El PNV s’ofereix com a dic de contenció davant un Executiu PP-Vox que atacarà l’autogovern basc

El PNB reivindica el seu paper com a fre a PP-Vox i com a força moderadora a Madrid per blindar l’autogovern, les pensions, la indústria i el benestar a Euskadi.

fotonoticia 20261110104230 1920

fotonoticia 20261110104230 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 10 de noviembre de 2026 · 14 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,7 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El portaveu del PNB al Parlament Basc, Joseba Díez Antxustegi, ha reiterat que la formació jeltzale exercirà de "dic de contenció" davant un eventual Govern de PP-Vox que, segons el seu parer, "atacarà l’autogovern basc". Al mateix temps, ha subratllat que el partit serviria també "per moderar polítiques, en el cas poc probable que Sánchez continuï governant" amb el suport de Sumar, ERC, Podemos i EH Bildu.

En una entrevista a Onda Vasca, recollida per Europa Press, Díez Antxustegi ha reconegut que els sondeigs no dibuixen un panorama "alentador" per al PNB des del punt de vista electoral, però ha advertit que tampoc no ho fan per al conjunt de l’Estat, ja que tot apunta que PP i Vox "sumaran una àmplia majoria parlamentària que els farà, no només arribar al govern, sinó poder tirar endavant determinades polítiques".

Tot i que algunes enquestes contemplen que el PNB pot quedar-se sense Grup propi al Congrés, ha insistit que la formació "està forta i és capaç d’oferir a la ciutadania basca un projecte i, sobretot, raons per poder tornar a confiar" en els jeltzales. En aquesta línia, ha posat en valor la feina feta a l’última legislatura a Madrid, on, amb només cinc de les 350 escons, han tingut "una influència molt important".

"Hem servit per moderar i centrar les polítiques del Govern de Sánchez, que ha estat depenent tota la legislatura de Sumar, d’Esquerra, de Podemos, de Bildu, i que han tingut unes polítiques amb una orientació molt concreta", ha assenyalat. Ha recalcat que el PNB ha tractat durant tot el mandat de "moderar i centrar aquestes polítiques, influir amb cinc diputats perquè les polítiques puguin respondre millor als interessos de la classe mitjana basca, de la ciutadania i de les ciutadanes d’Euskadi, que tenen interessos".

Com a exemples d’aquesta influència, ha citat l’aprovació d’una llei per endurir les penes als multireincidents i les modificacions introduïdes als decrets d’habitatge, de manera que, a més d’emparar les famílies vulnerables, es protegís també els petits propietaris. Així mateix, ha destacat que han aconseguit "acords importants" en defensa de la indústria basca.

Ha recordat que «aquestes són eleccions generals basques, on ens hi juguem el model de país per a Euskadi», perquè moltes decisions que afecten «el dia a dia dels ciutadans bascos, les seves pensions, els seus salaris, el seu benestar, els serveis públics, també es decideixen a Madrid». Per això, ha remarcat «la importància que hi hagi un Grup basc fort a Madrid».

Segons com ha defensat, «aquest model de benestar que tenim, aquesta manera d’entendre la societat i les polítiques que tenim, només es poden garantir si el PNV té un Grup fort a Madrid. I serveix per centrar i moderar determinades polítiques, això en el cas poc probable que Sánchez continuï governant».

Pel que fa a la «possibilitat força probable que PP i Vox arribin al govern», ha advertit que seria «evident que vindria a atacar» les institucions basques, el benestar d’Euskadi, el Concert Econòmic i l’autogovern. Al seu parer, «si com tot sembla indicar, PP i Vox arriben al govern i formen una majoria absoluta, que vingui a atacar Euskadi», i a «destruir» el que ha costat «tant» aixecar, la millor garantia per defensar-ho són «aquells que ho han construït durant les últimes dècades, que ha estat el PNV».

En aquest context, ha assegurat que els jeltzales mantenen «confiança» en la feina desenvolupada i ha recordat que el PNV també va saber condicionar les polítiques en etapes de majories absolutes, com la de José María Aznar (PP), «que han vingut a atacar l’autogovern i les institucions basques».

