El Govern ultima un decret de vivenda que prohibeix els desnonaments a persones vulnerables fins al 2028

El borrador incorpora bonificacions fiscals per a propietaris i inquilins, regula també els lloguers per habitacions i elimina la reforma de la Llei del Sòl que figurava en versions anteriors.

4 minuts

00e700a6 bfa9 4592 8e8c 88920439b440

00e700a6 bfa9 4592 8e8c 88920439b440

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

El Govern ultima per a aquest dimarts un reial decret de vivenda que inclouria ampliar fins al 2028 la prohibició de desnonaments per a persones en situació vulnerable, segons consta en el borrador del text al qual ha tingut accés aquesta tarda Europa Press.

El Executiu treballa en un paquet "ambiciós i transversal", segons han traslladat fonts del Ministeri de Vivenda a DEMÒCRATA que aborda diferents àmbits de la política de vivenda, des de la protecció dels llars vulnerables i la regulació del lloguer fins a la fiscalitat, l'accés a la compra i la vivenda protegida. Entre les propostes que es manejaven aquest matí també figuraven restriccions a determinades operacions de fons d'inversió, ajudes per a la primera vivenda i mesures per blindar el parc estatal.

La norma arriba després del desnonament de Maricarmen, la dona de 87 anys desallotjada del seu habitatge al districte madrileny de Retiro, i en un moment de forta pressió tant dels seus socis parlamentaris com del Sindicat de Llogaters, que ha organitzat un campament a la madrilenya Puerta del Sol. El contingut continua subjecte a negociació.

WhatsApp Image 2026 09 28 at 16.28.00

Notícia destacada

Política

El teletrabajo acampa a la Porta del Sol

3 minuts

Protecció davant dels desnonaments fins al 2028

Una de les principals mesures del borrador és l'ampliació de la protecció per als llars en situació de vulnerabilitat. El text estableix mecanismes per impedir determinats llançaments fins al 2028 quan concorrin les circumstàncies previstes en la normativa.

La mesura pretén evitar que persones vulnerables que no puguin fer front al lloguer i manquin d'una alternativa habitacional siguin desallotjades sense que s'activi prèviament el mecanisme de protecció corresponent.

Aquesta és una de les principals respostes de l'Executiu al cas de Maricarmen i un dels punts sobre els quals Sumar ha reclamat més rapidesa al PSOE.

El lloguer temporal tindrà més requisits

El decret també endureix les condicions perquè un contracte pugui acollir-se a la modalitat de lloguer temporal. L'objectiu és diferenciar els contractes vinculats a una causa temporal acreditada d'aquells que utilitzen aquesta fórmula malgrat respondre, en la pràctica, a una necessitat permanent de vivenda.

El nou marc afecta així mateix als lloguers per habitacions, que quedarien inclosos en les noves regles de protecció.

La regulació pretén tancar així una de les vies que l'Executiu considera susceptibles d'utilitzar-se per eludir les condicions aplicables al lloguer residencial.

Bonificacions fiscals per a propietaris i inquilins

El borrador incorpora a més un bloc de mesures fiscals per a propietaris i inquilins. Els incentius dirigits als propietaris formen part de la negociació que el Govern manté amb Junts per intentar aconseguir els suports necessaris per tirar endavant el decret.

El paquet que manejava el Ministeri també contempla beneficis fiscals vinculats al lloguer i mesures destinades a facilitar l'accés a l'habitatge, tot i que la concreció d'aquestes actuacions encara pot canviar durant la negociació.

Entre les propostes que s'havien plantejat prèviament figurava també una rebaixa de l'IVA per a la construcció d'habitatge protegit amb qualificació permanent, amb l'objectiu d'augmentar l'oferta assequible.

Els fons d'inversió i els pisos turístics, en el paquet

La proposta negociada pel Executiu inclou a més mesures dirigides a limitar determinats usos especulatius de l'habitatge. Entre elles es troba la regulació dels pisos turístics i la intenció d'impedir determinades operacions de compra especulativa per part de fons d'inversió.

En el cas dels pisos turístics, el paquet contempla una modificació fiscal mitjançant l'aplicació de l'IVA, amb l'objectiu que aquestes activitats tributin sota el règim corresponent a una activitat econòmica.

El Govern pretén complementar aquestes mesures amb incentius perquè els propietaris redueixin les rendes i amb mecanismes per afavorir el lloguer residencial davant d'altres usos de l'habitatge.

Ajuts per a la primera vivenda i blindatge del parc estatal

La bateria de mesures que manejava el Ministeri també incorpora ajuts per a la compra de la primera vivenda, dirigits a qui vol accedir a la propietat però no disposa de l'estalvi suficient per afrontar l'adquisició.

