Barcelona es prepara per convertir-se en una de les primeres ciutats a aplicar les mesures fiscals del 'decret Maricarmen', aprovat aquesta setmana pel Govern. La Comissió d'Economia de l'Ajuntament ha donat llum verda aquest divendres a un recàrrec d'entre el 50% i el 150% en l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) dels pisos turístics, en funció del nombre d'habitatges destinats a aquesta activitat que posseeixi cada propietari.
La iniciativa ha sortit endavant amb els vots favorables del PSC, ERC i Barcelona en Comú, l'abstenció de Junts i el rebuig de PP i Vox. La seva aprovació encara no és definitiva, ja que haurà d'incorporar-se a les ordenances fiscals municipals i superar un ple extraordinari previst per la propera setmana, abans de la seva ratificació al desembre.
La mesura es fonamenta en un dels decrets d'habitatge aprovats pel Consell de Ministres, que modifica la Llei d'Hisendes Locals per permetre que els ajuntaments situats en zones de mercat residencial tensionat estableixin recàrrecs sobre els immobles destinats al lloguer turístic. La norma estatal continua pendent de convalidació per la Diputació Permanent del Congrés, després que l'Executiu decidís recuperar els decrets rebutjats abans de la dissolució de les Corts.
Tres trams de recàrrec segons el nombre de pisos turístics
La proposta municipal estableix tres nivells de tributació, amb una càrrega fiscal creixent per als propietaris que concentren un major nombre d'allotjaments turístics.
- Un pis turístic: recàrrec del 50% sobre la quota líquida de l'IBI.
- Dos o tres pisos turístics: recàrrec del 100%.
- Quatre o més pisos turístics: recàrrec del 150%.
De conformitat amb el calendari previst per l'Ajuntament, si la modificació rep l'aprovació definitiva, el primer devengament del recàrrec es produirà el 31 de desembre de 2027, amb una liquidació de caràcter anual.
L'aplicació d'aquests percentatges permetria incrementar la tributació dels immobles utilitzats com allotjaments turístics, especialment en el cas dels grans propietaris. No obstant això, la seva posada en marxa dependrà tant de l'aprovació de les ordenances municipals com de la continuïtat del marc legal estatal que habilita aquests recàrrecs.
Gairebé el 60% dels pisos turístics pertanyen a grans propietaris
Barcelona compta actualment amb 10.627 llicències d'habitatges d'ús turístic actives, segons les dades de l'Ajuntament. La distribució d'aquestes llicències mostra que una part majoritària correspon a propietaris que disposen d'almenys quatre immobles destinats a aquesta activitat.
En concret, 6.077 habitatges, prop del 60% del total, pertanyen a titulars de quatre o més pisos turístics i quedarien subjectes al tram màxim del recàrrec. Altres 3.274 llicències, aproximadament el 30%, corresponen a propietaris d'un únic habitatge turístic, mentre que les 1.276 restants estan en mans de qui posseeix dos o tres.
La patronal Apartur calcula que els aproximadament 10.000 pisos turístics de Barcelona pertanyen a uns 5.000 propietaris. Segons les seves dades, existeix una important diversitat entre els titulars, des de particulars amb una o dues vivendes fins a propietaris i societats que concentren desenes d'apartaments.
Entre ells figuren 131 propietaris amb entre 10 i 19 habitatges turístics, a més de titulars que arriben a acumular fins a 245 immobles. També existeixen empresaris hotelers que posseeixen 46 edificis complets destinats a aquesta activitat, amb un total de 735 habitatges.
Barcelona manté el seu objectiu d'eliminar els pisos turístics el 2028
El nou recàrrec fiscal se suma a l'estratègia del Govern municipal de Jaume Collboni per eliminar els pisos turístics de Barcelona a finals de 2028. L'alcalde va anunciar el 2024 la seva intenció de no renovar les llicències d'aquests allotjaments, amb l'objectiu que els habitatges puguin tornar al mercat residencial.
La decisió es fonamenta en un decret de la Generalitat que obliga els municipis catalans afectats a adaptar la seva planificació urbanística i determinar quantes vivendes turístiques permeten al seu territori abans de finalitzar el 2028. En el cas de Barcelona, l'Ajuntament ha optat per no habilitar noves autoritzacions que permetin mantenir aquesta activitat.
De aquesta manera, el recàrrec de l'IBI tindria un caràcter transitori dins de la política municipal, ja que la seva aplicació començaria a finals de 2027 i el Consistori manté el propòsit d'extingir les llicències turístiques al terme de 2028.