«Davant d’això, el PNV ha actuat moltes vegades com a dic de contenció, del nostre model, del nostre sistema, dels nostres drets i del nostre autogovern. I si cal tornar-ho a fer, ho tornarem a fer», ha reiterat. Per això, ha avisat que, si «tornen a atacar els bascos, es trobaran davant un Grup Basc fort».

Pensions i model econòmic

Joseba Díez Antxustegi s’ha mostrat partidari de revaloritzar les pensions d’acord amb l’IPC i ha recordat que va ser un «compromís arrencat» en el seu moment pel PNV al llavors president del Govern del PP, Mariano Rajoy. «El PNV ha estat sempre també un gran defensor de les persones pensionistes i ho continuarem sent», ha assegurat.

Al mateix temps, ha admès que no desitja “un Govern de Sánchez depengui exclusivament de Podemos, de Sumar, de ERC i de Bildu, perquè tenen unes formes de fer política i unes polítiques concretes que no són les que millor li escauen al conjunt de la societat basca”. En aquest marc, ha explicat que “per això, el nostre programa electoral posa damunt la taula una manera de fer política, un pla, un projecte que respon als interessos majoritaris de la societat basca”.

Al seu entendre, “és un pla per defensar els salaris alts i els salaris dignes que avui dia pràcticament només pot garantir la indústria, és per defensar les nostres pensions, és per defensar el nostre sistema de benestar, el nostre Concierto Económico, un model de migració ordenada, regular i segura, planificada, amb gestió, i no l’estrabada que hem tingut a Ceuta aquest estiu”.

Ha incidit que el PNB planteja mesures “per garantir la seguretat ciutadana, però també la seguretat econòmica de les famílies, la seguretat de les pensions, la seguretat de l’ocupació i la seguretat de la indústria”. “Som a Madrid per assegurar el dia a dia dels ciutadans bascos, el benestar que tant ens ha costat construir, que no podem donar per fet i que està en joc”, ha remarcat.

El portaveu jeltzale ha defensat que Euskadi pugui decidir sobre tot allò que li concerneix, inclòs un salari mínim interprofessional propi. “La realitat econòmica que té Euskadi no és equiparable a altres realitats econòmiques d’altres comunitats de l’Estat”, ha assenyalat, tot i que ha demanat que el debat no es limiti al SMI, perquè “el debat d’altura, de nivell en aquest país, ha de ser sobre els salaris mitjans”.

Per fer-ho, ha considerat imprescindible “una economia potent, una indústria forta” i ser un territori atractiu per a la inversió, cosa que, segons el seu parer, “ho garanteix un model polític i econòmic, i no altres”. “També per a això és important que el PNB tingui força a Madrid, per garantir que aquestes polítiques són les que es duen a terme i no unes altres”, ha afegit.

Vaga general i habitatge

En relació amb la vaga general convocada per a aquest dimecres, ha explicat que la respecta, però ha reclamat el mateix respecte per a qui opti per anar als seus llocs de treball. «Jo demà vaig a treballar perquè crec que, des de les institucions, hem de treballar també demà per donar una resposta al repte de l’habitatge. I ho estem fent en els últims anys a Euskadi», ha afirmat.

En qualsevol cas, considera que el debat sobre l’habitatge ha estat «forçat políticament, perquè hi havia un president del govern (Pedro Sánchez) a qui li interessava posar aquest tema sobre la taula per arribar a les eleccions».

«Quan parlem dels decrets i de la vaga que s’ha produït, estem parlant molt sobre el lloguer», ha assenyalat, reclamant al mateix temps que s’impulsin polítiques que facilitin també la compra d’habitatge. «Hem de donar als joves bascos l’oportunitat de comprar, si així ho volen», ha afegit.

Per aquest motiu, ha instat a «eixamplar i ampliar una mica el focus i la mirada, i abordar, no només una qüestió que afecta una part, sinó el debat de l’habitatge des d’un prisma molt més ampli i molt més ambiciós».