El Executiu planteja així mateix blindar el parc estatal d'habitatge, amb l'objectiu d'evitar que els immobles finançats amb recursos públics puguin acabar posteriorment al mercat especulatiu i garantir que mantinguin la seva finalitat residencial.

Aquests dos elements formen part del paquet anunciat pel Ministeri, tot i que el borrador conegut aquesta tarda no concreta tots els seus detalls.

El Govern retira la reforma de la Llei del Sòl

Un dels canvis respecte a versions anteriors és l'eliminació de la reforma de la Llei del Sòl. Les modificacions urbanístiques havien format part d'un text previ que finalment no va arribar a aprovar-se.

La retirada respon a una de les condicions plantejades per Podem, que havia reclamat al Govern que tregués del decret els canvis en la legislació urbanística per facilitar el seu eventual suport.

De aquesta forma, el nou borrador concentra la norma en les mesures d'habitatge, lloguer i fiscalitat i deixa fora la reforma de la legislació del sòl.

Una negociació encara oberta

El contingut definitiu del decret continua pendent de l'acord entre el Govern i els grups parlamentaris. L'Executiu pretén portar-ho aquest dimarts al Consell de Ministres, però després haurà d'afrontar una segona negociació per aconseguir la seva convalidació al Congrés.

Al tractar-se d'un Reial decret llei, la Cambra Baixa haurà de pronunciar-se sobre la seva convalidació en el termini de 30 dies des de la seva promulgació. La dificultat resideix a reunir una majoria suficient entre formacions amb posicions diferents sobre la regulació del mercat del lloguer, la fiscalitat i la protecció davant dels desnonaments.

La negociació es desenvolupa a més mentre el Sindicat d'Inquilines manté l'acampada de la Porta del Sol, on es reclamen mesures més àmplies, entre elles contractes de lloguer indefinits i una major protecció per als llars vulnerables.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat parlamentari es troba la tramitació del nou decret llei d'habitatge i quins són els propers passos per a la seva aprovació definitiva?

Amb la informació disponible a data d'avui (28 de setembre de 2026), el que anomenen als mitjans “nou decret llei d'habitatge” —també apodat “decret Maricarmen”— encara no està en tramitació parlamentària. No consta ni com a reial decret‑llei ja aprovat i publicat al BOE, ni com a iniciativa registrada al Congrés, ni, per tant, com a text sotmès a convalidació o a eventual tramitació com a projecte de llei.

El que reflecteixen les fonts és el següent:

  • El Govern està negociant internament el contingut del nou reial decret‑llei d'habitatge (pròrrogues de lloguer, regulació de lloguers de temporada i per habitacions, reforç de la protecció davant desnonaments, possibles incentius fiscals a propietaris, etc.).
  • El president del Govern ha declarat que l’Executiu “treballa contrarellotge” per portar el decret d’habitatge al Consell de Ministres de dimarts, però fins ara aquesta inclusió a l’ordre del dia no apareix confirmada formalment.
  • La premsa política i sectorial insisteix que el text segueix condicionat a un acord de majories al Congrés: l’anterior decret d’habitatge va ser derogat pel Ple el 28 d’abril de 2026 i el Govern intenta evitar repetir aquest desenllaç.

En resum: a dia d’avui no hi ha encara fase parlamentària oberta sobre aquest nou decret‑llei d’habitatge; estem davant d’una norma anunciada i negociada, però no aprovada ni registrada. Per tant:

  • No s’ha celebrat encara la votació de convalidació o derogació al Congrés.
  • No s’ha acordat la seva tramitació com a projecte de llei, perquè aquesta decisió només es pot prendre en el propi debat de convalidació.
  • No existeix un calendari tancat d’efemèrides parlamentàries: depèn que el Govern l’aprovi efectivament i el remeti a la Cambra.

