislatiu dins de l'àmbit ITRE (directives, reglaments, decisions, etc.). Com a ponent, redacta el projecte d'informe del Parlament i negocia els compromisos.
    • Actuar com a ponent alternatiu (shadow rapporteur) en nom del seu grup polític, supervisant la feina del ponent i defensant la posició del grup en les negociacions.
    • Presentar esmenes al text legislatiu i al projecte d'informe, tant individualment com en nom del seu grup.
    • Debatre i votar les esmenes i l'informe a la comissió, determinant la posició que ITRE proposa al Ple.
  • Exercir funcions de control polític sobre la Comissió Europea i altres institucions:
    • Presentar i debatre preguntes orals en comissió dirigides a la Comissió o al Consell en els àmbits industrial, energètic i de recerca.
    • Sol·licitar i participar en audiències, compareixences i diàlegs estructurats amb comissaris responsables (per exemple, d'Indústria, Energia, Mercat Interior o Innovació) i amb agències o autoritats reguladores.
    • Impulsar resolucions no legislatives d'ITRE que fixin la posició política del Parlament sobre estratègies, plans o crisis en aquests sectors.
  • Intervenir en nomenaments i programes:
    • Participar en les audiències de comissaris designats quan la seva cartera afecti les competències d'ITRE, formulant preguntes i valorant la seva idoneïtat.
    • Examinar i esmenar programes i marcs financers de recerca i energia (per exemple, el pressupost dels programes de I+D o d'infraestructures energètiques) en la fase parlamentària.
  • Activitats d'estudi i seguiment:
    • Proposar i participar en missions d'informació i delegacions de la comissió (per exemple, visites a instal·lacions energètiques, centres de recerca o empreses industrials).
    • Sol·licitar estudis i notes d'anàlisi al servei de recerca del Parlament sobre qüestions de la competència d'ITRE.
  • Drets de procediment interns:
    • Presentar propostes d'inclusió de punts en l'ordre del dia de la comissió dins de les matèries ITRE.
    • Demanar votació nominal o separada sobre determinats apartats o esmenes.
    • Plantejar qüestions de procediment i participar en decisions organitzatives de la comissió.

3. Resultat pràctic

En síntesi, el Reglament del Parlament Europeu assigna a ITRE la responsabilitat sobre la política industrial, la recerca i innovació, l'energia, la societat de la informació i la política espacial, i atorga a cada eurodiputat membre la plena capacitat de legislar, esmenar, controlar i orientar l'acció de la Unió en aquests àmbits, a través de la seva participació en informes, esmenes, debats, votacions, audiències i missions de la comissió.

Pots concretar quins aspectes de la política energètica de la UE queden sota la competència d'ITRE i quins recauen en altres comissions del Parlament Europeu? Quina diferència pràctica hi ha entre ser ponent i ser ponent alternatiu (shadow rapporteur) en un expedient tramitat a la Comissió ITRE? Com es coordina la Comissió ITRE amb altres comissions del Parlament Europeu quan un expedient afecta tant a indústria com a medi ambient o mercat interior?

Quins requisits legals i normatius han de complir els Estats membres per autoritzar noves àrees de centres de dades segons la legislació europea vigent?

No existeix una autorització europea única per crear noves àrees de centres de dades. Els Estats membres autoritzen la seva implantació mitjançant els seus procediments territorials, ambientals i sectorials, respectant les obligacions europees aplicables. Convé distingir els requisits per aprovar una àrea o projecte de les obligacions que haurà de complir l'operador durant el seu funcionament.

1. Planificació territorial i avaluació ambiental

La ubicació ha de ser compatible amb l'ordenació territorial i urbanística nacional, regional i local, i obtenir les llicències corresponents. Si la delimitació de l'àrea es realitza mitjançant un pla o programa, s'ha de determinar si requereix avaluació ambiental estratègica, diferent de l'avaluació del projecte concret.

