El PPdeG ha defensat aquest dimarts al Parlament de Galícia una proposició no de llei amb què pretén donar valor a les polítiques de la Xunta per «ampliar» el nombre de potencials beneficiaris dels habitatges públics i protegits mitjançant la modificació del límit del lloguer màxim exigit.
La iniciativa ha estat presentada pel diputat popular Moisés Rodríguez, qui ha afirmat que es tracta d’una «bona mesura» que avança en la «bona direcció» perquè un nombre creixent de llars pugui accedir a un habitatge digne a preus assumibles.
Rodríguez ha explicat que l’Executiu del PP vol arribar a més famílies elevant el llindar fins a quatre vegades l’Iprem, i fins a 4,5 vegades en el cas de les famílies nombroses per a l’accés a habitatge públic. A més, ha destacat que es manté la reserva del 25% dels habitatges de protecció en compra per a menors de 36 anys, que el 40% del parc en lloguer continuarà destinat a joves i que es tindrà en compte l’antiguitat com a demandant als registres.
«A Galícia el compromís de la Xunta es mesura en programació, en fets, en inversió i no en simples proclames i propaganda electoralista», ha remarcat el parlamentari del PP, que ha rebutjat les esmenes plantejades per BNG i PSdeG.
La proposició no de llei se sotmetrà a votació el dimecres i, previsiblement, sortirà endavant gràcies a la majoria absoluta del Grup Popular a la cambra autonòmica.
Crítiques i dubtes de l’oposició
Per part de l’oposició, el primer a prendre la paraula ha estat el diputat del PSdeG Aitor Bouza, que ha acusat el PP de fer el «ridícul» amb el text de la iniciativa, en què literalment s’acordava donar valor a «les polítiques dirigides a ampliar el nombre de potencials beneficiaris d’habitatges públics i protegits, en particular, la reducció dels llindars de renda màxima per accedir a un immoble i l’ampliació de la reserva al 30% dels habitatges públics en venda per a les persones d’entre 36 i 45 anys».
«És un ridícul total, no saben ni el que proposen. Augmentar el llindar o reduir el llindar. Perquè el que vostès votaran és reduir el nombre de persones beneficiàries, perquè si redueixen el llindar, menys persones», ha assenyalat, retreient al PP que «Vagi a votar la iniciativa dient el contrari del que acaba d’aprovar la Xunta i que no passi res». «Són un meme amb potes, es fan oposició a si mateixos», ha afegit.
La diputada del BNG Alexandra Fernández ha afirmat, per la seva banda, que l’interès del Govern gallec a promoure més habitatge protegit va acompanyat de “canvis importants” per convertir-lo en “un negoci més rendible per a promotors i constructores”.
Ha recordat que, després de les modificacions legals del 2021 “per la porta de darrere”, el preu de l’habitatge protegit acumula des d’aleshores un increment del 56%. Després de preguntar-se si hi ha algú que avui cobri un 56% més que el 2021, ha assegurat que “l’habitatge protegit és inaccessible perquè va pujar per sobre de la capacitat adquisitiva de les famílies”. Al seu parer, el PP no impulsa aquesta PNL perquè més famílies accedeixin a aquest tipus d’immobles, sinó perquè n’hi hagi “alguna” que ho pugui fer després de “ficar-li una pujada desproporcionada i injustificada”.
El BNG reclama a la Xunta exercir el dret de retracte
En la sessió de la tarda, el ple ha debatut una altra proposició no de llei sobre habitatge, aquesta vegada impulsada pel BNG i defensada també per Alexandra Fernández, que ha instat la Xunta a exercir el dret de compra preferent per part de l’Institut Galego de Vivenda e Solo (IGVS) quan es vengui un habitatge protegit.
“És un tres per un, salva part de l’habitatge protegit i li dona protecció permanent, amplia el parc d’habitatge públic i acaba amb els fraus en les vendes d’habitatge protegit”, ha argumentat la diputada nacionalista.
Fernández ha detallat que, per avançar en aquesta línia, la iniciativa exigeix que la Xunta faciliti dades sobre el nombre exacte d’habitatges protegits que es desqualificaran en els pròxims anys, amb la finalitat de disposar d’una radiografia precisa del parc existent.
A més, el text emplaça el Govern gallec a exercir aquest dret de retracte ja regulat i a planificar per als pròxims anys la compra d’habitatges protegits que surtin al mercat. També planteja reforçar els instruments legals de l’Administració autonòmica per evitar més desqualificacions, ampliant la capacitat de compra de l’IGVS sobre els habitatges protegits situats en zones de mercat residencial tensat i que hagin de perdre la seva qualificació en els pròxims 15 anys.
La proposició ha rebut el suport del Grup Parlamentari Socialista. El seu diputat Aitor Bouza ha remarcat el suport del PSdeG a "aquesta i totes les iniciatives que vagin en benefici dels drets" de la ciutadania gallega. "Avui debatrem profundament sobre els habitatges protegits i el PP ja ens ha demostrat que no vol realment que l’especulació quedi al marge de la llei", ha indicat, tot al·ludint al rebuig dels populars a la reforma de la Llei d’Habitatge de Galícia que ell mateix va defensar al matí per reclamar la protecció permanent dels habitatges públics.
En el costat oposat, el parlamentari del PP Moisés Rodríguez ha anunciat el vot en contra del seu grup i ha acusat BNG i PSdeG de pretendre que se "n’expropiï". Ha censurat que el Bloque acudeixi a la Cambra a parlar del dret de tanteig i retracte de l’habitatge protegit com si fos "la poció màgica que ha d’acabar solucionant els problemes de l’emergència habitacional".
"La seva brillant idea és que tots els pisos que surtin a la venda, que vingui la Xunta i que els compri. S’ha d’intervenir, tutelar, asfixiar...", ha assenyalat.
El diputat popular ha afirmat que el "BNG sempre tira al bosc" i que finalment es veu la seva "careta". També ha assegurat que cada integrant de la formació "porta un comunista petit a dins". "I cada vegada que pot surt aquest comunista", ha manifestat.
"Vostès són els de la hiperregulació, de l’intervencionisme. Que s’expropiï!", ha cridat, per defensar després que "això és el que volen fer els nacionalistes i els socialistes".
Rodríguez ha conclòs que ja existeixen mecanismes de control suficients per garantir la funció social de l’habitatge protegit i ha advertit que "una intervenció massiva de l’administració sobre aquests habitatges podria limitar les oportunitats d’accés a l’habitatge".