Per entendre què passarà tan bon punt el Govern aprovi el decret, convé recordar l’esquema jurídic‑parlamentari de qualsevol reial decret‑llei estatal:

  1. Aprovació en Consell de Ministres i publicació al BOE. Des de la seva publicació, el reial decret‑llei entra en vigor immediatament.
  2. Remissió al Congrés dels Diputats. El Congrés l’ha de debatre en Ple per pronunciar-se sobre la seva convalidació o derogació en un termini màxim de 30 dies des de la seva promulgació.
  3. Votació de convalidació.
    • Si obté més vots a favor que en contra, queda convalidat i manté la seva vigència com a norma amb rang de llei.
    • Si la majoria del Ple el rebutja, queda derogat de forma immediata i l’expedient es considera conclòs.
  4. Possible tramitació com a projecte de llei. En la mateixa sessió, el Ple pot votar si el text es tramita, a més, com a projecte de llei (ordinari o “d’urgència”). Si s’aprova:
    • S’obre un termini d’esmenes per als grups parlamentaris.
    • El text passa a ponència i comissió, on es negocien i voten modificacions.
    • El dictamen torna al Ple del Congrés per a un nou debat i votació.
    • Si es tracta d’una llei ordinària estatal, el text es remet després al Senat, que pot esmenar-lo o vetar-lo, i finalment torna al Congrés per a la decisió definitiva.
  5. Promulgació i publicació de la llei resultant. Un cop aprovat el projecte de llei a les Corts, es promulga, es signa pel Rei i es publica al BOE com a llei ordinària. El decret‑llei convalidat queda, de facto, “absorbit” per la nova llei.

Sobre els propers passos concrets del “nou decret llei d’habitatge”, si finalment s’aprova, l’itinerari esperable és:

  • Tancament de l’acord polític entre les forces del Govern i els seus socis (especialment les formacions el vot de les quals va ser decisiu en el rebuig del decret anterior).
  • Aprovació en Consell de Ministres i publicació al BOE.
  • Debat de convalidació al Ple del Congrés dins del termini de 30 dies, amb una única votació sobre el conjunt del decret.
  • En cas de convalidació, segona votació opcional per decidir si es tramita com a projecte de llei i obrir així una fase d’esmenes i negociació més detallada.
  • Si s’obre aquesta tramitació, desenvolupament del procediment legislatiu complet fins a la seva eventual aprovació definitiva al Congrés i Senat.

Fins que el Consell de Ministres no aprovi formalment el text i el Congrés el rebi, qualsevol referència a la seva “aprovació definitiva” continua sent només un escenari previst, no un estat de tramitació ja assolit.

Em pots fer una cronologia detallada de tots els intents de decrets d’habitatge d’aquesta legislatura, amb dates i resultat de cada votació? Quines diferències de contingut s’estan negociant entre el nou decret d’habitatge i el que el Congrés va derogar a l’abril de 2026? Quines majories i aliances parlamentàries serien necessàries per garantir la convalidació del nou decret llei d’habitatge?

Quines són les competències i funcions de la ministra Mónica García en matèria d’habitatge segons la legislació espanyola?

Segons la legislació vigent i l’estructura formal del Govern d’Espanya, Mónica García és ministra de Sanitat i no ostenta competències directes en matèria d’habitatge. La normativa que distribueix les funcions entre departaments ministerials atribueix la política estatal d’habitatge al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, no al Ministeri de Sanitat. Per tant, les seves actuacions sobre habitatge són de caràcter polític i transversal, però no constitueixen una competència jurídica pròpia en aquest àmbit.

1. Què diu la legislació sobre qui té la competència estatal en habitatge

La norma que fixa el mapa de ministeris i els seus grans àmbits materials és el Reial Decret 829/2023, de 20 de novembre, pel qual es reestructuren els departaments ministerials. En el seu articulat:

  • Enumera entre els departaments del Govern el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana i, separadament, el Ministeri de Sanitat.
  • Estableix que correspon al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana “la proposta i execució de la política del Govern en matèria d’habitatge, Agenda Urbana, qualitat de l’edificació i sòl”, disposant com a òrgan superior una Secretaria d’Estat d’Habitatge i Agenda Urbana (redacció recollida en les cerques sobre aquest reial decret).

En la mateixa norma es defineix, de forma independent, el camp d’actuació del Ministeri de Sanitat: la “proposta i execució de la política del Govern en matèria de salut, de planificació i assistència sanitària, així com l’exercici de les competències de l’Administració General de l’Estat per assegurar el dret a la protecció de la salut”. No apareix en cap moment l’habitatge entre les seves matèries.

L’estructura més detallada de la política d’habitatge es desenvolupa després a través d’altres normes específiques del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, entre elles:

  • El Reial Decret 250/2023, de 4 d’abril, que reconfigura la Secretaria General d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura i precisa que planifica, impulsa, gestiona i coordina les competències “en matèries amb incidència en l’habitatge, en l’arquitectura, en l’edificació, polítiques urbanes i sòl”.
  • El posterior Reial Decret 208/2024, de 27 de febrer (citat repetidament en resolucions del BOE), que “contempla les atribucions competencials del Departament en matèria d’habitatge, corresponent-li la proposta i execució de la política del Govern relativa a l’accés a l’habitatge a fi de garantir el dret constitucional al gaudi d’un habitatge digne i adequat”.

