El president de la Diputació de la Corunya, Valentín González Formoso, ha advertit del "clamor" dels 93 ajuntaments de la província, que "afronten serioses dificultats operatives per presentar els serveis públics més bàsics" i es troben "al llindar del crack financer" per la "manca de recursos" i la "continua" assumpció de "competències impròpies".
Formoso ha comparegut aquest dilluns a la Comissió d'Economia del Parlament de Galícia per explicar els comptes de la Diputació per al pròxim exercici, amb el qual es tancarà l'actual mandat. Segons ha avançat, la institució provincial disposarà del pressupost "més alt de la història", amb un augment del 14,6%, fins als 293.930.000 euros.
En la seva exposició, ha insistit que la situació dels concellos és d'una "gravetat important i no va a millor", ja que molts estan "al llindar del crack financer asfixiats pels costos". Ha assenyalat que "el subministrament energètic, la depuració d'aigües, la recollida i el tractament de la brossa i els serveis d'ajuda a la llar estan estrangulant els pressupostos locals".
Ha recordat que darrere de cada servei municipal hi ha veïns amb drets i persones amb necessitats bàsiques i que en "infrafinançar financerament els ajuntaments s'està aprofundint en la desigualtat i incrementant les bretxes socials, sanitàries i territorials entre la població".
Aquesta "manca de recursos" s'ha convertit, al seu parer, en una "pràctica continuada", igual que la "transferència incessant de competències impròpies" als municipis "sense l'avaluació del seu cost efectiu i sense la transferència dels fons necessaris per a la seva execució".
En aquest context, ha reconegut que el projecte de pressupostos per al 2027 de la Xunta de Galícia preveu un increment del Fondo Galego de Cooperación Local, elevant la quantia incondicionada a 170 milions d'euros de 203 milions, un 8,4% més per als 313 ajuntaments gallecs. No obstant això, ha remarcat que, "reconeixent l'avenç, resulta insuficient".
"Si posem aquesta xifra en qüestió és perquè el contrast entre la política financera de la Xunta envers els ajuntaments i l'esforç de la Diputació de la Corunya és evident. En termes relatius, l'esforç pressupostari de la Diputació per finançar els ajuntaments multiplica per 20 el de la Xunta", ha assenyalat.
Ha afegit que "la Diputació posa a disposició dels seus 93 ajuntaments una quantia equivalent a la meitat de tot el que la Xunta destina per als 300 de Galícia" i ha lamentat que la institució provincial rebi "zero euros" del Fondo Galego de Cooperación Local, la qual cosa, ha dit, "incompleix el mandat constitucional que estableix la participació de les entitats locals, incloses les províncies, en els tributs de la Comunitat".
Per aquest motiu, ha demanat al Parlament de Galícia que abordi una reforma "profunda" que garanteixi recursos suficients als governs locals, aprofitant la tramitació a la Cambra del Projecte de llei d'administració local.
Pressupost rècord i prioritat a la despesa social
Durant la seva intervenció, Formoso ha detallat les principals partides dels comptes provincials per a l'any vinent, quan la Diputació de la Corunya comptarà amb el pressupost "més alt de la història", amb un 14,6% més, fins als 293.930.000 euros. Ha precisat que aquest augment procedeix en la seva "pràctica totalitat" de l'increment de les transferències de l'Estat.
Després d'alertar que aquesta "infrafinançament municipal" incideix de manera "crítica" en reptes com la lluita contra la despoblació i l'envelliment, ha reivindicat que la Diputació impulsa mesures directes amb "impacte pressupostari i execució real" per fer front a aquests desafiaments.
En aquest sentit, ha destacat iniciatives com Mercanavila i les cases d'acompanyament de gent gran, "un model públic d'atenció en el rural pioner a Galícia" basat en centres oberts de 59 places repartides en quatre unitats convivencials, orientats a garantir cures de qualitat. Ha avançat que els primers centres se situaran a As Pontes, Rianxo i Ordes, amb l'objectiu de "reduir la bretxa" de places residencials existents.
En matèria d'inversió, ha ressaltat que el Plan Único de Concellos, dotat inicialment amb 92 milions, constitueix el principal programa d'obres i serveis de les quatre diputacions i una "referència en l'àmbit estatal", i que l'any vinent creixerà un 4,54%.
També ha remarcat que el segon bloc de despesa més rellevant és el social, que suposa l'11,75% del total, amb un increment del 4,6% fins als 34.555.000 euros. Ha explicat que la major part d'aquest augment es destinarà al Servizo de Axuda no Fogar, amb el qual la Diputació preveu finançar 395.804 hores d'aquest servei essencial.
Tot això, ha subratllat, mentre la Diputació manté una situació de "deute zero", sense recórrer a crèdits ni abonar interessos financers i "manté congelades les taxes i els preus públics provincials". Per això, ha defensat que els comptes per a 2027 reflecteixen una administració "rigorosa", amb "deute zero", "compromesa amb els serveis públics i plenament dedicada la protecció del municipalisme".
Postura dels grups parlamentaris
En el torn dels grups, la diputada del PSdeG Patricia Iglesias ha valorat la feina de la Diputació, que, segons el seu parer, "demostra que hi ha una altra manera de governar, una altra manera de gestionar els recursos públics i d'entendre la cooperació institucional". Ha criticat que el PP continuï traslladant als concellos "any rere any" competències "impròpies" sense el finançament necessari per exercir-les.
Des del BNG, la diputada Iria Taibo, la formació de la qual cogoverna la Diputació juntament amb el PSdeG, ha insistit en la necessitat "urgent" de redefinir el finançament municipal, atès que els ajuntaments assumeixen competències impròpies per "acció o per omissió de la Xunta" sense que aquesta "compensi per la via econòmica".
Sobre el repartiment de fons, Taibo ha defensat que la presència del BNG a la institució persegueix, "des d'un esperit crític" amb el funcionament d'aquests organismes, "una millor distribució" dels recursos per corregir desigualtats i pal·liar, en part, la "irresponsable manca de suport de la Xunta" a les entitats locals.
En l'altra posició, el diputat del PP ha titllat de "contradictori" que el president provincial acudeixi a la Cambra a explicar que no necessita endeutar-se ni apujar taxes i, alhora, sostingui que els ajuntaments "tenen dificultats de finançament".
A més, ha rebutjat les crítiques als comptes de la Xunta, reivindicant les partides destinades als concellos, l'augment de les quals ha dit que el fa estar "molt orgullós". Al mateix temps, ha acusat la Diputació d'incórrer en una "pràctica fraudulenta" en la gestió de fons en "esquivar la llei de subvencions" mitjançant la contractació d'actes públics amb una associació dirigida per "destacats membres del BNG, com és la Plataforma Quermeos Galego".
"Una cosa és subvencionar i una altra de molt diferent contractar amb fons públics una associació perquè, en lloc de prestar servei a l'administració o als administrats, llança missatges ideològics", ha criticat.