La Directiva 2011/92/UE, modificada per la Directiva 2014/52/UE, exigeix avaluar determinats projectes abans d'autoritzar-los. Tot i que els centres de dades no constitueixen una categoria autònoma, poden encaixar en projectes d'urbanització, polígons industrials o infraestructures energètiques. Procedirà una avaluació completa o un examen previ, segons les seves característiques i la normativa nacional. S'han de considerar les infraestructures associades i els efectes acumulatius, sense fragmentar artificialment el projecte per evitar l'avaluació.

2. Biodiversitat, aigua i participació pública

Si pot existir una afectació significativa a un espai Natura 2000, l'article 6 de la Directiva 92/43/CEE exigeix una avaluació adequada. L'autorització ha de respectar les seves condicions de protecció; les excepcions requereixen complir les exigències legals i adoptar mesures compensatòries. També s'han de protegir les aus i altres espècies.

La Directiva 2000/60/CE obliga a respectar els objectius ambientals de les masses d'aigua. Les autoritats han de comprovar la legalitat de captacions i vessaments, la disponibilitat del recurs i els efectes de la refrigeració. També s'han d'atendre els riscos d'inundació. La informació i participació públiques han de garantir-se quan ho exigeixin els procediments ambientals aplicables.

3. Electricitat, eficiència i aprofitament de la calor

El projecte necessita accés i connexió elèctrica conforme a les regles aplicables i les condicions tècniques de la xarxa. La disponibilitat de sòl no substitueix aquests permisos.

  • Des de 500 kW de potència informàtica instal·lada: la Directiva (UE) 2023/1791 i el Reglament Delegat (UE) 2024/1364 estableixen obligacions d'informació sobre rendiment energètic i sostenibilitat, incloent energia, aigua, renovables i calor reutilitzada, amb les salvaguardes de confidencialitat corresponents.
  • Per sobre d'1 MW d'entrada energètica total: la Directiva preveu l'aprofitament de la calor residual, llevat que es demostri la seva inviabilitat tècnica o econòmica mitjançant l'anàlisi corresponent.

Són llindars diferents: no s'ha de confondre potència informàtica amb entrada energètica total. La Comissió Europea explica aquest marc.

4. Instal·lacions auxiliars i obligacions operatives

Els generadors, dipòsits de combustible i sistemes de refrigeració poden activar requisits sobre emissions industrials, combustió, gasos fluorats, substàncies perilloses i residus. La seva aplicació depèn de les característiques i llindars de cada instal·lació; no tot centre exigeix automàticament una autorització ambiental industrial integrada.

Durant l'explotació, els proveïdors inclosos en NIS2 —Directiva (UE) 2022/2555— han de gestionar riscos de ciberseguretat i notificar incidents. El RGPD condiciona el tractament de dades personals, però no equival a una llicència urbanística. La resiliència física i la seguretat contra incendis han de comprovar-se conforme al règim aplicable.

5. No confondre propostes amb obligacions vigents

L'exigència d'analitzar específicament la compatibilitat de noves àrees d'acceleració amb els plans nacionals d'energia i clima i el subministrament domèstic apareix com a proposta, no com a requisit europeu general vigent, a la informació de Demócrata. Tampoc no s'han de presentar els futurs estàndards mínims europeus o propostes nacionals de consum renovable com a condicions uniformes ja exigibles a tota la UE.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin és un dels principals objectius de la futura Llei de Desenvolupament del Núvol i la Intel·ligència Artificial a la UE?

Pregunta" 1 de 3

Segons l'esborrany, quin percentatge de la demanda energètica de les noves àrees de centres de dades s'haurà de cobrir amb fonts renovables locals i lliures d'emissions?

Pregunta" 2 de 3

Quin aspecte critiquen els socialistes sobre el sistema d'avaluació de centres de dades proposat per l'Executiu comunitari?

Pregunta" 3 de 3