En conjunt, aquestes disposicions deixen clar que la titularitat de les competències estatals en habitatge recau en el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana (actualment encapçalat per una altra ministra), no en Sanitat.

2. Competències concretes en habitatge (del ministeri competent, no de Sanitat)

Encara que la pregunta es formula sobre Mónica García, per entendre l’abast de les seves funcions és necessari veure què es considera “competències en habitatge” en la legislació:

  • Disseny i execució de la política estatal d’habitatge (plans estatals d’habitatge, estratègies plurianuals, desenvolupament de la Llei 12/2023, de dret a l’habitatge).
  • Planificació i programació estatals en matèria d’habitatge, inclosa l’obtenció i gestió de dades per afavorir l’accés a l’habitatge a tot el territori (funcions atribuïdes en el BOE a la Direcció General de Planificació i Avaluació del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana).
  • Mobilització de sòl i parc residencial públic, mitjançant instruments com convenis amb SEPES o la transferència d’habitatges de l’Estat per destinar-los al lloguer assequible, segons diferents resolucions i ordres publicades al BOE.
  • Gestió d’instruments específics com el Pla Estatal d’Habitatge 2026‑2030 o la nova entitat estatal d’habitatge i sòl (CASA47), adscrits al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana.

Cap d’aquestes funcions apareix atribuïda al Ministeri de Sanitat ni a la seva titular en les normes d’estructura ministerial.

3. Paper jurídic de Mónica García respecte a l’habitatge

A la llum del que s’ha exposat, les conclusions estrictament jurídiques són:

  • Mónica García, com a ministra de Sanitat, té competències en salut pública, planificació i assistència sanitària, però no és l’autoritat estatal competent en habitatge ni gestiona els instruments legals i pressupostaris de la política d’habitatge.
  • Les decisions estatals en habitatge (plans, programes, grans convenis, regulació del parc públic estatal, etc.) s’adopten formalment des del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, en desenvolupament del marc fixat pel Reial Decret 829/2023 i els reials decrets d’estructura específics d’aquest departament.
  • Com a membre del Consell de Ministres, Mónica García participa en la deliberació i aprovació col·legiada de reials decrets‑llei, projectes de llei i acords del Govern relatius a habitatge, però ho fa en qualitat de membre de l’òrgan col·legiat, no com a ministeri competent en la matèria.
  • La seva intervenció freqüent en el debat públic sobre habitatge —per exemple, reclamant l’aprovació de determinats decrets d’habitatge o relacionant la crisi habitacional amb la salut mental— té un caràcter polític i transversal, però no modifica la distribució formal de competències fixada en els reials decrets d’estructura.

En síntesi: segons la legislació espanyola vigent, la ministra Mónica García no ostenta competències pròpies en matèria d’habitatge; aquestes corresponen al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana. El seu paper en habitatge és el d’una ministra d’una altra cartera que participa en les decisions col·legiades del Govern i en la dimensió sanitària d’un problema —la crisi habitacional— que la normativa d’estructura situa sota la responsabilitat principal d’un altre departament.

Podries detallar quines competències concretes té el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana segons el Reial Decret 208/2024? Quin marge d’actuació tenen les comunitats autònomes davant l’Estat en matèria d’habitatge segons la Constitució i la Llei d’Habitatge? En quins espais formals pot coordinar-se el Ministeri de Sanitat amb el d’Habitatge quan l’habitatge actua com a determinant de la salut?

Quins requisits legals han de complir els propietaris per poder aplicar els nous beneficis fiscals establerts en el decret?

En termes generals, quan un decret estableix nous beneficis fiscals per a propietaris (per exemple, reduccions d’IRPF, bonificacions en IBI o altres incentius), la normativa sol exigir un conjunt de requisits acumulatius. Els concrets depenen sempre del text del decret, però hi ha patrons força estables en el dret espanyol que permeten entendre què se sol demanar i com preparar-se.

1. Requisits subjectius: qui s’hi pot acollir

Normalment el decret delimita amb precisió el tipus de propietari beneficiari. S’exigeix que:

  • Titularitat acreditada: la persona (física o jurídica) ha de ser titular de l’immoble, ple propietari o amb un dret real que l’habiliti (usufructe, per exemple). Això es prova amb nota simple del Registre de la Propietat o escriptures.
  • Residència o domicili fiscal: si l’incentiu s’ancora a l’IRPF o a tributs autonòmics/municipals, sovint es requereix que el contribuent tingui el seu domicili fiscal al territori al qual es dirigeix la mesura (Espanya, una comunitat autònoma o un municipi concret).
  • Situació davant Hisenda i Seguretat Social: molts règims bonificats exigeixen estar al corrent d’obligacions tributàries i, si escau, amb la Seguretat Social, especialment si el propietari és una empresa o un gran posseïdor.

