L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un dels principals problemes econòmics i socials d’Espanya, especialment entre els joves i les famílies que no disposen de prou estalvis per afrontar l’entrada d’una hipoteca. En aquest context, els habitatges en règim de cessió d’ús estan guanyant protagonisme com una alternativa a la compra i al lloguer tradicional, mitjançant un sistema en què els residents poden viure durant llargs períodes de temps en un immoble sense convertir-se en els seus propietaris individuals.
El funcionament d’aquest model es basa, principalment, en la creació de cooperatives que mantenen la titularitat dels habitatges i concedeixen als seus socis el dret a utilitzar-los. A canvi, les persones que accedeixen als pisos fan una aportació econòmica inicial, destinada a finançar part del projecte, i abonen una quota mensual per cobrir els costos de l’immoble. L’objectiu és oferir estabilitat residencial i reduir la dependència dels preus del mercat immobiliari, evitant que els habitatges s’utilitzin com una inversió destinada a generar beneficis mitjançant la seva compravenda.
La fórmula, estesa des de fa dècades en altres països europeus, ha començat a desenvolupar-se amb més intensitat a ciutats com Barcelona, on diferents cooperatives impulsen promocions sobre sòl públic o privat. Un dels projectes recents és Ca l'Ordit, promogut per Sostre Cívic, que preveu 62 habitatges per aproximadament 90 residents i exigeix aportacions inicials d’entre 12.000 i 24.000 euros. Segons les dades difoses per l’entitat, el finançament públic i cooperatiu permetrà establir quotes mensuals que podrien situar-se fins a un 40% per sota dels lloguers de mercat comparables.
Tanmateix, viure en un habitatge en cessió d’ús no significa disposar gratuïtament d’un immoble ni tenir els mateixos drets que el seu propietari. El resident adquireix un dret d’utilització subjecte a la normativa de les cooperatives i als seus estatuts, de manera que ha de conèixer les condicions econòmiques, les obligacions de permanència i les restriccions existents abans d’incorporar-se a un d’aquests projectes.
Quant costa un habitatge en cessió d’ús: entrada inicial i quota mensual
A diferència d’una compravenda, on el comprador paga el preu de l’immoble i n’adquireix la propietat, en la cessió d’ús normalment hi existeixen dos desemborsaments principals: una aportació inicial per incorporar-se a la cooperativa i una quota mensual per utilitzar l’habitatge. No hi ha una tarifa comuna per a tota Espanya, ja que les quantitats depenen del cost del terreny, la construcció, el finançament obtingut, la superfície dels pisos i els serveis inclosos en cada promoció.
La cooperativa catalana Sostre Cívic explica que les aportacions inicials dels seus projectes poden oscil·lar entre 2.000 i 35.000 euros, segons les seves característiques. Aquesta quantitat serveix per finançar part de l’adquisició o la construcció de l’edifici i, en la mesura que constitueixi capital social reemborsable, es podrà recuperar quan el resident abandoni la cooperativa, amb les condicions establertes legalment i estatutàriament. No obstant això, alguns projectes també inclouen quotes d’ingrés o altres desemborsaments que necessàriament no es retornen.
Un exemple concret és Cirerers, un edifici cooperatiu situat al barri barceloní de Roquetes, que disposa de 32 habitatges i espais comunitaris. En la documentació d’una de les seves adjudicacions de 2025 s’establia una aportació inicial de 21.706,80 euros, de la qual 20.306,80 corresponien a capital social recuperable i 1.400 euros a una quota d’ingrés. L’habitatge, de poc més de 40 metres quadrats d’interiors, tenia una quota mensual prevista de 525,33 euros, a la qual calia afegir determinades aportacions de soci i consums individuals.
Aquesta quota no es destina exclusivament a pagar per la utilització de l’immoble. També inclou conceptes relacionats amb el manteniment de l’edifici, els assegurances, els impostos, els serveis comuns i els fons de solidaritat de la cooperativa. En alguns projectes, part dels diners s’utilitza també per tornar els préstecs que l’entitat hagi sol·licitat per finançar la construcció o l’adquisició dels habitatges.
Per tant, una persona que accedeixi a aquest sistema es pot trobar amb una quota mensual inferior a la d’un lloguer convencional, però haurà de disposar prèviament d’una quantitat de diners que, en determinades promocions, supera els 20.000 o 30.000 euros. La cessió d’ús redueix la necessitat de comprar un immoble, però no elimina la barrera de l’estalvi inicial, que continua sent un dels principals obstacles per als llars amb menys recursos.
Quins drets tens sobre el pis i durant quant de temps hi pots viure
La principal característica d’aquests habitatges és que la persona resident no adquireix la propietat individual del pis, sinó un dret d’ús que li permet establir-hi la seva residència habitual mentre compleixi les condicions fixades per la cooperativa. L’edifici pertany a l’entitat o queda sota el seu control mitjançant un altre títol jurídic, mentre que els socis participen col·lectivament en la seva gestió i en les decisions que afecten la comunitat.
Aquest sistema està reconegut en la legislació espanyola. La Llei 27/1999, de Cooperatives, preveu que els habitatges puguin adjudicar-se als seus socis en propietat o mitjançant un dret d’ús i gaudi. Quan la cooperativa conserva la titularitat dels immobles, els estatuts han d’establir les normes d’utilització, així com els drets i obligacions de les persones residents. A més, les comunitats autònomes disposen de les seves pròpies normes cooperatives, que poden concretar aspectes relacionats amb la transmissió, la permanència i la devolució de les aportacions.
Un dels principals atractius de la cessió d’ús és la estabilitat residencial. En nombrosos projectes, el dret d’ocupació es planteja amb caràcter indefinit mentre es mantingui la condició de soci, tot i que aquesta circumstància no s’ha de confondre amb una propietat vitalícia garantida en qualsevol situació. Si l’edifici s’ha construït sobre sòl públic cedit durant un període limitat, la durada del projecte també estarà condicionada per aquest acord.
És el que passa en determinades promocions de Barcelona, on l’Ajuntament conserva la propietat del terreny i concedeix a les cooperatives un dret de superfície durant diverses dècades, que pot arribar fins als 75 o 99 anys segons el conveni. Durant aquest temps, els residents poden utilitzar els habitatges d’acord amb les condicions establertes, mentre que en finalitzar el dret de superfície poden produir-se les conseqüències previstes en l’acord, inclosa la reversió de l’edificació al titular del sòl.
Els residents també poden participar en les decisions sobre el funcionament de la cooperativa, des de l’aprovació dels pressupostos fins a l’organització dels espais comuns i les normes de convivència. El dret a participar en la gestió col·lectiva constitueix una diferència important respecte al lloguer tradicional, tot i que també implica assumir responsabilitats econòmiques i organitzatives que normalment no corresponen a un arrendatari.