2. Requisits objectius sobre l’immoble

Per evitar un ús indiscriminat del benefici, el decret sol definir quin tipus d’immoble dóna dret a l’avantatge fiscal. És habitual trobar condicions com:

  • Tipologia d’immoble: que es tracti d’habitatge habitual, habitatge destinat al lloguer de llarga durada, habitatge social, local afecte a una activitat econòmica concreta, etc.
  • Ubicació: en determinats barris, municipis, zones tensionades, àrees rurals o àmbits delimitats per la norma.
  • Estat i ús efectiu: que no estigui desocupat injustificadament, que es destini a l’ús que el decret fomenta (per exemple, arrendament residencial i no turístic) i que compleixi les condicions d’habitabilitat i, si escau, d’eficiència energètica o accessibilitat.
  • Límits quantitatius: topalls de renda de lloguer, de valor cadastral, de superfície o de preu de transmissió, segons el tipus d’incentiu fiscal.

3. Requisits formals i procedimentals

Encara que es compleixin les condicions materials, el propietari sol perdre el benefici si no respecta les exigències formals. El més freqüent és que es requereixi:

  • Sol·licitud expressa: presentació d’una declaració, comunicació o model específic (davant l’Agència Tributària, la hisenda autonòmica o l’ajuntament) dins del termini fixat.
  • Acreditació documental: aportar escriptures, notes registrals, contractes d’arrendament, certificats d’empadronament, informes d’eficiència energètica, certificats d’estar al corrent de pagament, etc.
  • Correcta consignació en l’autoliquidació: marcar les caselles i aplicar les deduccions, exempcions o bonificacions conforme a les instruccions de cada tribut.

4. Terminis, compatibilitats i manteniment del benefici

Els beneficis fiscals de nova fornada solen estar condicionats també en el temps i en la seva relació amb altres ajudes:

  • Àmbit temporal: poden limitar-se a determinats exercicis fiscals, a contractes celebrats després d’una data determinada o a actuacions (com rehabilitacions) fetes dins d’un període concret.
  • Compatibilitat: el decret pot declarar aquests beneficis incompatibles amb altres bonificacions o deduccions sobre el mateix immoble, obligant el propietari a optar per un dels règims.
  • Manteniment de les condicions: se sol exigir conservar durant un nombre d’anys l’ús o destí de l’immoble (per exemple, continuar llogant-lo com a habitatge habitual). L’incompliment pot comportar la pèrdua del benefici i l’obligació de retornar-lo amb interessos.

5. Conseqüències de l’incompliment i prova

Si el propietari no reuneix o deixa de reunir els requisits que estableixi el decret:

  • L’Administració pot denegar l’aplicació del benefici en la liquidació inicial.
  • Pot iniciar comprovacions i inspeccions, regularitzar la situació, exigir el pagament de les quotes deixades d’ingressar i, si escau, imposar sancions.

Per això és clau conservar durant el termini de prescripció tota la documentació que acrediti el compliment dels requisits (títols de propietat, contractes, justificant de pagament, certificats oficials, comunicacions presentades, etc.).

En definitiva, per saber exactament què han de complir els propietaris en el teu cas concret és imprescindible acudir al text del decret i a la normativa tributària que remet (lleis de l’impost afectat, ordenances fiscals, possibles desenvolupaments reglamentaris i instruccions de l’Administració), ja que allà es fixen de forma precisa les condicions, els terminis i el procediment per gaudir dels nous beneficis fiscals.

Em pots analitzar el decret concret i detallar els requisits fiscals que estableix per als propietaris? Quines diferències hi ha entre aquests nous beneficis fiscals i els que existien anteriorment per als propietaris? Quins riscos o contingències fiscals pot tenir per a un propietari acollir-se a aquests beneficis si després no compleix tots els requisits?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina és la durada màxima de la pròrroga anual que podran sol·licitar els contractes de lloguer que vencin abans del 31 de desembre de 2028?

Pregunta" 1 de 3

Quin recàrrec màxim podran aplicar els ajuntaments sobre l'IBI d'habitatges buits que portin més de tres anys sense ocupació?

Pregunta" 2 de 3

Quin índex limita l'actualització anual de la renda en els contractes d'arrendament d'habitatge segons el nou decret?

Pregunta" 3 de 3